Assignatura

Psicologia IV: Dificultats d'aprenentatge i Trastorns del Desenvolupament II

  • codi 08504
  • curs 2
  • període Semestre 1
  • tipus FB
  • credits 4

Mòdul: Formació bàsica

Matèria: Dificultats d'aprenentatge i trastorns del desenvolupament

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat

Responsable

Lda. Cristina PONS - cpons@uic.es
Lc. Ismael FRANCO - ifranco@uic.es

Horari d'atenció

Grup matí: Professores Elena Fontcuberta i Cristina Mudarra

Grup Tarda: Professor Ismael Franco

Atenció concertada prèviament via email respectant les hores d'atenció personalitzada de l'horari de classe

Presentació

Les necessitats educatives especials, enteses com a dificultats d'aprenentatge i trastorns del desenvolupament, configuren una temàtica educativa inherent a la tasca docent. Per afrontar el repte de donar resposta a tots i cadascun dels infants, amb llurs característiques diferenciades, als professionals de la docència els cal aprofundir en la seva formació psicopedagògica, en el coneixement de les diverses realitats que afecten l’alumnat i en el coneixement de les estratègies didàctiques oportunes per a donar una resposta adequada a les seves necessitats educatives en el context de l'aula.

L’assignatura pretén contribuir a la formació dels futurs docents, a partir del coneixement d’una sèrie de propostes de reflexió i línies d’actuació, per a la millora de l’escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials i per a la millora de l’acció educadora de tots  i totes els i les alumnes, dos aspectes que no poden entendre’s deslligats l’un de l’altre.

Requisits previs

Aquesta assignatura és la continuïtat de l'assignatura de PSI-IV que es va fer a primer curs centrada en les dificultats d'aprenentatge. Per tant, aquesta part de l'assignatura se centrarà específicament en l’ intervenció educativa dels infants amb NEE en entorns inclusius per tal de donar eines als futurs/es mestres perquè puguin ajudar a cada infant a desenvolupar al màxim les seves potencialitats. Per aquesta raó, és necessari haver fet la primera part.

Objectius

 

  1. Analitzar els trastorns del desenvolupament:  Característiques , avaluació i intervenció des d’un enfocament psicopedagògic.
  2. Conèixer les modalitats d’intervenció per a optimitzar el desenvolupament i aprenentatge dels alumnes amb necessitats educatives derivades de dificultats d'atenció, deficiència auditiva, deficiència visual, deficiència intel·lectual , dificultats en el comportament, autisme i altes capacitats, entre d’altres.
  3. Analitzar diferents estratègies d’adaptació de l’ensenyament per alumnes amb necessitats educatives especials en entorns escolars ordinaris.
  4. Identificar les possibles contribucions de diferents àmbits professionals (educació, sanitat, serveis socials) i la disponibilitat de medis i recursos per a l’ atenció específica de les persones amb necessitats educatives especials i específiques.
  5. Potenciar l’adquisició d’actituds i hàbits de reflexió, observació i indagació davant els problemes que plantegen les diferents situacions d’inclusió a les aules i centres escolars

Competències

CEM-07 identificar dificultats d'aprenentatge i disfuncions cognitives i les relacions amb l'atenció.
CEM-08 saber informar altres professionals especialistes per abordar la col·laboració del centre i del mestre en atenció a les necessitats educatives especials que es plantegin.
CEM-09 adquirir recursos per afavorir la integració educativa d'estudiants amb dificultats.
CET-1 responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. tenir habilitats i coneixements per manegar els processos de grup i la comunicació per aconseguir una bona col·laboració amb l'alumnat i entre l'alumnat.
CET-2 responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
CET-3 expert en la matèria donada i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements i les habilitats suficients sobre la matèria que ensenya i saber quins mètodes didàctics ha d'aplicar per crear un gran entorn d'aprenentatge, on l'alumnat pugui aprendre el bagatge cultural que necessita per viure en societat i aconseguir-ho d'una manera contemporània, professional i sistemàtica.
CET-4 responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
CET-6 col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
CET-7 foment de la responsabilitat referent al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
CG-02 comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament - català i castellà -, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el marc comú europeu de referència per a les llengües.
CG-04 promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
CG-06 conèixer els elements que conformen el pensament sistèmic, els diferents nivells de domini i desenvolupar aquesta competència al màxim.
CG-07 conèixer els elements que conformen el pensament crític, els diferents nivells de domini i desenvolupar aquesta competència al màxim.

Continguts

Unitat 1:  Trastorn dèficit d’atenció  - hiperactivitat (TDA- H) i trastorn conducta

Unitat 2: Desenvolupament i educació dels alumnes amb Deficiència Iintel·lectual

Unitat 3: El treball amb les famílies

Unitat 4 : Alumnes amb altes capacitats

 Unitat 5: Trastorns generalitzats del desenvolupament > TGD

Unitat 6: Deficiència física

Unitat 7: Desenvolupament i atenció d'alumnes amb deficiències sensorials: auditiu i visual

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

COMPETÈNCIESMETODOLOGIAACTIVITAT FORMATIVA
CEM-07 aprenentatge cooperatiu
aprenentatge orientat a projectes
contracte d'aprenentatge
estudi de casos
mètode expositiu / lliçó magistral
classes teòriques
estudi i treball individual / autònom
estudi i treball en grup
seminaris tallers
tutories
CEM-08 aprenentatge cooperatiu
estudi de casos
estudi i treball en grup
pràctiques externes
seminaris tallers
CEM-09 aprenentatge basat en problemes
aprenentatge cooperatiu
estudi de casos
mètode expositiu / lliçó magistral
classes teòriques
estudi i treball en grup
pràctiques externes
CET-1 aprenentatge basat en problemes
aprenentatge orientat a projectes
contracte d'aprenentatge
classes pràctiques
estudi i treball individual / autònom
seminaris tallers
CET-2 aprenentatge orientat a projectes
contracte d'aprenentatge
estudi de casos
classes pràctiques
estudi i treball individual / autònom
seminaris tallers
CET-3 aprenentatge basat en problemes
aprenentatge orientat a projectes
contracte d'aprenentatge
estudi de casos
mètode expositiu / lliçó magistral
classes pràctiques
classes teòriques
estudi i treball individual / autònom
pràctiques externes
seminaris tallers
tutories
CET-4 aprenentatge basat en problemes
estudi de casos
classes pràctiques
pràctiques externes
CET-6 aprenentatge basat en problemes
aprenentatge cooperatiu
estudi de casos
estudi i treball en grup
pràctiques externes
CET-7 aprenentatge orientat a projectes
tutories
CG-02 aprenentatge basat en problemes
aprenentatge orientat a projectes
contracte d'aprenentatge
estudi de casos
classes pràctiques
estudi i treball individual / autònom
pràctiques externes
seminaris tallers
CG-04 aprenentatge cooperatiu
estudi de casos
estudi i treball en grup
seminaris tallers
CG-06 aprenentatge cooperatiu
aprenentatge orientat a projectes
contracte d'aprenentatge
estudi de casos
estudi i treball individual / autònom
estudi i treball en grup
seminaris tallers
CG-07 aprenentatge basat en problemes
aprenentatge cooperatiu
aprenentatge orientat a projectes
contracte d'aprenentatge
estudi de casos
estudi i treball individual / autònom
estudi i treball en grup
pràctiques externes

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

RESULTATS D'APRENENTATGESISTEMA D'AVALUACIÓ
1. Coneix i identifica els elements simptomàtics de les dificultats d’aprenentatge infantil de les tres àrees: coneixement de si mateix, coneixement de l’entorn i comunicació i llenguatges (verbal, matemàtic i artístic)memòria
informe
presentació d'un treball
proves objectives
2. Relaciona adequadament circumstàncies psicoemocionals de l’alumnat amb les dificultats que presenta.memòria
informe
presentació d'un treball
3. Sap dissenyar estratègies d’intervenció per abordar les dificultats d’aprenentatge en contextos concrets.disseny d'activitats
4. Sap gestionar i organitzar optimitzant els recursos del centre per solucionar les dificultats d’aprenentatge.memòria
informe
5. Coneix i identifica els trastorns del desenvolupament cognitiu i psicomotor.memòria
informe
presentació d'un treball
proves objectives
6. Sap informar altres professionals especialistes per abordar la col•laboració del centre i del professor en l’atenció a les necessitats educatives especials que es plantegin.registre de conductes i observacions
7. Sap dissenyar les adaptacions curriculars individuals, específiques per a cada necessitat educativa.disseny d'activitats
8. Està ben informat sobre els processos de comunicació, els estils i les convencions de l’entorn social de l’alumnat.qüestionari
9. Sap donar orientacions a l’alumnat, però també sap donar-los responsabilitat pròpia i animar-los a realitzar les seves pròpies aportacions.disseny d'activitats
10. Sap promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infantesa, des d’una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva.disseny d'activitats
11. Sap oferir als pares i a altres parts implicades informació sobre l’alumnat, i sap usar adequadament la informació que n’obté.registre de conductes i observacions
12. Sap com arribar a conèixer l’entorn social dels pares o tutors i el bagatge cultural de l’alumnat.registre de conductes i observacions
13. Sap com integrar aquests factors en la seva tasca educativa.disseny d'activitats
14. Sap com actuar de forma ètica i responsable en l’exercici de les seves funcions.qüestionari
15. Comprèn la complexitat de la informació contextual en l’elaboració dels seus treballs, així com la transferència de les intervencions.memòria
informe
presentació d'un treball
autoavaluació
16. Representa amb coherència i arguments les seves idees i els seus principis mitjançant mapes conceptuals o altres procediments i comunicant i expressant de forma correcta en la llengua d’ensenyament, de forma oral i escrita.memòria
informe
presentació d'un treball
autoavaluació
17. Sap diferenciar opinions de diagnòstics abans d’emetre judicis propis.memòria
informe
autoavaluació

Bibliografia i recursos

BIBLIOGRAFIA DEFICIÈNCIA INTEL·LECTUAL

·         AAMR (2006). El retard mental. Definició, classificació i sistemes de suport. Vic: EUMO Editorial

·         DELGADO, M. – GALLÉN, C. (2006). Normalidad y Límite. Construcción e Integración Social del Borderline. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.

·         FLÓREZ, J. i altres (1997). Síndrome de Down: Biología, desarrollo y educación. Barcelona: Masson, S.A.

·         GINÉ, C. i FONT, J. (2007). El alumnado con discapacidad intelectual y del desarrollo. A J. Bonals i M. Sánchez-Cano (Coords.), Manual de Asesoramiento Psicopedagógico. (pp. 879-914). Barcelona: Graó.

·         GINÉ, C. (comp.); Alomar, E.; Dalmau, M.; Fontanet, A.; García-Díe, M.T.; Palau, R.; Pró, M.; Solé, C. (2005). Educación y Retraso Mental: Crónica de un proceso. Barcelona: EDEBÉ.

·         GINÉ, C., ALOMAR, E., BALCELLS, A., BORRÀS, E., CARASA, P., CARBÓ, M., FONT, J., GARCIA, M., GONZÁLEZ, M., GORDILLO,, C., MAS, J., RUEDA, P., SALVADOR, F. I VIDAL, X. (2007). L’Escala d’Intensitat dels Suports (EIS): Un instrument per promoure el benestar de les persones amb discapacitat intel.lectual. Suports Revista Catalana d’Educació Inclusiva, 10 (2), 66-72.

·         Lou Royo, MªA.,  López Urquízar, N. (Coordinadoras). (1999). Bases psicopedagógicas de la educación especial. Madrid: Ediciones Pirámide.

·         Monereo, C. Duran, D. (2001). Entramats: mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Col·lecció Innova. Barcelona: Ed. Edebé.

·         VERDUGO, M.A. (Ed.) (2000). Familias y retraso mental. Madrid: FEAPS.

 

BIBLIOGRAFIA TDA

·         ORJALES VILLAR, I. (1999) Déficit de atención con hiperactividad. Manual para padres y educadores. CEPE. Madrid, 3 ED.

·            PRZESMYCKI, H. (2000): La pedagogia de contrato. Barcelona. Graó. Biblioteca de Aula.

·            VALLES ARÀNDIGA ,A. (1994): Modificación de conducta problemática del alumno. Técnicas y programas. Serie Pedagógica. Temas básicos. Marfil Madrid.

·            BAUERMEISTER, JOSE. (2002). Hiperactivo, Impulsivo, Distraído. ¿Me

conoces? Guía acerca del déficit atencional para padres, maestros y profesionales. Ed: Grupo ALBOR-COHS División Editorial

·            BARKLEY, A. RUSSELL. (1999). Niños Hiperactivos. Cómo comprender y

atender sus necesidades especiales. Barcelona: Paidós Ibérica

-     AVILA, C. y POLAINO-LORENTE, A. (1999). Cómo vivir con un niño hiperactivo. Narcea. Madrid.

 

BIBLIOGRAFIA  TGD

ALCANTUD MARÍN, Francisco (2004): Intervención psicoeducativa en niños con TGD. Ediciones Pirámide

DOYLE, Barbara; ILAND Emily (2005): Los trastornos del espectro de autismo de la A a la Z. Editorial: Emily Iland Inc.

HOWLIN P., BARON-COHEN S., HANDWIND J. Howlin P. (2006): Enseñar a los niños autistas a comprender a los demás. Guía práctica para educadores. Barcelona. Ediciones Ceac.

TORRES MONREAL, S. y otros (2001): Sistemas alternativos de comunicación. Manual de comunicación aumentativa y alternativa: sistemas y estrategias. Madrid, Ediciones Aljibe.

HARRIS S.L.(2000). Los hermanos de niños con autismo. Su rol específico en las relaciones familiares. Editorial Narcea.

THOMAS, George (2002): El síndrome de Asperger. Estrategias prácticas para el aula. Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Vitoria-Gasteiz.

RIVIÉRE GÓMEZ, Ángel (2001): Autismo: Orientaciones para la Intervención Educativa. Editorial Trotta. Madrid.  

BIBLIOGRAFIA  DIFICULTATS SENSORIALS

Deficiència visual

-          Lleonhart, M. (1992). El bebé ciego. Barcelona: Ed. Masson

-          Lleonhart, M: Cantavella, F.; Tarragó, R; Tolosa, J.;Trevarthen, C.; Esteban, A.; Morral, M.; Alvarez, M.; Ruiz, M. La iniciación del lenguaje en niños ciegos. Un enfoque preventivo. Madrid: ONCE 

-          Guinea, C; Valls, C. (1993). La integració dels nens cecs a l’escola. Criteris de suport. Barcelona: Rosa Sensat (Perspectiva escolar, 175)

-          Rosa, A.; Ochaita, E. (1993). Psicología de la ceguera. Madrid: Alianza editorial

-          http://www.xtec.es/serveis/eap/a8900246 > En aquesta adreça trobareu pautes d’observació, criteris, articles i materials complementaris.

-          http:// www.aonce.es/otros/trato > Aquesta adreça us pot orientar sobre aspectes d’anatomia de l’ull, funcionament de la visió, etc. I aspectes relacionats amb el comportament amb les persones amb Def. Visual

Deficiència auditiva

-          Alonso, P.; Valmaseda, M. (1993). “Los sistemas de comunicación sin ayuda”. A: M. Sotillo (ed). Sistemas alternativos de comunicación. Madrid: Ediciones Trotta.

-          Triadó, C (1991), “El desarrollo de la comunicación en el niño sordo”. Revista de logopedia, foniatría y audiología. Vol. XI, 3, pp. 122- 129

-          Triadó, C i Fernandez – Viader, P. (1997). “Interacción y desarrollo de la comunicación en el niño sordo. La utilización de la deixis”. A: Del Rio, MJ (Ed). Lenguaje y comunicación en personas con necesidades especiales. Barcelona: Martínez Roca

-          Valmaseda, M. (1995), “Las personas con deficiencia auditiva”. En: Verdugo, M.A. (Dir), Personas con discapacidad. Madrid. Siglo XXI, pp. 223 – 271.

-          Valmaseda, M. (1995), “La evaluación y tratamiento en las deficiencias auditivas”. En: Verdugo, M.A. (Dir), Personas con discapacidad. Perspectivas psicopedagógicas y rehabilitadoras. Madrid: Siglo Veintiuno.

-          Virole, B (1996), Psychologie de la surdité. Paris: De Boeck & La Pléyade

-          Marchesi, A. (1987). El desarrollo cognitivo y lingüístico de los niños sordos. Perspectivas educativas. Madrid: Alianza psicología.

-          http://www.xtec.es/creda> Aquesta adreça pot ser un punt de partida en relació als serveis i actuacions amb deficients auditius.

 

BIBLIOGRAFIA ALTES CAPACITATS

 

-          MARTÍN LOBO, Mª P. (2004). Niños inteligentes. Madrid: Palabra.

-          REYERO, M., TOURÓN, J. (2003). El desarrollo del talento. La aceleración como estrategia educativa. A Coruña: Netbiblo.

-          PÉREZ,L., DOMÍNGUEZ,P., LÓPEZ, C., ALFARO, E. (2000) Educar hijos inteligentes. Madrid: CCS    

-          GOLEMAN, D. (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós

-          TOURÓN, J., PERALTA, F., REPÁRAZ, C. (1998) La superdotación intelectual: modelos, identificación y estrategias educativas. Pamplona: Eunsa.    

-          ACEREDA, A., SASTRE, S. (1998) La superdotación. Madrid: Síntesis

-          GADNER, H. (1998). Mentes creativas. Barcelona: Paidós

 

 

  © 2021 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00