Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaDermatologia
No especificada
Responsable
1 - PRESENTACIÓ
La Dermatologia és una especialitat òrgan-específica que inclou el diagnòstic,
el tractament (tant mèdic com quirúrgic) i la prevenció de les malalties de la pell
i el subcutis, mucoses i annexos cutanis així com les manifestacions en la pell
de malalties sistèmiques i les manifestacions sistèmiques de malalties cutànies.
A la vegada promociona un correcte estat de la pell en general.
La Venereologia inclou el diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties de
transmissió sexual (MTS) així com altres alteracions de l'àrea genito-anal.
La dermatologia comprèn aspectes clínics, histològics, immunològics,
microbiològics i terapèutics, en estreta relació amb la medicina interna, la
Pediatria, la Patologia quirúrgica i amb la resta d'especialitats.
El concepte i el sentiment modern del dermatòleg són que treballa una
especialitat integral amb un ampli marge de futur a la investigació, unes
extenses possibilitats de desenvolupament en terapèutica (crioteràpia,
laserteràpia, fototeràpia, immunoteràpia, teràpia gènica, teràpia fotodinàmica
etc ...) i sobretot una extensa gamma de tècniques quirúrgiques que ja són
pròpies de l'especialitat.
Aquesta àmplia oferta de possibilitats terapèutiques fa que la dermatologia
d'avui es presenti atraient per al metge jove. És ben sabut, i les estadístiques
ho confirmen, que una de les especialitats que prioritàriament trien els MIR és
la Dermatologia.
D'altra banda, el gran públic a causa d'una major consciència sanitària, per
lògics imperatius assistencials i fins i tot per qüestions de tipus professional o
social, cada vegada demana més assistència dermatològica.
La Dermatologia gaudeix d'uns avantatges que poden resultar envejables a
altres especialitats i molt agraïda per al pacient i per descomptat molt rendible a
l'economia de l'hospital. És una especialitat en la que en moltes ocasions amb
la simple inspecció o amb mínimes maniobres exploratòries clíniques es pot
aconseguir el diagnòstic. No hi ha altra especialitat mèdica en què es pugui
arribar al diagnòstic, la major part de les vegades, en tan curt espai de temps.
Això disminueix el temps d'espera de la resposta terapèutica i facilita els
controls evolutius. En definitiva, la dinàmica operacional de la Dermatologia
com a especialitat medicoquirúrgica, segurament és la més ràpida i la més
rendible. A l'hospital, el dermatòleg és un professional imprescindible per a la
correcta classificació de les lesions i problemes cutanis que presenten els
pacients ingressats i no poques vegades la seva col · laboració resulta molt
valuosa fins i tot per establir la malaltia de base del pacient. No oblidem que la
majoria de patologies internes poden presentar la seva part cutània. La pell és
d'alguna manera el "mirall" del cos on afloren els problemes interns (p.e.
síndromes paraneoplàsics).
2 - REQUISITS PREVIS
Per poder cursar la matèria de "DERMATOLOGIA" l'alumne haurà de tenir
aprovat prèviament la matèria "Estructura i funció de la pell i dels òrgans
dels sentits"
3 - OBJECTIUS
Capacitar l'alumne en el reconeixement de les malalties principals de la pell per
establir correctament la seva prevenció, diagnòstic i tractament. Amb aquest
objectiu, l'alumne ha d'adquirir els coneixements teòrics i les habilitats clíniques
necessàries per ser capaç d'identificar els problemes principals de la pell i
orientar el seu diagnòstic i tractament, que es concreten en les competències
específiques següents:
A. Identificació de Problemes
Els coneixements que permeten la identificació dels problemes dermatològics
s'adquireixen amb l'estudi de l'assignatura de Dermatologia i, per la relació que
existeix amb moltes malalties, són imprescindibles per a l'àrea de Medicina.
1. La pruïja com a manifestació multietiológica.
2. Causes de les porpres.
3. Importància i causes de la fotosensibilitat.
4. Problemàtica de les eritrodermies.
5. Interès de l'exploració de les mucoses.
6. Manifestacions cutànies de la SIDA.
7. Concepte de dermatosis paraneoplàsiques.
8. Epidemiologia, actitud i prevenció de les malalties de transmissió
sexual.
9. Diagnòstic diferencial de les úlceres genitals.
10. Problemàtica dels tumors pigmentats.
B. Bases Teòriques dels Mètodes Diagnòstics en Dermatologia
1 Exploració en dermatologia i malalties de transmissió sexual.
2 Cultius microbiològics i micològics.
3 Histopatologia (fonaments i aplicació en les malalties ampul · loses i en
els melanomes).
4 Immunopatologia (fonaments i aplicació en les malalties ampul · loses i
en les connectivopaties autoimmunes).
5 Serologies en dermatologia.
a) L'exploració dermatològica
Iniciació a l'examen de la pell, el cabell, les ungles i les mucoses. Identificació
de lesions elementals i secundàries. Identificació del procés clínic segons el
tipus de lesió, la seva forma, localització i distribució. Aprenentatge del procés
de confecció d'una anamnesi dermatològica en relació amb l'afecció sistèmica.
b) Exploració física general en dermatologia
Avaluació de l'aspecte general del pacient i recollida de dades clíniques amb
relació al procés cutani. Exploració de signes vitals, adenopaties,
hepatomegàlia o articulacions en relació amb la pell. Interpretació de les
principals dades analítiques en Dermatologia.
c) Biòpsia cutània
Metodologia, indicacions, interpretació i contraindicacions de la biòpsia cutània.
Indicacions i metodologia de les tècniques de microscòpia electrònica,
immunofluorescència i altres marcadors histològics.
d) Tècniques microscòpiques
Metodologia i indicacions de la presa de mostres d'escates i exsudats, amb
examen directe per detectar bacteris o fongs amb diferents tincions. Aïllament
de l'àcar de la escabiosis.
e) Proves epicutànies
Fonaments de les proves per detectar alergens en Dermatologia. Metodologia
i indicacions de les proves epicutànies. Contraindicacions. Interpretació dels
resultats. Valoració de les proves dins del món laboral.
5 - RESULTATS D'APRENENTATGE
Objectius generals
Els objectius generals que els alumnes han d'adquirir abans de l'examen final
de l'assignatura són:
• Adquirir les bases i conceptes morfopatològics i el vocabulari dermatològic
necessaris per entendre la fisiopatologia, la semiologia, l'evolució i el
tractament de les principals malalties dermatològiques.
• Comprendre la importància de les manifestacions cutànies que poden
aparèixer en els processos sistèmics i les malalties d'altres òrgans així com
conèixer les de major rellevància.
• Comprendre la problemàtica de les malalties de transmissió sexual i saber
l'actitud que cal adoptar davant aquests processos.
• Comprendre la importància del diagnòstic i l'orientació terapèutica dels
processos en el camp de l'oncologia cutània.
Objectius específics
Al final del procés de formació, l'alumne ha de:
A) Ser capaç d'identificar els problemes principals en relació amb les
malalties dermatològiques. Per tant, ha de conèixer:
1. Les lesions dermatològiques elementals.
2. Les malalties infeccioses dermatològiques, microbianes, les víriques i les
produïdes pels fongs més freqüents i importants.
3. Les principals malalties dermatològiques parasitàries.
4. Les característiques de les malalties de transmissió sexual.
5. Les característiques de les dermatosis per agents físics, químics i de les
toxicodèrmies.
6. El significat i les característiques dels èczemes.
7. Les característiques de les dermatosis eritematoescatoses i
especialment de la psoriasi.
8. Les característiques de les dermatosis autoimmunes.
9. Les manifestacions cutànies de les malalties sistèmiques.
10. Les malalties més frecuents i importants dels anexes cutanis.
11. Les característiques dels limfomes cutanis i dels tumors benignes i
malignes de la pell i les mucoses.
12. El concepte de dermatosis paraneoplàsiques i les principals afeccions
incloses dins d'aquest grup.
B) Conèixer les bases teòriques dels mètodes diagnòstics en
dermatologia, concretats en el coneixement de:
1. La història clínica dermatològica.
2. L'exploració cutània i el reconeixement de les lesions elementals.
3. Particularitats de la biòpsia cutània.
4. Particularitats de la immunopatologia.
5. La presa de mostres per microbiologia i micologia.
6. Les proves epicutànies.
7. Les exploracions fotobiològiques.
C) Conèixer les bases per establir el diagnòstic i orientar la indicació
terapèutica de les principals malalties dermatològiques.
1. Berrugues víriques. Herpes simple. Herpes zòster.
2. Piodermitis.
3. Micosis cutànies superficials i candidiasi.
4. Lepra.
5. Malalties de transmissió sexual.
6. Èczemes.
7. Psoriasi.
8. Malalties ampul · loses.
9. Dermatosis reactives i manifestacions dermatològiques en el
transcurs d'afeccions d'altres òrgans o sistemes.
10. Limfomes cutanis.
11. Tumors benignes més freqüents i importants (hemangiomes, nevus
melanocítics).
12. Precancerosis cutànies i de les mucoses.
13. Tumors malignes de la pell (carcinomes i melanomes).
D) Haver adquirit les habilitats següents, referents a la Dermatologia:
• Saber realitzar una anamnesi dirigida a malalties cutànies i a la seva
relació amb la patologia d'altres òrgans, aparells i sistemes.
• Saber explorar la pell i interpretar les lesions dermatològiques elementals.
• Conèixer les principals manifestacions cutànies de les malalties
sistèmiques.
• Conèixer les indicacions i precaucions per a la pràctica de la biòpsia
cutània.
• Conèixer les indicacions de les tècniques d'immunopatologia.
• Conèixer les indicacions de les proves epicutànies i la seva utilitat per a la
dermatologia laboral.
• Saber valorar els informes dermatopatològics en els processos de més
transcendència, especialment els relacionats amb la patologia tumoral
maligna.
• Saber valorar els resultats dels exàmens microbiològics i micològics,
especialment els relacionats amb les malalties de transmissió sexual.
6 - CONTINGUTS
TEMARI I CONTINGUT DE L'ASSIGNATURA
El contingut de l'assignatura es repartirà en lliçons teòriques en sessions de
laboratori, en ABP i en sessions de mètode del cas. No forçosament seguirà
l'ordre següent ni serà impartit en el mateix format.
Tema 1 Introducció a la dermatològica i lesions elementals .
Introducció a la dermatologia i mètode d'estudi. Recordatori de l'estructura
general de la pell i de les seves funcions. Anamnesi. Exploració física.
Topografia dermatològica. Semiologia dermatològica. Lesions cutànies
elementals: primàries i secundàries. El llenguatge dermatològic i la
comunicació entre metges.
Tema 2: La Dermatitis atòpica i les seves varietats .
Visió general dels èczemes. Concepte d'atòpia. Dermatitis atòpica.
Concepte i etiopatogènia. Diagnòstic i pronòstic de les formes infantil i
l'adult. Estratègies terapèutiques i complicacions.
Tema 3 Acne i patologia relacionada
El fol · licle pilosebàci: acne. Etiopatogènia. Formes clíniques i tractament.
Clínica, patogènesi i terapèutica de la rosàcia. Dermatitis perioral.
Hidrosadenitis supurativa: aspectes clínics i terapèutics.
Tema 4: Un dia de consulta bàsica
Patologia habitual i quotidiana. Estudi de casos clínics simples amb
participació activa dels estudiants.
PRIMER EXAMEN PARCIAL (lesions elementals i llenguatge dermatològic)
10% DE LA NOTA FINAL
Tema 5: Les al · lèrgies i la DAC
Dermatitis de contacte (DAC). Concepte i etiopatogènia. Anamnesi del
pacient amb dermatitis de contacte. Clínica i localització segons els al ·
lèrgens. Dermatitis professionals. Diagnòstic diferencial. Proves
epicutànies. Tractament i prevenció.
Tema 6: Psoriasi, Dermatitis Seborreica i Pitiriasi Rubra Pilar.
Consideracions generals: incidència, etiopatogènia i dermatopatologia de la
psoriasi. Diagnòstic i pronòstic de les diferents formes clíniques. Psoriasi
pustulosa, psoriasi en gotes, eritrodèrmia psoriàtica, psoriasi artropàtica.
Complicacions. Diagnòstic diferencial. Dermatitis seborreica. Seborriasis i
atopsoriasis. Pitiriasi Rubra Pilar. Principis de la terapèutica local i general.
Els agents biològics.
Tema 7: Manifestacions cutànies de malalties sistèmiques.
Manifestacions cutànies del lupus eritematós cutani: classificació i criteris de
diagnòstic. Formes cròniques i subagudes. Lupus eritematós agut.
Tractament. Dermatomiositis: concepte i criteris de diagnòstic.
Dermatomiositis amiopática. Tractament. Esclerodèrmia. Morfea.
Esclerodèrmia lineal. Esclerodèrmia sistèmica: esclerodèrmia limitada:
esclerodèrmia difusa. Síndromes relacionades: atrofodèrmia idiopàtica de
Pasini / Pierini. Fasciítis eosinofílica. Diagnòstic diferencial entre
l'esclerodèrmia i les síndromes esclerodermiformes. Tractament de
l'esclerodèrmia cutània. Lesions cutànies de l'artritis reumatoide.
Manifestacions cutànies de la malaltia mixta del teixit connectiu.
Tema 8: Dermatosis ampul · loses.
Dermatosis ampul · loses autoimmunes. Concepte. Grup del pèmfig.
Clínica, diagnòstic diferencial i tractament dels processos del grup dels
pèmfigs: pèmfig vulgar, pèmfig vegetant, pèmfig foliaci, pèmfig eritematós.
Dermatitis herpetiforme. Grup del Penfigoide. Epidermolisis ampollosa
adquirida. Eritema polimorf: clínica, diagnòstic diferencial i tractament de
l'eritema polimorf i les seves variants. Síndrome de Stevens-Johnson.
Necròlisi epidèrmica tòxica.
Tema 9: Alteracions del cabell i les ungles
Concepte i classificació de les alopècies. Formes clíniques, orientació
diagnòstica i terapèutica. Alopècia areata, Alopècia androgenética,
tricotilomanía, alopècia cicatricial, Efluvis anagen i telogen. Patologia
unguial més freqüent.
Tema 10: Un segon dia de consulta bàsica
Pacients comuns i malalties ja vistes en el temari. Participació activa de
l'alumnat i puntuació optativa per part del professor
SEGON EXAMEN PARCIAL (lesions elementals + llenguatge dermatològic
+ matèria explicada fins el tema 10 inclos) 10% DE LA NOTA FINAL
Tema 11 Tumors benignes cutanis més freqüents.
Tumors cutanis BENIGNES més freqüents. Quists Sebàcis, mixoides de
milium. Granuloma piògen. Neurofibromes, lipomes. Queratosis seborreica,
fibromes, nevus epidèrmic, nevus organoide. Angiomes adquirits, llacs
venosos. Anomalies vasculars congènites: Malformacions vasculars,
hemangiomes. Diagnòstic diferencial de les anomalies vasculars congènites
i síndromes relacionades. Mastocitoma solitari i Xantogranuloma juvenil.
Tema 12 Tumors malignes cutaneomucosos.
Concepte de carcinoma "in situ". Carcinoma de cèl · lules basals: formes
clíniques, tractament. Carcinoma de cèl · lules escamoses: clínica i
terapèutica. Carcinomes mucosos. Queratoacantoma: diagnòstic, evolució i
actitud terapèutica.
Histiocitosi de cèl · lules de Langerhans, classificació i formes clíniques.
Tema 13 Proliferacions benignes pigmentades.
Concepte i varietats de Nevus melanocítics. Conducta que s'ha de seguir
en el pacient amb un nevus melanocític. Precursors del melanoma maligne
i signes d'alarma de transformació maligna del nevus. El nevus de Spitz, el
nevus de Becker, Hallo Nevus, Nevus d'Ota, d'Ito, taques mongòliques, el
nevus blau. Les "blashkites" introducció al mosaicisme cutani. Discromies
per hemoglobina, congènites i adquirides. Discromies per pigments exògens
Tema 14: Melanoma maligne.
Melanoma: Epidemiologia, factors etiopatogènics, varietats
clinicopatològiques de melanomes malignes: lentigen maligne, melanoma
d'extensió superficial, melanoma acral lentiginos, melanoma nodular.
Diagnòstic diferencial. Conducta que s'ha de seguir en el melanoma
maligne. Factors pronòstics. Tractament del melanoma.
Tema 15: Dermatosis víriques.
Generalitats. Infeccions per papovavirus: berrugues comunes, berrugues
planes, berrugues plantars, condilomes acuminats. Papulosis bowenoide,
epidermodisplasia verruciforme. Mol · lusc contagiós. Papilomatosis gegant
de Busche-Lowenstein. Diagnòstic i terapèutica de les berrugues.
Infeccions per herpes virus: herpes simple, infeccions pel virus de la varicel ·
la-zòster. Història natural, diagnòstic i terapèutica. Neuràlgia post herpètica.
Parvovirus B 19: V ª malaltia, malaltia en guant i mitjó, Exantema subitum.
Mononucleosi infecciosa. Orf. Nòdul dels munyidors. Virus d'Epstein Barr.
Altres malalties de possible etiologia vírica: acrodermatitis papulosa infantil,
exantema periflexural asimètric de la infància. Pitiriasi rosada.
Tema 16: Micosi.
Classificació i tècniques diagnòstiques de les dermatomicosis. Micosis
superficials no dermatofítiques (pitiriasi versicolor) i dermatofítiques (tinyes).
Candidiasi. Formes clíniques de la candidiasi. Tractament de les micosis
cutaneomucoses. Concepte de micosis profunda.
Tema 17: Principals genodermatosis.
Classificació i descripció clinicopatològica de les ictiosis. Malalties ampul ·
loses hereditàries. Síndromes neurocutànies. Manifestacions cutànies de
les facomatosis.
Tema 18: Dermatosis per micobacteris i sarcoïdosi
Tuberculosi cutània. Generalitats. Classificació. Formes clíniques.
Diagnòstic i tractament. Micobacteriosis atípiques cutànies més freqüents.
Sarcoidosis. Aspectes clínics diagnòstics i terapèutics. Lepra: concepte,
epidemiologia, etiopatogenia. La immunitat en la lepra. Diagnòstic
bacteriològic i histològic. Classificació. Clínica cutània i sistèmica de la
lepra. Terapèutica i pronòstic de les diferents formes de lepra.
Tema 19 Dermatosis bacterianes. Piodermitis.
Generalitats. Diagnòstic i tractament de les principals infeccions per
estafilococ i estreptococ: impetigen, ectima, síndrome de la pell escaldada
estafilocòccica, infeccions piògenes dels annexos, erisipela, cel · lulitis,
fasciítis necrosants, dactilitis ampollosa distal, dermatitis perianal
estreptocòccica. Altres infeccions microbianes. Erisipeloide. Eritrasma,
carboncle. Infeccions per pseudomones.
Tema 20: Malalties de transmissió sexual:
Sífilis: concepte, immunologia. Diagnòstic de la sífilis. Definició i
classificació. Epidemiologia. Diagnòstic de les formes precoces, tardanes i
congènites de la sífilis. Diagnòstic diferencial amb el xancroide. Xancre
mixte. Tractament de la sífilis.
Manifestacions cutànies en el curs de la infecció pel virus de la
immunodeficiència humana. SIDA.
Malalties de transmissió sexual no sifilítiques (granuloma veneri,
limfogranuloma veneri). Balanitis, Uretritis. Gonocòccia: història i exploració
del pacient amb gonocòccia. Identificació del gonococ. Gonocia masculina i
femenina. Manifestacions extragenitals de la gonocia. Tractament de la
gonocòccia. Uretritis no gonocòccica: etiologia, clínica i tractament. Aftosi.
Síndrome de Behçet. Síndrome de Reiter.
Mètode del cas, ABP i aprenentatge virtual:
A les 7 sessions del mètode del cas en les sessions d'ABP així com en
l'aprenentatge virtual s'abordaran també els següents aspectes
dermatològics que així mateix seran matèria de l'examen final i que per
motius docents no s'especifica en quina sessió s'estudiaran.
La pruïja i la urticària.
La urticària com a manifestació d'etiologia diversa. Classificació de les
diferents formes clíniques. Exploracions dels pacients amb urticària.
Diagnòstic, pronòstic i tractament de les formes immunològiques i no
immunològiques. Tractament. Urticària física, urticària per contacte, pruïja
acuagènica, urticària colinèrgica i adrenèrgica. Urticària vasculitis.
Angioedema. Toxicodermies i eritema polimorf. La pruïja essencial. La
pruïja senil.
Liquen pla. Reaccions liquenoides.
Liquen pla: concepte, etiopatogènia, dermatopatologia, formes clíniques,
diagnòstic diferencial amb erupcions liquenoides. Evolució, pronòstic i
terapèutica del liquen pla. Diagnòstic diferencial del Liquen Pla. Malaltia de
l'empelt contra l'hoste.
Vasculitis. Porpres. Panniculitis.
Concepte i classificació de les vasculitis. Vasculitis leucocitoclàstiques.
Porpres no vasculíticas. Panniculitis.
Dermatosi per agents externs. Fotodermatosis i Toxicodermias.
Dermatosi per agents externs: físics i químics. Patomimies.
Fotodermatosis: diferents quadres clínics, profilaxi i tractament.
Toxicodermies: concepte i formes clíniques. Anàlisi de les substàncies més
freqüents implicades en les toxidermies. Evolució, pronòstic i profilaxi de les
diferents formes clíniques de toxidermies.
Dermatosis metabòliques.
Manifestacions cutànies dels processos endocrinometabòlics.
Manifestacions cutànies de la diabetis mellitus. Manifestacions cutànies de
les dislipémies. Correlació clinicoanalítica de les diferents Xantomatosi.
Manifestacions cutànies de les amiloïdosi. Dermatosis carencials: pel ·
lagra.
Porfíries.
Porfíries: patogènia i classificació. Síndromes i manifestacions cutànies de
les porfíries. Porfíria cutània tarda. Protoporfiria eritropoética. Porfíria
eritropoética congènita. Porfíria hepatoeritrocitaria. Valoració dels factors
etiològics en l'aparició de les manifestacions extracutànies de les porfíries.
Tractament de les porfíries. Diagnòstic diferencial de les porfíries.
Marcadors cutanis de les neoplàsies internes
Síndromes paraneoplàsiques. Eritemes figurats. Metàstasis cutànies.
Malaltia de Paget.
Parasitosis i Zoonosi.
Leshmaniosis cutània. Epidemiologia, clínica i terapèutica. Lesions cutànies
degudes a artròpodes. Lesions més freqüents produïdes per insectes.
Clínica i terapèutica de les pediculosi. Clínica i terapèutica de la escabiosi.
Patologia cutània de la immigració.
Finalment les 3 sesions de laboratori constaran de:
1 Terapèutica específica dermatològica: Teràpia fotodinàmica, EFG,
crioteràpia, Peelings, Farciments i Botox. Els làsers: Diferent aparells
longituds d'ona i sistemes.
2 Ús del dermatoscopi: Lesions pigmentades. Detecció de parasitosi:
escabiosi, pediculosi i displàsies piloses.
3 Biòpsies frotis i sutures. Terapèutica dermatològica. Fórmules magistrals.
La Sensació de tocar cremes, pomades, ungüents, pastes, gels i locions.
7 - METODOLOGIA I ACTIVITATS FORMATIVES
Classe magistral
CM: La classe magistral és l'escenari en què un professor transmet el
coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes del curs. El format, però,
permet la introducció de les activitats en grups reduïts dins l'aula i el
desplegament d'estratègies per fomentar la participació activa dels estudiants.
Mètode del cas
MC: El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics
propis de la professió. Són activitats grupals que es resolen amb la participació
activa del professor després de la deliberació dels estudiants.
Ensenyament basat en problemes (ABP)
Els plans d'estudis d'aprenentatge basat en problemes (ABP), també coneguts
per la seva expressió original problem-based learning (PBL), són models
educatius progressistes que no tracten tan sols d'ensenyar els coneixements,
habilitats i actituds necessaris per a l'exercici de la Medicina, sinó també d'orientar
tot el sistema docent de tal manera que l'estudiant adquireixi la capacitat de
resoldre problemes concrets tal com es presenten en la pràctica, que aprengui
per si mateix a buscar la informació necessària i que es transformi així en un
perpetu autoaprenent tant de les ciències bàsiques com clíniques. S'usarà un cas
problema que es treballarà en grups de 6 a 10 estudiants i que s'haurà de
presentar per part de l'estudiant resolt en acabar l'assignatura en forma de
presentació oral.
Laboratori d'habilitats
LH: El laboratori d'habilitats es realitza en grups reduïts i és una àrea en la qual
l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració
física sobre la base de maniquins, robots i també pacients simulats i reals. És
també una àrea per al coneixement més pràctic de les exploracions
complementàries i / o mesures terapèutiques.
Les 3 sessions del laboratori d'habilitats comprendran:
1 - Ús del dermatoscopi.
2 - Biòpsies frotis i sutures. Fórmula s magistrals. La Sensació de tocar
cremes, pomades, ungüents, pastes, gels i locions.
3 - Terapèutica específica dermatològica: Teràpia fotodinàmica, EFG,
crioteràpia, Peelings, Farciments i Botox. Els làsers: Diferents aparells
longituds i sistemes. Els làsers: Diferents aparells longituds i sistemes
Aprenentatge virtual
És el que porta a terme l'alumne a través de la simulació de casuística i
situacions professionals en un campus virtual. Inclou també la lectura i estudi
de materials específicament dissenyats amb aquesta intenció. Es tracta
d'habilitats planificades i tutoritzades per un professor.
8 - SISTEMA D'AVALUACIÓ
Avaluació
Continguts
Correspon a la totalitat dels objectius especificats en la guia.
Criteris d'avaluació
Es valorarà el coneixement dels conceptes teòrics fonamentals i la capacitat de
l'alumne de realitzar correctament l'orientació diagnòstica i el diagnòstic
diferencial dels casos clínics presentats.
Es valorarà especialment la capacitat de descriure correctament les imatges
clíniques (llenguatge dermatològic) i la capacitat de comunicació entre metges.
Procediments:
Examen parcial inicial: (primers 15 dies del curs) Idioma dermatològic, lesions
elementals. 10 Casos clínics per descriure i orientar. (10% de la nota final)
Examen parcial: (a meitat del curs aprox.) 10 Casos clínics. (10% de la nota
final) No es podran presentar a l'examen final els alumnes que no aprovin la
suma dels dos parcials.
ABP: es presentarà a classe de forma oral. (10% de la nota final).
L'Assistència a les sessions de ABP es obligatoria.
Examen final:
Examen teòric (2 històries clíniques problema) i 50 preguntes test tipus MIR
Examen pràctic: Orientació diagnòstica de 20 casos clínics mitjançant
diapositives.
Criteris de Qualificació:
En els exàmens parcials es valorarà la capacitat de descripció i de raciocini de
l'alumnat. No es podràn presentar a l'examen final els que no superin els dos
parcials.
1. Els 2 casos problema puntaràn de 0 a 5 punts (total 10 punts)
2. 50 Preguntes tipus test a elecció múltiple, amb una única resposta
correcta i per cada resposta incorrecta es resten 0.25 punts. (50 punts)
3. Orientació diagnòstica de 20 casos clínics mitjançant imatges (10
punts). Diagnòstic erroni resta 0,25.
4. Puntuació total 70 punts
5. Els 30 punts restants per completar el 100 s'obtenen dels dos primers
exàmens parcials (10+10) i de la nota de l'ABP (10).
La prova pràctica no compensarà en cap cas el mínim necessari per aprovar la
part teòrica.
El coordinador de l'assignatura es reserva sumar o restar un 5% de la nota
final que podrà ser aplicat sobre la base de l'actitud / participació de l'alumne
durant les classes i sessions de laboratori.
En el cas de recuperació d'examen es guardarà la nota dels exàmens parcials
així com de la avaluació de l'ABP.
9 - BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
No es subministren apunts de l'assignatura
No es validaran apunts aportats pels estudiants
Bibliografia de consulta específica
MacKie R. Clinical Dermatology 5th ed. Oxford University Press, 2003
Gawkrodger DJ. Dermatology: An Illustrated Colour Text, 4th ed. Churchill
Livingstone, 2008
Buxton PK. ABC of Dermatology, 5th ed. BMJ Publishing Group, 2009
Arnold, Hl, Odom, James WD: “Andrews. Tratado Dermatología”.
Masson/Salvat. Barcelona 1993.
Ferrándiz C: Dermatología Clínica. Mosby/Doyma, Madrid, 2002.
Fitzpatrick TB, Johson RA, Wolff . Atlas en color y sinopsis de Dermatología
Clínica. McGraw-Hill Book Co. Madrid 2001.
Mascaró JM: “Claves para el Diagnóstico Clínico en Dermatología”. Ediciones
Doyma, Barcelona 1992.
Peyrí J, Bordas X, Vives P: “Licenciatura Clínica: Dermatología”, Salvat
Editores Barcelona 1988.
Altres llibre recomats de consulta son:
Armijo M, Camacho F. Tratado de Dermatología. Vol. 1. Biblioteca Aula Médica.
Madrid 1998.
Braun-Falco O, Plewig G, Wolff HH, Winkelmann RK. Dermatología. Ed.
Springer-Velag, Berlín 1991.
Rook/Wilkinson/Ebling. Textbook of Dermatology. Editores: Champion RH,
Bruton JL, Burns DA, Breathnach SM. Blackwell Science, Oxford 1998.
Fitzpatrick’ s. Dermatology in General Medicine. 5 th Edition. Editors: Freedberg
IM, Eisen AZ, Wolff K, Frank Austen K, Goldsmith LA, Katz SI, Fitzpatrick TB.
McGraw-Hill 1999.
Harper J, Oranje A, Prose N. Textbook of Pediatric Dermatology. Blackwell
Science. Oxford 2000.
A més també a través d'Internet es pot tenir accés a molts recursos interactius
per a la recerca i la formació en la nostra especialitat. Por exemple, a la web de
la Academia Española de Dermatología y Venereología (www.aedv.es)
També resulta interesant la de la Academia Europea de Dermatología i
Venereología ( www.eadv . org ) i les de dermatologia pediàtrica (
www.espd.org ). També és útil la de la Academia Americana de Dermatología i
Venereología ( www.aad.org ). També resulten interessants: La Internet
Dermatology Society (http://telemedicine.org), la llista de dermatologia
internacional (www.dermlist.com), el Dermatology Online Journal (
http://dermatology.cdlib.org/ ), i els atles de dermatologia: www.dermatlas.com
o el www.dermis.net molt interessants per memoritzar imatges clíniques, així
com també el www.atlasdermatologico.com.br .