Assignatura

Estructura del Sistema Audiovisual

  • codi 08007
  • curs 1
  • període Semestre 2
  • tipus FB
  • credits 6

Mòdul: Societat de la informació i del coneixement

Matèria: Estructura del sistema audiovisual

Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat

Responsable

Dra. María VICTORIA - mvictoria@uic.es

Horari d'atenció

Cal concertar cita prèviament a través del correu electrònic.

idarocha@uic.es

amartori@uic.es

 

 

Presentació

En el cas que les autoritats sanitàries decretin un nou període de confinament davant l'evolució de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, el professorat comunicarà oportunament les afectacions possibles en les metodologies i activitats formatives, i també en els sistemes d'avaluació.

En aquesta assignatura, els estudiants coneixeran com s'organitza el mercat mediàtic; identificaran els principals subjectes, empreses i institucions que participen en les relacions comercials i de comunicació, aíxí com les circumstàncies político-legals, tecnològiques, socio-culturals i econòmiques que influeixen en les activitats empresarials. Aquesta realitat s'analitzarà tant des d'una perspectiva externa a les empreses de comunicació com des d'una perspectiva interna, de manera que els estudiants comprendran la relació entre els factors estructurals de la indústria mediàtica i les decisions que es prenen en la gestió i organització de les empreses de comunicació. 

Els continguts de l'assignatura s'estructuraran en diversos blocs, en els que, a més de revisar els principals fonaments teòrics sobre l'economia dels mitjans i l'estructura del sistema mediàtic, s'analitzaran amb detall les tendències que avui es donen en el context extern de cada un dels principals mercats -l'editorial, l'audiovisual, el radiofònic, el dels videojocs i el cinematogràfic-, i la seva influència en les diferents fases de la cadena de valor de les empreses -la producció, la distribució, la comercialització i el consum- en cadascuna de les indústries. 

Requisits previs

Aquesta assignatura no implica requisits previs.

Objectius

L'objectiu general d'aquesta assignatura és que els estudiants assoleixin un coneixement profund sobre la complexitat i peculiaritat de l'estructura de la indústria i de les empreses mediàtiques, el qual és necessari per a superar les confrontacions entre els interessos professionals i econòmics que es donen en el sistema audiovisual (Medina, 2011: 15). Aquest coneixement pot ajudar els futurs professionals a moure's en el mercat audiovisual i a prendre les decisions necessàries per a crear productes de màxima qualitat que, a més, aconsegueixin la rendibilitat que requereixen les empreses de comunicació per a ser viables.

Competències

  • 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
  • 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
  • 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
  • 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
  • 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
  • 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
  • 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
  • 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques…)
  • 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
  • 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
  • 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
  • 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
  • 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
  • 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
  • 17 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els esdeveniments de la realitat social, i poder representar la Història Contemporània
  • 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
  • 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
  • 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
  • 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
  • 27 - Capacitat d'adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
  • 28 - Coneixement i domini dels principals conceptes econòmics
  • 29 - Capacitat de pressupostar projectes de diferents magnituds
  • 30 - Capacitat d'estudi de la viabilitat d'un producte audiovisual
  • 31 - Capacitat de comprendre els sistemes de finançament dels grups i empreses de comunicació
  • 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
  • 38 - Capacitat per entendre i aplicar l'estructura del sistema audiovisual
  • 40 - Capacitat per defensar i respectar l'autoria i propietat intel•lectual
  • 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
  • 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
  • 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

Resultats d'aprenentatge

Un cop acabin l'assignatura, els alumnes seran capaços de:

  • Tenir una visió global dels mitjans de comunicació de masses i el sistema comunicatiu.
  • Entrendre el marc jurídic, econòmic i institucional dels mitjans de comunicació.
  • Conèixer el mapa dels principals grups mediàtics.
  • Seguir les tendències innovadores en els diferents sectors de la comunicació.

Continguts

Estructuració en dos grans blocs (introductori mòduls 1 a 4 – aprofundiment 5 a 8)


(1) Bases conceptuals: indústria cultural, mercat, economia i regulació (models de
finançament)


(2) Història i evolució dels models de mercat fins a la irrupció d’internet (Premsa – editorial,
radio, televisió, cinema)
a. Regulació i mercat – estructures politico-legals
b. Models de finançament i negoci tradicionals – audiències i medició
c. Mapa de mitjans
d. Models de consum

(3) La digitalització i la convergència de mitjans
a. La digitalització de l’audiovisual
b. La convergència de mitjans
c. Distribució i consum multiplataforma

(4) Les XXSS i els models basats en dades
a. Audiències actives
b. L’explosió de la interactivitat
c. Algoritmes que regeixen la indústria i big data

(5) Mitjans públics
a. Concepte de servei públic
b. Models de governança i finançament
c. Tendències dels mitjans públics

(6) Regulació i organismes reguladors
a. Introducció a la regulació: marc normatiu
b. El CAC
c. La CNMC
d. ERGA

(7) Els mitjans com a actor global, nacional i local
a. La globalització de l’ecosistema mediàtic
b. Mitjans locals
c. La XAL i la FORTA


(8) Tendències de futur
a. El filtre bombolla
b. Reptes i oportunitats

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

 Sessions magistrals (introducció conceptual als temaris), participatives i recolzades amb material digital de consulta.

- Peer-learning (aprenentatge entre iguals)
- Flipped classroom i taller - seminaris
- Coaching
- Meeting point (masterclass)

ACTIVITAT FORMATIVA
Aprenentatge entre iguals: Amb aquesta activitat es pretén que els alumnes guanyin capacitat d'anàlisi i capacitat crítica Una manera d'aconseguir-ho és corregir exercicis, productes, etc. dels seus propis companys. Cada estudiant obtindrà una doble avaluació: com a receptor i com a transmissor de coneixement crític.Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants.Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats.E-learning: Es facilitarà l'aprenentatge no presencial fonamentat en les TIC.Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc.Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

  • Individual

20% Examen 1a part
20% Examen 2a part
10% Presentació de tendència (coavaluació)
10% Assistència i participació

  • Grupal

20% Apunts col·laboratius (blog de treball de seminaris i activitats) (Rúbrica d’avaluació) -1a part
20% Apunts col·laboratius (blog de treball de seminaris i activitats) (Rúbrica d’avaluació) -2a part

 

Es podrà recuperar tant l'examen de la 1a part com l'examen de la 2a part, amb dues proves de reavaluació (corresponent a cadascuna de les parts). La professora de cada part de l'assignatura indicarà la nota mínima per a què l'examen faci mitjana. Pel que fa als apunts col·laboratius, si aquests no arriben a l'aprovat, es podrà recuperar aquesta part amb un treball en forma de dossier que reculli els aspectes treballats a l'aula. Aquest dossier donarà opció a tenir, com a màxim, un 5 del 40% corresponent a aquesta evidència avaluativa. La presentació de la tendència i l'assistència i participació no són recuperables.  

Per aprovar la segona o següents convocatòries serà necessari realitzar un treball individual que comptarà el 100%.

Bibliografia i recursos

AGUADO, G.; GALAN, J.; FERNANDEZ-BEAUMONT, J; GARCIA, L.J. (2008), Organización y gestión de la empresa informativa. Madrid: Editorial Síntesis. 

AMIRON, N. (2011). Estructura de propiedad y composición de los consejos de administración de los principales grupos de comunicación europeos en 2009. Observatorio (OBS*) Journal, vol.5 - nº1 (2011), 227-244.

ARNANZ, CARLOS M. 2002. Negocios de televisión. Barcelona: GEDISA. 

ARRESE, ANGEL (Coord.) 2003. Empresa informativa y mercados de la comunicación. Pamplona, EUNSA.

BAS et al. (2011). Políticas de comunicación y protección del pluralismo en la Unión Europea y Estados Unidos. Comunicación y Sociedad, 24(2), 41-75.

BUSTAMANTE, ENRIQUE. (2004). La televisión económica. Barcelona: GEDISA.

 BUSTAMANTE, Enrique (coord.) (2003) Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación. Las industrias culturales en la era digital. Barcelona: Gedisa.

CASTELLS, MANUEL (2009). Comunicación y poder. Barcelona: Alianza editorial.

CAC (2009). Quaderns del CAC. 31.32. Convergència tecnològica i audiovisual. Barcelona. 

COLOM, RAMON. 2006. La indústria de la televisió. Barcelona: Editorial UOC. 

CUBELLS, MARIOLA. 2006. ¿Quién cocina la televisión que vemos? Barcelona: Carroggio. 

DE MATEO PEREZ, ROSARIO; BERGES SAURA, LAURA; SABATER CASALS, MARTA. (2009), Gestión de empresas de comunicación . Sevilla: Editorial Comunicación Social.

DOYLE, G. (2002). Understanding media economics. London: SAGE Publications.

DURAN, JAUME; SÁNCHEZ, LYDia (Ed.) 2008. Industrias de la comunicación audiovisual. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

HALLIN, D.C. y MANCINI, P. Sistemas mediáticos comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política; Hacer editorial, Madrid, 2008

HENDRICKS, JOHN ALLEN. 2011. The twenty-first-century media industry. Lanham: Lexington Books.

JONES, D. (2005). Aproximación teórica a la estructura de la comunicación social. Sphera pública, 5, 19-39.

KÜNG, LUCY. (2008). Strategic management in the Media. London. SAGE.

MEDINA LAVERÓN, MERCEDES. (2005), Estructura y gestión de empresas audiovisuales . Pamplona: EUNSA 

MORA-FIGUEROA, BORJA. (2009), El mercado global de la comunicación. Pamplona: EUNSA. 

NIETO, A.; IGLESIAS, F. (2000). Empresa Informativa. Barcelona: Ariel.

PARDO, ALEJANDRO. (2014), Fundamentos de producción y gestión de proyectos audiovisuales. Pamplona: EUNSA.

PÉREZ-LATRE, FRANCISCO J.; SÁNCHEZ-TABERNERO, ALFONSO. (2012). Innovación en los medios. La ruta del cambio. Pamplona: EUNSA.

PICARD, R. (2011). The economics and financing of media companies. New York: Forham University Press.

REIG, RAMON. (2011), Los dueños del periodismo.  Barcelona: Gedisa.

RUIZ GONZÁLEZ,M. (2001), Dirección de la empresa informativa. Madrid: Paraninfo. 

SÁNCHEZ-TABERNERO, A (2003). Estructura y actividades de las empresas de comunicación, en BEL-MALLÉN, I. y CORREDOIRO, L.  Derecho de la información.

 

 

 

 

 

 

  © 2021 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00