Assignatura

Dermatologia

  • codi 09390
  • curs 5
  • període Semestre 2
  • tipus OB
  • credits 5

No especificada

Professorat

Responsable

Presentació

1 - PRESENTACIÓ

La Dermatologia és una especialitat òrgan-específica que inclou el diagnòstic,

el tractament (tant mèdic com quirúrgic) i la prevenció de les malalties de la pell

i el subcutis, mucoses i annexos cutanis així com les manifestacions en la pell

de malalties sistèmiques i les manifestacions sistèmiques de malalties cutànies.

A la vegada promociona un correcte estat de la pell en general.

La Venereologia inclou el diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties de

transmissió sexual (MTS) així com altres alteracions de l'àrea genito-anal.

La dermatologia comprèn aspectes clínics, histològics, immunològics,

microbiològics i terapèutics, en estreta relació amb la medicina interna, la

Pediatria, la Patologia quirúrgica i amb la resta d'especialitats.

El concepte i el sentiment modern del dermatòleg són que treballa una

especialitat integral amb un ampli marge de futur a la investigació, unes

extenses possibilitats de desenvolupament en terapèutica (crioteràpia,

laserteràpia, fototeràpia, immunoteràpia, teràpia gènica, teràpia fotodinàmica

etc ...) i sobretot una extensa gamma de tècniques quirúrgiques que ja són

pròpies de l'especialitat.

Aquesta àmplia oferta de possibilitats terapèutiques fa que la dermatologia

d'avui es presenti atraient per al metge jove. És ben sabut, i les estadístiques

ho confirmen, que una de les especialitats que prioritàriament trien els MIR és

la Dermatologia.

D'altra banda, el gran públic a causa d'una major consciència sanitària, per

lògics imperatius assistencials i fins i tot per qüestions de tipus professional o

social, cada vegada demana més assistència dermatològica.

La Dermatologia gaudeix d'uns avantatges que poden resultar envejables a

altres especialitats i molt agraïda per al pacient i per descomptat molt rendible a

l'economia de l'hospital. És una especialitat en la que en moltes ocasions amb

la simple inspecció o amb mínimes maniobres exploratòries clíniques es pot

aconseguir el diagnòstic. No hi ha altra especialitat mèdica en què es pugui

arribar al diagnòstic, la major part de les vegades, en tan curt espai de temps.

Això disminueix el temps d'espera de la resposta terapèutica i facilita els

controls evolutius. En definitiva, la dinàmica operacional de la Dermatologia

com a especialitat medicoquirúrgica, segurament és la més ràpida i la més

rendible. A l'hospital, el dermatòleg és un professional imprescindible per a la

correcta classificació de les lesions i problemes cutanis que presenten els

pacients ingressats i no poques vegades la seva col · laboració resulta molt

valuosa fins i tot per establir la malaltia de base del pacient. No oblidem que la

majoria de patologies internes poden presentar la seva part cutània. La pell és

d'alguna manera el "mirall" del cos on afloren els problemes interns (p.e.

síndromes paraneoplàsics).

Requisits previs


2 - REQUISITS PREVIS


Per poder cursar la matèria de "DERMATOLOGIA" l'alumne haurà de tenir

aprovat prèviament la matèria "Estructura i funció de la pell i dels òrgans

dels sentits"

Objectius

3 - OBJECTIUS


Capacitar l'alumne en el reconeixement de les malalties principals de la pell per

establir correctament la seva prevenció, diagnòstic i tractament. Amb aquest

objectiu, l'alumne ha d'adquirir els coneixements teòrics i les habilitats clíniques

necessàries per ser capaç d'identificar els problemes principals de la pell i

orientar el seu diagnòstic i tractament, que es concreten en les competències

específiques següents:

A. Identificació de Problemes

Els coneixements que permeten la identificació dels problemes dermatològics

s'adquireixen amb l'estudi de l'assignatura de Dermatologia i, per la relació que

existeix amb moltes malalties, són imprescindibles per a l'àrea de Medicina.

1. La pruïja com a manifestació multietiológica.

2. Causes de les porpres.

3. Importància i causes de la fotosensibilitat.

4. Problemàtica de les eritrodermies.

5. Interès de l'exploració de les mucoses.

6. Manifestacions cutànies de la SIDA.

7. Concepte de dermatosis paraneoplàsiques.

8. Epidemiologia, actitud i prevenció de les malalties de transmissió

sexual.

9. Diagnòstic diferencial de les úlceres genitals.

10. Problemàtica dels tumors pigmentats.

B. Bases Teòriques dels Mètodes Diagnòstics en Dermatologia

1 Exploració en dermatologia i malalties de transmissió sexual.

2 Cultius microbiològics i micològics.

3 Histopatologia (fonaments i aplicació en les malalties ampul · loses i en

els melanomes).

4 Immunopatologia (fonaments i aplicació en les malalties ampul · loses i

en les connectivopaties autoimmunes).

5 Serologies en dermatologia.

a) L'exploració dermatològica

Iniciació a l'examen de la pell, el cabell, les ungles i les mucoses. Identificació

de lesions elementals i secundàries. Identificació del procés clínic segons el

tipus de lesió, la seva forma, localització i distribució. Aprenentatge del procés

de confecció d'una anamnesi dermatològica en relació amb l'afecció sistèmica.

b) Exploració física general en dermatologia

Avaluació de l'aspecte general del pacient i recollida de dades clíniques amb

relació al procés cutani. Exploració de signes vitals, adenopaties,

hepatomegàlia o articulacions en relació amb la pell. Interpretació de les

principals dades analítiques en Dermatologia.

c) Biòpsia cutània

Metodologia, indicacions, interpretació i contraindicacions de la biòpsia cutània.

Indicacions i metodologia de les tècniques de microscòpia electrònica,

immunofluorescència i altres marcadors histològics.

d) Tècniques microscòpiques

Metodologia i indicacions de la presa de mostres d'escates i exsudats, amb

examen directe per detectar bacteris o fongs amb diferents tincions. Aïllament

de l'àcar de la escabiosis.

e) Proves epicutànies

Fonaments de les proves per detectar alergens en Dermatologia. Metodologia

i indicacions de les proves epicutànies. Contraindicacions. Interpretació dels

resultats. Valoració de les proves dins del món laboral.

Competències

  • 09 - Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
  • 13 - Obtenir i elaborar una història clínica que contingui tota la informació que sigui rellevant.
  • 14 - Fer un examen físic i una valoració mental.
  • 15 - Tenir capacitat per elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
  • 17 - Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, amb l'aplicació dels principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
  • 18 - Indicar la terapèutica més adequada (farmacològiques, quirúrgiques, psicològiques i socials o d'altres) que són pertinents en els processos aguts i crònics més predominants, en la rehabilitació així com dels malalts en fase terminal, incloent-hi l'avaluació de la seva eficàcia.
  • 19 - Plantejar i proposar les mesures preventives adequades a cada situació clínica.
  • 21 - Escoltar amb atenció, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes que afligeixen el malalt, i comprendre el contingut d'aquesta informació.
  • 22 - Redactar i mantenir històries clíniques i altres registres mèdics que siguin comprensibles per a terceres persones adaptats als protocols i a les necessitats d'informació.
  • 23 - Comunicar-se de manera efectiva i clara, tant de forma oral com escrita, amb els pacients, els familiars, els mitjans de comunicació i altres professionals.
  • 24 - Establir una bona comunicació interpersonal que doni capacitat de dirigir-se amb eficiència i empatia als pacients, familiars, mitjans de comunicació i altres professionals.
  • 26 - Assumir el seu paper en les accions de prevenció i protecció davant de malalties, lesions o accidents, i en el manteniment i promoció de la salut, tant individual com col·lectiva.

Resultats d'aprenentatge

5 - RESULTATS D'APRENENTATGE


Objectius generals

Els objectius generals que els alumnes han d'adquirir abans de l'examen final

de l'assignatura són:

• Adquirir les bases i conceptes morfopatològics i el vocabulari dermatològic

necessaris per entendre la fisiopatologia, la semiologia, l'evolució i el

tractament de les principals malalties dermatològiques.

• Comprendre la importància de les manifestacions cutànies que poden

aparèixer en els processos sistèmics i les malalties d'altres òrgans així com

conèixer les de major rellevància.

• Comprendre la problemàtica de les malalties de transmissió sexual i saber

l'actitud que cal adoptar davant aquests processos.

• Comprendre la importància del diagnòstic i l'orientació terapèutica dels

processos en el camp de l'oncologia cutània.

Objectius específics

Al final del procés de formació, l'alumne ha de:

A) Ser capaç d'identificar els problemes principals en relació amb les

malalties dermatològiques. Per tant, ha de conèixer:

1. Les lesions dermatològiques elementals.

2. Les malalties infeccioses dermatològiques, microbianes, les víriques i les

produïdes pels fongs més freqüents i importants.

3. Les principals malalties dermatològiques parasitàries.

4. Les característiques de les malalties de transmissió sexual.

5. Les característiques de les dermatosis per agents físics, químics i de les

toxicodèrmies.

6. El significat i les característiques dels èczemes.

7. Les característiques de les dermatosis eritematoescatoses i

especialment de la psoriasi.

8. Les característiques de les dermatosis autoimmunes.

9. Les manifestacions cutànies de les malalties sistèmiques.

10. Les malalties més frecuents i importants dels anexes cutanis.

11. Les característiques dels limfomes cutanis i dels tumors benignes i

malignes de la pell i les mucoses.

12. El concepte de dermatosis paraneoplàsiques i les principals afeccions

incloses dins d'aquest grup.

B) Conèixer les bases teòriques dels mètodes diagnòstics en

dermatologia, concretats en el coneixement de:

1. La història clínica dermatològica.

2. L'exploració cutània i el reconeixement de les lesions elementals.

3. Particularitats de la biòpsia cutània.

4. Particularitats de la immunopatologia.

5. La presa de mostres per microbiologia i micologia.

6. Les proves epicutànies.

7. Les exploracions fotobiològiques.

C) Conèixer les bases per establir el diagnòstic i orientar la indicació

terapèutica de les principals malalties dermatològiques.

1. Berrugues víriques. Herpes simple. Herpes zòster.

2. Piodermitis.

3. Micosis cutànies superficials i candidiasi.

4. Lepra.

5. Malalties de transmissió sexual.

6. Èczemes.

7. Psoriasi.

8. Malalties ampul · loses.

9. Dermatosis reactives i manifestacions dermatològiques en el

transcurs d'afeccions d'altres òrgans o sistemes.

10. Limfomes cutanis.

11. Tumors benignes més freqüents i importants (hemangiomes, nevus

melanocítics).

12. Precancerosis cutànies i de les mucoses.

13. Tumors malignes de la pell (carcinomes i melanomes).

D) Haver adquirit les habilitats següents, referents a la Dermatologia:

• Saber realitzar una anamnesi dirigida a malalties cutànies i a la seva

relació amb la patologia d'altres òrgans, aparells i sistemes.

• Saber explorar la pell i interpretar les lesions dermatològiques elementals.

• Conèixer les principals manifestacions cutànies de les malalties

sistèmiques.

• Conèixer les indicacions i precaucions per a la pràctica de la biòpsia

cutània.

• Conèixer les indicacions de les tècniques d'immunopatologia.

• Conèixer les indicacions de les proves epicutànies i la seva utilitat per a la

dermatologia laboral.

• Saber valorar els informes dermatopatològics en els processos de més

transcendència, especialment els relacionats amb la patologia tumoral

maligna.

• Saber valorar els resultats dels exàmens microbiològics i micològics,

especialment els relacionats amb les malalties de transmissió sexual.


Continguts

6 - CONTINGUTS


TEMARI I CONTINGUT DE L'ASSIGNATURA


El contingut de l'assignatura es repartirà en lliçons teòriques en sessions de

laboratori, en ABP i en sessions de mètode del cas. No forçosament seguirà

l'ordre següent ni serà impartit en el mateix format.

Tema 1 Introducció a la dermatològica i lesions elementals .

Introducció a la dermatologia i mètode d'estudi. Recordatori de l'estructura

general de la pell i de les seves funcions. Anamnesi. Exploració física.

Topografia dermatològica. Semiologia dermatològica. Lesions cutànies

elementals: primàries i secundàries. El llenguatge dermatològic i la

comunicació entre metges.

Tema 2: La Dermatitis atòpica i les seves varietats .

Visió general dels èczemes. Concepte d'atòpia. Dermatitis atòpica.

Concepte i etiopatogènia. Diagnòstic i pronòstic de les formes infantil i

l'adult. Estratègies terapèutiques i complicacions.

Tema 3 Acne i patologia relacionada

El fol · licle pilosebàci: acne. Etiopatogènia. Formes clíniques i tractament.

Clínica, patogènesi i terapèutica de la rosàcia. Dermatitis perioral.

Hidrosadenitis supurativa: aspectes clínics i terapèutics.

Tema 4: Un dia de consulta bàsica

Patologia habitual i quotidiana. Estudi de casos clínics simples amb

participació activa dels estudiants.

PRIMER EXAMEN PARCIAL (lesions elementals i llenguatge dermatològic)

10% DE LA NOTA FINAL

Tema 5: Les al · lèrgies i la DAC

Dermatitis de contacte (DAC). Concepte i etiopatogènia. Anamnesi del

pacient amb dermatitis de contacte. Clínica i localització segons els al ·

lèrgens. Dermatitis professionals. Diagnòstic diferencial. Proves

epicutànies. Tractament i prevenció.

Tema 6: Psoriasi, Dermatitis Seborreica i Pitiriasi Rubra Pilar.

Consideracions generals: incidència, etiopatogènia i dermatopatologia de la

psoriasi. Diagnòstic i pronòstic de les diferents formes clíniques. Psoriasi

pustulosa, psoriasi en gotes, eritrodèrmia psoriàtica, psoriasi artropàtica.

Complicacions. Diagnòstic diferencial. Dermatitis seborreica. Seborriasis i

atopsoriasis. Pitiriasi Rubra Pilar. Principis de la terapèutica local i general.

Els agents biològics.

Tema 7: Manifestacions cutànies de malalties sistèmiques.

Manifestacions cutànies del lupus eritematós cutani: classificació i criteris de

diagnòstic. Formes cròniques i subagudes. Lupus eritematós agut.

Tractament. Dermatomiositis: concepte i criteris de diagnòstic.

Dermatomiositis amiopática. Tractament. Esclerodèrmia. Morfea.

Esclerodèrmia lineal. Esclerodèrmia sistèmica: esclerodèrmia limitada:

esclerodèrmia difusa. Síndromes relacionades: atrofodèrmia idiopàtica de

Pasini / Pierini. Fasciítis eosinofílica. Diagnòstic diferencial entre

l'esclerodèrmia i les síndromes esclerodermiformes. Tractament de

l'esclerodèrmia cutània. Lesions cutànies de l'artritis reumatoide.

Manifestacions cutànies de la malaltia mixta del teixit connectiu.

Tema 8: Dermatosis ampul · loses.

Dermatosis ampul · loses autoimmunes. Concepte. Grup del pèmfig.

Clínica, diagnòstic diferencial i tractament dels processos del grup dels

pèmfigs: pèmfig vulgar, pèmfig vegetant, pèmfig foliaci, pèmfig eritematós.

Dermatitis herpetiforme. Grup del Penfigoide. Epidermolisis ampollosa

adquirida. Eritema polimorf: clínica, diagnòstic diferencial i tractament de

l'eritema polimorf i les seves variants. Síndrome de Stevens-Johnson.

Necròlisi epidèrmica tòxica.

Tema 9: Alteracions del cabell i les ungles

Concepte i classificació de les alopècies. Formes clíniques, orientació

diagnòstica i terapèutica. Alopècia areata, Alopècia androgenética,

tricotilomanía, alopècia cicatricial, Efluvis anagen i telogen. Patologia

unguial més freqüent.

Tema 10: Un segon dia de consulta bàsica

Pacients comuns i malalties ja vistes en el temari. Participació activa de

l'alumnat i puntuació optativa per part del professor

SEGON EXAMEN PARCIAL (lesions elementals + llenguatge dermatològic

+ matèria explicada fins el tema 10 inclos) 10% DE LA NOTA FINAL

Tema 11 Tumors benignes cutanis més freqüents.

Tumors cutanis BENIGNES més freqüents. Quists Sebàcis, mixoides de

milium. Granuloma piògen. Neurofibromes, lipomes. Queratosis seborreica,

fibromes, nevus epidèrmic, nevus organoide. Angiomes adquirits, llacs

venosos. Anomalies vasculars congènites: Malformacions vasculars,

hemangiomes. Diagnòstic diferencial de les anomalies vasculars congènites

i síndromes relacionades. Mastocitoma solitari i Xantogranuloma juvenil.

Tema 12 Tumors malignes cutaneomucosos.

Concepte de carcinoma "in situ". Carcinoma de cèl · lules basals: formes

clíniques, tractament. Carcinoma de cèl · lules escamoses: clínica i

terapèutica. Carcinomes mucosos. Queratoacantoma: diagnòstic, evolució i

actitud terapèutica.

Histiocitosi de cèl · lules de Langerhans, classificació i formes clíniques.

Tema 13 Proliferacions benignes pigmentades.

Concepte i varietats de Nevus melanocítics. Conducta que s'ha de seguir

en el pacient amb un nevus melanocític. Precursors del melanoma maligne

i signes d'alarma de transformació maligna del nevus. El nevus de Spitz, el

nevus de Becker, Hallo Nevus, Nevus d'Ota, d'Ito, taques mongòliques, el

nevus blau. Les "blashkites" introducció al mosaicisme cutani. Discromies

per hemoglobina, congènites i adquirides. Discromies per pigments exògens

Tema 14: Melanoma maligne.

Melanoma: Epidemiologia, factors etiopatogènics, varietats

clinicopatològiques de melanomes malignes: lentigen maligne, melanoma

d'extensió superficial, melanoma acral lentiginos, melanoma nodular.

Diagnòstic diferencial. Conducta que s'ha de seguir en el melanoma

maligne. Factors pronòstics. Tractament del melanoma.

Tema 15: Dermatosis víriques.

Generalitats. Infeccions per papovavirus: berrugues comunes, berrugues

planes, berrugues plantars, condilomes acuminats. Papulosis bowenoide,

epidermodisplasia verruciforme. Mol · lusc contagiós. Papilomatosis gegant

de Busche-Lowenstein. Diagnòstic i terapèutica de les berrugues.

Infeccions per herpes virus: herpes simple, infeccions pel virus de la varicel ·

la-zòster. Història natural, diagnòstic i terapèutica. Neuràlgia post herpètica.

Parvovirus B 19: V ª malaltia, malaltia en guant i mitjó, Exantema subitum.

Mononucleosi infecciosa. Orf. Nòdul dels munyidors. Virus d'Epstein Barr.

Altres malalties de possible etiologia vírica: acrodermatitis papulosa infantil,

exantema periflexural asimètric de la infància. Pitiriasi rosada.

Tema 16: Micosi.

Classificació i tècniques diagnòstiques de les dermatomicosis. Micosis

superficials no dermatofítiques (pitiriasi versicolor) i dermatofítiques (tinyes).

Candidiasi. Formes clíniques de la candidiasi. Tractament de les micosis

cutaneomucoses. Concepte de micosis profunda.

Tema 17: Principals genodermatosis.

Classificació i descripció clinicopatològica de les ictiosis. Malalties ampul ·

loses hereditàries. Síndromes neurocutànies. Manifestacions cutànies de

les facomatosis.

Tema 18: Dermatosis per micobacteris i sarcoïdosi

Tuberculosi cutània. Generalitats. Classificació. Formes clíniques.

Diagnòstic i tractament. Micobacteriosis atípiques cutànies més freqüents.

Sarcoidosis. Aspectes clínics diagnòstics i terapèutics. Lepra: concepte,

epidemiologia, etiopatogenia. La immunitat en la lepra. Diagnòstic

bacteriològic i histològic. Classificació. Clínica cutània i sistèmica de la

lepra. Terapèutica i pronòstic de les diferents formes de lepra.

Tema 19 Dermatosis bacterianes. Piodermitis.

Generalitats. Diagnòstic i tractament de les principals infeccions per

estafilococ i estreptococ: impetigen, ectima, síndrome de la pell escaldada

estafilocòccica, infeccions piògenes dels annexos, erisipela, cel · lulitis,

fasciítis necrosants, dactilitis ampollosa distal, dermatitis perianal

estreptocòccica. Altres infeccions microbianes. Erisipeloide. Eritrasma,

carboncle. Infeccions per pseudomones.

Tema 20: Malalties de transmissió sexual:

Sífilis: concepte, immunologia. Diagnòstic de la sífilis. Definició i

classificació. Epidemiologia. Diagnòstic de les formes precoces, tardanes i

congènites de la sífilis. Diagnòstic diferencial amb el xancroide. Xancre

mixte. Tractament de la sífilis.

Manifestacions cutànies en el curs de la infecció pel virus de la

immunodeficiència humana. SIDA.

Malalties de transmissió sexual no sifilítiques (granuloma veneri,

limfogranuloma veneri). Balanitis, Uretritis. Gonocòccia: història i exploració

del pacient amb gonocòccia. Identificació del gonococ. Gonocia masculina i

femenina. Manifestacions extragenitals de la gonocia. Tractament de la

gonocòccia. Uretritis no gonocòccica: etiologia, clínica i tractament. Aftosi.

Síndrome de Behçet. Síndrome de Reiter.

Mètode del cas, ABP i aprenentatge virtual:

A les 7 sessions del mètode del cas en les sessions d'ABP així com en

l'aprenentatge virtual s'abordaran també els següents aspectes

dermatològics que així mateix seran matèria de l'examen final i que per

motius docents no s'especifica en quina sessió s'estudiaran.

La pruïja i la urticària.

La urticària com a manifestació d'etiologia diversa. Classificació de les

diferents formes clíniques. Exploracions dels pacients amb urticària.

Diagnòstic, pronòstic i tractament de les formes immunològiques i no

immunològiques. Tractament. Urticària física, urticària per contacte, pruïja

acuagènica, urticària colinèrgica i adrenèrgica. Urticària vasculitis.

Angioedema. Toxicodermies i eritema polimorf. La pruïja essencial. La

pruïja senil.

Liquen pla. Reaccions liquenoides.

Liquen pla: concepte, etiopatogènia, dermatopatologia, formes clíniques,

diagnòstic diferencial amb erupcions liquenoides. Evolució, pronòstic i

terapèutica del liquen pla. Diagnòstic diferencial del Liquen Pla. Malaltia de

l'empelt contra l'hoste.

Vasculitis. Porpres. Panniculitis.

Concepte i classificació de les vasculitis. Vasculitis leucocitoclàstiques.

Porpres no vasculíticas. Panniculitis.

Dermatosi per agents externs. Fotodermatosis i Toxicodermias.

Dermatosi per agents externs: físics i químics. Patomimies.

Fotodermatosis: diferents quadres clínics, profilaxi i tractament.

Toxicodermies: concepte i formes clíniques. Anàlisi de les substàncies més

freqüents implicades en les toxidermies. Evolució, pronòstic i profilaxi de les

diferents formes clíniques de toxidermies.

Dermatosis metabòliques.

Manifestacions cutànies dels processos endocrinometabòlics.

Manifestacions cutànies de la diabetis mellitus. Manifestacions cutànies de

les dislipémies. Correlació clinicoanalítica de les diferents Xantomatosi.

Manifestacions cutànies de les amiloïdosi. Dermatosis carencials: pel ·

lagra.

Porfíries.

Porfíries: patogènia i classificació. Síndromes i manifestacions cutànies de

les porfíries. Porfíria cutània tarda. Protoporfiria eritropoética. Porfíria

eritropoética congènita. Porfíria hepatoeritrocitaria. Valoració dels factors

etiològics en l'aparició de les manifestacions extracutànies de les porfíries.

Tractament de les porfíries. Diagnòstic diferencial de les porfíries.

Marcadors cutanis de les neoplàsies internes

Síndromes paraneoplàsiques. Eritemes figurats. Metàstasis cutànies.

Malaltia de Paget.

Parasitosis i Zoonosi.

Leshmaniosis cutània. Epidemiologia, clínica i terapèutica. Lesions cutànies

degudes a artròpodes. Lesions més freqüents produïdes per insectes.

Clínica i terapèutica de les pediculosi. Clínica i terapèutica de la escabiosi.

Patologia cutània de la immigració.

Finalment les 3 sesions de laboratori constaran de:

1 Terapèutica específica dermatològica: Teràpia fotodinàmica, EFG,

crioteràpia, Peelings, Farciments i Botox. Els làsers: Diferent aparells

longituds d'ona i sistemes.

2 Ús del dermatoscopi: Lesions pigmentades. Detecció de parasitosi:

escabiosi, pediculosi i displàsies piloses.

3 Biòpsies frotis i sutures. Terapèutica dermatològica. Fórmules magistrals.

La Sensació de tocar cremes, pomades, ungüents, pastes, gels i locions.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

7 - METODOLOGIA I ACTIVITATS FORMATIVES


Classe magistral

CM: La classe magistral és l'escenari en què un professor transmet el

coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes del curs. El format, però,

permet la introducció de les activitats en grups reduïts dins l'aula i el

desplegament d'estratègies per fomentar la participació activa dels estudiants.

Mètode del cas

MC: El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics

propis de la professió. Són activitats grupals que es resolen amb la participació

activa del professor després de la deliberació dels estudiants.

Ensenyament basat en problemes (ABP)

Els plans d'estudis d'aprenentatge basat en problemes (ABP), també coneguts

per la seva expressió original problem-based learning (PBL), són models

educatius progressistes que no tracten tan sols d'ensenyar els coneixements,

habilitats i actituds necessaris per a l'exercici de la Medicina, sinó també d'orientar

tot el sistema docent de tal manera que l'estudiant adquireixi la capacitat de

resoldre problemes concrets tal com es presenten en la pràctica, que aprengui

per si mateix a buscar la informació necessària i que es transformi així en un

perpetu autoaprenent tant de les ciències bàsiques com clíniques. S'usarà un cas

problema que es treballarà en grups de 6 a 10 estudiants i que s'haurà de

presentar per part de l'estudiant resolt en acabar l'assignatura en forma de

presentació oral.

Laboratori d'habilitats

LH: El laboratori d'habilitats es realitza en grups reduïts i és una àrea en la qual

l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració

física sobre la base de maniquins, robots i també pacients simulats i reals. És

també una àrea per al coneixement més pràctic de les exploracions

complementàries i / o mesures terapèutiques.

Les 3 sessions del laboratori d'habilitats comprendran:

1 - Ús del dermatoscopi.

2 - Biòpsies frotis i sutures. Fórmula s magistrals. La Sensació de tocar

cremes, pomades, ungüents, pastes, gels i locions.

3 - Terapèutica específica dermatològica: Teràpia fotodinàmica, EFG,

crioteràpia, Peelings, Farciments i Botox. Els làsers: Diferents aparells

longituds i sistemes. Els làsers: Diferents aparells longituds i sistemes

Aprenentatge virtual

És el que porta a terme l'alumne a través de la simulació de casuística i

situacions professionals en un campus virtual. Inclou també la lectura i estudi

de materials específicament dissenyats amb aquesta intenció. Es tracta

d'habilitats planificades i tutoritzades per un professor.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

8 - SISTEMA D'AVALUACIÓ


Avaluació

Continguts

Correspon a la totalitat dels objectius especificats en la guia.

Criteris d'avaluació

Es valorarà el coneixement dels conceptes teòrics fonamentals i la capacitat de

l'alumne de realitzar correctament l'orientació diagnòstica i el diagnòstic

diferencial dels casos clínics presentats.

Es valorarà especialment la capacitat de descriure correctament les imatges

clíniques (llenguatge dermatològic) i la capacitat de comunicació entre metges.

Procediments:

Examen parcial inicial: (primers 15 dies del curs) Idioma dermatològic, lesions

elementals. 10 Casos clínics per descriure i orientar. (10% de la nota final)

Examen parcial: (a meitat del curs aprox.) 10 Casos clínics. (10% de la nota

final) No es podran presentar a l'examen final els alumnes que no aprovin la

suma dels dos parcials.

ABP: es presentarà a classe de forma oral. (10% de la nota final).

L'Assistència a les sessions de ABP es obligatoria.

Examen final:

Examen teòric (2 històries clíniques problema) i 50 preguntes test tipus MIR

Examen pràctic: Orientació diagnòstica de 20 casos clínics mitjançant

diapositives.

Criteris de Qualificació:

En els exàmens parcials es valorarà la capacitat de descripció i de raciocini de

l'alumnat. No es podràn presentar a l'examen final els que no superin els dos

parcials.

1. Els 2 casos problema puntaràn de 0 a 5 punts (total 10 punts)

2. 50 Preguntes tipus test a elecció múltiple, amb una única resposta

correcta i per cada resposta incorrecta es resten 0.25 punts. (50 punts)

3. Orientació diagnòstica de 20 casos clínics mitjançant imatges (10

punts). Diagnòstic erroni resta 0,25.

4. Puntuació total 70 punts

5. Els 30 punts restants per completar el 100 s'obtenen dels dos primers

exàmens parcials (10+10) i de la nota de l'ABP (10).

La prova pràctica no compensarà en cap cas el mínim necessari per aprovar la

part teòrica.

El coordinador de l'assignatura es reserva sumar o restar un 5% de la nota

final que podrà ser aplicat sobre la base de l'actitud / participació de l'alumne

durant les classes i sessions de laboratori.

En el cas de recuperació d'examen es guardarà la nota dels exàmens parcials

així com de la avaluació de l'ABP.

Bibliografia i recursos

9 - BIBLIOGRAFIA I RECURSOS


No es subministren apunts de l'assignatura

No es validaran apunts aportats pels estudiants

Bibliografia de consulta específica

MacKie R. Clinical Dermatology 5th ed. Oxford University Press, 2003

Gawkrodger DJ. Dermatology: An Illustrated Colour Text, 4th ed. Churchill

Livingstone, 2008

Buxton PK. ABC of Dermatology, 5th ed. BMJ Publishing Group, 2009

Arnold, Hl, Odom, James WD: “Andrews. Tratado Dermatología”.

Masson/Salvat. Barcelona 1993.

Ferrándiz C: Dermatología Clínica. Mosby/Doyma, Madrid, 2002.

Fitzpatrick TB, Johson RA, Wolff . Atlas en color y sinopsis de Dermatología

Clínica. McGraw-Hill Book Co. Madrid 2001.

Mascaró JM: “Claves para el Diagnóstico Clínico en Dermatología”. Ediciones

Doyma, Barcelona 1992.

Peyrí J, Bordas X, Vives P: “Licenciatura Clínica: Dermatología”, Salvat

Editores Barcelona 1988.

Altres llibre recomats de consulta son:

Armijo M, Camacho F. Tratado de Dermatología. Vol. 1. Biblioteca Aula Médica.

Madrid 1998.

Braun-Falco O, Plewig G, Wolff HH, Winkelmann RK. Dermatología. Ed.

Springer-Velag, Berlín 1991.

Rook/Wilkinson/Ebling. Textbook of Dermatology. Editores: Champion RH,

Bruton JL, Burns DA, Breathnach SM. Blackwell Science, Oxford 1998.

Fitzpatrick’ s. Dermatology in General Medicine. 5 th Edition. Editors: Freedberg

IM, Eisen AZ, Wolff K, Frank Austen K, Goldsmith LA, Katz SI, Fitzpatrick TB.

McGraw-Hill 1999.

Harper J, Oranje A, Prose N. Textbook of Pediatric Dermatology. Blackwell

Science. Oxford 2000.

A més també a través d'Internet es pot tenir accés a molts recursos interactius

per a la recerca i la formació en la nostra especialitat. Por exemple, a la web de

la Academia Española de Dermatología y Venereología (www.aedv.es)

També resulta interesant la de la Academia Europea de Dermatología i

Venereología ( www.eadv . org ) i les de dermatologia pediàtrica (

www.espd.org ). També és útil la de la Academia Americana de Dermatología i

Venereología ( www.aad.org ). També resulten interessants: La Internet

Dermatology Society (http://telemedicine.org), la llista de dermatologia

internacional (www.dermlist.com), el Dermatology Online Journal (

http://dermatology.cdlib.org/ ), i els atles de dermatologia: www.dermatlas.com

o el www.dermis.net molt interessants per memoritzar imatges clíniques, així

com també el www.atlasdermatologico.com.br .

  © 2021 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00