Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaEstructura del Sistema Audiovisual
Mòdul: Societat de la informació i del coneixement
Matèria: Estructura del sistema audiovisual
Llengua d'impartició principal: castellà
Responsable
Dra. María VICTORIA - mvictoria@uic.es
Horari d'atenció
Cal concertar cita prèviament a través del correu electrònic.
En aquesta assignatura, els estudiants coneixeran com s'organitza el mercat mediàtic; identificaran els principals subjectes, empreses i institucions que participen en les relacions comercials i de comunicació, aíxí com les circumstàncies político-legals, tecnològiques, socio-culturals i econòmiques que influeixen en les activitats empresarials. Aquesta realitat s'analitzarà tant des d'una perspectiva externa a les empreses de comunicació com des d'una perspectiva interna, de manera que els estudiants comprendran la relació entre els factors estructurals de la indústria mediàtica i les decisions que es prenen en la gestió i organització de les empreses de comunicació.
Els continguts de l'assignatura s'estructuraran en diversos blocs, en els que, a més de revisar els principals fonaments teòrics sobre l'economia dels mitjans i l'estructura del sistema mediàtic, s'analitzaran amb detall les tendències que avui es donen en el context extern de cada un dels principals mercats -l'editorial, l'audiovisual, el radiofònic, el dels videojocs i el cinematogràfic-, i la seva influència en les diferents fases de la cadena de valor de les empreses -la producció, la distribució, la comercialització i el consum- en cadascuna de les indústries.
Aquesta assignatura no implica requisits previs.
L'objectiu general d'aquesta assignatura és que els estudiants assoleixin un coneixement profund sobre la complexitat i peculiaritat de l'estructura de la indústria i de les empreses mediàtiques, el qual és necessari per a superar les confrontacions entre els interessos professionals i econòmics que es donen en el sistema audiovisual (Medina, 2011: 15). Aquest coneixement pot ajudar els futurs professionals a moure's en el mercat audiovisual i a prendre les decisions necessàries per a crear productes de màxima qualitat que, a més, aconsegueixin la rendibilitat que requereixen les empreses de comunicació per a ser viables.
Un cop acabin l'assignatura, els alumnes seran capaços de:
Estructuració en dos grans blocs (introductori mòduls 1 a 4 – aprofundiment 5 a 8)
(1) Bases conceptuals: indústria cultural, mercat, economia i regulació (models de
finançament)
(2) Història i evolució dels models de mercat fins a la irrupció d’internet (Premsa – editorial,
radio, televisió, cinema)
a. Regulació i mercat – estructures politico-legals
b. Models de finançament i negoci tradicionals – audiències i medició
c. Mapa de mitjans
d. Models de consum
(3) La digitalització i la convergència de mitjans
a. La digitalització de l’audiovisual
b. La convergència de mitjans
c. Distribució i consum multiplataforma
(4) Les XXSS i els models basats en dades
a. Audiències actives
b. L’explosió de la interactivitat
c. Algoritmes que regeixen la indústria i big data
(5) Mitjans públics
a. Concepte de servei públic
b. Models de governança i finançament
c. Tendències dels mitjans públics
(6) Regulació i organismes reguladors
a. Introducció a la regulació: marc normatiu
b. El CAC
c. La CNMC
d. ERGA
(7) Els mitjans com a actor global, nacional i local
a. La globalització de l’ecosistema mediàtic
b. Mitjans locals
c. La XAL i la FORTA
(8) Tendències de futur
a. El filtre bombolla
b. Reptes i oportunitats
Sessions magistrals (introducció conceptual als temaris), participatives i recolzades amb material digital de consulta.
- Peer-learning (aprenentatge entre iguals)
- Flipped classroom i taller - seminaris
- Coaching
- Meeting point (masterclass)
| ACTIVITAT FORMATIVA |
| Aprenentatge entre iguals: Amb aquesta activitat es pretén que els alumnes guanyin capacitat d'anàlisi i capacitat crítica Una manera d'aconseguir-ho és corregir exercicis, productes, etc. dels seus propis companys. Cada estudiant obtindrà una doble avaluació: com a receptor i com a transmissor de coneixement crític.Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants.Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats.E-learning: Es facilitarà l'aprenentatge no presencial fonamentat en les TIC.Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc.Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. |
Individual
20% Examen 1a part
20% Examen 2a part
10% Presentació de tendència (coavaluació)
10% Assistència i participació
20% Apunts col·laboratius (blog de treball de seminaris i activitats) (Rúbrica d’avaluació) -1a part
20% Apunts col·laboratius (blog de treball de seminaris i activitats) (Rúbrica d’avaluació) -2a part
Es podrà recuperar tant l'examen de la 1a part com l'examen de la 2a part, amb dues proves de reavaluació (corresponent a cadascuna de les parts). La professora de cada part de l'assignatura indicarà la nota mínima per a què l'examen faci mitjana. Pel que fa als apunts col·laboratius, si aquests no arriben a l'aprovat, es podrà recuperar aquesta part amb un treball en forma de dossier que reculli els aspectes treballats a l'aula. Aquest dossier donarà opció a tenir, com a màxim, un 5 del 40% corresponent a aquesta evidència avaluativa. La presentació de la tendència i l'assistència i participació no són recuperables.
Per aprovar la segona o següents convocatòries serà necessari realitzar un treball individual que comptarà el 100%.
AGUADO, G.; GALAN, J.; FERNANDEZ-BEAUMONT, J; GARCIA, L.J. (2008), Organización y gestión de la empresa informativa. Madrid: Editorial Síntesis.
AMIRON, N. (2011). Estructura de propiedad y composición de los consejos de administración de los principales grupos de comunicación europeos en 2009. Observatorio (OBS*) Journal, vol.5 - nº1 (2011), 227-244.
ARNANZ, CARLOS M. 2002. Negocios de televisión. Barcelona: GEDISA.
ARRESE, ANGEL (Coord.) 2003. Empresa informativa y mercados de la comunicación. Pamplona, EUNSA.
BAS et al. (2011). Políticas de comunicación y protección del pluralismo en la Unión Europea y Estados Unidos. Comunicación y Sociedad, 24(2), 41-75.
BUSTAMANTE, ENRIQUE. (2004). La televisión económica. Barcelona: GEDISA.
BUSTAMANTE, Enrique (coord.) (2003) Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación. Las industrias culturales en la era digital. Barcelona: Gedisa.
CASTELLS, MANUEL (2009). Comunicación y poder. Barcelona: Alianza editorial.
CAC (2009). Quaderns del CAC. 31.32. Convergència tecnològica i audiovisual. Barcelona.
COLOM, RAMON. 2006. La indústria de la televisió. Barcelona: Editorial UOC.
CUBELLS, MARIOLA. 2006. ¿Quién cocina la televisión que vemos? Barcelona: Carroggio.
DE MATEO PEREZ, ROSARIO; BERGES SAURA, LAURA; SABATER CASALS, MARTA. (2009), Gestión de empresas de comunicación . Sevilla: Editorial Comunicación Social.
DOYLE, G. (2002). Understanding media economics. London: SAGE Publications.
DURAN, JAUME; SÁNCHEZ, LYDia (Ed.) 2008. Industrias de la comunicación audiovisual. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
HALLIN, D.C. y MANCINI, P. Sistemas mediáticos comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política; Hacer editorial, Madrid, 2008
HENDRICKS, JOHN ALLEN. 2011. The twenty-first-century media industry. Lanham: Lexington Books.
JONES, D. (2005). Aproximación teórica a la estructura de la comunicación social. Sphera pública, 5, 19-39.
KÜNG, LUCY. (2008). Strategic management in the Media. London. SAGE.
MEDINA LAVERÓN, MERCEDES. (2005), Estructura y gestión de empresas audiovisuales . Pamplona: EUNSA
MORA-FIGUEROA, BORJA. (2009), El mercado global de la comunicación. Pamplona: EUNSA.
NIETO, A.; IGLESIAS, F. (2000). Empresa Informativa. Barcelona: Ariel.
PARDO, ALEJANDRO. (2014), Fundamentos de producción y gestión de proyectos audiovisuales. Pamplona: EUNSA.
PÉREZ-LATRE, FRANCISCO J.; SÁNCHEZ-TABERNERO, ALFONSO. (2012). Innovación en los medios. La ruta del cambio. Pamplona: EUNSA.
PICARD, R. (2011). The economics and financing of media companies. New York: Forham University Press.
REIG, RAMON. (2011), Los dueños del periodismo. Barcelona: Gedisa.
RUIZ GONZÁLEZ,M. (2001), Dirección de la empresa informativa. Madrid: Paraninfo.
SÁNCHEZ-TABERNERO, A (2003). Estructura y actividades de las empresas de comunicación, en BEL-MALLÉN, I. y CORREDOIRO, L. Derecho de la información.