Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaHematologia
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dr. Albert ALTÉS - aaltes@uic.es
Altres professors
Lc. José Miguel BADAL - jmbadal@uic.es
Lc. Ramón LÓPEZ - rlopez@uic.es
Dra. Rosario LÓPEZ - rlopezs@uic.es
Dr. Ramón SALINAS - rsalinas@uic.es
Horari d'atenció
Dr. Albert Altés
aaltes@uic.es
L'hematologia és una disciplina mèdica en sí mateixa, ja que diagnostica i tracta pacients amb malalties hematològiques; també proporciona suport a la resta d’especialitats mèdiques i quirúrgiques (hematimetria, hemostàsia, citologia hematològica, proves especials hematològiques i medicina transfusional).
La intenció del professorat de l’assignatura d’Hematologia dins del grau de Medicina de la UIC no és formar hematòlegs, sinó aportar als estudiants els coneixements hematològics necessaris per desenvolupar la seva tasca mèdica. És la contribució del professorat per aconseguir l’objectiu final del grau: formar metges capaços en totes les vessants tècniques i humanes.
L’ambició del professorat va, però, una mica més enllà: l’objectiu també és contagiar als estudiants l’entusiasme per aquesta especialitat, tan meravellosa alguns cops i tan terriblement cruel d’altres. Volem que l’estudiant aprengui hematologia i a més tingui interès per aprendre’n més durant tot l’exercici professional.
Haver aprovat la matèria Estructura i funció de la sang i sistema immunitari.
El pla de formació en hematologia pretén aportar a l’alumnat les eines específiques per assolir els coneixements teòrics que li permetran conèixer els problemes principals associats a les malalties hematològiques. Així mateix l’alumne haurà de ser capaç d’identificar les alteracions hematològiques secundàries associades a altres problemes mèdics. A més, s’establiran els processos diagnòstics adients per orientar el diagnòstic a través de les proves diagnòstiques disponibles tenint en compte les variables costos-eficàcia. També s’exposaran les bases de la terapèutica en hematologia i els efectes derivats. Finalment es farà reflexionar l’alumne sobre la problemàtica humana a conseqüència de la malaltia hematològica i es proporcionaran eines per poder enfrontar-s’hi psicològicament i comunicatívament.
Al final del procés d’aprenentatge l’alumne haurà de ser capaç de:
Detectar anomalies en les proves d’hematimetria i hemostàsia bàsiques.
Orientar el diagnòstic d’una anèmia i saber tractar-ne els tipus amb més prevalència. Diferenciar la policitèmia vera de les poliglobúlies secundàries. Conèixer la metodologia que permet diferenciar una leucocitosi reactiva d’un procés neoplàsic limfoproliferatiu o mieloproliferatiu.
Detectar amb celeritat una agranulocitosi i identificar-ne la causa. Conèixer les mesures preventives davant un pacient amb neutropènia. Identificar els trets característics de la trombocitèmia essencial i aprendre a diferenciar-la de les trombocitosis reactives. Orientar el diagnòstic de la púrpura trombocitopènica idiopàtica i iniciar el protocol terapèutic i les mesures preventives de l’hemorràgia. Conèixer els conceptes de bicitopènia i pancitopènia, les causes i orientar-ne el diagnòstic. Conèixer l’etiologia, la fisiopatologia, el diagnòstic i el tractament de les patologies hematològiques principals.
Saber efectuar l’exploració de les adenopaties i l’esplenomegàlia, reconèixer-ne els signes d’alarma i conèixer-ne el procés diagnòstic. Poder orientar clínicament i analíticament una síndrome hemorràgica. Conèixer les situacions que predisposen a la trombosi, les patologies que causen trombofília, les mesures preventives i els tractaments anticoagulants utilitzats usualment.
Comprendre les característiques tècniques, la indicació i la utilitat de la citologia del moll de l’os, de la biòpsia del moll de l’os i de la biòpsia ganglionar.
Assolir els coneixements bàsics sobre tècniques diagnòstiques d’alta complexitat (immunofenotipificació, citogenètica, biologia molecular) i entendre’n la lògica de l’aplicació en el diagnòstic hematològic.
Desenvolupar una estratègia d’acostament psicològic al pacient hematològic i a les famílies, amb eines comunicatives eficaces i individualitzades.
Comprendre les bases teòriques de l'escrutini pretransfusional i saber identificar i actuar davant una reacció transfusional.
Comprendre les bases racionals de l’ús de citostàtics, dels factors de creixement de colònies hematopoètiques, dels modificadors de la resposta biològica, dels inductors de la diferenciació i de la radioteràpia com a eines en el tractament de la patologia hematològica.
Entendre les bases del trasplantament de progenitors hematopoètics, diferenciar els tipus de trasplantament i les indicacions.
Classes magistrals. Sempre tindran una durada de dues hores seguides de classe. S’hi convoca a tot el grup. Una edició.
Anèmies. Concepte i classificació. Anèmia posthemorràgica aguda, ferropènica, associada a malalties cròniques, sideroblàstica, diseritropoètica congènita, megaloblàstica. Anèmies hemolítiques congènites i adquirides.
Insuficiències medul·lars i malalties del sistema leucocitari. Aplàsia medul·lar, insuficiència medul·lar selectiva, neutropènies, alteracions hereditàries i trastorns del funcionalisme dels granulòcits.
Síndromes mielodisplàsiques. Concepte, etiologia, epidemiologia, patogènia, nomenclatura i classificació. Quadre clínic, diagnòstic i diagnòstic diferencial, pronòstic i tractament.
Leucèmies agudes. Aspectes generals, leucèmia aguda linfoblàstica, leucèmia mieloide aguda. Tractament.
Síndromes mieloproliferatives cròniques i mastocitosis. Generalitats, leucèmia mieloide crònica, policitèmia vera, trombocitèmia essencial, mielofibrosi primària, mastocitosi.
Limfomes i síndromes limfoproliferatives. Histiocitosis. Anatomia patològica dels limfomes, síndromes limfoproliferatives, limfoma de Hodgkin, limfomes no hodgkinians B i T, limfomes associats a immunodeficiència, altres patologies ganglionars.
Gammapaties monoclonals – mieloma múltiple. Banda monoclonal de significat incert, mieloma múltiple, macroglobulinèmia de Waldenström, malaltia de les cadenes pesades. Amiloïdosi primària.
Trastorns plaquetaris i coagulopaties. Semiologia i exploració de la hemostàsia, púrpures angiopàtiques, trombocitopènies, trombocitopaties, trastorns congènits i adquirits de la coagulació.
Trombosis i trombofília. Trombosi, trombofília i profilaxi i tractament antitrombòtic.
Medicina transfusional. Procediments estàndards de l’escrutini pretransfusional. Indicacions de la transfusió de concentrats d’hematies, plaquetes i plasma.
Trasplantament de progenitors hematopoètics. (1 hora)
Mètodes del cas. Cada mètode del cas constarà de dos casos clínics. Es convoca el 50% del grup
Aprenentatge basat en problemes. Cada ABP constarà de dos problemes clínics que en total duraran dues hores. S’hi convoca al 50% del grup. Dues edicions.
Què cal fer amb un pacient que presenta esplenomegàlia?
Orientació diagnòstica davant una diàtesi hemorràgica
Orientació diagnòstica davant una pancitopènia
Quan es sospita i com es diagnostica una trombofília?
Proves pretransfusionals
El tractament anticoagulant
Laboratori d’habilitats. Dues hores de classe. S’hi convoca al 25% del grup. Quatre edicions.
S’explicaran conceptes complementaris de la hematologia amb metodologia directe.
Aprenentatge virtual Consistirà en la creació en power-point dels casos clínics que es presentaran com a mètodes del cas
Usarem mètodes d’ensenyament actiu i cercarem la participació dels estudiants en la resolució dels problemes i en l’adquisició de coneixements. Per això ens valdrem de diversos recursos educatius. Classes magistrals o teòriques. Aquestes classes serviran per orientar l’alumnat en els aspectes teòrics més rellevants de cada tema. Tindran el suport de presentacions que permetran als estudiants revisar allò que s’ha explicat i alguns punts que potser no s’han tractat explícitament a l’aula. L’objectiu fonamental d’aquestes classes no es transmetre el màxim d’informació possible sobre la matèria, sinó guiar l’alumnat a través de l'experiència del professor sobre aquells aspectes més importants que cal entendre i recordar. Aquestes classes també han de servir per resoldre els dubtes dels estudiants un cop es vagi desenvolupant la matèria. El coneixement teòric adquirit en aquestes classes serà la base per tal de poder aprofitar al màxim els beneficis indubtables d’activitats més participatives.
Mètodes del cas. En general es centraran en casos clínics. Els alumnes disposaran de material informatiu del cas previ a la classe, amb algunes preguntes que orientaran el desenvolupament de l’acció formativa. És imprescindible que l’alumne llegeixi el material que se li entregarà abans de iniciar la classe per possibilitar la participació activa i, amb això, la generació de coneixement. Després de la presentació i discusió del cas, fonamentada en el coneixement, es mirarà d’arribar a unes conclusions útils per a la pràctica mèdica futura dels estudiants.
Aprenentatge basat en problemes. Són classes amb estructura similar al mètode del cas però no centrades en casos clínics, sinó en problemes diagnòstics o terapèutics reals. També s’oferirà material didàctic que els alumnes han de llegir i sobre el qual hauran de reflexionar abans de la classe, per tal de fer la sessió al més participativa possible. Es mirarà de reflexionar sobre l’estratègia diagnòstica o terapèutica idònia i es mirarà d’incitar l’alumnat a la crítica i a la proposta d’idees alternatives per tal de generar discussió.
Laboratori d’habilitats. S’intentarà que siguin els alumnes els que facin descobriments gràcies a material didàctic innovador. L’alumnat haurà de proposar mesures diagnòstiques i terapèutiques.
Aprenentatge virtual.
ASH Teaching cases
teachingcases.hematology.org
Un examen parcial tipus test (metodologia MIR, 30 preguntes). Correspondrà al 20% de la nota final. Aquest examen no allibera matèria i no caldrà aconseguir una nota de 40/100 per aprovar l'assignatura.
Treball de discusió en petits grups. Suposarà el 20% de la nota final
Examen final en primera convocatòria tipus test (metodologia MIR, 60 preguntes) de tot el temari. Correspondrà al 50% de la nota final. Per aprovar l’assignatura serà imprescindible obtenir una puntuació de 40/100 com a mínim en aquest examen.
Valoració de l'esforç personal, participació a classe, etc. (10% de la nota)
Es podrà obtenir fins un 20% addicional en la nota final a partir de la qualificació de l’aprenentatge virtual (20 preguntes addicionals en examen final) sempre que hagi obtingut el 40/100 del examen final. Si l’alumne no realitza el treball d’aprenentatge virtual aquest apartat no puntuarà.
La puntuació necessaria per aprovar l’assignatura serà un 50% de tota la puntuació possible fins aquest punt, a més de obtenir un mínim de 40/100 punts en l'examen final.
En tots els exàmens test, les respostes errònies restaran 0,33 punts.
Els examens parcial i final es faran amb ordinador. No es contestaran preguntes durant l'exàmen
L’examen final en segona convocatòria serà també tipus test i inclourà continguts i competències de tot allò desenvolupat durant el curs. L’examen valdrà el 100% de la nota final. En aquest cas no hi haurà millora alguna en la nota. La nota màxima en segona convocatòria serà de Notable.
En segona convocatòria, la puntuació final per aprovar l’assignatura serà un 50% de tota la puntuació possible.
Els continguts de l’assignatura es basaran en els apartats corresponents d’hematologia de dos llibres de text: Farreras, P.; Rozman, C.Medicina interna. Elsevier
, Harrison. Principios de Medicina interna. McGraw Hill
Aquests continguts es consideraran matèria d’examen tant si han aparegut com no a les cases magistrals impartides.
Els professors proporcionaran als alumnes material addicional corresponent a les classes que imparteixin, que servirà per enriquir-les. Qualsevol d’aquests materials, així com qualsevol punt discutit a les classes, pot ser matèria d’examen.
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: