Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaBioètica I
Mòdul: Medicina social, habilitats de comunicació i iniciació a la investigació
Matèria: Bioètica I
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dr. Josep ARGEMÍ - jargemi@uic.es
Altres professors
Lda. Ines ESPALLARGAS - iespallargas@uic.es
Dr. Ignacio PUIG - ipuigc@uic.es
Dr. Albert BALAGUER - abalaguer@uic.es
Lda. Mireia BAYLINA - mbaylina@uic.es
Dr. Christian Antonio VILLAVICENCIO - cavillavicencio@uic.es
Horari d'atenció
Demanar cita prèvia per e-mail.
Professor responsable:
Josep Argemí. jargemi@uic.cat
La Bioètica en medicina suposa una reflexió sobre el valor de la vida humana, sobre el respecte que aquesta mereix i el principis que han d’inspirar la actuació del professional en aquest àmbit. Són molts els canvis tecnològics, d’entorn i de distribució de recursos, produïts en l’àmbit de les ciències de la salut en els últims anys. Els nous descobriments científics i les seves aplicacions tecnològiques han possibilitat a l’home un major coneixement i domini de la naturalesa, des de la constitució de la vida mateixa fins a la seva fi. Aquesta nova capacitat d’intervenció en les qüestions de marcada transcendència humana com són: la investigació genètica, els trasplantaments d’òrgans, les tècniques de fecundació, les cures pal·liatives, etc., exigeix dels metges, a més d’una constant actualització tècnica, la necessitat de referències ètiques en les seves actuacions professionals, on en el marc de pluralisme moral, la decisió és tot un repte.
La formació en Bioètica proporciona uns coneixements i una preparació específica que el capaciten no només per a fer front a aquelles decisions considerades com a casos límit, sinó també al conjunt de decisions que se li pressenten en la practica clínica ó assistencial diària.
Haver superat l'assignatura "d'Antropologia"
1. Reconèixer els aspectes ètics que sorgeixen en la pràctica professional, identificar els aparents conflictes ètics i els valors en joc que es presenten.
2. Dotar a l'alumne de coneixements que li permetin analitzar i definir els aspectes ètics.
3. Conèixer els drets del pacient com a persona amb el fi de respectar-la i detectar possibles vulneracions que es donin en la pràctica.
Específiques:
- Coneixement rellevant de les capacitats per aplicar l'ètica, la legislació i les humanitats a la pràctica clínica
- Contribució amb accions concretes per garantir la dignitat, la seguretat, la intimitat i l'autonomia de la persona.
Transversals:
- Respecte profund per l'ètica i la integritat intel·lectual.
- Capacitat de treballar en equip amb iniciativa i esperit emprenedor.
- Capacitat de donar resposta a situacions en el mateix moment que es produeixen.
L'alumne ha adquirit les capacitats per fer de la persona i la seva dignitat el centre de la reflexió bioètica i de la pràctica mèdica.
L'alumne ha adquirit els coneixements que garanteixen el respecte a la dignitat, a la seguretat, a la intimitat i a l'autonomia de la persona malalta des de la professió mèdica.
L'alumne ha adquirit elements per a la presa de decisions clíniques des de l'aportació interdisciplinària de la bioètica.
L'alumne ha adquirit capacitats per al treball en equip interdisciplinari.
1. Classe Teòrica amb exposició dels continguts del programa.
2. Lectura crítica de textos, anàlisi d'articles, assajos, notícies.
3. Anàlisis de casos.
| ACTIVITAT FORMATIVA | METODOLOGIA | HORAS ALUMNO |
|---|---|---|
| classe magistral mètode del cas |
La nota final s'obtindrà per:
70% Examen teòric final. Serà necessari aprovar l'examen per aprovar l'assignatura.
30% Portafoli i Assistència i participació a classe.
AA.VV. Vivir y morir con dignidad: temas fundamentales de bioética en una sociedad plural; González, A.M., Postigo, E., Aulestiarte, S. (ed), Eunsa, Pamplona 2000.
ABEL, F., Bioética: orígenes, presente y futuro; Mapfre, Madrid reimp, 2001.
APARISI, A. El Proyecto Genoma humano: algunas reflexiones sobre sus relaciones con el Derecho; Tirant lo Blanch, Valencia, 1997.
BEAUCHAMP, T.L.; CHILDRESS, J.F., Principios de Ética Biomédica (traducción de la 4ª ed. En inglés por T. Gracia, F.J. Júdez y L. Feito); Masson, Barcelona, 1998.
BELLVER, V. ¿Clonar? Ética y Derecho ante la clonación humana; Comares, Granada, 2000.
BLÁZQUEZ, N. Bioética. La nueva ciencia de la vida; BAC, Madrid, 2000.
CICCONE, L., Bioética. Historia, principios y cuestiones (trad. A. Esquivias), Palabra, Madrid, 2005.
COUCEIRO, A., Ética en cuidados paliativos; Triacastela, San Sebastián, 2004
CUYÁS, M., Cuestiones de Bioética; MAPFRE, Madrid, 1997.
D’AGOSTINO, F., Bioética. Estudios de filosofía del Derecho; Eiunsa, Madrid, 2003.
ESPEJO, M.D.; CASTILLA, A., Bioética en las ciencias de la salud; Asociación Alcalá para la formación continuada en Ciencias de la Salud, Granada, 2001.
JONAS, H., El principio de responsabilidad. Ensayo de una ética para la civilización tecnológica; Herder, Barcelona, 1995.
JONAS, H., Técnica, Medicina y Ética. Sobre la práctica del principio de responsabilidad; Paidós, Barcelona, 1997.
TRUJILLO LOPEZ, A., Temas candentes de Bioética y familia: En la brecha; Palabra, Madrid, 2006.
PARDO SAENZ, J. Bioética práctica al alcance de todos: al alcance de todos; Rialp,
Madrid, 2004.
SGRECCIA, E., Manual de Bioética; México, 1996.
VILA-CORO BARRACHINA, M, D., La Bioética en la encrucijada: Sexualidad, aborto, eutanasia; Dykinson, 2007.
Recursos on-line:
Documents de la Associació Médica Mundial: http://www.wma.net
Bioethics news from around the world http://www.bioedge.org/
Portal de Bioètica http://www.bioeticaweb.com
Centro de Documentación de Bioética. Universidad de Navarra http://www.unav.es/cdb/
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: