Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaAnatomia Patològica General
Mòdul: Procediments diagnòstics i terapèutics
Matèria: Anatomia patològica general
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dra. Maria Teresa FERNÁNDEZ - mfernandezf@uic.es
Horari d'atenció
Sempre que ho necessitin els alumnes se sol·licitarà la reunió per mail per concertar dia i hora.
RESPONSABLE DE L'ASSIGNATURA
María Teresa Fernández Figueras: mfernandezf@uic.es
PROFESSORS
Francesc Alameda: 11669faq@gmail.com
Analia Elguezabal: aelguezabal@uic.es
Isabel Trias: isabel.trias@hospitalplato.com
Noelia Pérez: noelia.perez@quironsalud.es
Noelia de la Torre: NDeLaTorre@cst.cat
Napoleón de la Ossa: napoleon.delaossa@gmail.com
Lorena Díaz: lorena.d.sanchez@gmail.com
L'Anatomia patològica és la ciència que estudia les causes i els efectes de les malalties analitzant els canvis estructurals, funcionals, genètics i moleculars de les cèl·lules, teixits i òrgans, en correlació amb la clínica.
L’Anatomia Patològica proporciona la base per entendre la patogènia, la clínica, la evolució i el tractament de les malalties i és la disciplina clínica responsable de la major part de diagnòstics de neoplàsies i també de moltes malalties no neoplàsiques.
Els termes “Histopatologia” o simplement “Patologia” s’utilitzen sovint com a sinònims i els metges especialitzats en aquesta branca de la medicina es diuen Patòlegs o Anatomopatòlegs. El patòlegs són molt més que morfòlegs, es a dir, especialistes en identificar canvis morfològics. Els patòlegs tenen un coneixement profund de la malaltia que els fa capaços de correlacionar les troballes morfomoleculars amb la informació clínica i la radiologia.
L'estudi de l'Anatomia Patològica inclou la Patologia General i la Patologia Sistèmica. A la Patologia General s'estudien les reaccions bàsiques de les cèl·lules davant les malalties, incloent les neoplàsies, mentre que a la Patologia Sistèmica s'estudien les alteracions específiques de les cèl·lules, teixits i òrgans a les malalties.
Coneixements de biologia celular i molecular, anatomia i d'histologia per poder reconèixer els canvis patològics en els teixits i la seva fisiopatologia.
Al finalitzar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:
1. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties inflamatòries
2. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties infeccioses
3. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties autoimmunes
4. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties neoplàstiques
5. Utilitzar el microscopi virtual de forma correcta
6. Interpretar imatges macroscòpiques i microcòpiques i correlacionar-les amb l'entorn clínic del pacient
7. Trobar i utilitzar informació rellevant d’Anatomia Patològica a Internet
CLASSES TEÒRICOPRÀCTIQUES
1. Introducció a la Anatomía Patológica.
Que és l'Anatomia Patològica? Que fa un patòleg? (Patologia Quirúrgica, necròpsica, citopatologia, patologia digital) Com és un informe anatomopatològic i com s’interpreta?Antecedents històrics. Mètodes d’estudi en patologia humana: Patologia quirúrgica (biòpsies, peces quirúrgiques, biòpsies intraoperatòries), Citopatologia (frotis, líquids, punció aspiració, citologia en capa fina), Patologia Autòpsica, Immunohistoquímica, Patologia Molecular. Paper de l’anatomia patològica a la Medicina actual.
2. Adaptació i diferenciació cèl·lular.
Mecanismes d’homeòstasi cel·lular. Adaptacions cel·lulars del creixement i diferenciació. Hiperplàsia fisiològica i patològica. Hipertròfia fisiològica i patològica. Atròfia fisiològica i patològica. Metaplàsia.
3. Lesió i mort cèl·lular: Necrosi i apoptosi.
Causes i mecanismes de la lesió cel·lular. Morfologia de la lesió i necrosi cel·lulars. Lesió per isquèmia i hipòxia. Mecanismes de lesió cel·lular. Exemples de lesió cel·lular i necrosi. Apoptosi: Causes, canvis morfològics i moleculars de l’apoptosi (mort cel·lular programada
4. Depòsits intracèl·lulars. Envelliment cèl·lular
Dipòsits de lípids: Canvi greixós (degeneració o metamorfosi greixosa). Lesió cel·lular per alcohol. Dipòsits intracel·lulars de proteïnes. Dipòsits de glicogen. Pigments. Calcificació distròfica i metastàtica. Envelliment cel·lular.
5. Reparació cel•lular: Regeneració cel•lular i tissular.
Generalitats de la reparació tissular. Control de proliferació cel·lular. Capacitat proliferativa dels teixits. Cèl·lules mare. Paper de la matriu extracel·lular en la reparació. Reparació tissular. Formació d’una cicatriu: Angiogènia, activació fibroblasts i dipòsit de teixit conjuntiu. Reparació per teixit connectiu. Curació de la ferida cutània. Regeneració de diferents teixits
6. Trastorns hemodinàmics, tromboembòlia i xoc
Hiperèmia i congestió. Etiopatogènia i morfologia de l'edema. Hemorràgia. Trombosi. Morfologia i evolució trombes. Coagulació intravascular disseminada. Definició, tipus i conseqüències de l'embòlia. Definició, causes, tipus, morfologia i evolució de l’infart. Xoc. Estadis del xoc.
7. Inflamació I: Concepte i característiques generals. Inflamació aguda.
Concepto de inflamación. Inflamación aguda. Causas. Cambios vasculares y celulares. Quimiotaxis. Principales agentes quimiotácticos. Fagocitosis. Lesiones causadas por los leucocitos. Defectos en la función de los leucocitos. Patrones morfológicos de la inflamación aguda: Inflamación serosa, fibrinosa y supurativa. Absceso y úlcera. Mediadores de la inflamación.
8. Inflamació II: Inflamació crònica i granulomatosa
Evolució de la inflamació aguda: Resolució i cronificació. Inflamació crònica: Causes i cèl·lules inflamatòries. Inflamació granulomatosa: Tipus de cèl·lules que formen els granulomes. Tipus de granulomes.
9. Malalties infeccioses generalitats i malalties bacterianes.
Tipus d'agents infecciosos. Transmissió dels microorganismes infecciosos. Patrons de resposta inflamatòria a la infecció. Vasculitis infeccioses. Exemples d’infeccions bacterianes: Pneumococ, Micobacteris, Treponema pàl·lid i Helicobacter pylori.
10. Malalties causades per virus, fongs, protozous i helmints
Exemples d’infeccions víriques: Herpes simple. Citomegalovirus. Virus del papil·loma humà. Virus d’Epstein Barr. Exemples d’infeccions fúngiques: Càndida, Aspergillus, Múcor i Pneumocystis jirovecii. Exemples d’infeccions per protozous: Leishmània, Tricomona i Giàrdia.
11. Malaltia vascular hipertensiva i Arteriosclerosi.
Malaltia vascular hipertensiva: Arteriolosclerosi. Esclerosi calcificant de la mitja. Aterosclerosi: Epidemiologia, morfologia i complicacions.
12. Patologia vascular i cardíaca.
Cardiopatia isquèmica. Cardiopatia hipertensiva. Valvulopaties. Miocardiopaties. Miocarditis. Malaltia pericardíaca. Tumors vasculars benignes i malignes.
13.Malalties per hipersensibilitat autoimmunes (I) i autoinflammatories.
Vasculitis i arteritis no infeccioses. Hipersensibilitat. Mecanismes i malalties. Malalties autoimmunes. Malaties autoinflammatories.
14 Malalties autoimmunes (II). Rebuig de trasplantaments.
Malaltia relacionada amb la IgG4. Rebuig dels trasplantaments. Reacció del trasplantament contra l'hoste.
15. Immunodeficiències congènites i adquirides
Tipus i característiques generals. Etiopatogènia. Lesions morfològiques associades a la SIDA. Neoplàsies i infeccions associades.
16. Amiloïdosi.
Amiloïdosi: Patogènesi i classificació. Lesions morfològiques.
17. Neoplàsies: Definicions i terminologia. Epidemiologia del càncer.
Terminologia de les neoplàsies. Característiques de las neoplàsies benignes i malignes. Epidemiologia. Influència de l'ambient. Incidència. Factors geogràfics i ambientals. Edat. Herència: síndromes de càncer hereditari, càncers familiars, defectes de la reparació del DNA. Malalties preneoplàstiques adquirides.
18. Bases moleculars del càncer (I).
Diferenciació i anaplàsia. Ritme de creixement. Invasió local. Metàstasi. Vies de disseminació. Les múltiples vies de la carcinogènesi. Oncogens. Gens supressors de tumors. Apoptosi i càncer. Telòmers i càncer. Reparació del DNA. Canvis cariotípics dels tumors. Cinètica de la cèl·lula tumoral.
19. Bases moleculars del càncer (II).
Diferenciació i anaplàsia. Ritme de creixement. Invasió local. Metàstasi. Vies de disseminació. Les múltiples vies de la carcinogènesi. Oncogens. Gens supressors de tumors. Apoptosi i càncer. Telòmers i càncer. Reparació del DNA. Canvis cariotípics dels tumors. Cinètica de la cèl·lula tumoral.
20. Bases moleculars del càncer (III): Biologia del creixement tumoral.
Angiogènesi tumoral. Progressió i heterogeneïtat. Mecanismes de la invasió i les metàstasis: Invasió de la matriu extracel·lular, disseminació vascular i genètica molecular. efensa de l'hoste contra el tumor. Antígens tumorals. Mecanismes efectors antitumorals. Efectes del tumor sobre l'hoste.
21. Carcinogènesi química, física i microbiana.
Carcinogènesi química: iniciació i promoció; productes carcinògens. Carcinogènesi per radiació: Rajos ultraviolats i radiació ionitzant. Carcinogènesi vírica: virus oncogènics DNA i virus oncogènics RNA. Helicobacter pylori.
22. Diagnòstic i pronòstic de les neoplàsies
Diagnòstic de laboratori del càncer: histologia, citologia, immunohistoquímica, microscòpia electrònica, biologia molecular, citometria de flux, marcadors tumorals. Grau i estadi dels tumors.
23. Patologia d'órgans endocrins
Generalitats de la patologia endocrina neoplasica i no neoplàsica
24. Patologia de cap i coll
Tiroides, paratiroides, glàndules salivars, patologia sinonasal i d'orofaringe
25. Malaltia pulmonar obstructiva crònica i restrictiva.
Tipus i morfologia de la bronquitis crònica, malaltia de la via aèria perifèrica, emfisema, asma i bronquiectàsies. Malalties infeccioses. Patologia intersticial pulmonar.
26. Neoplàsies pulmonars i pleurals.
Incidència, classificació, factors de risc, morfologia i pronòstic de les neoplàsies broncopulmonars i pleurals.
27. Patologia linfoide
Generalitats de la patologia limfoide neoplàsica i no neoplàsica
28. Patologia renal i de vies urinàries
Tumors renals. Neoplàsies urotelials. Pròstata: Hiperplàsia benigna i carcinoma. Neoplàsies testiculars. Neoplàsies penianes.
29. Lesions i neoplàsies ginecològiques (uter i ovaris)
Cos del úter: Endometriosi i adenomiosi, Hiperplàsia endometrial i carcinoma endometrial. Pòlips endometrials. Tumors de múscul llis. Trompa de Fal·lopi: Inflamació i neoplàsies. Ovari: Quists i neoplàsies ovàriques. Malalties de la placenta: Processos inflamatoris i Malaltia trofoblàstica
30. Lesions i neoplàsies ginecològiques (cérvix i vulva)
Vulva: Liquen esclerós, Condilomes, Carcinoma i malaltia de Paget extramamària. Quists vulvars i vaginals. Neoplàsies malignes vaginals. Neoplàsia del coll uterí.
31. Lesions proliferatives i tumorals benignes de mama.
Patologia benigna de mama. Tumors benignes: Fibroadenoma i Papil·loma intraductal. Tumor fil·loides. Ginecomàstia.
32. Tumors malignes de mama
Epidemiologia del carcinoma. Factors de risc. Patogènesi. Carcinoma in situ. Carcinomes infiltrants.
33. Patologia cutània.
Generalitats de la patologia inflamatòria i neoplàsica de pell.
34. Lesions i tumors de parts toves, articulacions i ós.
Generalitats dels tumors de parts toves i ós. patologia osteoarticular no neoplàsica.
35. Patologia neural no neoplàsica
Generalitats de la patologia neural no neoplàsica
36. Neoplàsies del sistema nervioso
Neoplàsies nervioses: Gliomes. Tumors neuronals. Neoplàsies embrionàries. Meningiomes. Tumors metastàtics. Tumors del sistema nerviós perifèric.
CLASSES PRACTIQUES
Malalties i tumors de la infàntesa.
Malalties de la infància: infeccions perinatals, síndrome del distress respiratori del nounat, enterocolitis necrotitzant, síndrome de la mort sobtada del lactant. Tumors infantils més freqüents.
Es realitzaran 36 hores de classes teòriques i 8 hores d'aprenentatge basat en problemes, 8 hores de mètode del cas .
PRÀCTIQUES
Es realitzaran 16 hores de pràctiques, 14 de microscòpia i una pràctica de dues hores consistent en la visita al Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari General de Catalunya
Les pràctiques de microscòpia es realitzaran amb ordinador i serà necessari portar l'ordinador personal.
Examen parcial: 3 punts. Temes 1 a 18 (40 preguntes test teòriques). No allibera matèria.
Examen final: 7 punts
-Examen Teòric (4.5 punts): 80 preguntes test teòriques dels temes 1 a 36
-Examen Pràctic (2.5 punts): 20-30 preguntes test d'imatges seleccionades
Avaluació continuada: permetra millorar la nota fins a 0,7 punts.
Per aprovar l'assignatura caldrà obtenir 5 punts com a mínim entre l'examen parcial i final.
Tots els exàmens es faran amb ordinador. Les respostes incorrectes tindran puntuació negativa.
Els alumnes repetidors hauran de fer els dos examens. La nota de participació a l'assignatura correspondrà a l'obtinguda el curs passat en el treball de pràctiques.
Avaluació recuperació juliol:
L'examen tindrà el mateix valor que el final, es a dir 7 punts. Consistirà en preguntes tipus test teòriques i pràctiques de tota l'assignatura amb puntuació negativa. Es farà amb ordinador. La nota final de l'alumne serà l'obtinguda per la suma d'aquest examen més les notes obtingudes a l’examen parcial i participació. No obstant l'assignatura es donarà per aprovada sempre que l'alumne obtingui com a mínim un 3.5 en l'examen final de juliol.
| SISTEMA D'AVALUACIÓ | PERCENTATGE |
|---|---|
| Test |
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: