Assignatura

Dermatologia

  • codi 09390
  • curs 5
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 4

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat

Presentació

GUIA DOCENT DERMATOLOGIA
PRESENTACIÓ
La Dermatologia és una especialitat organoespecífica que inclou el diagnòstic, el
tractament (tant mèdic com quirúrgic) i la prevenció de les malalties de la pell i el
subcutis, mucoses i annexos cutanis així com les manifestacions en la pell de
malalties sistèmiques i les manifestacions sistèmiques de malalties cutànies. A la
vegada promociona un estat correcte de la pell en general.
La Venereologia inclou el diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties de
transmissió sexual (MTS) així com altres alteracions de l'àrea genito-anal.
dermatologia comprèn aspectes clínics, histològics, immunològics, microbiològics i
terapèutics, amb una relació estreta amb la medicina interna, la pediatria, la
patologia quirúrgica i amb la resta d'especialitats.
El concepte i el sentiment modern del dermatòleg són que treballa una especialitat
integral amb un marge de futur ampli a la recerca, unes possibilitats extenses de
desenvolupament en terapèutica (crioteràpia, laserteràpia, fototeràpia,
immunoteràpia, teràpia gènica, teràpia fotodinàmica etc ...) i sobretot una gamma
extensa de tècniques quirúrgiques que ja són pròpies de l'especialitat.
Aquesta àmplia oferta de possibilitats terapèutiques fa que la dermatologia d'avui
atregui el metge jove; és ben sabut, i les estadístiques ho confirmen, que una de
les especialitats que prioritàriament trien els MIR és la dermatologia.
D'altra banda, el gran públic, per una major consciència sanitària, per imperatius
assistencials lògics i, fins i tot, per qüestions de tipus professional o social, cada
vegada demana més assistència dermatològica.
La Dermatologia gaudeix d'uns avantatges que poden resultar envejables a altres
especialitats, que el pacient sol agrair, i per descomptat que són molt rendibles
econòmicament per a l'hospital. És una especialitat amb la qual, moltes vegades,
amb una inspecció simple o amb unes maniobres exploratòries clíniques senzilles es
pot aconseguir el diagnòstic; no hi ha cap altra especialitat mèdica amb la qual es
pugui arribar al diagnòstic, la major part de les vegades, en un espai tan curt de
temps. Això disminueix el temps d'espera de la resposta terapèutica i facilita els
controls evolutius. En definitiva, la dinàmica operacional de la Dermatologia com a
especialitat medicoquirúrgica segurament és la més ràpida i la més rendible. A
l'hospital, el dermatòleg és un professional imprescindible per a la classificació
correcta de lesions i de problemes cutanis que presenten els pacients ingressats, i
sovint la col·laboració d’aquest especialista resulta molt valuosa fins i tot per
establir la malaltia de base del pacient. que la majoria de patologies internes
poden presentar una part cutània: la pell és, d'alguna manera, el mirall del cos, en
la qual afloren els problemes interns (per exemple les síndromes
paraneoplàsiques).

Requisits previs


2 - REQUISITS PREVIS

 

Per poder cursar la matèria de "DERMATOLOGIA" l'alumne haurà de tenir

aprovat prèviament la matèria "Estructura i funció de la pell i dels òrgans

dels sentits"

Objectius

OBJECTIUS
Capacitar l'alumne en el reconeixement de les malalties principals de la pell per
establir-ne correctament la prevenció, el diagnòstic i el tractament. Amb aquest
objectiu, l'alumne ha d'adquirir els coneixements teòrics i les habilitats clíniques
necessàries corresponents, que es concreten en les competències específiques
següents:
Identificació de problemes
Els coneixements que permeten la identificació dels problemes dermatològics
s'adquireixen amb l'estudi de l'assignatura de Dermatologia, que, per la relació que
hi ha amb moltes malalties, són imprescindibles per a l'àrea de Medicina.
La pruïja com a manifestació multietiològica
Causes de les púrpures
Importància i causes de la fotosensibilitat
Problemàtica de les eritrodèrmies
Interès de l'exploració de les mucoses
Manifestacions cutànies de la SIDA
Concepte de dermatosi paraneoplàsica
Epidemiologia, actitud i prevenció de les malalties de transmissió sexual
Diagnòstic diferencial de les úlceres genitals
Problemàtica dels tumors pigmentats
Bases teòriques dels mètodes diagnòstics en dermatologia
Exploració en dermatologia i malalties de transmissió sexual
Cultius microbiològics i micològics
Histopatologia (fonaments i aplicació en les malalties ampul·loses i en els
melanomes)
Immunopatologia (fonaments i aplicació en les malalties ampul·loses i en les
connectivopaties autoimmunes
Serologies en dermatologia
L'exploració dermatològica
Iniciació a l'examen de la pell, els cabells, les ungles i les mucoses
Identificació de lesions elementals i secundàries
Identificació del procés clínic segons el tipus de lesió, la forma, la localització i la
distribució
Aprenentatge del procés de confecció d'una anamnesi dermatològica en relació amb
l'afecció sistèmica
Exploració física general en dermatologia
Avaluació de l'aspecte general del pacient i recollida de dades clíniques en relació
amb el procés cutani
Exploració de signes vitals, adenopaties, hepatomegàlia o articulacions en relació
amb la pell
Interpretació de les dades analítiques principals en dermatologia
Biòpsia cutània
Metodologia, indicacions, interpretació i contraindicacions de la biòpsia cutània
Indicacions i metodologia de les tècniques de microscòpia electrònica,
immunofluorescència i altres marcadors histològics
Tècniques microscòpiques
Metodologia i indicacions de la presa de mostres d'escates i exsudats, amb examen
directe per detectar bacteris o fongs amb tincions diferents
Aïllament de l'àcar de l’escabiosi
Proves epicutànies
Fonaments de les proves per detectar al·lergògens en dermatologia
Metodologia i indicacions de les proves epicutànies
Contraindicacions
Interpretació dels resultats
Valoració de les proves en el món laboral

 

Competències

  • 09 - Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
  • 13 - Obtenir i elaborar una història clínica que contingui tota la informació que sigui rellevant.
  • 14 - Fer un examen físic i una valoració mental.
  • 15 - Tenir capacitat per elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
  • 17 - Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, amb l'aplicació dels principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
  • 18 - Indicar la terapèutica més adequada (farmacològiques, quirúrgiques, psicològiques i socials o d'altres) que són pertinents en els processos aguts i crònics més predominants, en la rehabilitació així com dels malalts en fase terminal, incloent-hi l'avaluació de la seva eficàcia.
  • 19 - Plantejar i proposar les mesures preventives adequades a cada situació clínica.
  • 21 - Escoltar amb atenció, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes que afligeixen el malalt, i comprendre el contingut d'aquesta informació.
  • 22 - Redactar i mantenir històries clíniques i altres registres mèdics que siguin comprensibles per a terceres persones adaptats als protocols i a les necessitats d'informació.
  • 23 - Comunicar-se de manera efectiva i clara, tant de forma oral com escrita, amb els pacients, els familiars, els mitjans de comunicació i altres professionals.
  • 24 - Establir una bona comunicació interpersonal que doni capacitat de dirigir-se amb eficiència i empatia als pacients, familiars, mitjans de comunicació i altres professionals.
  • 26 - Assumir el seu paper en les accions de prevenció i protecció davant de malalties, lesions o accidents, i en el manteniment i promoció de la salut, tant individual com col·lectiva.

Resultats d'aprenentatge

RESULTATS D'APRENENTATGE
Objectius generals
Els objectius generals que els alumnes han d'adquirir abans de l'examen final de
l'assignatura són:
Adquirir les bases i els conceptes morfopatològics i el vocabulari dermatològic
necessaris per entendre la fisiopatologia, la semiologia, l'evolució i el tractament
de les malalties dermatològiques principals.
Comprendre la importància de les manifestacions cutànies que poden aparèixer en
els processos sistèmics i per les malalties d'altres òrgans, i conèixer les de
major rellevància.
Comprendre la problemàtica de les malalties de transmissió sexual i saber l'actitud
que cal adoptar davant aquests processos.
Comprendre la importància del diagnòstic i l'orientació terapèutica dels processos
en el camp de l'oncologia cutània.
Objectius específics
Al final del procés de formació, l'alumne ha de:
Ser capaç d'identificar els problemes principals en relació amb les malalties
dermatològiques. Per tant, ha de conèixer:
Les lesions dermatològiques elementals.
Les malalties infeccioses dermatològiques, microbianes, les víriques i les produïdes
pels fongs més freqüents i importants.
Les malalties dermatològiques parasitàries principals.
Les característiques de les malalties de transmissió sexual.
Les característiques de les dermatosis per agents físics i químics i les
característiques de les toxicodèrmies.
El significat i les característiques dels èczemes.
Les característiques de les dermatosis eritematoescatoses i especialment de la
psoriasi.
Les característiques de les dermatosis autoimmunes.
Les manifestacions cutànies de les malalties sistèmiques.
Les malalties més freqüents i importants dels annexos cutanis.
Les característiques dels limfomes cutanis i dels tumors benignes i malignes de la
pell i les mucoses.
El concepte de dermatosis paraneoplàsiques i les afeccions principals incloses dins
d'aquest grup.
. Conèixer les bases teòriques dels mètodes diagnòstics en dermatologia, que es
concreten en el coneixement de:
La història clínica dermatològica.
L'exploració cutània i el reconeixement de les lesions elementals.
Les particularitats de la biòpsia cutània.
Les particularitats de la immunopatologia.
La presa de mostres per a microbiologia i micologia.
Les proves epicutànies.
Les exploracions fotobiològiques.
Conèixer les bases per establir el diagnòstic i orientar la indicació terapèutica de
les principals malalties dermatològiques.
Berrugues víriques. Herpes simple. Herpes zòster
Piodermitis
Micosis cutànies superficials i candidiasi
Lepra
Malalties de transmissió sexual
Èczemes
Psoriasi
Malalties ampul·loses
Dermatosis reactives i manifestacions dermatològiques en el transcurs d'afeccions
d'altres òrgans o sistemes
Limfomes cutanis
Tumors benignes més freqüents i importants (hemangiomes, nevus melanocítics)
Precancerosis cutànies i de les mucoses.
Tumors malignes de la pell (carcinomes i melanomes).
Haver adquirit les habilitats següents sobre dermatologia:
1. Saber realitzar una anamnesi sobre malalties cutànies i sobre la relació de la
patologia amb altres òrgans, aparells i sistemes.
2. Saber explorar la pell i interpretar les lesions dermatològiques elementals.
3. Conèixer les principals manifestacions cutànies de les malalties sistèmiques.
4. Conèixer les indicacions i precaucions per a la pràctica de la biòpsia cutània.
5. Conèixer les indicacions de les tècniques d'immunopatologia.
6. Conèixer les indicacions de les proves epicutànies i la seva utilitat per a la
dermatologia laboral.
7. Saber valorar els informes dermatopatològics en els processos de més
transcendència, especialment els relacionats amb la patologia tumoral
maligna.
8. Saber valorar els resultats dels exàmens microbiològics i micològics,
especialment els relacionats amb les malalties de transmissió sexual.

 

Continguts

CONTINGUTS
TEMARI I CONTINGUT DE L'ASSIGNATURA
El contingut de l'assignatura es repartirà en lliçons teòriques, en sessions de
laboratori, en ABP i en sessions de mètode del cas. No se seguirà forçosament
l'ordre següent ni serà impartit en el mateix format.
Tema 1. Introducció a la dermatologia i lesions elementals
Introducció a la dermatologia i mètode d'estudi. Recordatori de l'estructura
general de la pell i de les seves funcions. Anamnesi. Exploració física.
Topografia dermatològica. Semiologia dermatològica. Lesions cutànies
elementals: primàries i secundàries. El llenguatge dermatològic i la comunicació
entre metges.
Tema 2. La dermatitis atòpica i les seves varietats
Visió general dels èczemes. Concepte d'atòpia. Dermatitis atòpica. Concepte i
etiopatogènia. Diagnòstic i pronòstic de les formes infantils i de l'adult.
Estratègies terapèutiques i complicacions.
Acne i patologia relacionada
El fol·licle pilosebaci: acne. Etiopatogènia. Formes clíniques i tractament.
Clínica, patogènesi i terapèutica de la rosàcia. Dermatitis perioral.
Hidrosadenitis supurativa: aspectes clínics i terapèutics.
Tema 4. Un dia de consulta bàsica
Patologia habitual i quotidiana. Estudi de casos clínics simples amb participació
activa dels estudiants.
PRIMER EXAMEN PARCIAL (lesions elementals i llenguatge dermatològic):
10% de la nota final
Tema 5. Les al·lèrgies i la DAC
Dermatitis de contacte (DAC). Concepte i etiopatogènia. Anamnesi del pacient
amb dermatitis de contacte. Clínica i localització segons els al·lergògens.
Dermatitis professionals Diagnòstic diferencial. Proves epicutànies. Tractament i
prevenció.
Psoriasi, dermatitis seborreica i pitiriasi rubra pilar
Consideracions generals: incidència, etiopatogènia i dermatopatologia de la
psoriasi. Diagnòstic i pronòstic de les diferents formes clíniques. Psoriasi
pustulosa, psoriasi en gotes, eritrodèrmia psoriàtica, psoriasi artropàtica.
Complicacions. Diagnòstic diferencial. Dermatitis seborreica. Seborriasi i
atopsoriasi. Pitiriasi rubra pilar. Principis de la terapèutica local i general. Els
agents biològics.
Tema 7. Manifestacions cutànies de malalties sistèmiques
Manifestacions cutànies del lupus eritematós cutani: classificació i criteris de
diagnòstic. Formes cròniques i subagudes. Lupus eritematós agut. Tractament.
Dermatomiositis: concepte i criteris de diagnòstic. Dermatomiositis amiopàtica.
Tractament. Esclerodèrmia. Morfea. Esclerodèrmia lineal. Esclerodèrmia
sistèmica, esclerodèrmia limitada, esclerodèrmia difusa. Síndromes
relacionades: atrofodèrmia idiopàtica de Pasini i Pierini. Fasciïtis eosinofílica.
Diagnòstic diferencial entre l'esclerodèrmia i les síndromes esclerodermiformes.
Tractament de l'esclerodèrmia cutània. Lesions cutànies de l'artritis reumatoide.
Manifestacions cutànies de la malaltia mixta del teixit connectiu.
Tema 8. Dermatosis ampul·loses
Dermatosis ampul·loses autoimmunes. Concepte. Grup del pèmfig. Clínica,
diagnòstic diferencial i tractament dels processos del grup dels pèmfigs: pèmfig
vulgar, pèmfig vegetant, pèmfig foliaci, pèmfig eritematós. Dermatitis
herpetiforme. Grup del pemfigoide. Epidermolisi ampul·losa adquirida. Eritema
polimorf: clínica, diagnòstic diferencial i tractament de l'eritema polimorf i les
seves variants. Síndrome de Stevens-Johnson. Necròlisi epidèrmica tòxica.
Tema 9. Alteracions dels cabells i les ungles
Concepte i classificació de les alopècies. Formes clíniques, orientació diagnòstica
i terapèutica. Alopècia areata, alopècia androgenètica, tricotil·lomania, alopècia
cicatricial, efluvis anagènic i telogènic. Patologia unguial més freqüent.
ema 10. Segon dia de consulta bàsica
Pacients comuns i malalties ja vistes en el temari. Participació activa de
l'alumnat i puntuació optativa per part del professor.
Tema 11. Tumors benignes cutanis més freqüents
Tumors cutanis benignes més freqüents. Quists sebacis, mixoides de mílium.
Granuloma piogènic. Neurofibromes, lipomes. Queratosi seborreica, fibromes,
nevus epidèrmic, nevus organoide. Angiomes adquirits, llacs venosos.
Anomalies vasculars congènites: malformacions vasculars, hemangiomes.
Diagnòstic diferencial de les anomalies vasculars congènites i síndromes
relacionades. Mastocitoma solitari i xantogranuloma juvenil.
Tema 12 Tumors malignes cutaneomucosos
Concepte de carcinoma in situ. Carcinoma de cèl·lules basals: formes clíniques,
tractament. Carcinoma de cèl·lules escamoses: clínica i terapèutica. Carcinomes
mucosos. Queratoacantoma: diagnòstic, evolució i actitud terapèutica.
Histiocitosi de cèl·lules de Langerhans, classificació i formes clíniques.
Tema 13 Proliferacions benignes pigmentades
Concepte i varietats de nevus melanocítics. Conducta que s'ha de seguir amb el
pacient amb un nevus melanocític. Precursors del melanoma maligne i signes
d'alarma de transformació maligna del nevus. El nevus de Spitz, el nevus de
Becker, halo nevus, nevus d'Ota, nevus d'Ito, taques mongòliques, el nevus
blau. Les "blaschkitis", introducció al mosaïcisme cutani. Discromies per
hemoglobina, congènites i adquirides. Discromies per pigments exògens
Tema 14. Melanoma maligne
Melanoma: epidemiologia, factors etiopatogènics, varietats clinicopatològiques
de melanomes malignes: lentigen maligne, melanoma d'extensió superficial,
melanoma acral lentigen, melanoma nodular. Diagnòstic diferencial. Conducta
que s'ha de seguir amb el melanoma maligne. Factors pronòstics. Tractament
del melanoma.
Tema 15. Dermatosis víriques
Generalitats. Infeccions per papovavirus: berrugues comunes, berrugues
planes, berrugues plantars, condilomes acuminats. Papulosi bowenoide,
epidermodisplàsia verruciforme. Mol·lusc contagiós. Papilomatosisgegant de
Busche-Lowenstein. Diagnòstic i terapèutica de les berrugues. Infeccions per
herpes virus: herpes simple, infeccions pel virus de la varicel·la-zòster Història
natural, diagnòstic i terapèutica. Neuràlgia post herpètica.
Parvovirus B19: cinquena malaltia, malaltia de “guant i mitjó”, exantema
subitum. Mononucleosi infecciosa. Orf. Nòdul dels munyidors. Virus d'Epstein
Barr. Altres malalties de possible etiologia vírica: acrodermatitis papulosa
infantil, exantema periflexural asimètric de la infància. Pitiriasi rosada.
Tema 16. Micosis
Classificació i tècniques diagnòstiques de les dermatomicosis. Micosis
superficials no dermatofítiques (pitiriasi versicolor) i dermatofítiques (tinyes).
Candidiasi. Formes clíniques de la candidiasi. Tractament de les micosis
cutaneomucoses. Concepte de micosi profunda.
Tema 17. Genodermatosis principals
Classificació i descripció clinicopatològica de les ictiosis. Malalties ampul·loses
hereditàries. Síndromes neurocutànies. Manifestacions cutànies de les
facomatosis.
Tema 18. Dermatosis per micobacteris i sarcoïdosi
Tuberculosi cutània. Generalitats. Classificació. Formes clíniques. Diagnòstic i
tractament. Micobacteriosis atípiques cutànies més freqüents. Sarcoïdosis.
Aspectes clínics diagnòstics i terapèutics. Lepra: concepte, epidemiologia,
etiopatogènia. La immunitat en la lepra. Diagnòstic bacteriològic i histològic.
Classificació. Clínica cutània i sistèmica de la lepra. Terapèutica i pronòstic de
les formes diferents de lepra.
Tema 19. Dermatosis bacterianes. Piodermitis
Generalitats. Diagnòstic i tractament de les infeccions principals per estafilococ i
estreptococ: impetigen, ectima, síndrome de la pell escaldada estafilocòccica,
infeccions piògenes dels annexos, erisipela, cel·lulitis, fasciïtis necrosantes,
dactilitis ampul·losa distal, dermatitis perianal estreptocòccica Altres infeccions
microbianes. Erisipeloide. Eritrasma, carboncle. Infeccions per pseudomones.
Tema 20. Malalties de transmissió sexual
Sífilis: concepte, immunologia. Diagnòstic de la sífilis. Definició i classificació.
Epidemiologia. Diagnòstic de les formes precoces, tardanes i congènites de la
sífilis. Diagnòstic diferencial amb el xancroide. Xancre mixte. Tractament de la
sífilis.
Manifestacions cutànies en el decurs de la infecció pel virus de la
immunodeficiència humana. SIDA.
Malalties de transmissió sexual no sifilítiques (granuloma veneri,
limfogranuloma veneri). Balanitis, uretritis. Gonocòccia: història i exploració del
pacient amb gonocòccia. Identificació del gonococ. Gonocòccia masculina i
femenina. Manifestacions extragenitals de la gonocòccia. Tractament de la
gonocòccia. Uretritis no gonocòccica: etiologia, clínica i tractament. Aftosi.
Síndrome de Behçet. Síndrome de Reiter.
Mètode del cas, ABP i aprenentatge virtual
A les 7 sessions del mètode del cas, a les sessions d'ABP l'aprenentatge
virtual s'abordaran els aspectes dermatològics següents, que seran t matèria
de l'examen final i que per motius docents no s'especifica en quina sessió
s'estudiaran.
La pruïja i la urticària
La urticària com a manifestació d'etiologia diversa. Classificació de les diferents
formes clíniques. Exploracions dels pacients amb urticària. Diagnòstic, pronòstic
i tractament de les formes immunològiques i no immunològiques. Tractament.
Urticària física, urticària per contacte, pruïja acuagènica, urticària colinèrgica i
adrenèrgica. Urticària vasculitis. Angioedema. Toxicodèrmies i eritema polimorf.
La pruïja essencial. La pruïja senil.
Liquen pla. Reaccions liquenoides
Liquen pla: concepte, etiopatogènia, dermatopatologia, formes clíniques,
diagnòstic diferencial amb erupcions liquenoides. Evolució, pronòstic i
terapèutica del liquen pla. Diagnòstic diferencial del liquen pla. Malaltia de
l'empelt contra l'hoste.
Vasculitis. Panniculitis
Concepte i classificació de les vasculitis. Vasculitis leucocitoclàstiques. Púrpures
no vasculítiques. Panniculitis.
Dermatosi per agents externs. Fotodermatosis i toxicodèrmies
Dermatosi per agents externs: físics i químics. Patomímies.
Fotodermatosi: quadres clínics, profilaxi i tractament.
Toxicodèrmies: concepte i formes clíniques. Anàlisi de les substàncies més
freqüents involurades amb les toxidèrmies. Evolució, pronòstic i profilaxi de les
diferents formes clíniques de toxidèrmies.
Dermatosis metabòliques
Manifestacions cutànies dels processos endocrinometabòlics. Manifestacions
cutànies de la diabetis mellitus. Manifestacions cutànies de les dislipèmies.
Correlació clinicoanalítica de les xantomatosis. Manifestacions cutànies de les
amiloïdosis. Dermatosis carencials: pel·lagra.
Porfíries
Porfíries: patogènia i classificació. Síndromes i manifestacions cutànies de les
porfíries. Porfíria cutània tarda. Protoporfíria eritropoètica. Porfíria eritropoètica
congènita. Porfíria hepatoeritrocítica. Valoració dels factors etiològics en
l'aparició de les manifestacions extracutànies de les porfíries. Tractament de les
porfíries. Diagnòstic diferencial de les porfíries.
Marcadors cutanis de les neoplàsies internes
Síndromes paraneoplàsiques. Eritemes figurats. Metàstasis cutànies. Malaltia de
Paget.
Parasitosis i zoonosi
Leshmaniosi cutània. Epidemiologia, clínica i terapèutica. Lesions cutànies
causades per artròpodes. Lesions més freqüents produïdes per insectes. Clínica i
terapèutica de les pediculosis. Clínica i terapèutica de l’escabiosi. Patologia
cutània de la immigració.
Finalment les tres sessions de laboratori constaran de:
Terapèutica específica dermatològica: teràpia fotodinàmica, EFG, crioteràpia,
pílings, ompliments i Botox. Els làsers: diferents aparells, longituds d'ona i
sistemes.
Ús del dermatoscopi: lesions pigmentades.Detecció de parasitosi: escabiosi,
pediculosi i displàsies piloses.
3. Biòpsies frotis i sutures. Terapèutica dermatològica. Fórmules magistrals. La
Sensació de tocar cremes, pomades, ungüents, pastes, gels i locions.

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

METODOLOGIA I AC TIVITATS FORMATIVES
Classe magistral
CM: La classe magistral és l'escenari en què un professor transmet el coneixement
en una aula a tot el grup d'alumnes del curs. El format, però, permet la introducció
de les activitats en grups reduïts dins l'aula i el desplegament d'estratègies per
fomentar la participació activa dels estudiants.
Mètode del cas
MC: El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics propis de
la professió. Són activitats en grup que es resolen amb la participació activa del
professor després de la deliberació dels estudiants.
Ensenyament basat en problemes (ABP)
Els plans d'estudis d'aprenentatge basat en problemes (ABP), també coneguts per
problem-based learning (PBL), són models educatius progressistes que no intenten
només ensenyar els coneixements, habilitats i actituds necessaris per a l'exercici de la
Medicina, sinó que també intenten orientar tot el sistema docent de manera que
l'estudiant adquireixi la capacitat de resoldre problemes concrets, tal com es
presenten a la pràctica, que aprengui per si mateix a buscar la informació necessària i
que es transformi així en un perpetu autoaprenent, tant de les ciències bàsiques com
clíniques. Es farà servir un cas-problema que es treballarà en grups de 6 a 10
estudiants i que l'estudiant haurà de presentar resolt en acabar l'assignatura en forma
de presentació oral.
Laboratori d'habilitats
LH: El laboratori d'habilitats es duu a terme amb grups reduïts i és una àrea en la
qual l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració
física sobre la base de maniquins, robots i també pacients simulats i reals. És
també una àrea per al coneixement més pràctic de les exploracions
complementàries i/o mesures terapèutiques.
Les 3 sessions del laboratori d'habilitats comprendran:
1. Ús del dermatoscopi.
2. Biòpsies frotis i sutures. Fórmules magistrals. La sensació de tocar cremes,
pomades, ungüents, pastes, gels i locions.
3. Terapèutica específica dermatològica: teràpia fotodinàmica, EFG, crioteràpia,
pílings, ompliments i Botox. Els làsers: diferents aparells longituds i sistemes.
Els làsers: diferents aparells, longituds i sistemes
Aprenentatge virtual
És el que porta a terme l'alumne a través de la simulació de casuística i de
situacions professionals en un campus virtual. Inclou també la lectura i l’estudi de
materials específicament dissenyats amb aquesta intenció. Són habilitats
planificades i tutoritzades per un professor.

 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

SISTEMA D'AVALUACIÓ
Avaluació
Continguts
Es corresponen amb tots els objectius especificats a la guia.
Criteris d'avaluació
Es valorarà el coneixement dels conceptes teòrics fonamentals i la capacitat de
l'alumne de realitzar correctament l'orientació diagnòstica i el diagnòstic diferencial
dels casos clínics presentats.
Es valorarà especialment la capacitat de descriure correctament les imatges
clíniques (llenguatge dermatològic) i la capacitat de comunicació entre metges.
Procediments
Examen parcial inicial (primers 15 dies del curs)
Idioma dermatològic, lesions elementals; deu casos clínics per descriure i orientar .
Examen parcial (a meitat del curs aproximadament)
Deu casos clínics ls alumnes que no aprovin la suma dels dos parcials no es podran
presentar a l'examen final.
a classe es presentarà de forma oral
És L'assistència a les sessions d’ABP és obligatòria.
Examen final
Examen teòric: dues històries clíniques-problema i 50 preguntes test tipus MIR
Examen pràctic: orientació diagnòstica de vint casos clínics mitjançant diapositives.
Criteris de qualificació
ls exàmens parcials es valorarà la capacitat de descripció i de raonament de
l'alumnat. No es podran presentar a l'examen final els alumnes que no superin els
dos parcials.
Els dos casos-problema es valoraran de 0 a 5 punts cada un (10 punts).
Les 50 preguntes tipus test d’elecció múltiple, tenen una única resposta correcta i
per a cada resposta incorrecta es descomptaran 0,25 punts (50 punts).
Orientació diagnòstica de vint casos clínics mitjançant imatges (10 punts). Per a
cada diagnòstic erroni es descomptaran 0,25 punts.
Puntuació total: 70 punts
Els 30 punts restants per arribar a 100 s'obtenen dels dos primers exàmens
parcials (10+10) i de la nota de l'ABP (10 punts).
La prova pràctica no compensarà en cap cas el mínim necessari per aprovar la part
teòrica.
El coordinador de l'assignatura podrà afegir o descomptar un 5% a la nota final
segons l'actitud o participació de l'alumne durant les classes i sessions de
laboratori.
Si s’ha de fer una recuperació d'examen es guardarà la nota dels exàmens parcials i
la de la avaluació de l'ABP.

Bibliografia i recursos

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
No se subministren apunts de l'assignatura.
No es validaran apunts aportats pels estudiants.
Bibliografia de consulta específica
MACKIE, R. Clinical Dermatology. 5a ed. Oxford University Press, 2003
GAWKRODGER, D. J. Dermatology: An Illustrated Colour Text. 4a ed. Churchill
Livingstone, 2008
BUXTON, P. K. ABC of Dermatology. 5a ed. BMJ Publishing Group, 2009
ARNOLD, H. l.; ODOM, James W. D. Andrews. Tratado Dermatología. Barcelona:
Masson/Salvat, 1993
FERRÁNDIZ, C. Dermatología Clínica. Madrid: Mosby/Doyma, 2002
FITZPATRICK, T. B.; JOHNSON, R. A, WOLFF, K. Atlas en color y sinopsis de
dermatología clínica. Madrid: McGraw-Hill / Interamericana de España, 2001
MASCARÓ, J.M. Claves para el diagnóstico clínico en Dermatología. Barcelona:
Ediciones Doyma, 1992
PEYRÍ, J.; BORDAS, X.; VIVES, P. Licenciatura clínica: dermatología. Barcelona: Salvat
Editores, 1988
Altres llibres recomanats de consulta
ARMIJO, M.; CAMACHO, F. Tratado de Dermatología. Vol. 1. Madrid: Biblioteca Aula
Médica, 1998
BRAUN-FALCO, O.; PLEWIG, G.; WOLFF, H. H.; WINKELMANN, R. K. Dermatología. Berlín:
Ed. Springer-Velag, 1991
Rook/Wilkinson/Ebling. Textbook of Dermatology. Editors: Champion, R. H.;
Bruton, J. L.; Burns, D. A.; Breathnach, S. M. Oxford: Blackwell Science, 1998
Fitzpatrick’ s. Dermatology in General Medicine. 5a ed. Editors: Freedberg, I. M.;
Eisen, A.Z.; Wolff, K.; Frank Austen, K.; Goldsmith, L. A.; Katz, S.I., Fitzpatrick, T.
B. McGraw-Hill, 1999
HARPER, J.; ORANJE, A.; PROSE, N. Textbook of Pediatric Dermatology. Oxford:
Blackwell Science, 2000
A més, a través d'Internet es pot accedir a molts recursos interactius per a la
recerca i la formació en la nostra especialitat.
Web de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (www.aedv.es)
Web de l’Acadèmia Europea de Dermatologia i Venereologia (www.eadv.org)
Web de l’Acadèmia Europea de Pediatria (www.eapaediatrics.eu/)
Web de l’Acadèmia Americana de Dermatologia i Venereologia (www.aad.org)
Web de Internet Dermatology Society (http://telemedicine.org)
Llista de dermatologia internacional (www.dermlist.com)
Dermatology Online Journal (http://dermatology.cdlib.org/)
Atles de dermatologia (www.dermatlas.com, www.dermis.net -molt interessants
per memoritzar imatges clíniques-, www.atlasdermatologico.com.br)

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:

  • E1 23/01/2015 18:00h A15
  • E1 23/01/2015 18:00h A16
  • R1 02/02/2015 14:30h
  • E2 01/07/2015 19:00h A16
  © 2021 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00