Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaBioètica II
Mòdul: Medicina social, habilitats de comunicació i iniciació a la investigació
Matèria: Bioètica II
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dr. Josep ARGEMÍ - jargemi@uic.es
Altres professors
Lc. August BROSSA - abrossa@uic.es
Lda. Isabel VILADOMIU - iviladomiu@uic.es
Lda. Mireia BAYLINA - mbaylina@uic.es
Dr. Christian Antonio VILLAVICENCIO - cavillavicencio@uic.es
Horari d'atenció
Sol·licitar cita prèvia per e-mail.
Professor responsable:
Josep Argemí: jargemi@uic.es
Altres professors col·laboradors:
Isabel Viladomiu: iviladomiu@csc.uic.es
Christian Villavicencio: villavicencio.christian@gmail.com
August Brossa:abrossa@csc.uic.es
En Bioètica I plantegem la reflexió entorn del valor de la vida humana i la seva dignitat com a principi originari per a l'ètica mèdica, això és, per a la presa de decisions que implica el respecte i la responsabilitat recíprocs en la relació mèdic-pacient. La teoria ètica dels principis basats en la persona no és alguna cosa que roman en un nivell abstracte, formal o intranscendent, al contrari, la teoria ètica es la concreció diària en la complexa praxi mèdica que incorpora els coneixements procedents de diferents disciplines tant científiques com a morals. Kart Lewin afirmava que “no hi ha gens més pràctic que una bona teoria” i aquesta bona i pràctica teoria bioètica procedeix del principi universal de la dignitat intrínseca de tot ésser humà.
El desenvolupament de la medicina, de la ciència i de noves lleis posen davant nosaltres un cúmul de noves situacions que exigeixen respostes que, per a la seva aprovació o rebuig, necessiten una justificació teòrica que resulta difícil proposar en un món pluralista i amb interessos no sempre ben identificats. La bioètica es converteix en alguna cosa concret i existencial per a l'ètica mèdica quan fa del respecte a l'existència humana el nucli innegociable de la seva raó de ser. L'ètica no és relativa, és concreta, és existencial, quan respon sobre el valor de la pròpia vida i la dels altres.
No podem esperar d'aquesta disciplina un llistat de normes de què fer o no fer en situacions més o menys similars, la seva aportació va més enllà. Busca dotar a l'universitari d'una obertura a principis i valors que romanen immutables davant un món tecnificat. Tocarà a cadascun fer de la teoria ètica una veritable praxi mèdica.
Posseir coneixements previs en Antropologia i Bioètica
1- Reconèixer els aspectes ètics que sorgeixen en la pràctica professional, identificar els conflictes i proposar les solucions ètiques més adequades i justes .
2- Dotar a l'alumne dels coneixements que li permetin analitzar i definir els aspectes ètics de la pràctica mèdica.
3- Conèixer els drets i deures de la persona com a pacient i els drets i deures del metge.
Específiques:
- Reconèixer els elements essencials de la professió mèdica, incloent els principis ètics, les responsabilitats legals i l'exercici professional centrat en el pacient.
- Comprendre la importància de tals principis per al benefici del pacient, de la societat i la professió, amb especial atenció al secret professional.
- Saber aplicar el principi de justícia social a la pràctica professional i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial en transformació.
- Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a l'autonomia del pacient, a les seves creences i cultura.
- Mantenir i utilitzar els registres amb informació del pacient per a la seva posterior anàlisi, perseverant la confidencialitat de les dades.
- Ser capaç de garantir la dignitat, la seguretat, la intimitat i l'autonomia de la persona i del professional.
Transversals:
- Tenir un respecte profund per l'ètica i la integritat intel·lectual.
- Tenir la capacitat de treball en equip amb iniciativa i esperit emprenedor.
- Tenir la capacitat de donar resposta a les situacions conflictives en el moment que es produeixen.
L'alumne ha adquirit les capacitats per identificar i plantejar els problemes ètics en la investigació i la pràctica clínica.
L'alumne ha adquirit els coneixements que garanteixen el respecte a la dignitat, a la seguretat, a la intimitat i a l'autonomia de la persona malalta des de la professió mèdica.
L'alumne posseeix elements per a la presa de decisions clíniques des de l'aportació interdisciplinària de la bioètica.
|
- Classes magistrals.
- Mètode del cas.
- Portafoli.
Examen Final (Examen de resposta múltiple): 60%
Portfoli: 30 %
Evaluació continua: 10%
L'assistència a Metodes del Cas és obligatòria
CICCONE, L., Bioética. Historia, principios y cuestiones (trad. A. Esquivias), Palabra, Madrid, 2005.
SGRECCIA, E., Manual de Bioética; México, 1996.
COUCEIRO, A., Ética en cuidados paliativos; Triacastela, San Sebastián, 2004
NAVARRO-VALLS R., Conflictos entre conciencia y ley. Las objeciones de conciencia. Ed. Iustel. Madrid 2011.
Webs de referència:
Centro de Documentación de Bioética. Universidad de Navarra http://www.unav.es/cdb/
Documentos de la Asociació Médica Mundial: http://www.wma.net
Bioethics news from around the world http://www.bioedge.org/
Portal de Bioética http://www.bioeticaweb.com
Asociación para la Defensa del Derecho a la Objeción de conciencia: http://www.andoc.es/
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: