Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaPsicologia III: Anàlisi de Conductes i Intervenció Educativa
Mòdul: Formació bàsica
Matèria: Processos educatius, aprenentatge i desenvolupament de la personalitat (0-6 anys)
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dra. Núria ARÍS - nuria@uic.es
Horari d'atenció
Es preferible enviar un email:
>Nuria Arís, nuria@cir.uic.es (concretar entrevista per mail)
>Jaume Camps, jaumecamps@uic.cat (demanar l'entrevista per mail, en principi per les hores previstes per tutoria).
Sandra Racionero, sracionero@uic.es (concretar tutoria per mail)
>Luisa Güell, mlguell@cir.uic.es (concretar entrevista per mail)
L’assignatura Psicologia III Anàlisi de conductes i intervenció educativa es configura a partir de tres parts amb sentit propi i complementaries.
- Intervenció primerenca: fonamentació i models, impartida per la professora Luisa Güell
- Educació socio-emocional del alumne, impartida per la professora Núria Aris
- Interacció entre iguals i entre adults, impartida pel professor Jaume Camps i la professora Sandra Racionero
Tots aquest aspectes poden ser potenciats des dels primers nivells educatius i molt especialment des de l’Educació Infantil, ja que per a molts infants és el primer repte socialitzador
A més dels marcats per la legislació vigent.
· Coneixements bàsics en Psicologia evolutiva i desenvolupament del llenguatge.
· Coneixements bàsics sobre fisiologia i anatomia humana.
· Maneig de programes informàtics: office,. rar i adobe acrobat
· Domini de recerca en internet.
- Conèixer la etiología i classificació dels principals trastorns de l'audició i el llenguatge, de la llengua oral i de la llengua escrita.
- Conèixer les característiques dels trastorns del llenguatge oral,els trastorns de l'audició i el llenguatge i els trastorns del llenguatge escrit.
- Aprendre a detectar i avaluar els trastorns de l'audició, del llenguatge i de la llengua oral.
- Analitzar els trastorns del llenguatge i el parla des de l'àmbit escolar
Interacció entre iguals i adults (Psicologia social) (Jaume Camps i Sandra Racionero)
La ciència de la psicologia social.
Importància i límits de l'entorn escolar per a la socialització.
Els universos paralels.
Sociabilitat i socialitat.
Els grups. Els grups a l'escola.
L'adscripció de l'individu al grup de semblants.
Paper dels iguals en els desenvolupament. L'amistat.
L'aprenentatge dialògic.
Interacció social i aprenentatge.
Identitat cultural i aprenentatge.
Prejudicis, rols i estereotips.
El paper de les expectatives. Pigmalió a l'aula.
La hipòtesi del contacte. La polarització.
La socialització dels sexes.
Socialització preventiva de la violència de gènere.
Educación socio-emocional (Nuria Arís)
Emocions i sentiments. Base conceptual de l’Educació Socio Emocional
Llenguatge i educació socio-emocional a l’E.I.Estils o models de comunicació
Algunes orientacions per al mestre de E.
L’autoestima a l'E. Infantil
Resolució de Conflictes a E.I
Delimitació del concepte. Definició. Historia
Fundaments científics
Característiques i objectius
Serveis d'Atenció Primerenca: CDIAT y otros
Mètodes d'Estimulació Primerenca
Tema Estimulació Primerenca (Luisa Guell)
Com s’ha dit, l’assignatura Psicologia-III consta de tres parts:
- Intervenció primerenca: fonamentació i models, impartida per la professora Luisa Güell
- Educació socio-emocional del alumne, impartida per la professora Núria Aris
- Interacció entre iguales y entre adults, impartida pel professor Jaume Camps: 20% de la nota d'aquesta part per participació i actituds, 40% pel resultat de la prova final globalitzadora, i 40% per l’activitat pràctica.
- Interacció entre iguales y entre adults, impartida per la professora Sandra Racionero
Cada professor avaluarà independentment la seva part, que comptarà un 33,3% de la nota final. Per aprovar l’assignatura de Psicologia–III serà imprescindible haver aprovat cadascuna de les tres parts.
L’avaluació tindrà en compte: assoliment dels continguts i competències, participació i actituds a classe, resultat de proves i exercicis grupals i individuals, etc.
La concreció de com s’avaluarà cadascun d’aquests aspectes l’anirà detallant cada professor durant les seves classes.
Per obtenir Matrícula d'Honor (MH), a part de les condicions generals de la UIC, s'exigeix un mínim de 9 a les tres parts de l'assignatura, i que els tres profesors hi estiguin d'acord. Això implica constància i bona actitud en el treball de tot el semestre.
Educació Socio Emocional (Núria Arís)
Asensio, J, García C, J, Nuñez C, L, Larrorsa. J. (Coord) . (2006). La vida emocional. Las emociones y la formación de la identidad humana. Edit. Ariel , Barcelona
Brackett, M. A.; Mayer, J. D. y Warner, R. M. (2004): “Emotional intelligence and its relation to everyday behavior”. Personality and Individual Differences, 36, 1387-1402.
Bach, E.,Darder, P.;(2004).Deseduca’t. Barcelona. Edicions 62
Bowlby, J (1976) La separación afectiva. Editorial Paidos. Buenos Aires
Bruner, J (1998) Realidad mental y mundos posibles. Edit Gedisa, Barcelona
Carpena, A.(2006) Educació socioemocional a primaria. Eumo. Barcelona.
Damasio, A (2001) El Error de Descartes: la emoción, la razón y el cerebro humano. Edit. Crítica, Barcelona
Fernández Berrocal, P. y Ramos Díaz, N. (2004): Desarrolla tu inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.
Gardner, H. (2001): La inteligencia reformulada. Las inteligencias múltiples en el siglo XXI. Barcelona: Paidós.
Goleman, D (1997). Inteligencia Emocional. Barcelona: Círculo de Lectores.
Ledoux, J (1999) El cerebro emocional. Edit. Planeta, Barcelona
Maturana, H y Verden-Zöller, G. (1993) Amor y Juego, Fundamentos Olvidados de lo Humano. Edit. Instituto de Terapia Cognitiva. Santiago de Chile
Picard, R (1997) Ordenadores Emocionales. Ariel S.A. , Barcelona
Interacció entre iguals i adults (Psicologia social) (Jaume Camps i Sandra Racionero)
Allport, G. W. (1979). The Nature of Prejudice. Cambridge: Perseus Books. (1a edició de 1954)
Aronson, E. (2000). El animal social (8a edició). Alianza.
Berger, K.S. (2004). Psicología del desarrollo. Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Bernstein, B. B. (2000). Pedagogy, symbolic control, and identity : Theory, research, critique (Rev. ed.). Lanham, Md.: Rowman & Littlefield Publishers.
Biscarri, J., Samper, L. i Sanuy, J. (1985). Socialització infantil i dinàmica del grup-classe. Lleida: Dilagro.
Bruner, J. (1996). The culture of education. Cambridge, MA: Harvard University Press.
Córdoba, A.I. et al. (coords) (2006). Psicología del desarrollo en la edad escolar. Madrid: Pirámide.
Flores-Gonzalez, N. (2002). School Kids/Street kids: Identity development in Latino students. Sociology of education series.
Gee, J. P. (2004). Situated language and learning. A critique of traditional schooling. New York: Routledge.
Gerrig, R.J. i Zimbardo, P.G. (2005). Psicología y vida. Naucalpán de Juárez: Pearson.
Gil, F. i León, J.M. (1998). Habilidades sociales. Madrid: Síntesis.
Gómez, J., & Vargas, J. (2003). Why Roma do not like mainstream schools: Voices of a people without territory. Harvard Educational Review, 73, 559-590.
Harris, J. R. (1998). The Nurture Assumption. New York: The Free Press.
Hartup, W. W. (1998a). The company they keep: Friendships and their developmental significance. In A. Campbell, & S. Muncer (Eds.), The social child. Hove: The Psychology Press.
Lane, J., and Wenger, E. (1991) Situated Learning: legitimate peripheral participation. Cambridge: Cambridge University Press.
López, F. et al. (2003). Desarrollo afectivo y social. Madrid: Pirámide.
Maccoby, E. E. (2003). The Two Sexes. Growing up Apart, Coming Together. Cambridge: Harvard University Press.
Marín, M. (1998). Psicología social de los procesos educativos. Sevilla: Algaida.
Mead, G. H. (1934). Mind, self & society. Chicago, Ill. : University of Chicago Press.
Páez, D. et al. (coord.). (2004). Psicología social, cultura y educación. Madrid: Pearson Educación.
Parsons, T. (1976). La clase como sistema social: algunas de sus funciones en la sociedad americana. A Gras, A. (Ed.). Sociología de la educación. Textos fundamentales (pp. 53-60). Madrid: Narcea.
Perinat, A. (1998). Psicología del desarrollo. Barcelona: EDHASA.
Steele, C. M. (1997). A Threat in the Air. How Stereotyper Shape Intellectual Identity and Performance. American Psychologist, 52(6), 613-629.
Thorne, B. (1993). Gerder Play: Girls and Boys in School. New Brunswick: Rutgers University Press.
Turner, J. C. (1987). Rediscovering the Social Group. A Self-Categorization Theory. Oxford: Basil Blackwell.
-Vídeos: http://www.youtube.com/user/SociologiaEducacio
Estimulacio Primerenca (Luisa Güell)
Aranda, R.E. (2008). Atencion temprana en educacion infantil. Madrid: Wolters Kluwer
Berger,K.S. (2007).Psicologia del desarrollo: infancia y adolescencia. Ed. Médica Panamericana
Cabrera, M.C,; Sanchez Palacios, C.(1984) La estimulacion precoz: un enfoque práctico. Madrid: Siglo XXI.
Federacion estatal de asociaciones de profesionales de atencion temprana. (2000). Libro blanco de atención temprana. Madrid
Cristobal, C., et al. (2010). La atencion temprana. Un compromiso con la infancia y sus familias.Barcelona: Editorial UOC
Salvador, J.; Sansalvador, J. (1998). Estimulacion precoz en los primeros años de vida. Ed. CEAC, Barcelona
Shaffer, D. (2007). Psicologia del desarrollo: infancia y adolescencia. Mexico.EInternational Thomson, Cengage Learning
Villa Elizaga, I. (1999) Desarrollo y estimulación del niño desde su nacimiento hasta los 2 años. Facultad de Navarra