Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaPsicologia IV: Dificultats d'aprenentatge i Trastorns del Desenvolupament I
Mòdul: Formació bàsica
Matèria: Dificultats d'aprenentatge i trastorns del desenvolupament
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Les necessitats educatives especials, enteses com a dificultats d'aprenentatge i trastorns del desenvolupament, configuren una temàtica educativa inherent a la tasca docent. Per afrontar el repte de donar resposta a tots i cadascun dels infants, amb llurs característiques diferenciades, als professionals de la docència els cal aprofundir en la seva formació psicopedagògica, en el coneixement de les diverses realitats que afecten l’alumnat i en el coneixement de les estratègies didàctiques oportunes per a donar una resposta adequada a les seves necessitats educatives en el context de l'aula.
L’assignatura pretén contribuir a la formació dels futurs docents, a partir del coneixement d’una sèrie de propostes de reflexió i línies d’actuació, per a la millora de l’escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials i per a la millora de l’acció educadora de totsI i totes els i les alumnes, dos aspectes que no poden entendre’s deslligats l’un de l’altre.
|
1. Coneix i identifica els elements simptomàtics de les dificultats d’aprenentatge infantil de les tres àrees: coneixement de si mateix, coneixement de l’entorn i comunicació i llenguatges (verbal, matemàtic i artístic). 2. Relaciona adequadament circumstàncies psicoemocionals de l’alumnat amb les dificultats que presenta. 3. Sap dissenyar estratègies d’intervenció per abordar les dificultats d’aprenentatge en contextos concrets. 4. Sap gestionar i organitzar optimitzant els recursos del centre per solucionar les dificultats d’aprenentatge. 5. Coneix i identifica els trastorns del desenvolupament cognitiu i psicomotor. 6. Sap informar altres professionals especialistes per abordar la col·laboració del centre i del professor en l’atenció a les necessitats educatives especials que es plantegin. 7. Sap dissenyar les adaptacions curriculars individuals, específiques per a cada necessitat educativa. 8. Està ben informat sobre els processos de comunicació, els estils i les convencions de l’entorn social de l’alumnat. 9. Sap donar orientacions a l’alumnat, però també sap donar-los responsabilitat pròpia i animar-los a realitzar les seves pròpies aportacions. 10. Sap promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infantesa, des d’una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva. 11. Sap oferir als pares i a altres parts implicades informació sobre l’alumnat, i sap usar adequadament la informació que n’obté. 12. Sap com arribar a conèixer l’entorn social dels pares o tutors i el bagatge cultural de l’alumnat. 13. Sap com integrar aquests factors en la seva tasca educativa. 14. Sap com actuar de forma ètica i responsable en l’exercici de les seves funcions. 15. Comprèn la complexitat de la informació contextual en l’elaboració dels seus treballs, així com la transferència de les intervencions. 16. Representa amb coherència i arguments les seves idees i els seus principis mitjançant mapes conceptuals o altres procediments i comunicant i expressant de forma correcta en la llengua d’ensenyament, de forma oral i escrita. 17. Sap diferenciar opinions de diagnòstics abans d’emetre judicis propis. |
|
Activitats formatives amb el contingut dels ECTS, la seva metodologia d’ensenyament i aprenentatge, i la seva relació amb les competències que ha d’adquirir l’estudiant. |
Detecció de les dificultats i dels trastorns del desenvolupament
Intervenció educativa davant les dificultats d’aprenentatge
Dificultats específiques
Dificultats d’aprenentatge dels diferents llenguatges (verbal, matemàtic, musical, corporal…) a educació infantil
Dificultats d’aprenentatge del coneixement del propi cos a educació infantil
Dificultats d’aprenentatge de la lectoescriptura a educació infantil
| COMPETÈNCIES | METODOLOGIA | ACTIVITAT FORMATIVA |
|---|---|---|
| CEM-07 | mètode expositiu / lliçó magistral estudi de casos aprenentatge orientat a projectes contracte d'aprenentatge aprenentatge cooperatiu | classes teòriques seminaris tallers tutories estudi i treball en grup estudi i treball individual / autònom |
| CEM-08 | estudi de casos aprenentatge cooperatiu | seminaris tallers pràctiques externes estudi i treball en grup |
| CEM-09 | mètode expositiu / lliçó magistral estudi de casos aprenentatge basat en problemes aprenentatge cooperatiu | classes teòriques pràctiques externes estudi i treball en grup |
| CET-1 | aprenentatge basat en problemes aprenentatge orientat a projectes contracte d'aprenentatge | pràctiques externes tutories estudi i treball individual / autònom |
| CET-2 | estudi de casos aprenentatge orientat a projectes contracte d'aprenentatge | seminaris tallers classes pràctiques estudi i treball individual / autònom |
| CET-3 | mètode expositiu / lliçó magistral estudi de casos aprenentatge basat en problemes aprenentatge orientat a projectes contracte d'aprenentatge | classes teòriques seminaris tallers classes pràctiques tutories estudi i treball individual / autònom |
| CET-4 | estudi de casos aprenentatge basat en problemes | classes pràctiques pràctiques externes |
| CET-6 | estudi de casos aprenentatge basat en problemes aprenentatge cooperatiu | pràctiques externes estudi i treball en grup |
| CET-7 | aprenentatge orientat a projectes | tutories |
| CG-02 | estudi de casos aprenentatge basat en problemes aprenentatge orientat a projectes contracte d'aprenentatge | seminaris tallers classes pràctiques pràctiques externes estudi i treball individual / autònom |
| CG-04 | estudi de casos aprenentatge cooperatiu | seminaris tallers estudi i treball en grup |
| CG-06 | estudi de casos aprenentatge orientat a projectes contracte d'aprenentatge aprenentatge cooperatiu | seminaris tallers estudi i treball en grup estudi i treball individual / autònom |
| CG-07 | estudi de casos aprenentatge basat en problemes aprenentatge orientat a projectes contracte d'aprenentatge aprenentatge cooperatiu | pràctiques externes estudi i treball en grup estudi i treball individual / autònom |
L'avaluació de l'assignatura es desenvoluparà a partir d'un criteri acumulatiu, és a dir, es valorarà el progrés al llarg del periode docent. Els registres que permetran aquesta avaluació es trauran de les diferents activitats d'avaluació continuada, que tindran una naturalesa variada, també s'extrauran de l'obserrvació del professorat i de la participació a l'aula.
La graella posterior mostra quins són els resultats d'aprenentatge que s'esperen de l'alumnat i amb quin sistema seran avaluats. La qualificació es farà en base a l'escala comú de la Facultat d'Educació.
| RESULTATS D'APRENENTATGE | SISTEMA D'AVALUACIÓ |
|---|---|
| 1.- Coneix i identifica els elements simptomàtics de les dificultats d'aprenentatge infantil de les tres àrees: coneixement de si mateix, coneixement de l'entorn i comunicació i llenguatges (verbal, matemàtic i artístic) | presentació d'un treball memòria proves objectives |
| 2. Relaciona adequadament circumstàncies psicoemocionals de l'alumnat amb les dificultats que presenta. | presentació d'un treball memòria |
| 3. Sap dissenyar estratègies d'intervenció per abordar les dificultats d'aprenentatge en contextos concrets. | disseny d'activitats |
| 4. Sap gestionar i organitzar optimitzant els recursos del centre per solucionar les dificultats d'aprenentatge. | memòria |
| 5. Coneix i identifica els trastorns del desenvolupament cognitiu i psicomotor. | presentació d'un treball memòria proves objectives |
| 6. Sap informar altres professionals especialistes per abordar la collaboració del centre i del professor en l'atenció a les necessitats educatives especials que es plantegin. | registre de conductes i observacions |
| 7. Sap dissenyar les adaptacions curriculars individuals, específiques per a cada necessitat educativa. | disseny d'activitats |
| 8. Està ben informat sobre els processos de comunicació, els estils i les convencions de l'entorn social de l'alumnat. | qüestionari |
| 9. Sap donar orientacions a l'alumnat, però també sap donar-los responsabilitat pròpia i animar-los a realitzar les seves pròpies aportacions. | disseny d'activitats |
| 10. Sap promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infantesa, des d'una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva. | disseny d'activitats |
| 11. Sap oferir als pares i a altres parts implicades informació sobre l'alumnat, i sap usar adequadament la informació que n'obté. | registre de conductes i observacions |
| 12. Sap com arribar a conèixer l'entorn social dels pares o tutors i el bagatge cultural de l'alumnat. | registre de conductes i observacions |
| 13. Sap com integrar aquests factors en la seva tasca educativa. | disseny d'activitats |
| 14. Sap com actuar de forma ètica i responsable en l'exercici de les seves funcions. | qüestionari |
| 15. Comprèn la complexitat de la informació contextual en l'elaboració dels seus treballs, així com la transferència de les intervencions. | presentació d'un treball informe memòria autoavaluació |
| 16. Representa amb coherència i arguments les seves idees i els seus principis mitjançant mapes conceptuals o altres procediments i comunicant i expressant de forma correcta en la llengua d'ensenyament, de forma oral i escrita. | presentació d'un treball memòria autoavaluació |
| 17. Sap diferenciar opinions de diagnòstics abans d'emetre judicis propis. | memòria autoavaluació |
BIBLIOGRAFIA RETARD MENTAL
· AAMR (2006). El retard mental. Definició, classificació i sistemes de suport. Vic: EUMO Editorial
· DELGADO, M. – GALLÉN, C. (2006). Normalidad y Límite. Construcción e Integración Social del Borderline. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.
· FLÓREZ, J. i altres (1997). Síndrome de Down: Biología, desarrollo y educación. Barcelona: Masson, S.A.
· GINÉ, C. i FONT, J. (2007). El alumnado con discapacidad intelectual y del desarrollo. A J. Bonals i M. Sánchez-Cano (Coords.), Manual de Asesoramiento Psicopedagógico. (pp. 879-914). Barcelona: Graó.
· GINÉ, C. (comp.); Alomar, E.; Dalmau, M.; Fontanet, A.; García-Díe, M.T.; Palau, R.; Pró, M.; Solé, C. (2005). Educación y Retraso Mental: Crónica de un proceso. Barcelona: EDEBÉ.
· GINÉ, C., ALOMAR, E., BALCELLS, A., BORRÀS, E., CARASA, P., CARBÓ, M., FONT, J., GARCIA, M., GONZÁLEZ, M., GORDILLO,, C., MAS, J., RUEDA, P., SALVADOR, F. I VIDAL, X. (2007). L’Escala d’Intensitat dels Suports (EIS): Un instrument per promoure el benestar de les persones amb discapacitat intel.lectual. Suports Revista Catalana d’Educació Inclusiva, 10 (2), 66-72.
· Lou Royo, MªA., López Urquízar, N. (Coordinadoras). (1999). Bases psicopedagógicas de la educación especial. Madrid: Ediciones Pirámide.
· Monereo, C. Duran, D. (2001). Entramats: mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu. Col·lecció Innova. Barcelona: Ed. Edebé.
· VERDUGO, M.A. (Ed.) (2000). Familias y retraso mental. Madrid: FEAPS.
BIBLIOGRAFIA TDA
· ORJALES VILLAR, I. (1999) Déficit de atención con hiperactividad. Manual para padres y educadores. CEPE. Madrid, 3 ED.
- És un llibre fàcil, entenedor i eminentment pràctic. Podem trobar informació actualitzada al voltant de:
§ Què és i que no és el dèficit d’atenció amb hiperactiviat.
§ Com poden els pares i els professors valorar si un nen pateix aquest trastorn.
§ Els passos que hem de seguir si es confirma el diagnòstic
§ Com podem intervindre per a millorar el seu rendiment acadèmic, les seves relacions socials i la seva situació emocional.
- Trobem un capítol dedicat a com recolzar els aprenentatges (les faltes d’ortografia, el refusament a la lectura, dificultats en la realització de problemes matemàtics...) que ens pot ajudar a comprendre la situació del subjecte i a millorar la nostra intervenció educativa.
· PRZESMYCKI, H. (2000): La pedagogia de contrato. Barcelona. Graó. Biblioteca de Aula.
· VALLES ARÀNDIGA ,A. (1994): Modificación de conducta problemática del alumno. Técnicas y programas. Serie Pedagógica. Temas básicos. Marfil Madrid.
- En el primer apartat d’aquest llibre està dedicat a les Tècniques i es divideix en 3 capítols:
· La conducta problemática.
· Técnicas para la instauración y/o disminución de conductas.
· Otras técnicas conductuales.
- El segon apartat està dedicat als programes i l’autor el subdivideix en.
· Problemas específicos de conducta. Orientaciones para el tratamiento.
· El alumno hiperactivo Orientaciones para el tratamiento.
· Menú de recursos conductuales ( de aplicación a los Reglamentos de Régimen Interno de los Centros escolares).
- En els annexes es donen orientacions pels pares i pels professors.
· BAUERMEISTER, JOSE. (2002). Hiperactivo, Impulsivo, Distraído. ¿Me
conoces? Guía acerca del déficit atencional para padres, maestros y
profesionales. Ed: Grupo ALBOR-COHS División Editorial
· BARKLEY, A. RUSSELL. (1999). Niños Hiperactivos. Cómo comprender y
atender sus necesidades especiales. Barcelona: Paidós Ibérica
· AVILA, C. y POLAINO-LORENTE, A. (1999). Cómo vivir con un niño hiperactivo.
Narcea. Madrid.
BIBLIOGRAFIA TGD
ALCANTUD MARÍN, Francisco (2004): Intervención psicoeducativa en niños con TGD. Ediciones Pirámide
DOYLE, Barbara; ILAND Emily (2005): Los trastornos del espectro de autismo de la A a la Z. Editorial: Emily Iland Inc.
HOWLIN P., BARON-COHEN S., HANDWIND J. Howlin P. (2006): Enseñar a los niños autistas a comprender a los demás. Guía práctica para educadores. Barcelona. Ediciones Ceac.
TORRES MONREAL, S. y otros (2001): Sistemas alternativos de comunicación. Manual de comunicación aumentativa y alternativa: sistemas y estrategias. Madrid, Ediciones Aljibe.
HARRIS S.L.(2000). Los hermanos de niños con autismo. Su rol específico en las relaciones familiares. Editorial Narcea.
THOMAS, George (2002): El síndrome de Asperger. Estrategias prácticas para el aula. Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Vitoria-Gasteiz.
RIVIÉRE GÓMEZ, Ángel (2001): Autismo: Orientaciones para la Intervención Educativa. Editorial Trotta. Madrid.
BIBLIOGRAFIA DIFICULTATS SENSORIALS
Deficiència visual
- Lleonhart, M. (1992). El bebé ciego. Barcelona: Ed. Masson
- Lleonhart, M: Cantavella, F.; Tarragó, R; Tolosa, J.;Trevarthen, C.; Esteban, A.; Morral, M.; Alvarez, M.; Ruiz, M. La iniciación del lenguaje en niños ciegos. Un enfoque preventivo. Madrid: ONCE
- Guinea, C; Valls, C. (1993). La integració dels nens cecs a l’escola. Criteris de suport. Barcelona: Rosa Sensat (Perspectiva escolar, 175)
- Rosa, A.; Ochaita, E. (1993). Psicología de la ceguera. Madrid: Alianza editorial
- http://www.xtec.es/serveis/eap/a8900246 > En aquesta adreça trobareu pautes d’observació, criteris, articles i materials complementaris.
- http:// www.aonce.es/otros/trato > Aquesta adreça us pot orientar sobre aspectes d’anatomia de l’ull, funcionament de la visió, etc. I aspectes relacionats amb el comportament amb les persones amb Def. Visual
Deficiència auditiva
- Alonso, P.; Valmaseda, M. (1993). “Los sistemas de comunicación sin ayuda”. A: M. Sotillo (ed). Sistemas alternativos de comunicación. Madrid: Ediciones Trotta.
- Triadó, C (1991), “El desarrollo de la comunicación en el niño sordo”. Revista de logopedia, foniatría y audiología. Vol. XI, 3, pp. 122- 129
- Triadó, C i Fernandez – Viader, P. (1997). “Interacción y desarrollo de la comunicación en el niño sordo. La utilización de la deixis”. A: Del Rio, MJ (Ed). Lenguaje y comunicación en personas con necesidades especiales. Barcelona: Martínez Roca
- Valmaseda, M. (1995), “Las personas con deficiencia auditiva”. En: Verdugo, M.A. (Dir), Personas con discapacidad. Madrid. Siglo XXI, pp. 223 – 271.
- Valmaseda, M. (1995), “La evaluación y tratamiento en las deficiencias auditivas”. En: Verdugo, M.A. (Dir), Personas con discapacidad. Perspectivas psicopedagógicas y rehabilitadoras. Madrid: Siglo Veintiuno.
- Virole, B (1996), Psychologie de la surdité. Paris: De Boeck & La Pléyade
- Marchesi, A. (1987). El desarrollo cognitivo y lingüístico de los niños sordos. Perspectivas educativas. Madrid: Alianza psicología.
- http://www.xtec.es/creda> Aquesta adreça pot ser un punt de partida en relació als serveis i actuacions amb deficients auditius.
BIBLIOGRAFIA ALTES CAPACITATS
- MARTÍN LOBO, Mª P. (2004). Niños inteligentes. Madrid: Palabra.
-
- REYERO, M., TOURÓN, J. (2003). El desarrollo del talento. La aceleración como estrategia educativa. A Coruña: Netbiblo.
-
- PÉREZ,L., DOMÍNGUEZ,P., LÓPEZ, C., ALFARO, E. (2000) Educar hijos inteligentes. Madrid: CCS
-
- GOLEMAN, D. (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós
-
- TOURÓN, J., PERALTA, F., REPÁRAZ, C. (1998) La superdotación intelectual: modelos, identificación y estrategias educativas. Pamplona: Eunsa.
-
- ACEREDA, A., SASTRE, S. (1998) La superdotación. Madrid: Síntesis
-
- GADNER, H. (1998). Mentes creativas. Barcelona: Paidós
García Sánchez, Jesús N (2001). Dificultades de aprendizaje e intervención psicopedagógica. Barcelona: Ariel Educación
BIBLIOGRAFIA DIFICULTATS D'APRENENTATGE
Barca, A. I Porto, A. (1998). Dificultades de aprendizaje: categorías y clasificación, factores, evaluación y proceso de intervención psicopedagógica. A V. Santiuste i J. A. Beltran (Coord.) Dificultades de Aprendizaje. Madrid: Síntesis
Berdonneau, C. (2008). Matemàticas activas (2-6 años). Barcelona: GRAO
Bruning, R.H., Schraw, G.J., Norby, M.M. i Ronning, R.R. (2005),Psicología cognitiva y de la instrucción. Madrid: Pearson.
Dockrell, J. i McShane, J. (1997). Dificultades de Aprendizaje en la Infancia: Un enfoque cognitivo. Barcelona: Paidós.
Fuertes, M.T. i Bofarull, M.T. (2002). Dificultades de cálculo y resolución de problemas en educación primària. Propuesta de unas pautas de observación. A P. Abrantes i al. La resolución de problemas en matemáticas. Yeorías y experiencias. Barcelona: Graó
Johnson, D.J. i Myklebust, H.R. (1967). Learning Disabilities: Educational Principles and Practice. Nova York: Grune and Stratton.
Miranda, A; Fortes, C i Gil, M.D. (2000). Dificultades del Aprendizaje de las Matemáticas. Un enfoque evolutivo. Málaga: Aljibe
Romero, J.F. (1999). Retrasos madurativos y dificultades de aprendizaje. A A. Marchesi, C. Coll i J. Palacios (Comp.) Desarrollo psicológico y educación. III. Trastormos del desarrollo y necesidades educativas especiales. Madrid: Alianza
Rueda, M.I. i Sánchez, E. (1994): Algunas consideraciones sobre las posibilidades de recuperación del lenguaje escrito en niños disléxicos. A J.A. Puerto Llano (Ed.) Dislexia y Dificultades en el Aprendizaje. Madrid: CEPE
Sánchez Miguel, E (coord.). (2000). Dificultats d'aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Barcelona: UOC
Santiuste, V. i Bermejo, J. (1998). Dificultades de Aprendizaje. Madrid: Síntesis
Santiuste, V. i González-Pérez, J (2005). Dificultades de aprendizaje e intervención psicopedagógica. Madrid: Editorial CCS