Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaPsicologia Social
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: català, anglès
La Psicologia Social és una disciplina científica que estudia el Comportament, les cognicions i els sentiments dels individus en entorns que involucri altres persones reals o simbòliques. Es dir, intenta entendre la naturalesa i les causes del comportament i del pensament individual en situacions socials. En l'assignatura de Psicologia Social es presenten teories i processos bàsics que permeten comprendre els fenòmens psicosocials més freqüents en diferents contextos culturals de la interacció humana.
No hi ha requisits previs.
El principal objectiu de l’assignatura es oferir a l’alumne els continguts bàsics de la Psicologia Social, mitjançant el coneixement de la teoria, conceptes, mètodes i investigacions empíriques. Es pretén que l’alumnat pugui comprendre que el fenòmens psicològics no solament provenen de l’interior de la persona, sinó que també ho fan de la interacció o relacions personals i amb l’entorn. Fet pel qual, s’estudiés les bases psicosocials del comportament des de la perspectiva interpersonal i interpersonal, sense deixar de tenir en compte la influencia cultural, comprenen que l’ésser humà es un ésser essencialment cultural, motiu pel qual les estructures que conformen la cultura a la qual es troben influeixen directament a la seva percepció de la realitat, en el seu pensament i la seva conducta.
Al finalitzar l'assignatura l'alumnat ha de ser capaç de:
1. Introducció a la Psicologia Social
1.1. Definició, objecte i objectiu
1.2. Història de la Psicologia Social
1.3. Intervenció a la psicologia social
1.4. Percepció de la realitat segons les cultures
2. Processos cognitius i de racionalitat
2.1. Autoconcepte i identitat social
2.2. Influència de l’educación a l’autoconcepte
2.3. Dissonàncies cognitives
2.4. Relació entre afecte i cognició
3. Contribucions de la psicología social a la formación d’actituts i processos d’atribució
3.1. Formació d’actituts: com i per què es formen
3.2. Processos d’atribució
3.3. Influència persuassió i canvi d’actituts
3.4. Psicología del rumor
4. Contribució de la psicologia social a les relacions interpersonals
4.1. Relacions interpersonals íntimes: relacions properes
4.2. conducta d’ajuda
4.3. Factors culturals que influencien a la psique i la conducta: percepció de l’espai i el temps
5. Processos d'interacció social sana i violenta: influències culturals
5.1. Estereotips
5.2. Contribucions psicosocials a l’estudi de l’agressió
5.3. Suicidi: influencia social i cultural
5.4. Teories psicosocials de l’agressió
La metodologia emprada en aquesta assignatura estarà centrada en l'estudiant, que serà el protagonista en el seu procés d'aprenentatge i desenvolupament de competències. Aquesta metodologia combina classes magistrals, ensenyaments pràctic (estudis de casos, dinàmiques de grup, seminaris, anàlisi de recursos audiovisuals), preparació de treball en grup (projecte) i tutoria (tant en grup com personalitzada).
Per tant, l'alumnat haurà de realitzar tant treball individual com en grup. A més de la feina continua que requereix la preparació i aprofitament de les diferents sessions teòriques i pràctiques, l'estudiant haurà de realitzar un projecte en grups de 5/6 persones, amb base empírica i sobre un tema prèviament pactat a classe amb la professora. Per a això, disposarà de tutories i seguiment durant el semestre. Finalment, el projecte serà discutit i exposat amb la resta de companys i companyes a classe.
| ACTIVITAT FORMATIVA |
| La classe magistral serà l'escenari per aprendre i utilitzar la terminologia i estructures lingüístiques relacionades amb l'àmbit d'estudi, per practicar i desenvolupar destreses de comunicació oral i escrita i per familiaritzar-se amb bibliografia i material didàctic de suport per a una major integració dels continguts de les matèries. |
| Lectura de textos dirigits amb l'objecte d'accedir al pensament crític, el qual compleix un paper fonamental en la formació de ciutadans conscients i responsables. |
| L'estudi de casos és una tècnica d'aprenentatge en la qual el subjecte s'enfronta a la descripció d'una situació específica que planteja un problema, que ha de ser comprès, valorat i resolt per un grup de persones a través d'un procés de discussió. L'estudi de casos es realitza generalment a través de treball en grup que fomenta la participació de l'alumne, desenvolupant el seu esperit crític. Addicionalment prepara a l'alumne per a la presa de decisions, ensenyant-li a defensar els seus arguments i a contrastar-los amb les opinions de la resta del grup. |
| El plantejament d'exercicis i problemes per part del professor ajuda a l'alumne a avançar en el seu recorregut acadèmic i, guiat pel professor, l'estudiant va aconseguint metes parcials que faciliten la integració del coneixement teòric adquirit. |
| Activitat no presencial, en aquesta activitat l'estudiant realitza una labor de sedimentació i repòs del coneixement, necessari sempre abans de realitzar una tasca nova. |
L'avaluació de l'assignatura es realitza en base a:
Consideracions importants:
Bibliografia
Bibliografia complementària
Altres recursos
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: