Assignatura

Anatomia Patològica General

  • codi 09459
  • curs 3
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 6

Mòdul: Procediments diagnòstics i terapèutics

Matèria: Anatomia patològica general

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat

Responsable

Dra. Maria Teresa FERNÁNDEZ - mfernandezf@uic.es

Horari d'atenció

Sempre que ho necessitin els alumnes se sol·licitarà la reunió per mail per concertar dia i hora. 

RESPONSABLE DE L'ASSIGNATURA

María Teresa Fernández Figueras: mfernandezf@uic.es 

PROFESSORS

Francesc Alameda: 11669faq@gmail.com 

Analia Elguezabal: aelguezabal@uic.es 

Isabel Trias: isabel.trias@hospitalplato.com

Noelia Pérez: noelia.perez@quironsalud.es 

Noelia de la Torre: NDeLaTorre@cst.cat 

Napoleón de la Ossa: napoleon.delaossa@gmail.com 

Lorena Díaz: lorena.d.sanchez@gmail.com 

Presentació

 

L'Anatomia patològica és la ciència que estudia les causes i els efectes de les malalties analitzant els canvis estructurals, funcionals, genètics i moleculars de les cèl·lules, teixits i òrgans, en correlació amb la clínica.  

 

L’Anatomia Patològica proporciona la base per entendre la patogènia, la clínica,  la evolució i el tractament de les malalties i és la disciplina clínica responsable de la major part de diagnòstics de neoplàsies i també de moltes malalties no neoplàsiques.

 

Els termes “Histopatologia” o simplement “Patologia” s’utilitzen sovint com a sinònims i els metges especialitzats en aquesta branca de la medicina es diuen Patòlegs o Anatomopatòlegs. El patòlegs són molt més que morfòlegs, es a dir, especialistes en identificar canvis morfològics.  Els patòlegs tenen un coneixement profund de la malaltia que els fa capaços de correlacionar les troballes morfomoleculars amb la informació clínica i la radiologia.

 

L'estudi de l'Anatomia Patològica inclou la Patologia General i la Patologia Sistèmica. A la Patologia General s'estudien les reaccions bàsiques de les cèl·lules davant les malalties, incloent les neoplàsies, mentre que a la Patologia Sistèmica s'estudien les alteracions específiques de les cèl·lules, teixits i òrgans a les malalties.


Requisits previs

Coneixements de biologia celular i molecular, anatomia i d'histologia per poder reconèixer els canvis patològics en els teixits i la seva fisiopatologia.

Objectius

  1. Reconèixer els canvis histopatològics (estructurals, histoquímics, immunohistoquímics i moleculars) que permeten identificar les diferents malalties i comprendre els processos estructurals i moleculars que condueixen a la malaltia
  2. Coneixer el maneig correcte de les mostres tissulars preses per al seu estudi anatomopatològic i la necesitat de proporcionar informació clínica per estudiar-les
  3. Relacionar les dades clíniques i les alteracions morfomoleculars, amb casos pràctics que posen de manifest la importància de la correlació clínico-patològica
  4. Aprendre el maneig correcte del microscopi virtual
  5. Acostumar-se a fer servir els recursos d’Anatomia Patològica a Internet.

Competències

 
  • 06 - Desenvolupar la pràctica professional amb relació a altres professionals de la salut i adquirir habilitats de treball en equip.
  • 07 - Comprendre i reconèixer l'estructura i funció normal del cos humà, des del punt de vista molecular, cel·lular, tissular, orgànic i de sistemes, en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
  • 09 - Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
  • 31 - Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d'informació clínica i biomèdica per obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
  • 32 - Saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats clíniques, terapèutiques, preventives i de recerca.
  • 36 - Ser capaç de formular hipòtesis, recollir i valorar de forma crítica la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic.
  • 11 - Comprendre i reconèixer els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social.
  • 15 - Tenir capacitat per elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
  • 17 - Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, amb l'aplicació dels principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
  • 27 - Reconèixer el seu paper en equips multiprofessionals, i assumpció del lideratge quan convingui, tant en el subministrament de cures de la salut com en les intervencions per a la promoció de la salut.

Resultats d'aprenentatge

Al finalitzar l’assignatura l’estudiant haurà de ser capaç de:

1. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties inflamatòries

2. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties infeccioses

3. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties autoimmunes

4. Identificar els principals canvis morfològics associats a les malalties neoplàstiques

5. Utilitzar  el microscopi virtual de forma correcta

6. Interpretar imatges macroscòpiques i microcòpiques i correlacionar-les amb l'entorn clínic del pacient

7. Trobar i utilitzar informació rellevant d’Anatomia Patològica a Internet

Continguts

CLASSES TEÒRICOPRÀCTIQUES

1. Introducció a la Anatomía Patológica. 

Que és l'Anatomia Patològica? Que fa un patòleg? (Patologia Quirúrgica, necròpsica, citopatologia, patologia digital) Com és un informe anatomopatològic i com s’interpreta?Antecedents històrics. Mètodes d’estudi en patologia humana: Patologia quirúrgica (biòpsies, peces quirúrgiques, biòpsies intraoperatòries), Citopatologia (frotis, líquids, punció aspiració, citologia en capa fina), Patologia Autòpsica, Immunohistoquímica, Patologia Molecular.  Paper de l’anatomia patològica a la Medicina actual.

2. Adaptació i diferenciació cèl·lular.

Mecanismes d’homeòstasi cel·lular. Adaptacions cel·lulars del creixement i diferenciació. Hiperplàsia fisiològica i patològica. Hipertròfia fisiològica i patològica. Atròfia fisiològica i patològica. Metaplàsia.

3. Lesió i mort cèl·lular: Necrosi i apoptosi.

Causes i mecanismes de la lesió cel·lular. Morfologia de la lesió i necrosi cel·lulars. Lesió per isquèmia i hipòxia. Mecanismes de lesió cel·lular. Exemples de lesió cel·lular i necrosi. Apoptosi: Causes, canvis morfològics i moleculars de l’apoptosi (mort cel·lular programada

4. Depòsits intracèl·lulars. Envelliment cèl·lular

Dipòsits de lípids: Canvi greixós (degeneració o metamorfosi greixosa). Lesió cel·lular per alcohol. Dipòsits intracel·lulars de proteïnes. Dipòsits de glicogen. Pigments. Calcificació distròfica i metastàtica. Envelliment cel·lular.

5. Reparació cel•lular: Regeneració cel•lular i tissular.

Generalitats de la reparació tissular. Control de proliferació cel·lular. Capacitat proliferativa dels teixits. Cèl·lules mare. Paper de la matriu extracel·lular en la reparació. Reparació tissular.  Formació d’una cicatriu: Angiogènia, activació fibroblasts i dipòsit de teixit conjuntiu. Reparació per teixit connectiu. Curació de la ferida cutània. Regeneració de diferents teixits

 6. Trastorns hemodinàmics, tromboembòlia i xoc

Hiperèmia i congestió. Etiopatogènia i morfologia de l'edema. Hemorràgia. Trombosi. Morfologia i evolució trombes. Coagulació intravascular disseminada. Definició, tipus i conseqüències de l'embòlia. Definició, causes, tipus, morfologia i evolució de l’infart. Xoc. Estadis del xoc.

7. Inflamació I: Concepte i característiques generals. Inflamació aguda.

Concepto de inflamación. Inflamación aguda. Causas. Cambios vasculares y celulares. Quimiotaxis. Principales agentes quimiotácticos. Fagocitosis. Lesiones causadas por los leucocitos. Defectos en la función de los leucocitos. Patrones morfológicos de la inflamación aguda: Inflamación serosa, fibrinosa y supurativa. Absceso y úlcera. Mediadores de la inflamación.

8. Inflamació II: Inflamació crònica i granulomatosa

Evolució de la inflamació aguda: Resolució i cronificació. Inflamació crònica: Causes i cèl·lules inflamatòries. Inflamació granulomatosa: Tipus de cèl·lules que  formen els granulomes. Tipus de granulomes.

9. Malalties infeccioses generalitats i malalties bacterianes.

Tipus d'agents infecciosos. Transmissió dels microorganismes infecciosos. Patrons de resposta inflamatòria a la infecció. Vasculitis infeccioses. Exemples d’infeccions bacterianes: Pneumococ, Micobacteris, Treponema pàl·lid i Helicobacter pylori.

10. Malalties causades per virus, fongs, protozous i helmints

Exemples d’infeccions víriques: Herpes simple. Citomegalovirus. Virus del papil·loma humà. Virus d’Epstein Barr. Exemples d’infeccions fúngiques: Càndida, Aspergillus, Múcor i Pneumocystis jirovecii. Exemples d’infeccions per protozous: Leishmània, Tricomona i Giàrdia.

11. Malaltia vascular hipertensiva i Arteriosclerosi.

Malaltia vascular hipertensiva: Arteriolosclerosi. Esclerosi calcificant de la mitja. Aterosclerosi: Epidemiologia, morfologia i complicacions.

12. Patologia vascular i cardíaca.        

Cardiopatia isquèmica. Cardiopatia hipertensiva. Valvulopaties. Miocardiopaties. Miocarditis. Malaltia pericardíaca.  Tumors vasculars benignes i malignes.                    

13.Malalties per hipersensibilitat autoimmunes (I) i autoinflammatories. 

Vasculitis i arteritis no infeccioses. Hipersensibilitat. Mecanismes i malalties. Malalties autoimmunes. Malaties autoinflammatories. 

14 Malalties autoimmunes (II). Rebuig de trasplantaments. 

Malaltia relacionada amb la IgG4. Rebuig dels trasplantaments. Reacció del trasplantament contra l'hoste.                        

15. Immunodeficiències congènites i adquirides 

Tipus i característiques generals. Etiopatogènia. Lesions morfològiques associades a la SIDA. Neoplàsies i infeccions associades. 

16.  Amiloïdosi.       

Amiloïdosi: Patogènesi i classificació. Lesions morfològiques.         

17. Neoplàsies: Definicions i terminologia. Epidemiologia del càncer. 

Terminologia de les neoplàsies. Característiques de las neoplàsies benignes i malignes. Epidemiologia. Influència de l'ambient. Incidència. Factors geogràfics i ambientals. Edat. Herència: síndromes de càncer hereditari, càncers familiars, defectes de la reparació del DNA. Malalties preneoplàstiques adquirides.

18. Bases moleculars del càncer (I).  

Diferenciació i anaplàsia. Ritme de creixement. Invasió local. Metàstasi. Vies de disseminació. Les múltiples vies de la carcinogènesi. Oncogens. Gens supressors de tumors. Apoptosi i càncer. Telòmers i càncer. Reparació del DNA. Canvis cariotípics dels tumors. Cinètica de la cèl·lula tumoral.                  

19. Bases moleculars del càncer (II).

Diferenciació i anaplàsia. Ritme de creixement. Invasió local. Metàstasi. Vies de disseminació. Les múltiples vies de la carcinogènesi. Oncogens. Gens supressors de tumors. Apoptosi i càncer. Telòmers i càncer. Reparació del DNA. Canvis cariotípics dels tumors. Cinètica de la cèl·lula tumoral. 

20. Bases moleculars del càncer (III): Biologia del creixement tumoral.       

Angiogènesi tumoral. Progressió i heterogeneïtat. Mecanismes de la invasió i les metàstasis: Invasió de la matriu extracel·lular, disseminació vascular i genètica molecular.  efensa de l'hoste contra el tumor. Antígens tumorals. Mecanismes efectors antitumorals. Efectes del tumor sobre l'hoste.      

21. Carcinogènesi química, física i microbiana.

 Carcinogènesi química: iniciació i promoció; productes carcinògens. Carcinogènesi per radiació: Rajos ultraviolats i radiació ionitzant. Carcinogènesi vírica: virus oncogènics DNA i virus oncogènics RNA. Helicobacter pylori.

22. Diagnòstic i pronòstic de les neoplàsies     

Diagnòstic de laboratori del càncer: histologia, citologia, immunohistoquímica, microscòpia electrònica, biologia molecular, citometria de flux, marcadors tumorals. Grau i estadi dels tumors.

23. Patologia d'órgans  endocrins 

Generalitats de la patologia endocrina neoplasica i no neoplàsica

24. Patologia de cap i coll

Tiroides, paratiroides, glàndules salivars, patologia sinonasal i d'orofaringe

25. Malaltia pulmonar obstructiva crònica i restrictiva.

Tipus i morfologia de la bronquitis crònica, malaltia de la via aèria perifèrica, emfisema, asma i bronquiectàsies. Malalties infeccioses. Patologia intersticial pulmonar.

26. Neoplàsies pulmonars i pleurals.

Incidència, classificació, factors de risc, morfologia i pronòstic de les neoplàsies broncopulmonars i pleurals.

27. Patologia linfoide

Generalitats de la patologia limfoide neoplàsica i no neoplàsica

28. Patologia renal i de vies urinàries

Tumors renals. Neoplàsies urotelials. Pròstata: Hiperplàsia benigna i carcinoma. Neoplàsies testiculars. Neoplàsies penianes.

29. Lesions i neoplàsies ginecològiques (uter i ovaris) 

Cos del úter: Endometriosi i adenomiosi, Hiperplàsia endometrial i carcinoma endometrial. Pòlips endometrials. Tumors de múscul llis. Trompa de Fal·lopi: Inflamació i neoplàsies. Ovari: Quists i neoplàsies ovàriques. Malalties de la placenta: Processos inflamatoris i Malaltia trofoblàstica

30. Lesions i neoplàsies ginecològiques (cérvix i vulva)

Vulva: Liquen esclerós, Condilomes, Carcinoma i malaltia de Paget extramamària. Quists vulvars i vaginals. Neoplàsies malignes vaginals. Neoplàsia del coll uterí.

31. Lesions proliferatives i tumorals benignes de mama.      

Patologia benigna de mama. Tumors benignes: Fibroadenoma i Papil·loma intraductal. Tumor fil·loides. Ginecomàstia.                      

32. Tumors malignes de mama

Epidemiologia del carcinoma. Factors de risc. Patogènesi. Carcinoma in situ. Carcinomes infiltrants.

33. Patologia cutània.

Generalitats de la patologia inflamatòria i neoplàsica de pell.

34. Lesions i tumors de parts toves, articulacions i ós.

Generalitats dels tumors de parts toves i ós. patologia osteoarticular no neoplàsica.

35.  Patologia neural no neoplàsica

Generalitats de la patologia neural no neoplàsica

36. Neoplàsies del sistema nervioso

Neoplàsies nervioses: Gliomes. Tumors neuronals. Neoplàsies embrionàries. Meningiomes. Tumors metastàtics. Tumors del sistema nerviós perifèric.

CLASSES PRACTIQUES 

Malalties i tumors de la infàntesa.

Malalties de la infància: infeccions perinatals, síndrome del distress respiratori del nounat, enterocolitis necrotitzant, síndrome de la mort sobtada del lactant. Tumors infantils més freqüents.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

Es realitzaran 36 hores de classes teòriques i 8 hores d'aprenentatge basat en problemes, 8 hores de mètode del cas . 

PRÀCTIQUES

Es realitzaran 16 hores de pràctiques, 14 de microscòpia i una pràctica de dues hores consistent en la visita al Servei d'Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari General de Catalunya

Les pràctiques de microscòpia es realitzaran amb ordinador i serà necessari portar l'ordinador personal.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

Examen parcial: 3 punts. Temes 1 a 18 (40 preguntes test teòriques). No allibera matèria.

Examen final: 7 punts
-Examen Teòric (4.5 punts): 80 preguntes test teòriques dels temes 1 a 36
-Examen Pràctic (2.5 punts): 20-30 preguntes test d'imatges seleccionades

Avaluació continuada: permetra millorar la nota fins a 0,7 punts.

Per aprovar l'assignatura caldrà obtenir 5 punts com a mínim entre l'examen parcial i final.


Tots els exàmens es faran amb ordinador. Les respostes incorrectes tindran puntuació negativa.

Els alumnes repetidors hauran de fer els dos examens. La nota de participació a l'assignatura correspondrà a l'obtinguda el curs passat en el treball de pràctiques.

 

Avaluació recuperació juliol:

L'examen tindrà el mateix valor que el final, es a dir 7 punts. Consistirà en preguntes tipus test teòriques i pràctiques de tota l'assignatura amb puntuació negativa. Es farà amb ordinador. La nota final de l'alumne serà l'obtinguda per la suma d'aquest examen més les notes obtingudes a l’examen parcial i participació. No obstant l'assignatura es donarà per aprovada sempre que l'alumne obtingui com a mínim un 3.5 en l'examen final de juliol.

SISTEMA D'AVALUACIÓPERCENTATGE
Test

Bibliografia i recursos

  • Kumar, Abbas, Aster. Robbins Patología Humana (10ª edición). Elsevier, Barcelona, 2018. LLibre recomanat.
  • Kumar, Abbas, Aster. Robbins y Cotran Patología Estructural y Funcional (9ª edición). Elsevier, Barcelona, 2015.
  • Edward F. Goljan. Rapid Review Pathology. V edition. Elsevier. 2018.

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:

  • E1 20/01/2020 14:00h

Material didàctic

      Materials
            - adendaguiadocente_1rsemestre_2oconvoc_castellano_anatomiapatologicageneral.docx 
      Webs d'interès
             Col·lecció d'imatges de Patologia Dr. Rosai  http://www.rosaicollection.net/about/ 
            Criteris i diagnòstic diferencial http://surgpathcriteria.stanford.edu/ 
            Enjoypath. Casos http://www.enjoypath.com/ 
            Imatges, casos i exams http://library.med.utah.edu/WebPath/webpath.html 
            Patologia i Virologia http://www.martindalecenter.com/ 
            Patología per a estudiants http://www.pathologystudent.com/ 
            Preparacions virtuals http://www.mbfbioscience.com/iowavirtualslidebox 
            University of Pittsburgh School of Medicine  http://path.upmc.edu/cases.html 
  © 2021 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00