Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaMedicina Familiar i Comunitària
No especificada
Responsable
La Conferencia Internacional d’Alma-Ata realitzada en Kazajistán al 1978 va definir l’Atenció Primària de Salut com “L’assistència essencial, basada en mètodes i tecnologies pràctics, científicament fundats i socialment acceptables, posada a l’abast de tots els individus i famílies de la comunitat, mitjançant la seva plena participació i a un cost que la comunitat i el país puguin suportar, en totes i cada una de las etapes del seu desenvolupament, amb un esperit d’autoresponsabilitat i autodeterminació. Representa el primer nivell de contacte dels individus, la família i la comunitat amb el Sistema Nacional de Salud, portant el més a prop possible l’atenció de salut al lloc a on resideixen i treballen les persones i constitueix el primer element d’un procés permanent d’assistència sanitària”.
Així, la medicina de família es va iniciar a Espanya com especialitat en 1978 amb l’objectiu d’abordar de manera eficaç e integral els problemes de salut individuals i comunitaris des de la perspectiva biopsicosocial.
Les àrees competencials del metge de família son cinc:
1. Competències essencials: comunicació, raonament clínic, gestió de l’atenció i bioètica.
2. Competències en l’atenció a l’individu
3. Competències en l’atenció a la família
4. Competències en l’atenció a la comunitat
5. Formació continuada e investigació.
La medicina de família és en definitiva, una especialitat horitzontal a diferència de les especialitats hospitalàries que són verticals. Aquest fet, significa un canvi en el concepte de la cura mèdica passant d'una atenció distant, puntual i concreta cap a una altra més propera, continuada i integral.
No existeixen requisits previs específics
1. Conèixer les estratègies del Metge de Família davant els problemes de salut més prevalents i urgents en Atenció Primària amb una orientació els més pràctica possible i tenint present l'ús racional dels recursos disponibles.
2. Ressaltar el paper de l'Atenció primària com a porta d'entrada del pacient al sistema sanitari i el paper del Metge de Família com a responsable del pacient dins del sistema sanitari.
3. Establir un equilibri docent i assistencial entre el model biològic centrat en la malaltia i basat en l'atenció hospitalària i el model biopsicosocial centrat en el pacient i la família i basat en l'Atenció Primària de Salut.
RESULTATS GENERALS D'APRENENTATGE
1. És capaç de realitzar una bona anamnesi de la patologia prevalent i urgent d'Atenció primària que permeti orientar el procés diagnòstic i terapèutic amb una utilització racional dels recursos disponibles.
2. És capaç de redactar una història clínica o un informe d'assistència que permeti comunicar-se amb la resta de professionals tant sanitaris i com de la societat.
3. És capaç d'identificar les situacions que són tributàries de prevenció de la malaltia i de promoció de la salut identificant el paper de l'individu i de la família.
4. És capaç de comunicar-se de forma efectiva amb el pacient i la seva família, amb la resta de professionals implicats en el procés assistencial i amb l'Equip d'Atenció Primària.
RESULTATS ESPECÍFICS D'APRENENTAGE
1. Identifica el paper del metge de Família i de l'Equip d'Atenció Primària com a responsable del pacient dins del sistema sanitari sent els referents més propers i de confiança per als pacients en el primer nivell assistencial.
2. Valora el pacient com a responsable de la presa de decisions sobre la seva salut i sobre l'assistència sanitària rebuda en Atenció primària.
3. Coneix els diferents professionals que componen l'Equip d'Atenció Primària, les seves funcions i la relació entre ells.
4. Identifica els diferents models de relació entre Atenció primària i Atenció especialitzada i altres organismes de la societat civil (sociosanitari) del nostre país i s'integra en ells.
5. Coneix el paper de l'Equip d'Atenció Primària en la prevenció, curació i rehabilitació de la malaltia tant a nivell individual com familiar.
6. Coneix les diferències existents respecte als recursos sanitaris disponibles en els diferents Centre d'Atenció Primària i s'adapta a ells.
7. Reconeix el paper del metge com a gestor de la consulta i del consum de recursos sanitaris.
8. Reconeix, valora i accepta que la presa de decisions clíniques es realitza en un context probabilístic i d’incertesa.
La classe magistral és l'escenari en què un professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes. El format, però, permet la introducció d'activitats en grups reduïts dins l'aula i el desplegament d'estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.
El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Són activitats grupals que es resolen amb la participació activa del professor després de la deliberació dels estudiants.
El laboratori d'habilitats és una àrea en la qual l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física sobre la base de maniquins, robots i també pacients simulats i malalts reals. Es realitzen amb grups reduïts.
| SISTEMA D'AVALUACIÓ | PERCENTATGE |
|---|---|
| 0 |
Bibliografía
1. Martín Zurro A, Cano Pérez JF. Atención Primaria. Concepto, organización y práctica clínica. 6ª edición. Madrid: Elsevier; 2008.
2. ALMA-ATA. Atención Primaria de Salud. 1978.[en línea]. [consultado 14-08-2011]. Disponible en: http://whqlibdoc.who.int/publications/9243541358.pdf
3. Borrell F. Entrevista clínica. Manual de estrategias prácticas. Barcelona: semFYC; 2004.
4. Santos Suárez J, Santiago Àlvarez M, Alonso Hernandez PM, Alonso Llamas MA, Merladet Artiach E, Corrales Fernández E. Medicina de familia: ¿la cenicienta del pregrado? Estudio de la opinión de los estudiantes de medicina sobre la especialidad de medicina familiar y comunitaria. Atención primaria. 2001;27 (5): 324-330.
5. Borrell F, Bonal P. Adaptación de la asignatura de Medicina de Familia al Plan Bolonia. FMC 2010; 17 (7): 445-4448.
6. Littlewood S, Ypinazar V, Margolis SA, Scherpbier A, Spencer J, Dornan T. Early practical experience and the social responsiveness of clinical education: systematic review. BMJ. 2005; 331: 387-91.
7. Pascual M, Gené E, Arnau R, Pelegrí M, Pineda M, Azagra R. Evaluación de la eficacia de enfermería de atención primaria en la resolución de las visita urgentes. Emergencias 2011 (en prensa)
8. Gené E, García-Bayo I, Barenys M, Abad A, Azagra R, Calvet X. La coordinación entre atención primaria y especializada de digestivo es insuficiente. Resultados de una encuesta realizada a gastroenterólogos y médicos de familia. Gastroenterologia y Hepatologia. 2010; 33(8): 555-62
9. Castillejo J, Vicente R; Dolz M; Prats M; Ramos E. Reflexiones sobre los sistemas sanitarios del Municipio de São Paulo y de Cataluña. Programa Salud y Familia São Paulo. Elementos clave comunes de ambos sistemas sanitarios. Atención Primaria. 2008; 40(12): 633-7 y Atención Primaria. 2009; 41 (01):49-54.
10. Motos J, Calvet X. Cobertura socio laboral en enfermedades crónicas: invalidez permanente y minusvalía. Medicina Clinica. 2007;128 (20):780-5.
Recursos:
1. Societat Catalana de Medicina Familiar y Comunitària
2. Sociedad Española de Medicina de Família y Comunitaria.