Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaSistema Digestiu
No especificada
Responsable
Horari d'atenció
Responsables: Dr. Esteve Saperas (Digestiu Mèdic) ; Dr Josep Mª Badia (Digestiu Quirúrgic)
Professors:
Dr. Manuel Bardají
Dr. Xavier Guirao
Dr. Àngel Garcia-Sanpedro
Dra. Nuria Roson
Dr. Pau Sort
Dra. Anna Giménez
Dr. Joaquim Rigau
Dr. MA. Carrasco
Dr. Ángel Serrano
Dr. W. Huaman
Dr. Albert Garcia
Dra. Laura Lladó
L’assignatura “Sistema Digestiu” té per objectiu que l’alumne adquireixi els coneixements teòrics, habilitats i actituds necessàries per a la detecció, diagnòstic i maneig de les malalties de l’aparell digestiu de forma integrada, des de les vessants mèdica i quirúrgica.
Per cursar aquesta assignatura és imprescindible tenir aprovat:
a) Estructura i Funció: Sistema Endocrinològic i Digestiu
Per a la adequada consecució de les competències d’aquesta matèria es recomana la consecució de les competències d’algunes matèries dels cursos precedents, en especial:
a) Biologia cel·lular
b) Bioquímica bàsica
c) Biologia molecular
d) Biologia cel·lular i del desenvolupament
e) Histologia humana
g) PDT Fisiopatologia Mèdica
h) PDT Fisiopatologia Quirúrgica
Capacitar a l’alumne en el reconeixement de les principals malalties de l’aparell digestiu per a establir correctament la seva prevenció, diagnòstic i orientació terapèutica.Amb aquest objectiu, l'alumne ha d'adquirir els coneixements teòrics i les habilitats clíniques necessàries per ser capaç d'identificar els principals problemes de la patologia digestiva i orientar el seu diagnòstic i tractament, que es concreten en els objectius específics següents.
1Dominar la terminologia i el llenguatge mèdic.
2 Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a la autonomia del pacient, les seves creences i cultura.
3 Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a altres professionals de la salut, adquirint habilitats del treball en equip.
4 Realitzar un examen físic correcte tant dels signes pròpiament referits a la patologia gastroenterològica i hepàtica com de la resta d'aparells. L'exploració física abdominal és d’especial importància en les patologies digestives. Inclou inspecció, palpació, valorant la capacitat de depressió de la paret muscular, el dolor desencadenat per l’exploració i el seu possible origen en la irritació del peritoneu, la detecció de masses i les seves característiques, la detecció de les visceromegàlies (fetge i melsa) i adenopaties inguinals, l’auscultació dels sorolls abdominals i les seves característiques, a més de la detecció de bufs abdominals o de “bazuqueo” gàstric. És també essencial el coneixement del tacte rectal i la paracentesi.
5 Agrupar els elements de la anamnesi i exámen físic en un síndrome que es correspongui amb l’expressió de la malaltia.
6 Conèixer les distintes tècniques en el diagnòstic de les malalties digestives.
7 Interpretar la radiografia simple d’abdomen, el trànsit esofagogastrointestinal i l’ènema opac. Interpretar altres exploracions complementaries como l’ecografia abdominal, la tomografia axial computadoritzada i la ressonància nuclear magnètica
8 Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicacions de la gastroscòpia, colonoscòpia, polipectomia, colangiografia retrògrada endoscòpica i l’esfinterectomia endoscòpica.
9 Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicacions de les proves funcionals digestives més comuns.
10 Conèixer els tractaments mèdics o quirúrgics de la patologia digestiva
11 Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicaciones de les intervencions quirúrgiques més freqüents, el maneig postoperatori habitual de la cirurgia digestiva, les indicacions i el maneig de les sondes i drenatges més utilitzats.
12 Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació clínica i biomèdica per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
13 Conèixer els fonaments de la relació entre professional de les ciències de la salut i pacient, la transmissió d’informació clínica, el consentiment informat i la resolució de conflictes relacionats.
TEMA 1 – CM: (Dr. E. Saperas). Malaltia per reflux gastroesofàgic. Esofagitis, esòfag de Barrett. Esofagitis càustiques. Gastritis agudes i cròniques. Helicobacter pylorii. Duodenitis. Malaltia pèptica. Ulcus gastroduodenal. Paper de l'Helicobacter pilorii. Complicacions de la malaltia ulcerosa, HDA .
TEMA 2 – ABP (Dr. A García-Sanpedro). Complicacions de la malaltia pèptica (perforació, estenosi, hemorràgia). Tractament quirúrgic de la malaltia pèptica GD.
TEMA 3 – CM ( Dr. E. Saperas). Alteracions motores esofàgiques. Acalasia. Dispèsia funcional. Gastroparesia. IBS. Alteracions de la motilitat intestinal. Pseudobstrucció aguda i crònica. Diarrea i restrenyiment funcional.
TEMA 4 – LH. (Dr. P. Sort). Historia clínica i exploració física en la cirrosi; Historia clínica i exploraciò física en malabsorció. Malaties de la cavitat bucal. Carcinoma de boca i llengua. Patologia salival: infecciosa, neoplàsica, inflamatòria, litiàsica,carencial. Manifestacions de malties sistèmiques Tècniques: Paracentesi, exploració de cavitat oral; tacte rectal; sonda de Sengstaken; Sonda nasogàstrica.
TEMA 5 – CM. (Dr. A García-Sanpedro). Patologia del diafragma. Hèrnies diafragmàtiques. Cirurgia del reflux. Alteracions estructurals esofàgiques: anells, diverticles. Cossos extranys i perforacions.
TEMA 6 – CM. (Dr. A García-Sanpedro). Neoplàsies esofàgiques. Clínica, diagnòstic i maneig quirúrgic/oncològic.
TEMA 7 – CM. (Dr. A García-Sanpedro). Tumors gastroduodenals benignes i malignes.
TEMA 8 – CM. (Dr. A García-Sanpedro). Cirurgia del tumor gastroduodenal. Patologia de l'estòmac operat: complicacions funcionals, gastritis per reflux, ulcus recidivant, càncer de monyò gàstric.
TEMA 9 – CM. (Dr. MA. Carrasco). Patología no tumoral de l'esòfag i de l'estómac. Hernia d’hiatus, diverticles, esofagitis per reflux, esòfag de Barrett, esofagitis infeccioses i químiques. Estómac: Gastritis aguda i crònica (clasificació i patogènia), formes especials de gastritis, gastropatia hipertròfica, úlceres gàstriques agudes, úlcera pèptica gastroduodenal. Patologia tumoral de l’esòfag i l’estómac. Tumors benignes esofàgics. Tumors malignes esofàgics. Tumors benignes gàstrics. Tumors malignes gàstrics. Limfomes gàstrics.
TEMA 10 – CM. (Dr. A García-Sanpedro). Traumatismes i anomalies estructurals de l'esòfag i estòmac. Patologia mecànica: dilatació aguda, Síndrome de Boerhave, vòlvul, bezoar.
TEMA 11 – LH. (Dr. W. Huaman). Exploracions funcionals digestives. pHmetria, manometria, gammagrafia, proves de provocació. Trastorns de la funció del sòl pelvià. Dissinèrgia i incontinència fecal. Estudis de fisiologia anorectal.
TEMA 12 – MC. (Dr. W.Human ). Disfàgia
TEMA 13 – CM. (Dr. P. Sort). Malabsorció intestinal. Causes especifiques de malabsorció. Malalties infeccioses: Disbacteriosi, Malaltia de Whipple, infeccions bacterianes i parasitàries agudes i cròniques. Cl. Difficile. Malabsorció post-cirurgia: cirurgia bariátrica, síndrome de l’intestí curt. Malaltia inflamatòria intestinal: Malaltia de crohn, colitis ulcerosa. Patologia vascular intestinal. Colitis colágena i limfocítica. Patologia pancreàtica i biliar. Altres causes de malabsorció.
TEMA 14 – CM. (Dr. E. Saperas). Malaltia inflamatòria intestinal. Colitis ulcerosa. Malaltia inflamatòria intestinal. Crohn. Altres colitis. Behçet. Endometriosi colònica.
TEMA 15 – CM. (Dr. M. Bardají). Tractament quirúrgic de la malaltia inflamatòria intestinal i altres patologies no neoplàsiques.
TEMA 16 – CM. (Dr. M. Bardají). Diverticulosis intestinals. Diverticle de Meckel. Malaltia diverticular del colon.
TEMA 17 – MC. (Dr. E. Saperas). Malaltia inflamatòria intestinal.
TEMA 18 – CM. (Dr. MA. Carrasco). Sindromes de mal absorció: Malaltia celíaca, esprue tropical, malaltia de Whipple, dèficit de disacaridases i abetalipoproteinèmia. Enterocolitis infeccioses: virals, bacterianes i parasitàries. Malaltia inflamatòria intestinal: Malaltia de Crohn i colitis ulcerosa. Etiopatogènia i canvis morfològics en malaltia de Crohn. Etiopatogènia i canvis morfològics en colitis ulcerosa. Colitis microscòpica. Lesió ràdica i química gastrointestinal.
TEMA 19- MC. (Dra. Anna Giménez). Tumors epitelials i mesenquimatosos de budell prim. Linfoma intestinal. Tumors metastàsics.
TEMA 20 – CM. (Dr. E. Saperas). Poliposis intestinals i adenocarcinoma de colon.
TEMA 21 – CM. (Dr. M. Bardají). Tumors de còlon i recte. Càncer de canal anal.
TEMA 22 – CM. (Dr. M. Bardají). Oclusió intestinal. Ili paralític i ili mecànic. Algoritme diagnòstic i tractament.
TEMA 23 – MC. (Dr. E. Saperas). Càncer de còlon.
TEMA 24 – MC. (Dr. A. Serrano). Patologia intestinal no tumoral. Diverticle de Meckel. Malaltia de Hirschprung. Malaltia diverticular. Trastorns vasculars: isquèmia intestinal i angiodisplàsia.Patologia intestinal tumoral. Tumors intestinals. Pòlips, síndromes de poliposis intestinals. Tumors malignes. Carcinoma colorectal. Morfologia i estadiatge del tumor colorectal. Altres tumors i limfomes intestinals. Tumors intestinals. Pòlips, síndromes de poliposis intestinals. Tumors malignes. Carcinoma colorectal. Morfologia i estadiatge del tumor colorectal. Altres tumors i limfomes intestinals.
TEMA 25 – MC. (Dr. M. Bardají). Patologia benigna anorectal: hemorroides, infecció perianal, fissura, úlcera solitària de recte, prolapse rectal.
TEMA 26 – CM. (Dr. E. Saperas). Malalties vasculars intestinals. Síndrome de la isquèmia intestinal. Vasculitis, angiodisplàsies. Hemorràgia digestiva alta. Algoritme diagnòstic i tractament mèdic/quirúrgic. Hemorràgia digestiva baixa. Hemorragia crónica oculta. Hemorragia origen indeterminat
TEMA 27 – MC. (Dr. X. Guirao). Apendicitis aguda.
TEMA 28 - CM(Dr. X. Guirao). Abdomen agut: causes, maneig mèdicoquirúrgic i complicacions.
TEMA 29 – CM. (Dr. X. Guirao). Peritonitis secundària. Peritonitis postoperatòria. Peritonitis terciària.
TEMA 30 – ABP. (Dr. Albert García). Peritonitis TBC, Poliserositis recurrent. Paniculitis mesentèrica retràctil. Tumors peritoneals i retroperitoneals.
TEMA 31 – MC. (Dr. X. Guirao). Maneig de la peritonitis secundària.
TEMA 32 – CM. (Dr. P.Sort). Síndrome de malaties hepàtiques. Colestasi. Lesions ocupants d’espai i infiltració hepàtica. Hepatitis aguda. Hepatitis autoimmune. Hepatitis tòxica i medicamentosa. Altres causes d’hepatitis aguda: alcohol, metabòliques (Wilson, etc...).
TEMA 33 – CM. (Dr. P.Sort). Hepatitis crònica viral. Hepatitis crònica B, Hepatitis crònica C. Marcadors d’evolució a cirrosi. Diagnòstic diferencial amb altres causes d’hepatitis cròniques.
TEMA 34 – CM. (Dr. E. Saperas). Alcohol i fetge. Hepatitis alcohòlica. Esteatohepatitis no alcohòlica. Cirrosi hepàtica. Complicacions de la cirrosi hepàtica. Ascites, síndrome hepatorrenal. Peritonitis bacteriana espontanea.
TEMA 35 – CM. (Dr. J. Rigau). Hipertensió portal (HTP). Complicacions CH: HTP - Encefalopatia hepàtica.
TEMA 36 - ABP. (Dr. E. Saperas). Ascitis.
TEMA 37 – LH. (Dra. N Roson). Indicacions de les tècniques de diagnòstic per la imatge en patologia digestiva: radiologia simple, radiologia amb contrast baritat, ecografia, TC i RM.
TEMA 38 – LH. (Dra. Anna Giménez). Tècniques diagnòstiques en patologia hepàtica i biliar: PBH-laparoscòpia / Endoscòpia (ERCP- ECOendoscòpia).
TEMA 39 – MC. (Dr. MA Carrasco). Anatomia patològica del fetge (I). Fetge funcional. Patologia infecciosa i tòxica. Patrons morfològics de lesió hepàtica: degeneració, necrosi i apoptosi, inflamació, regeneració i fibrosis. Hepatitis vírica aguda: etiologia i estudi de marcadors virals en teixit. Hepatitis crònica: concepte i clasificació. Hepatitis autoimmune. Hepatitis tòxiques i medicamentoses. Hepatitis alcohòlica. Hepatitis infeccioses no virals. Hepatitis neonatal.
TEMA 40 – MC. (Dr. MA Carrasco). Anatomia Patològica del fetge (II). Cirrosis i malalties obstructives no neoplàsiques. Concepte de cirrosi. Etiopatogenia i clasificació: cirrosis post-hepàtica, post-necròtica, alcohòlica, pigmentaria, biliar primària i secundària; dèficit d’alfa 1-antitripsina, malaltia de Wilson. Manifestacions morfològiques de la hipertensió portal. Malalties obstructives: Atrèsia de les vies biliars extrahepàtiques. Cirrosi biliar secundària, cirrosi biliar primària, colangitis esclerosant primària i secundària
TEMA 41 – ABP. (Dr. P. Sort). Transtorns del metabolisme de la bilirrubina; Hiperbilirubinèmia familiars o hemolítiques; Anomalies congènites del fetge i vies biliars. Malaltia de Carolí; Malaltia fibroquística.
TEMA 42 – CM. (Dr. A. García). Colestasis cròniques: CBP, colangitis esclerosant i autoinmune. Hemocromatosi. Malaltia de Wilson. Porfiries. Déficit d’alfa 1 antitripsina.
TEMA 43 – MC. (Dr. P. Sort). Fetge i embaràs.
TEMA 44 – CM. (Dr. JM. Badia). Infeccions hepàtiques: abscès hepàtic, hidatidosi, abscès esplènic.
TEMA 45 – CM. (Dr. JM. Badia). Litiasi biliar. Colecistectomia. Colecistitis i colangitis agudes.
TEMA 46 – CM (2 h). (Dr. A. Serrano). Tumors hepàtics i de vies biliars. Pseudotumors i tumors benignes: hiperplàsia nodular focal, adenoma, angioma. Tumors malignes: hepatocarcinoma, colangiocarcinoma, angiosarcoma. Tumors benignes i malignes de l’arbre biliar. Anatomia patológica de la vesícula biliar i pàncrees exocri. Vesícula biliar: colelitiasi, colecistitis i tumores. Patologia del pàncrees: anomalies congènites, pancreatitis aguda i crònica. Tumors: tumors quístics seros i mucinós, carcinoma ductal de pàncrees. Altres tumors.
TEMA 47 – CM. (Dr. J. Rigau). Tumors hepàtics primaris. Hepatocarcinoma. Malalties vasculars del fetge (Budd Chiari).
TEMA 48 – CM. (Dr. JM. Badia). Tumors hepàtics secundaris. Cirurgia hepàtica. Tractament de la hipertensió portal i de l'ascites refractària.
TEMA 49 – CM. (Dra. L. Lladó). Trasplantament hepàtic.
TEMA 50 – MC. (Dr. JM. Badia). El pàncrees. Anomalíes congènites. Pancreatitis aguda: etiologia, diagnòstic, tractament. Indicacions quirúrgiques a la pancreatitis aguda.
TEMA 51 – CM. (Dr. JM. Badia). Pancreatitis crònica. Tractament de la insuficiència pancreática. Indicacions quirúrgiques a la pancreatitis crònica. Trasplantament de pàncrees.
TEMA 52 – CM. (Dr. JM. Badia). Càncer de pàncrees. Tumors exocrins, tumors quístics. Tumors endocrins del pàncrees.
TEMA 53 – MC. (Dr. JM. Badia). Patologia quirúrgica de la via biliar. Neoplàsies de vesícula i via biliar.
TEMA 54 – ABP. (Dr. X. Guirao). Trauma abdominal tancat i obert. Fístules pancreàtiques i intestinals.
TEMA 55 – ABP. (Dr. M. Bardají). Patologia de la paret abdominal. Hèrnies i eventracions.
TEMA 56 – LH. (Dr. JM. Badia). Introducció pràctica a la cirurgia laparoscòpica: utillatge i material. Tècniques bàsiques de manipulació de teixits, dissecció i sutura.
PRÀCTICA CLÍNICA. Seminaris
1 Hepatitis aguda
2 Dolor abdominal no quirúrgic
3 Pancreatitis aguda i complicacions
4 Complicacions de la Cirrosis hepàtica
5 Abdomen agut no traumàtic
6 Icterícia
7 HDA no varicosa
8 Traumatisme abdominal obert i tancat
9 Diagnòstic per imatge de l'oclusió intestinal
10 Isquèmia intestinal i hemorràgia digestiva baixa (HDB)
11 Diagnòstic per la imatge de les malalties hepàtiques
12 Diagnòstic per la imatge de les malalties pancreàtiques i biliars
CM: La classe magistral es l’escenari en que un professor transmet el coneixent en un aula a tot el grup de alumnes. El format, no obstant, permet la introducció de activitats en grups reduïts dintre de l’aula i el desplegament d’estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.
MC: El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Son activitats de grup que es resolen amb la participació activa del professor desprès de la deliberació dels estudiants.
ABP: L’aprenentatge basat en problemes té similituds amb el mètode del cas però difereix en que es responsabilitza als estudiants de trobar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d’aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. També es realitza en grups.
LH: El laboratori d'habilitats es realitza en grups reduïts, es un àrea en la que l’estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física en base a models, robots, pacients simuladors o malalts reals. És també un àrea per el coneixement més pràctic d’exploracions complementàries i mesures terapèutiques.
PC: La practica clínica promou l’aprenentatge a partir del model. Els metges, i resta del personal sanitari, son els models dels estudiants que acudeixen als seus llocs de treball per aprendre. Amb el temps els propis estudiants acaben desplegant competències que els permeten un cert grau d’autonomia supervisada. El professional que es el model actua com tutor que facilita l’aprenentatge. Les PC consten d’un període de 3 setmanes en grups de 5 alumnes que es realitzen als serveis hospitalaris de digestiu i cirurgia. Els alumnes són distribuïts en diferents Unitats Assistencials, Hospitalització i Consultes Ambulatòries. L’horari de practiques es de 9 a 14 h amb integració total a l’equip mèdic assignat. Es controla l’assistència, acceptant-se, únicament, 2 absències justificades.
SEM: Seminaris. Per tal de potenciar els objectius de l’assignatura, durant el període de pràctica clínica els alumnes tindran un total de 12 seminaris d’una hora de duració. L' objectiu dels seminaris es aconseguir la participació activa dels estudiants, amb diàleg entre professor i alumnes, estimulant l'aprenentatge, fent èmfasi en la connexió entre els conceptes teòrics i els pràctics i per aclarir dubtes. Una premissa fonamental dels seminaris és el coneixement previ, per part de l’alumne del tema a tractar. Els seminaris serveixen també per l’avaluació continuada de l'alumne.
SISTEMA I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Criteris d’avaluació
Per a la puntuació global de l’assignatura el pes relatiu de l’avaluació pràctica i del examen teòric es del 15 % i 80 %, respectivament. Hi ha, a més, un 5% que valora l’actitud i participació de l’alumne.
- Per presentar-se a l’examen teòric final, cal haver aprovat prèviament la avaluació a les practiques clíniques.
TEÒRICA: amb un valor del 80% de la nota global, constituïda per la suma ponderada de les notes dels 2 exàmens.
- examen parcial (15%): examen tipus test de preguntes amb 5 possibles respostes. (*)
- examen final (65%): examen tipus test, qüestions breus i resolució de casos clínics.
(*) En l’examen tipus test es puntuarà amb 1 punt cada pregunta correcta; per cada pregunta amb resposta incorrecta es descomptarà un terç del valor de la pregunta.
PRÀCTIQUES CLÍNIQUES: Tenen un valor del 15% de la nota global. L'assistència es obligatòria acceptant-se, únicament, 2 absències justificades en les tres setmanes de pràctiques.
Actitud i portafoli 40%
Habilitats adquirides 20%
Presentació informe clínic 40%
En els últims dies de la PC l’alumne farà un informe (epicrisis) d’una història clínica, exploració física, interpretació de proves complementàries, identificació de problemes i maneig d’un pacient hospitalitzat, que quedarà reflectida en un document escrit que es lliurarà juntament amb el dossier portafoli.
La nota resultarà de la mitjana de la valoració de la pràctica en cirurgia digestiva i en patologia digestiva.
En 2ª convocatòria l’avaluació consistirà en una prova escrita tipus resposta múltiple amb descompte de les respostes errònies i preguntes breus relacionades amb un cas clínic. La superació de les pràctiques clíniques es conservaran un curso acadèmic addicional fins a la 2ª convocatòria del següent curs acadèmic.
Qualificació final
- Suma ponderada de l’avaluació practica (15%) i de l’avaluació teórica (80%) i un 5% de l’actitud i participació de l’alumne en classe i en relació a l’assignatura.
- Expressió amb nota numèrica amb un decimal de 0 a 10
- Qualificació qualitativa: suspens, aprovat, notable, Excel·lent, matrícula d’honor.
La revisió dels exàmens es farà de forma individual amb l’alumne prèvia sol·licitud dins dels períodes establerts.
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
· Fauci, Braunwald, Kasper, Hauser, Longo, Jameson, and Loscalzo, Eds. HARRISON PRINCIPIOS DE MEDICINA INTERNA. 17a edición. McGraw Hill, 2009. ISBN: 970-10-6788-6.
· Farreras-Rozman. MEDICINA INTERNA. 17ª edición. Elsevier, 2011. IBSN: 84-8086-487-7
· Peter J. Morris (Editor), William C. Wood (Editor).Oxford Textbook of Surgery.
· Parrilla Paricio P, Jaurrieta Mas E, Moreno Azcoitia Eds. Cirugía AEC. Manual de la Asociación Española de Cirujanos. Madrid, 2005. Ed Panamericana.
· F. Brunicardi , Dana Andersen, Timothy Billiar, David Dunn John Hunter, Jeffrey Matthews, Raphael E. Pollock Schwartz's Principles of Surgery, Ninth Edition.
Recursos d’internet
· http://www.websurg.com/index.php?lng=es