Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaÚs Racional de Proves Diagnòstic- Terapèutiques
No especificada
Responsable
L'assignatura aportarà a l’alumne els coneixements per a la correcta indicació i ús de les proves diagnostico - terapèutiques (PDT) en la pràctica clínica.
En els darrers anys les PDT han contribuït a grans avenços a la medicina posant a l’abast del metge informació sensible i específica de gran ajuda pel diagnòstic i tractament. Les proves d’imatge aporten un grau de detall anatòmic molt precís, fonamental per a les decisions clíniques.
La indicació de les PDT s’ha de realitzar a partir del raonament clínic que es generi del curós estudi del pacient, observació i exploració física. El metge ha de saber utilitzar amb criteri i moderació les PDT i valorar si els resultats modificaran el tractament o beneficiaran al pacient.
Cal conèixer la informació que aporta cada una de les PDT, així com les seves limitacions i possibles perjudicis pel pacient.
L'alumne ha de tenir coneixements dels processos patològics dels diferents òrgans i sistemes, així com conèixer la repercussió sobre l’organisme.
L’alumne ha de conèixer els fonaments bàsics físics i bioquímics dels diferents tipus de PDT.
Aprendre la indicació i la valoració de les PDT en la pràctica clínica.
Objectius específics:
1. Conèixer els fonaments teòrics de les proves/exploracions complementàries.
2. Conèixer les indicacions de les PDT. Situar les PDT com a eina de suport en la vessant diagnostica i terapèutica dins la història clínica i l’atenció del pacient.
- Conèixer les indicacions de les diferents PDT.
- Conèixer la informació que pot aportar i les limitacions de l’exploració.
- Valorar l’eficiència de cada exploració.
- Reconèixer la importància de la cerca de les millors evidències.
- Conèixer sensibilitat i especificitat de cada exploració.
- Saber interpretar els resultats de les proves i la correlació amb la clínica.
3. Saber informar al pacient.
- Oferir informació als pacients sobre les exploracions a realitzar.
- Obtenir consentiment informat per escrit.
4. Conèixer els condicionants de les exploracions.
- Valorar la idoneïtat del tractament segons la situació del pacient.
- Valorar la limitació esforç diagnostico - terapèutic.
- Conèixer les limitacions i contraindicacions de les PDT.
- Conèixer efectes adversos i secundaris de les PDT.
L’estudiant planifica un estudi de PDT (indicació, prioritat i escalonament per complexitat) basat en el raonament clínic i el diagnòstic diferencial.
L’estudiant coneix les PDT, informa al pacient del risc – benefici que comporten, i en demana el consentiment informat.
L’estudiant valora les informacions que aporta la prova i en fa un contrast crític amb la clínica.
El focus de l'assignatura es dirigirà a les següents àrees de coneixement:
- Les PDT en el context de la història clínica i l’entorn sanitari
El procés diagnòstic i l’elecció de PDT
Valor de les PDT
PDT en l’estudi de malalties freqüents
PDT i entorn sanitari. Noves tecnologies
El cost del diagnòstic
Costos en salut de les PDT
- L’estudi i abordatge terapèutic d’aparells
Cardiovascular
Respiratori
Digestiu - Hepatobiliar
Neurològic
Nefro – urològic
Endocrinologia - metabolisme
Trastorns hematològics i de coagulació
Infeccions
Locomotor
- L’estudi de símptomes i síndromes
Sdr. Febril. Febre d’origen desconegut
Dolor toràcic
Dolor abdominal
Cefalea
Dolor dorsal i de coll. Lumbàlgia
Artràlgia i artritis
Sdr. constitucional
Sdr. Poliadenopàtic
Sdr. confusional
La classe magistral és l'escenari en què un professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes. El format, però, permet la introducció d'activitats en grups reduïts dins l'aula i el desplegament d'estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.
El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Són activitats en grups que es resolen amb la participació activa del professor després de la deliberació dels estudiants.
L'aprenentatge basat en problemes té similituds amb el mètode del cas però difereix en què es responsabilitza els estudiants de buscar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d'aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. També es realitza en grups.
El laboratori d'habilitats és una àrea en la qual l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física sobre la base de maniquins, robots i també pacients simulats i malalts reals. Es realitzen amb grups reduïts.
Nota FINAL URPDT = T x 0.7 + CC x 0.2 + LPV x 0.1
• T: Nota examen teòric: ((T1 x 0.3) + (T2 x 0.7))
T1 examen teòric 29 de març 2012 (Entra el 30% de la matèria)
T2 examen teòric 8 de juny 2012 (Entra el 100% de la matèria)
• CC: Nota examen Casos clínics, 8 de juny
• LPV: Nota Assistència LH + Pràctiques + Virtual
Per aprovar l’assignatura cal superar:
la nota de l'exàment teòric - (T1 x 0.3) + (T2 x 0.7) ha de ser ≥ 5, i
la nota mitja proporcional de les 3 avaluacions [ Tx0.7 + CCx0.2 + LPVx0.1] ha de ser ≥ 5
2a. Convocatòria. 3 juliol - examen teòric, entra tota la matèria de l’assignatura
es mantenen les notes de CC i LPV per fer la proporció.
A- Examen teòric:
A l’examen s’empraran preguntes tipus test, resposta múltiple:
5 opcions a escollir
Correcta, suma 1 punt
Incorrecta, resta 0.33 punt
Cal obtenir una puntuació mínima de 5 a l'examen teòric per aprovar l’assignatura i poder fer mitja amb la resta de puntuacions.
Ponderació 70% de la nota final
B- Examen Casos clínics:
Examen Casos Clínics
s'avaluarà en examen tipus test amb preguntes específiques
que faran referència als casos clínics treballats.
A l’examen s’empraran preguntes tipus test, resposta múltiple:
5 opcions a escollir
Correcta, suma 1 punt
Incorrecta, resta 0.33 punt
Ponderació 20% de la nota final
C- L’assistència a Laboratori d’Habilitats i Pràctiques, i Treball de síntesi de Virtual (1)
(1) Optatiu: Treball de síntesi* d’un tema escollit i supervisat pel coordinador de l’assignatura, sobre una llistat de 3 opcions.
*Màxim 2 pàgines, lletra tipus Arial del 10, espaiat 1.5
Estructura del treball:
Nom de l’alumne. Títol del treball - revisió.
Introducció - Justificació. Objectius. Material i mètodes. Resultats. Discussió – Conclusions. Bibliografia.
Ponderació: 10% de la nota final
Període d'avaluació (E) data examen (R) data devisió
· Fauci, Braunwald, Kasper, Hauser, Longo, Jameson, and Loscalzo, Eds. HARRISON PRINCIPIOS DE MEDICINA INTERNA. 17a edición. McGraw Hill, 2009. ISBN:
· Rozman y Cardellach F. Farreras: MEDICINA INTERNA 16º edición. Hacourt Brace de España, SA. 2008
· Cecil, Loeb: Tratado de MEDICINA INTERNA edición. McGraw Hill. ISBN: