Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaMúsica, Expressió Plàstica i Corporal II
Mòdul: Didàctic i disciplinari
Matèria: Música, expressió plàstica i corporal
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Horari d'atenció
Carmen Arrufat
Dilluns de 10 a 10.15 i de 11.45 a 12 a la mateixa aula (o sala de professors)
Carlota Polo
Dimecres de 10 a 10:15 i de 11:45 a 12 a la mateixa aula.
Ricard Martí
Dimecres de 19,30 a 20 h. a la mateixa aula G001
Eulàlia Polls
Els mateixos dies de classe, a la mateixa aula (o sala de professors) 15 minuts abans i 15 minuts
després.
Música
El llenguatge musical és una font de satisfacció personal i grupal. Les utilitats d'aquesta disciplina són molt riques, tant a nivell personal com en el conjunt de grup classe. Amb aquesta disciplina pretenem abordar les possibilitats expressives de cada alumne mitjançant l'execució instrumental, la cançó, la dansa i fins i tot, la iniciació a la lectura, per tal de que sigui capaç d'extreure aquestes mateixes capacitats en els futurs petits alumnes com també, i sobretot, de traduïr aquestes vivències en plantejaments didàctics.
Expressió plàstica
El llenguatge visual i plàstic aporta als nens i nenes eines fonamentals per conèixer la realitat exterior i interior, els serveix per expressar-se i adquirir múltiples competències, habilitats i valors necessaris en el seu desenvolupament (esperit crític, creativitat, tolerància, resolució de problemes, treball en grup...) Es fa necessari treballar tant la comprensió com la producció d’aquest llenguatge que resulta imprescindible en un món cada cop més marcadament visual.
Expressió corporal
Pretén donar als alumnes els recursos teòrics i pràctics necessaris per arribar a conèixer el desenvolupament psicomotriu de la persona.
Està pensada perquè tots els alumnes siguin conscients de la importància que té l'evolució i la pràctica psicomotriu. Ofereix els coneixements necessaris per realitzar un programa d'actuació psicomotriu.
Projectes
El treball grupal, correctament gestionat, no suma, multiplica les forces d'aquells que ho duen a terme. De la mateixa manera la combinació de diferents llenguatges en un mateix producte multiplica exponencialment la seva capacitat expressiva. El lema, doncs, podria ser la col·laboració.
No hi ha cap requisit previ.
Generals
Música
Expressió plàstica
Dins la matèria pròpia de l’expressió plàstica, dedicarem aquest segon semestre a treballar els aspectes més pràctics de l’assignatura: recursos, tècniques, materials, qüestions pedagògiques i organitzatives, etc. però sempre intentant no perdre de vista l’objectiu principal de l’assignatura: la interiorització de la importància de l’educació artística i la no reducció de la matèria a un aprenentatge de manualitats, sinó valorant-la com un llenguatge propi que capacita els nens i nenes d’eines de coneixement, expressió personal, comunicació,... importants per al seu desenvolupament. Per no perdre de vista aquesta intencionalitat, tractarem de treballar les tècniques i activitats diverses dins de projectes que ens ajudin a entendre-les de manera més complexa i relacionada amb temàtiques significatives.
Expresió corporal
Projectes
Competències transversals :
L’assignatura participa en l’adquisició de les següents competències:
- Deu ser capaç d’observar i escoltar activament
- Motivació per la qualitat de l’actuació
- Creativitat en l’exercici de la professió
- Habilitat en les relacions interpersonals
- Resolució de problemes
- Capacitat i interès per l’aprenentatge autònom.
- Capacitat crítica i autocrítica
- Capacitat per a comunicar-se amb experts d’altres àrees.
- Aplicació crítica i reflexiva dels seus coneixements, habilitats i valors en els diferents llocs de treball que ocupi.
- Aconseguir les condicions necessàries per a una comunicació efectiva i una bona relació d’ajuda i suport.
- Treballar en equip i de manera compromesa amb el grup de treball.
Competències específiques :
- Explorar, avaluar i diagnosticar si escau els trastorns de la comunicació i el llenguatge i establir un pronòstic d’evolució.
- Dominar de la terminologia que els permeti interactuar eficaçment amb altres professionals.
- Conèixer els límits de les seves competències i saber identificar quan en necessari un tractament interdisciplinari
- Avaluar la pròpia intervenció professional per a optimitzar-la
- Millorar les habilitats comunicatives en la població general
- Conèixer les diferents etapes evolutives del ser humà
- Saber escoltar tant des de la comunicació verbal com no verbal als nostres pacients.
- Conèixer la metodologia i terminologia pròpia de la ciència
- Disponibilitat a l’acció que permeti ajustar-se a la demanda del pacient
Música
INTRODUCCIÓ
SOM MÚSICS!: EL LLENGUATGE MUSICAL
JUGUEM AMB LA MÚSICA!: METODOLOGIES D'ENSENYAMENT DE LA MÚSICA EN L'EDUCACIÓ
LA DIVERTIDA HISTÒRIA DE LA MÚSICA
Expressió plàstica
Continguts tècnics i de materials:
Tècniques grasses: ceres
Tècniques aquoses: tèmperes, aiguades, aquarel·les
Tècniques seques: llapis de colors, guix, carbonet.
Tècniques de construcció: reciclatge, assemblatge, paper maché, escaiola.
Tècniques de modelat: plastilines, fang.
Continguts procedimentals: recerca de recursos a Internet, webs de plàstica i art en general que puguin servir d’inspiració i informació.
L’ús del joc com a recurs per a la plàstica, el joc amb instal·lacions artístiques.
Disseny de projectes de plàstica aplicables a l'etapa d'Educació Infantil.
Expressió corporal
1. Els continguts psicomotrius:
- Definició, característiques, desenvolupament, avaluació. Trstorns i educació o tractament.
- La imatge del propi cos.
- Continguts instrumentals: Les coordinacions, l’equilibri, respiració, to, lateralitat, espai, temps.
- Continguts relacionals: La pulsió, el plaer sensomotriu, les relacions...
- Els continguts psicomotrius i la seva relació amb el llenguatge oral i/o escrit.
2. Etapes del desenvolupament psicomotriu:
1. Etapa prenatal i neonatal:
2 Etapa senso motriu, ( El cos vivenciat):
3. Etapa del pensament preoperatiu: ( Discriminació perceptiva).
4. L’etapa de les operacions concretes: ( Cos representat, 7 – 12 anys).
3. Motivacions de la conducta i la formació de la autoconciencia.
- La funció del joc en el desenvolupament:
- Característiques generals de l’acció l’udica del nen.
- El joc i les joguines com instrument d’accés al món d’allò cognitiu.
- Joguines corresponents a les successives etapes de desenvolupament del nen. El seu significat i utilització.
4. La intervenció psicomotriu:
- Delimitació del concepte psicomotor. Marc teòric.
- Les diverses línies de treball. Psicomotricitat d’integració
- Modalitats pràctiques de treball psicomotriu.
5. La metodologia psicomotriu:
- Principis estratègies metodològiques
- Les activitats corporals: Orientacions didàctiques.
- Sensacions, moviemts i jocs: eines de treball psicomotriu
6. Les sessions psicomotrius:
-Principis per a l’elaboració de sessions.
-Tipus de sessions.
-Estructura de la sessió.
7. Els contes: El seu valor en l’estructuració del llenguatge.
- Significat del conte i la seva representació. Buscant “ alló que és màgic”.
- El conte com a instrument terapèutic en els conflictes emocionals infantils.
8. La evaluació psicomotriu dins del procés educatiu del nen/a.
9. Abordatge psicomotriu en el trastorns de la lecto-escritura i les dificultats de comunicació:
10. Desenvolupament dels sistemes de actituds i accions del reeducador per acceptar, escoltar ajustarse en la resposta a les necessitats dels nostres alumnes ( Formació personal).
Música
Consideracions generals:
Les classes o sessions de treball alternaran tasques de la professora i de l'alumnat. En concret, proposem les següents:
a) Per part del a professora:
b) Per part dels estudiants:
Expressió plàstica
Com ja s'ha esmentat, durant aquest segon semestre farem més èmfasi en els aprenentatges tècnics i de materials que comporta l'assignatura. Seran bàsicament classes de caràcter pràctic, però també hi haurà classes on compartirem informació sobre webs interessants, llibres, projectes portats a terme a diferents escoles, jocs d’estimulació sensorial, etc.
Les activitats a realitzar es concebran sempre dins un projecte, tot i que aquest no es pugui arribar a desenvolupar completament. Algunes d’elles seran suggerides per la professora i d’altres hauran de ser ideades per les pròpies alumnes; així mateix algunes seran de caràcter grupal i d’altres individuals, per poder avaluar a cada persona més adequadament.
Expressió corporal
La part teòrica estarà recolzada en tot moment:
Les classes o sessions de treball alternaran:
a) Per part del professor.
b) Per part dels estudiants:
Projectes
Aquesta àrea esta concebuda com un pas intermedi entre un taller i un aula d'estudi, per tant la presentació de materials per part del professor, i la investigació i experimentació pròpia deuen tenir un paper equivalent.
Aquest fet determina la divisió de les sessions en dues tipologies:
La presència i participació és necessària als quatre blocs (música-corporal-expressió plàstica-projectes). Per aprovar l'assignatura cal aprovar tots els blocs i la nota serà resultat conjunt de tots quatre.
L'avaluació de l'assignatura tindrà en compte l'assoliment de les competències a través de l'anàlisi de les aportacions dels alumnes: treballs individuals o col·lectius, proves, entrevistes, presentacions, participació a classe, etc. El professor, per avaluar de forma continuada els diferents aspectes parcials durant el semestre, farà servir les qualificacions orientatives A,B,C i D com és norma a la Facultat d'Educació. La nota final serà numèrica i globalitzarà tots els blocs.
Música
L'avaluació serà continuada i es basarà en els següents indicadors, valorats segons l'ordre que es presenta:
L'avaluació serà resultat del treball plàstic, però també de la participació activa de les alumnes a l'aula i a la intranet, de les diverses aportacions que facin, de la seva implicació en les activitats i col·laboració en la recerca de materials i recursos per compartir, és a dir, de l'esforç per "construir" l'assignatura entre totes.
Expressió corporal
Es realitzarà a travès de qüestionaris i de treballs individuals. Els treballs que realitzaran els alumnes seran de tres tipus:
Expressió plàstica
Avaluació continuada a partir del treball realitzat a l’aula, posades en comú i “portafoli” final. Bàsicament hi haurà els següents paràmetres d’avaluació:
L'avaluació serà resultat del treball plàstic, però també de la participació activa de les alumnes a l'aula i a la intranet, de les diverses aportacions que facin, de la seva implicació en les activitats i col·laboració en la recerca de materials i recursos per compartir, és a dir, de l'esforç per "construir" l'assignatura entre totes.
Es tindrà molt en compte el respecte envers l'aula i materials: la neteja, l’administració responsable dels materials, el respecte envers les produccions de les altres companyes, l’organització i manteniment de l’ordre de l’aula, etc.
Projectes
L'exercici central de la unitat de projectes consisteix en l'elaboració grupal d'un espectacle global que explori formes d'expressió plàstica, musical i corporal, sense oblidar en cap moment el paper (i evidentment les característiques de l'alumne en aquest muntatge. La conclusió d'aquest exercici és la seva presentació publica, així com l'elaboració d'un dossier que reculli tot el procés de treball.
Els criteris d'avaluació serà detallats durant la primera sessió del curs.
Expressió corporal
Bibliografia básica:
FONSECA, V. (1998b), Ontogénesis de la motricidad, Madrid, GarciaNuñez (original de 1979).
LE BOULCH (1981), Hacia una ciencia del movimiento, Barcelona, Paidos.
MAIGRE, A..y DESTROPER J. (1982), La educación psicomotora Madrid, Morata.
PIAGET, J. Formación del simbolo en el niño. Fondo decultura.
PICK L. Y VAYER, P. (1997) Educación psicomotric y retraso mental,Barcelona, Científico médica..
PIKLER, E. (1985), Moverse en libertad, Madrid, Narcea.
RIGAL, R. (1987). Motricidad humana. Madrid . Pila Teleña
WALLON, H. (1984), La evolución psicológica del niño,Barcelona,Grijalbo.
Bibliografía complementaria:
ALLPORT, G. (1986), La personalidad, su configuración y desarrollo.Barcelona, Herder
ANGEL. C. y otros (1982), La psicomotricitat als primers anys d escola,Barcelona. Barcanova.
ANTON, M. (1982). La psicomotricidad en el parvulario, Barcelona, Laia
ARNAIZ, P.(1987): Evolución y contexto de la practica psicomotriz.Universidad Murcia.
ARNAIZ, P. (1988). Fundamentación de la práctica psicomotrizde B. Aucouturier. Madrid
ARNAIZ, P. (1994). Psicomotricidad y adaptaciones curriculares . Psicomotricidad,Revista de estudios y experiencias, nº 41, 43-62.Madrid. CITAP.
AUCOUTURIER, B.( 1985) :La Práctica psicomotriz en reeducacióny terapia. Científico-mé
AUSUBEL, (1976). Psicoloqia de la educación, Madrid, Trillas.
BOWLBY, J. Una base segura. Barcelona. Edit. Paidos
BETTELHEIM, B. (1983), Psicoanálisis de los cuentos de hadas.Barcelona. Grijalbo.
BUCHER, H. (1988) Trastornos psicomotores en el niño.....Barcelona.2a ed. Toray Masson
CLENAOHAN, A Mc y CALLAHUE, D.I. (1985), Movimientos fundamentales,Buenos Aires, Panamericana.
CORRACE, J. (1988), Las bases neurofisiologicas del. movimiento,Barcelona,
Paidotribo.
FARRENY /ROMAN (1997), El descubrimiento de sí mismo. Actividadesy... Barcelona, Grao.
FONSECA, V.Da (1996), Estudio y génesis de la Psicomotricidad, Barcelona, Inde.
FROMM, E. (1980) Grandeza y limitaciones del pensamiento de Freud.Madrid, Siglo XXI.
FROSTIG/MASLOW (1984) Educación del movimiento. Buenos Aires.
FURTH (1992), El Conocimiento como deseo. Madrid. Alianza.
GAZZANO, E. (1982). Educación psicomotriz (vol I), Madrid, Cincel.
GARCIA, Mª J. Y HIDALGO, A. ( 1990), Metodología De intervenciónpsicomotriz en el aula y propuesta de diseño curricular. Salamanca,Amarú
GUILMAIN, E.G. (1991): Evolución psicomotriz desde el nacimientohasta los doce años. Barcelona. Médica y Técnica.
HUGH ERDELYI M. (1990). Psicoanálisis. La Psicologia cognitivade Freud. Barcelona, Labor.
HARROW, A.J. (1981), Taxonomia del dominio psicomotor. Buenos Aires.Ateneo.
LAPIERRE, A. (1984). Educación psicomotriz en la escuela maternal.Barcelona. Científico Médica.
LAPIERRE, A y AUCOUTURIER, B. (1977ª), Los contrastes... Barcelona.Cientifico Médica.
LAPIERRE, A y AUCOUTURIER, B. (1980). El cuerpo y el inconsciente eneducación y terapia. Barcelona. Científico Médica.
LE BOULCH (1981), La educación por el movimiento en la edadescolar,barcelona, Paidós.
LE BOULCH (1986), El desarrollo motor desde el nacimiento hasta losseis años,Barcelona, Paidós.
LEVIN, E (1991), La clínica psicomotriz , Buenos Aires,Nueva visión.
LINAZA, J.(1998), Psicomotricidad y juego : algunas reflexiones sobrela educación infantil y el desarrollo psicológico, Psicomotricidad,revista de estudios y experiencias, nº 60, 3-27, Madrid, CITAP.
LOGSE (1990) Ley de ordenación general del sistema educativo.Es una ley organica nº: 24172 1/1990, 3 de Octubre.
LORA RISCO,J. (1991), La educación corporal, Barcelona, Pidotribo.
LOUDES, j.(1978), Educación Psicomotriz y actividades físicas,Barcelona, Científico Médica.
LURIA, A.R. (1979),El cerebro en acción ,Barcelona, Fontanella.
LUZURIAGA,. Las Ideas pedagógicas. Del z.xx, Buenos Aires, Losada.
LLORCA, (1990), Psicomotricidad en prescolar:: por una educaciónvivenciada, Psicomotricidad , revista de estudios y experiencias, nº36, 85-91, Madrid, CITAP.
MARTINEZ L/G.NUÑEZ (1982) Psicomotricidad y educaciónescolar, Madrid, Nuestra cultura.
PEREZ PEREIRA, M. (1995), Nuevas perspectivas en psicologíadel desarrollo, Madrid , Alianza.
PIAGET, J. (1985), Seis estudios de psicológia, Barcelona, Planeta
PILA TELEÑA, A. (1991), Educación físico deportiva,Fascículo I, Madreid , E.P. Teleña.
QUINTANA, J:M. (1988), Teoría de la educación , Madrid,Dykinson.
VAYER, P. (1985ª ) El diálogo corporal , Barcelona, Científico médica.
VAYER, P. (1985b), El niño frente al mundo , Barcelona, Científico-médica.
VICENTE , M. (1988), Teoría pedagógica de la actividadfísica, Madrid, Gymnos.
VILA, Y. (1986) , Introducción a la obra de Henri Wallon, Anthropos.
WALLON (1936) , Psichologye et éducation de l Enfance, l EreNouvelle.
WALLON (1985), La vida mental, Barcelona, Frijalbo.