Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaMúsica, Expressió Plàstica i Corporal 1
Mòdul: Didàctic i disciplinari
Matèria: Música, expressió plàstica i corporal
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Horari d'atenció
Carmen Arrufat Pujol: dilluns abans i després de classe.
carrufat@uic.es
Expressió plàstica:
Dins el context de l'educació infantil es fa necessari un replantejament del què és l'educació artística dels infants i de les futures mestres. Aquesta assignatura pretén facilitar un replantejament personal del què suposa ensenyar art a l'escola infantil. Partint d'una introducció al panorama de l'educació artística actual[1] intentarem reflexionar sobre les possibilitats que ofereix l'art per poder així posicionar-nos de manera crítica i reflexiva davant la nostra tasca educativa i decidir quin tipus d'ensenyament artístic volem oferir als infants.
Paral·lelament a aquest espai reflexiu, també volem oferir recursos pràctics: tècniques, procediments, coneixement sobre els materials, estratègies organitzatives, recursos bibliogràfics i d'Internet, etc. que permetin un apropament al món de l'art i de l'educació artística tant des del vessant de la comprensió com de la seva producció.
Considerem que per poder apropar els nens al llenguatge artístic és imprescindible un apropament previ personal al món de l'art i al llenguatge visual. En aquesta direcció, l'assignatura pretendrà un desenvolupament del pensament artístic i un apropament als elements propis del llenguatge artístic: tècniques, procediments, coneixement dels materials, recursos interpretatius de la imatge visual.
A més de la tradicional consideració de l'educació artística com a eina d’expressió és també una important eina de coneixement i transformació de la realitat exterior i interior. L'assignatura, tot i que oferirà un panorama general de les diverses tendències i fomentarà un posicionament personal lliure, s'enquadra dins el marc de la Cultura Visual i considera que una important funció de l'educació artística és dotar l'alumnat d'eines que li permetin abordar la realitat visual (en un sentit ampli) de forma crítica i conscient del seu transfons.
[1] : Maneres de fer habituals, continguts plàstics del Currículum, concepcions de l'art subjacents, prejudicis, tendències, etc.
No hi ha requisits previs.
Expressió plàstica
Com a objectiu general, proporcionar els recursos conceptuals i procedimentals que permetin replantejar-se els fonaments de l'educació artística i afrontar les diverses situacions pedagògiques de manera creativa i personal, no només reproductiva
Expressió plàstica
Expressió plàstica
Cada docent adaptarà els continguts a la seva pròpia programació. És important remarcar que els continguts teòrics són tan importants com els continguts tècnics ja que no es tracta d’una matèria estrictament procedimental.
Continguts teòrics
Continguts procedimentals
Els continguts procedimentals estaran relacionats amb els teòrics, no són continguts diferents, sinó dues maneres diferents d’aproximar-se a uns mateixos continguts. La divisió en dos apartats respon a qüestions organitzatives, però les numeracions d’ambdós apartats estan relacionades.
Actituds i valors (Expressió plàstica)
Expressió plàstica
Les classes del primer semestre s'orientaran fonamentalment a l'establiment dels fonaments teòrics i comprensió del funcionament del llenguatge visual i artístic. Durant el segon semestre farem més èmfasi en els aprenentatges tècnics i de materials que comporta l'assignatura. Així i tot, no serà una divisió estanca i procurarem que en ambdues parts hi hagi un accés al materials i que els conceptes es treballin sempre d'una manera pràctica.
Les sessions s'organitzaran, sempre que sigui possible, a partir del visionat d'imatges, activitats pràctiques, presentacions dels alumnes dels textos bibliogràfics, debats, etc. De tota manera, en alguns casos també es pot fer necessària la introducció més teòrica d'alguns temes. Es donarà molta importància a la posada en comú de la informació trobada i dels materials o projectes concebuts pels alumnes. Es valorarà la capacitat d'aprenentatge a partir del treball dels companys i companyes.
L’ordre dels continguts exposat a l’apartat de continguts no té perquè coincidir amb l'ordre cronològic, alguns apartats es poden treballar simultàniament o es poden intercanviar en funció de les necessitats de l’alumnat o de la programació d’alguna visita a alguna exposició o escola.
A l'inici del curs confeccionarem el cronograma orientatiu de l'assignatura, tenint en compte que no tot pot estar previst i que algunes decisions les prendrem en funció dels interessos de l'alumnat. Aquest cronograma s’anirà actualitzant en funció del ritme a que avanci el curs i dels canvis que puguin fer-se.
La presència i participació és necessària als diferents blocs (música, expressió corporal i expressió plàstica). Per aprovar l'assignatura cal aprovar tots els blocs i la nota serà resultat conjunt de tots ells.
Expressió plàstica
Es necessària una assistència mínima al 80 % de les classes.
1ª convocatòria:
Participació activa i enriquidora a les classes: 10%
Exercicis parcials, presentacions, etc: 40% (entrega puntual i contingut)
Portafoli final: 50%
L’avaluació és continuada tot i que s’ha de tenir present que la suma de les notes parcials no dóna lloc automàticament a la nota final. En aquest sentit, l’elaboració del portafoli final (no diari de classe) cobra una gran importància perquè apart de contenir els exercicis treballats durant el curs també dóna la oportunitat de reflexionar sobre ells enriquint-los i projectant una mirada crítica sobre la feina feta que reflecteixi la maduració i interiorització dels continguts i competències. Aquest portafoli inclourà algun apartat nou que ajudi a avaluar l’autonomia i capacitat reflexiva de l’alumnat enfront un text o activitat no treballada a classe.
Així mateix, el respecte envers l’aula i els materials és fonamental, no està permès endur-se materials a casa i la responsabilitat en el manteniment i ordre dels materials forma part dels criteris d’avaluació.
La pauta de qualificacions serà l’habitual a la Facultat d'Educació (excel·lent, notable, aprovat, insuficient, deficient, NP). La nota final serà numèrica i globalitzarà tots els blocs.
Qualsevol plagi (còpia d’un company, utilització de fragments extrets d’Internet o d’altres recursos bibliogràfics) sense ressaltar entre cometes i sense citar correctament serà considerat una falta greu i pot ser motiu suficient per considerar suspesa l’assignatura. Traduir o canviar algunes paraules al redactar també es considera plagi. Sempre que s’inclouen idees, textos, exemples, imatges d’altres persones s’ha d’especificar la procedència.
L'atenció a l'ortografia, la correcció al redactar i l'ús correcte de les normes de citació són aspectes fonamentals per superar l'assignatura.
Expressió plàstica
Cadascun dels temes especificats a l’apartat de continguts anirà acompanyat d’un text de lectura obligatòria que estarà disponible a la Intranet i que treballarem a classe. Paral·lelament es proporcionarà una bibliografia recomanada, però no obligatòria.
ACASO, María (et al.) "conocer, jugar y crear con el arte contemporáneo" en BELVER, Manuel y Ana Mª ULLAN (2007) La creatividad a través del juego. Salamanca: Amarú ediciones.
AGIRRE ARRIAGA, Imanol (2000)Teorías y prácticas en educación artística : ideas para una revisión pragmatista de la experiencia estética . Pamplona: Universidad Pública de Navarra
AGIRRE, Imanol (2009) "sobre los usos del arte", Infancia: educar de 0 a 6 años. Barcelona: Asociación de maestros Rosa Sensat.
AGRA, Mª Jesús (et al.) (2007) La educación artística en la escuela. Barcelona: Grao.
BELVER, Manuel H / ULLÁN, Ana Mª (eds.) (2007). El arte a través del juego. Salamanca: Amarú ediciones.
BELVER, Manuel H/ ACASO, María/ MERODIO,I (eds)(2005), Arte infantil y cultura visual. Madrid: Eneida
CABANELLAS AGUILERA, Maria Isabel. (1980) Formació de la imatge plàstica del nen: didàctica i desenvolupament del sentit del espai. Pamplona: Diputació Foral de Navarra, Direcció d´Educació,
CAJA, J (coordinador) (2001) La Educación visual y plástica hoy. Educar la mirada, la mano y el pensamiento. Barcelona: Graó.
EDWARDS, Carolyn/ GANDINI, Lella/ FORMAN, George (1998) The hundred languages of children. The Reggio Emilia approach. London: Ablesh Publishing.
EISNER, E. W. (2002): El arte y la creación de la mente. El papel de las artes visuales en la transformación de la conciencia. Barcelona: Paidós.
GOLEMAN, Daniel (1996) Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.
GREENE, Maxime (2005) Liberar la imaginación. Barcelona: Graó.
HERNANDEZ, Fernando (2000) Educación y cultura visual. Barcelona: Octaedro
HERNÁNDEZ, Fernando (2002) “Los proyectos de trabajo. Mapa para navegantes en mares de incertidumbre”, Cuadernos de pedagogía nº 310. Barcelona: Wolters Kluwer.
ISALT, Carme (2010) “La construcció del saber compartit” (un recorregut biogràfic de canvi), Infància : educar de 0 a 6 anys ,núm:172. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
LOWENFELD, Viktor, Desarrollo de la capacidad creadora, Buenos Aires, Kapelusz
MARIN VIADEL, Ricardo (coordinador)(2003) Didáctica de la educació artística. Madrid: Prentice Hall.
MARÍN VIADEL, Ricardo (2003) “Aprender a dibujar para aprender a vivir”, Didáctica de la educación artística. Madrid: Pearson- Prentice Hall.
MESONERO, Antonio y TORIO LÓPEZ, Susana (1996) Didáctica de la expresión plástica en educación infantil. Oviedo: Universidad de Oviedo.
SANS, Soledat/ Balada, Marta, Col·lecció Fragments. Barcelona: El carrau blau i Rosa sensat.
VIGOTSKI, Lev (1982) La imaginación y el arte en la Infancia. Madrid: Akal.
WIDLÖCHER, Daniel (1971) Los dibujos de los niños: bases para una interpretació psicològica. Barcelona: Herder.
WILD, Rebeca (2011) Etapas del desarrollo. Barcelona: Herder