Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaFisiopatologia Quirúrgica
Llengua d'impartició principal: castellà
Responsable
Dr. Josep Maria BADIA - jmbadia@uic.es
Altres professors
Dra. María Dolores BOSQUE - delbosque@uic.es
Dr. Luis Maria OMS - loms@uic.es
Dda. Magdalena QUIJADA - magda22@uic.es
Dr. Jose Maria SERRA - jmserra@uic.es
Dra. Francesca REGUANT - freguant@uic.es
Dr. Jordi CASTILLO - jcastillo@uic.es
Lc. José Pablo AGUDO - jpagudo@uic.es
Lc. Josep Maria SERRA - jmserram@uic.es
Dr. Carlos HOYUELA - choyuela@uic.es
Lc. Daniel ARTEAGA - darteaga@uic.es
Horari d'atenció
Us atendrem prèvia cite per e-mail.
Responsable: Dr. Josep M Badia
Professorat:
Dr. José Mª Serra i Renom
Dra. Cesca Reguant
Dr. Daniel Arteaga
Dr. J.M. Serra Mestre
Dr. Lluis Oms
Dr. Jose Pablo Agudo
Prof. Anna Aliberch
L’assignatura “Fisiopatologia Quirúrgica” és el primer contacte de l'alumne del Grau amb la cirurgia i les especialitats quirúrgiques. Inclou l’aprenentatge del coneixements teòrics, habilitats i actituds necessàries per a la pràctica de la cirurgia.
Té per objectiu que l’alumne entengui el que pot aportar la cirurgia en la detecció, diagnòstic i tractament de les malalties de l’organisme.
És requisit imprescindible que l'alumne hagi cursat les següents assignatures:
Estructura i Funció de l'Aparell locomotor
Estructures i Funció Pell i Òrgans dels sentits
Estructures i Funció dels sistemes d'integració: nerviós i endocrí
Estructures i Funció Sistema Cardiovascular, respiratori i renal
Estructures i Funció Sistema digestiu i Metabolisme
Estructures i Funció de sistema reproductor
Estructures i Funció de la sang i sistema immunitari.
Capacitar a l’alumne en el coneixement de les principals síndromes i malalties quirúrgiques per a establir correctament la seva prevenció, diagnòstic i orientació terapèutica.
Objectius específics
Resultats de l’aprenentatge
1 Dominar la terminologia i el llenguatge mèdic, en especial el quirúrgic.
2 Conèixer les bases d’un examen físic correcte dels signes de patologia quirúrgica.
3 Saber agrupar els elements de la anamnesi i examen físic en un síndrome que es correspongui amb l’expressió de la malaltia.
4 Conèixer les distintes tècniques en el diagnòstic de les malalties quirúrgiques.
5 Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicacions de les intervencions quirúrgiques més freqüents, el maneig intraoperatori i postoperatori habitual de la cirurgia, les indicacions i el maneig de les sondes i drenatges més utilitzats
| Presentación de la asignatura. Breve historia de la Cirugía. Los orígenes de la cirugía moderna. Tipos y tratamientos de las heridas. |
| El proceso biológico de la curación de las heridas, Injertos y colgajos |
| Suturas |
| Punciones arteriales y venosas |
| Manejo de la vía aérea |
| Respuesta neuroendocrina a la agresión quirúrgica. |
| Reposición de líquidos y electrolitos en el paciente quirúrgico. |
| Presentación y discusión del video “¿Qué es la anestesia? |
| Sondaje gástrico, urinario rectal. Tipos de drenajes |
| Dolor Abdominal |
| Vendajes e inmovilizaciones. Introducción a la cura crónica |
| Traumatismos térmicos. Ulceras de presión. Prevención y Tratamiento |
| Comportamiento en Quirófano. Asepsia y antisepsia quirúrgica. Higiene quirúrgica de manos. |
| Infección en cirugía. Nutrición en cirugía |
| Cirugía laparoscópica |
| Complicaciones quirúrgicas |
| Cirugía Endocrina |
| Monitorización Hemodinámica y respiratoria |
| Shock séptico |
| Hernias de la pared abdominal. |
| Bases de los trasplantes de órganos sólidos |
| Valoración preoperatoria e identificación de riesgos. |
| Manejo del dolor agudo y crónico. |
| Anestesia y cuidados postoperatorios. |
| Cirugía oncológica |
| Reanimación postoperatoria |
| Ictericia |
La classe magistral és l'escenari en el qual un professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes. El format, no obstant això, permet la introducció d'activitats en grups reduïts dins de l'aula i el desplegament d'estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.
El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Són activitats grupales que es resolen amb la participació activa del professor després de la deliberació dels estudiants.
L'aprenentatge basat en problemes té similituds amb el mètode del cas però difereix que es responsabilitza els estudiants de buscar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d'aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. També es realitza en grups.
El laboratori d'habilitats és un dispositiu en el qual l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física partint de maniquins, robots, aparells de sutures, i també pacients simulats i malalts reals. Es realitzen amb grups reduïts.
Demanem a l’alumne puntualitat, atenció i participació activa a classe. L'assistència no és obligatòria, tret dels laboratoris d'habilitat pràctics, que sí ho són. Només s’admetrà una falta justificada, en aquest cas es mantindrà la possibilitat de realitzar la corresponent prova d’avaluació a criteri de la junta de professors.
L’assignatura s’aprova amb 5,00.
Per a aprovar-la, cal superar l'examen pràctic de sutura amb una nota superior o superior a 5. Aquest examen representa el 25% de la nota final.
Per poder aprovar l'assignatura és també imprescindible aprovar l'examen final teòric amb una puntuació superior a 5.
L’avaluació de la part teòrica es realitzarà amb dues proves d’elecció múltiple: un examen parcial* que representa el 25% de la nota final i un examen final* que representa el 50%. L’examen parcial tracta tot el temari impartit fins la data. L’omissió de l'examen parcial significa la pèrdua del percentatge de la prova. L'examen final és sobre tot lel temari.
A la segona convocatòria, l’avaluació consistirà en una prova escrita o tipus test. Per a aquells estudiants que no hagin superat la part pràctica, es repetirà l'examen pràctic.
* Tipus d’exàmens: test d’elecció múltiple de qüestions teòriques, imatges radiològiques, resolució microscòpica o macroscòpica de casos clínics i preguntes tenen quatre respostes possibles. Hi pot haver alguna pregunta breu de text lliure.
- Segona convocatòria. L’avaluació de la segona convocatòria pot consistir en una revisió de preguntes breus en un examen o tipus test de qüestions teòriques, imatges radiològiques, microscòpiques o macroscòpiques i la resolució de casos clínics. Les preguntes tenen quatre respostes possibles. Per descomptat, l'examen és de totes dues qüestions. El valor de l’examen serà del 100%. La nota màxima de la segona convocatòria serà de 7,50.
Després de contactar amb la delegació del curs, es pot fer una revisió pública i conjunta de l'examen.
(veure fitxes)
· OXFORD TEXTBOOK OF SURGERY. Peter J. Morris (Editor), William C. Wood (Editor)
· CIRUGÍA AEC. MANUAL DE LA ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE CIRUJANOS. Parrilla Paricio P, Jaurrieta Mas E, Moreno Azcoitia Eds. Madrid, 2005. Ed Panamericana.
· SCHWARTZ'S PRINCIPLES OF SURGERY, Ninth Edition. F. Brunicardi , Dana Andersen, Timothy Billiar, David Dunn John Hunter, Jeffrey Matthews, Raphael E. Pollock
· ACS SURGERY: PRINCIPLES & PRACTICE. Stanley W. Ashley, MD, FACS, Editorial Vice Chair; Philip S. Barie, MD, FACS; William G. Cance, MD, FACS; Gregory J. Jurkovich, MD, FACS; Larry R. Kaiser, MD, FACS; William H. Pearce, MD, FACS; John H. Pemberton, MD, FACS; Nathaniel J. Soper, MD, FACS.
· ENDOSCOPIA EN CIRUGÍA PLÁSTICA Y ESTÉTICA. Serra Renom,Jm; Vila Rovira ,R. Ed Masson. Barcelona, Paris, Milano, Buenos Aires.1995
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: