Assignatura

Endocrinologia i Nutrició

  • codi 09378
  • curs 4
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 5

No especificada

Professorat

Responsable

Presentació

L’assignatura d’Endocrinologia i Nutrició té per objectiu que l’alumne adquireixi els coneixements i les competències que li permetin el diagnòstic i el maneig terapèutic de les patologies pròpies del sistema endocrí i derivades dels transtorns metabòlics.

 

Requisits previs

L’alumnat haurà haver aprovat l’assignatura d’ “Estructura i funció del sistema endocrí”. Així com, les asignatures bàsiques de “Bioquímica”, “Biologia Cel·lular”, “Biologia Molecular”, “Biofísica”, “Histologia”, “Anatomia Patològica” i”Farmacologia”.

Es també imprescindible un coneixement de l’anglès que permeti la lectura i comprensió de textos científics i clínics en aquesta llengua.

 

 

Objectius

L’alumne ha d’adquirir la capacitat de reconèixer, orientar el diagnòstic, utilitzar seguint un raonament lògic els mètodes útils pel diagnòstic i, finalment, orientar l’abordatge terapèutic dels principals transtorns endocrino-metabòlics.

Més concretament els objectius de l’assignatura són:

-          Conèixer els mecanismes fisiopatològics dels transtorns endocrino-metabòlics. Saber-los representar de forma esquematitzada i amb ordre seqüèncial.

-          Comprendre les interrelacions entre el sistema endocrí i altres sistemes de l’organisme.

-          Conèixer els mètodes utilitzats en el diagnòstic dels transtorns endocrino-metabòlics

-          Saber utilitzar les diferents eines diagnòstiques (bioquímiques, Anatomo-Patològiques, Endoscòpiques, radiològiques, Medicina Nuclear…) i saber interpretar els seus resultats.

-          Conèixer els mecanismes d’acció i les condicions d’ús dels fàrmacs més utilitzats en l’àmbit de l’endocrinologia i la nutrició.

-          Conèixer la valoració de l’estat nutricional a través de l’us de mètodes de valoració antropomètrica.

-          Conèixer la composició d’una dieta equilibrida. Conèixer les recomanacions dietètiques adients en els diferents transtorns del metabolisme i/o nutrició.

 

Competències

  • 09 - Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
  • 13 - Obtenir i elaborar una història clínica que contingui tota la informació que sigui rellevant.
  • 14 - Fer un examen físic i una valoració mental.
  • 15 - Tenir capacitat per elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
  • 17 - Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, amb l'aplicació dels principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
  • 18 - Indicar la terapèutica més adequada (farmacològiques, quirúrgiques, psicològiques i socials o d'altres) que són pertinents en els processos aguts i crònics més predominants, en la rehabilitació així com dels malalts en fase terminal, incloent-hi l'avaluació de la seva eficàcia.
  • 19 - Plantejar i proposar les mesures preventives adequades a cada situació clínica.
  • 21 - Escoltar amb atenció, obtenir i sintetitzar informació pertinent sobre els problemes que afligeixen el malalt, i comprendre el contingut d'aquesta informació.
  • 22 - Redactar i mantenir històries clíniques i altres registres mèdics que siguin comprensibles per a terceres persones adaptats als protocols i a les necessitats d'informació.
  • 23 - Comunicar-se de manera efectiva i clara, tant de forma oral com escrita, amb els pacients, els familiars, els mitjans de comunicació i altres professionals.
  • 24 - Establir una bona comunicació interpersonal que doni capacitat de dirigir-se amb eficiència i empatia als pacients, familiars, mitjans de comunicació i altres professionals.
  • 26 - Assumir el seu paper en les accions de prevenció i protecció davant de malalties, lesions o accidents, i en el manteniment i promoció de la salut, tant individual com col·lectiva.

Resultats d'aprenentatge

En finalitzar l’assignatura l’alumne serà capaç de realitzar una historia clínica complerta dels principals processos endocrino-metabòlics que inclogui l’orientació diagnòstica inicial, l’estratègia diagnòstica, l’abordatge terapèutic i l’aplicació de mesures preventives.

 

Continguts

 

Classes Magistrals

 

  1. Introducció sistema endocrí. Natura de les hormones. Famílies de receptors hormonals i llocs d’acció. Sistema de regulació feed-back. Transtorns per excés, per dèficit o per resistència.

Hipotàlam-Adenohipòfisi I. Insuficiència hipotalàmica i adenohipofisària, causes genètiques i adquirides. Lesions No tumorals de la regió sel·lar: vasculars, infeccioses, inflamatòries, quistes, incidentalomes. Craniofaringioma.

 

  1. Hipotàlam i adenohipòfisi II: lesions tumorals. Hiperprolactinemia. Transtorns en el creixement. Tumors gonadotrops. Tumors secretors d’ACTH. Tumors secretors de TSH. Resistència a hormones tiroïdals. Tumors no funcionants.

 

  1. Tiroïdes. Fisiologia del tiroïdes i hipotiroïdisme.  Síntesi d’hormones tiroïdals i regulació de l’eix tiroïdal. Hipotiroïdisme: Etiopatogènia, clínica, diagnòstic i tractament. Coma mixedematós. Tiroïditis: diagnòstic diferencial.

Càncer de tiroïdes: diferenciat, anaplàsic i medular.

 

  1. Metabolisme fosfo-càlcic i patologia de les paratiroïdes. Fisiologia de la secreció de PTH i calcitonina. Hipercalcèmia: etiopatogènia i clínica. Hiperparatiroïdisme. Altres causes d’hipercalcèmia i diagnòstic.

Hipocalcèmia: causes i clínica. Hipoparatiroïdisme. Pseudohipoparatiroïdisme. Resistència a l’acció de la PTH.

 

  1. Escorça Suprarrenal I. Fisiologia de la secreció d’hormones adrenals. Insuficiència Adrenal primària de causa autoimmune (clínica, diagnòstic i tractament). Altres causes d’Insuficiència suprarenal primària. Crisi adrenal. Hipoaldesteronisme.

 

  1. Escorça suprarrenal II. Síndromes d’hipersecreció glucocorticoidal. Etiopatogènia, clínica, diagnòstic i tractament. Hiperaldosteronisme primari i secundari, altres hipermineralocorticismes i pseudohiperaldosteronismes. Incidentaloma suprarrenal. Medula suprarrenal. Síntesi de catecolamines. Feocromocitoma: Clínica, diagnòstic i tractament.

 

  1. Neoplasia Endocrina Múltiples. Tumors endocrins Gastroenteropancreàtics. Sdme Carcinoide.

Classificació de les síndromes de Neoplàsia Endocrina Múltiple. Clínica, estudi genètic, seguiment i tractament.

 

 

Malalties del metabolisme

 

  1. Diabetis introducció. Definició i classificació de la diabetis. Diabetis tipus I. Epidemiologia. Patogènia de la diabetis tipus I. Objectius de tractament. Monitorització i tractament de la hiperglucèmia.

 

  1. Diabetis tipus II. Epidemiologia. Fisiopatologia. Tractament de la diabetes tipus 2: canvis en estil de vida, tractament oral i insulinització.

 

  1. Altres tipus de diabetis. Diabetes gestacional: epidemiologia, patogènia, diagnòstic, benefici del seu tractament.

Altres formes de diabetis i síndromes genètiques associades a diabetis.

 

  1. Complicacions cròniques de la diabetis: I. Microangiopàtiques (nefropatia, retinopatia i neuropatia). Epidemiologia, patogènia, diagnòstic, tractament.

II. Macroangiopàtiques. Epidemiologia, Patogènia, diagnòstic i tractament.

 

  1. Transtorns del metabolisme lipídic. Epidemiologia. Diagnòstic. Classificació. Tractatment de les dislipèmies.

 

Transtorns Nutricionals i soport nutricional

 

  1. Nutrició Clínica . Requeriments nutricionals (macronutrients i micronutrients). Recomanacions dietètiques. Avaluació de l’estat nutricional. Nutrició en situacions especials.

Malnutrició: definició, classificació, fisiopatologia. Tractament.

Obesitat. Definició. Etiopatogènia. Fisiopatologia. Diagnòstic. Avaluació del pacient obés i tractament integral.

 

Cirurgia Endocrina

 

  1. Cirurgia tiroïdes i paratiroïdes. Cirurgia de la glàndula suprarrenal i pàncrees. Cirurgia bariàtrica.

 

  1. Anatomia Patològica.

 

 

Mètodes del cas.

 Mètode del cas I: Neurohipòfisi

Mètode del cas II: Comorbilitat associada a l’obesitat.

Mètode del cas III: Càncer de tiroïdes

Mètode del cas IV: Transtorns del desenvolupament sexual. Hipogonadisme primari i secundari.

Mètode del cas V: Complicacions agudes de la diabetis

 

Aprenentatge basat en Problemes:

 ABP I: Adenohipòfisi: hiperfunció.

ABP II: Patologia tiroïdal.

ABP III: Patologia Suprarrenal.

ABP IV: Transtorns del metabolisme lipídic.

ABP V: Histopatologia del sistema endocrí. 

ABP VI: Diagnòstic i maneig de la diabetis en el debut.

 

Laboratori d’habilitats:

LH. Diabetis. Eines pel control de la diabetis a la consulta..

LH. Urgències tiroïdals.

 

Virtual:

 

4 hores.

Mòdul preguntes test. (1h)

Dietes personalitzades. (2h)

Càlcul Risc Cardiovascular. (1h)

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

Els continguts s’impartiran utilitzant 4 metodologies o activitats formatives diferents:

 

- Classes magistrals: el professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d’alumnes.

 

- Mètode del cas: de forma grupal els alumnes resolen casos clínics que se’ls ha proporcionat amb antelació. L’alumne busca informació sobre el cas de forma dirigida contestant a preguntes formulades sobre el cas o ampliant aspectes sobre el cas concret. A l’aula l’alumne exposarà la informació obtinguda i la discutirà activament amb el professor i la resta del grup. Es una activitat que complementa la matèria de l’assignatura.

 

- Aprenentatge Basat en Problemes: Es realitza de forma grupal i a diferència del mètode del cas és l’estudiant qui té la responsabilitat de trobar la sol·lució al problema plantejat. En aquest sentit exigeig un grau de participació més activa per part de l’alumne i, sobretot, de major integració dels coneixements apresos. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d’aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. No inclou una conclusió o resum del problema en qüestió.

- El laboratori de habilitats es un àrea en la que el estudiant pot desarrollar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física en base a maniquís, robots i també pacients simuladors i malalts reals. Es realitzen amb grups reduïts.

- Aprenentatge virtual: Es basa en un treball individual sobre contingut docent a intranet que el professor ha preparat.

 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

 

L’avaluació final de l’alumne serà el resultat de l’avulació de les diferents metodologies utilitzades. El pes percentual de cadascuna d’elles es detalla a continuació:

-          Avaluació teòrica: 85%

o    Exàmen parcial. Representa el 15% de la nota.

o    Exàmen final. Representa el 70% de la nota.

Proves escrites amb 30 i 60 preguntes respectivament, de resposta múltiple (5 possibles respostes). Es descomptarà 1/3 del valor de la pregunta per cada resposta incorrecta. S’exigirà una puntuació igual o superior a 5 per superar la prova.

L’exàmen parcial no allibera matèria.

La matèria avaluada en l’exàmen de respostes múltiples inclou el contingut de les classes magistrals, el dels mètodes del cas, el de les sessions d’Aprenentage Basat en Problemes, el del material docent a intranet i, sobretot, el de la bibliografia principal recomanada.

 

-          Avaluació de la metodologia pràctica es farà de forma global i representarà un 15% de la nota final.

o    Mètodes del mètodes del cas: Cada alumne entregarà la documentació i resolució del cas després de la seva exposició i discussió davant del grup. S’avalurarà també la claredat i el raonament en l’exposició i discussió.

o   Aprenentatge Basat en Problemes

o   Laboratori d’habilitats

o   Aprenentatge virtual

Per superar aquesta àrea serà imprescindible una assistència superior o igual al 80%. S’avaluarà el nivell de coneixement, l’aplicació dels coneixements en la resolució de problemes, la capacitat de síntesi, la discussió de problemes, les habilitats comunicatives i l’actitud.

La qualificació en l’àrea de metodologia pràctica serà vàlida per al càlcul de la nota final en el cas d’avaluació teòrica en segona convocatòria.

 

Per calcular la nota final és imprescindible obtenir en cadascuna de les parts (teòrica i metodologia pràctica) una puntuació igual o superior a 5.

El càlcul de la nota final tal com s'especifica previament s'aplicarà únicament en les convocatòries corresponents a l'any en curs de l'assignatura. Pel càlcul de la nota final en convocatories posteriors (anys posteriors a l'any en que s'ha cursat l'assignatura per primera vegada) la nota de la part teòrica (exàmen) correspondrà al 85% i la nota de la metodologia practica (obtinguda quan s'ha cursat l'assignatura per primera vegada) al 15% de la nota final.

 

Bibliografia i recursos

-          Fauci, Braunwald, Kasper, Hauser, Longo, Jameson, and Loscalzo, Eds. HARRISON PRINCIPIOS DE MEDICINA INTERNA. 17a edición. McGraw Hill, 2009. ISBN: 970-10-6788-6.

 

-          Farreras-Rozman. MEDICINA INTERNA. 16ª edición. Elsevier, 2008. IBSN-13: 9788480863490.

 

-          Henry M. Kronenberg, Shlomo Melmed, Kenneth S. Polonsky, and P. Reed Larsen. WILLIAMS TEXTBOOK OF ENDOCRINOLOGY. 11th Edition, 2008. ISBN: 978-1-4160-2911-3

 

Pàgines web recomanades.

www.sediabetes.org

www.seen.es

www.aace.com

www.thyroidmanager.org

www.endo-society.org

www.endotext.org

www.endocrinologiahoy.com/html/contenido.html

 

 

 

  © 2021 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00