Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaÚs Adequat de Proves Diagnòstiques
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà
Responsable
L'assignatura aportarà a l’alumne els coneixements per a la correcta indicació i ús de les proves diagnostiques (PD) en la pràctica clínica.
En els darrers anys les PD han contribuït a grans avenços a la medicina posant a l’abast del metge informació sensible i específica de gran ajuda pel diagnòstic i tractament. Les proves d’imatge aporten un grau de detall anatòmic molt precís, fonamental per a les decisions clíniques i terapèutiques.
La indicació de les PD s’ha de realitzar a partir del raonament clínic que es generi del curós estudi del pacient, observació i exploració física. El metge ha de saber utilitzar amb criteri i moderació les PD i valorar si els resultats modificaran el tractament o beneficiaran al pacient.
Cal conèixer la informació que aporta cada una de les PD, així com les seves limitacions i possibles perjudicis pel pacient.
L'alumne ha de tenir coneixements dels processos patològics dels diferents òrgans i sistemes, així com conèixer la repercussió sobre l’organisme.
L’alumne ha de conèixer els fonaments bàsics físics i bioquímics dels diferents tipus de PD.
Aprendre la indicació i la valoració de les PD en la pràctica clínica.
Objectius específics:
1. Conèixer els fonaments teòrics de les proves/exploracions complementàries.
2. Conèixer les indicacions de les PD. Situar les PD com a eina de suport en la vessant diagnostica i terapèutica dins la història clínica i l’atenció del pacient.
- Conèixer les indicacions de les diferents PD.
- Conèixer la informació que pot aportar i les limitacions de l’exploració.
- Valorar l’eficiència de cada exploració.
- Reconèixer la importància de la cerca de les millors evidències.
- Conèixer sensibilitat i especificitat de cada exploració.
- Saber interpretar els resultats de les proves i la correlació amb la clínica.
3. Saber informar al pacient.
- Oferir informació als pacients sobre les exploracions a realitzar.
- Obtenir consentiment informat per escrit.
4. Conèixer els condicionants de les exploracions.
- Valorar la idoneïtat del tractament segons la situació del pacient.
- Valorar la limitació esforç diagnostico - terapèutic.
- Conèixer les limitacions i contraindicacions de les PD.
- Conèixer efectes adversos i secundaris de les PD.
L’estudiant planifica un estudi de PD (indicació, prioritat i escalonament per complexitat) basat en el raonament clínic i el diagnòstic diferencial.
L’estudiant coneix les PD, informa al pacient del risc – benefici que comporten, i en demana el consentiment informat.
L’estudiant valora les informacions que aporta la prova i en fa un contrast crític amb la clínica.
El focus de l'assignatura es dirigirà a les següents àrees de coneixement:
- L’estudi i abordatge terapèutic d’aparells
Cardiovascular
Respiratori
Digestiu - Hepatobiliar
Neurològic
Nefro – urològic
Endocrinologia - metabolisme
Trastorns hematològics i de coagulació
Infeccions
Locomotor
- L’estudi de símptomes i síndromes
Sdr. Febril. Febre d’origen desconegut
Dolor toràcic
Dolor abdominal
Cefalea
Dolor dorsal i de coll. Lumbàlgia
Artràlgia i artritis
Sdr. constitucional
Sdr. Poliadenopàtic
Sdr. confusional
La classe magistral és l'escenari en què un professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes. El format, però, permet la introducció d'activitats en grups reduïts dins l'aula i el desplegament d'estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.
Guió:
Abordatge de les grans síndromes clíniques de l’aparell / sistema (motiu d’estudi)
El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Són activitats en grups que es resolen amb la participació activa del professor després de la deliberació dels estudiants.
El professor ha de definir els objectius d’aprenentatge que vol que assoleixin els alumnes.
Casos clínics. Procés d’anàlisi de la informació clínica del cas. Elaboració del diagnòstic diferencial. Desenvolupament del procés d’estudi d’una determinada situació clínica - sindròmica mitjançant les proves diagnòstiques
L'aprenentatge basat en problemes té similituds amb el mètode del cas però difereix en què es responsabilitza els estudiants de buscar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d'aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. També es realitza en grups.
El laboratori d'habilitats és una àrea en la qual l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física sobre la base de maniquins, robots i també pacients simulats i malalts reals. Es realitzen amb grups reduïts.
Per aprovar l’assignatura:
Examen final de curs 1a. convocatòria cal treure nota ≥ 5 i
en Activitats complementàries (Lliçó, LH, ABP, Preguntes, Treball Virtual, Exàmens a classe) cal tenir una nota ≥ 5
Si les dues notes son ≥ 5 faran promig:
|
Avaluació i ponderació |
|
|
Examen tipus test |
60% |
|
Laboratori d'habilitats - ABP i valoració dels professors. Número d’activitats complementàries |
20% |
|
Lliçó- Elaboració de 2 preguntes per a examen, degudament raonades |
10% |
|
Nota d’exàmens a classe, assistència |
10% |
|
Treball virtual |
10% |
|
Total |
110% |
Si la nota de l’examen està entre 4.5 i 4.99, farà promig amb les notes d’activitats complementàries, si la nota complementària* ≥ 7.5
* Nota complementària: Promig de les notes de
|
Laboratori d'habilitats - ABP |
|
Lliçó- Elaboració de 2 preguntes per a examen, degudament raonades |
|
Nota d’exàmens a classe, assistència i valoració professors |
No presentat = 0
en aquest cas el treball virtual no sumarà
Si nota examen < 4.5, segona convocatòria
Segona convocatòria
Per aprovar URPDT cal que la nota de l’examen 2a. convocatòria ≥ 5 i en Activitats complementàries (Lliçó, LH, ABP, Preguntes, Treball Virtual, Exàmens a classe) cal tenir una nota ≥ 5
La nota final de l'assignatura URPDT en 2a. convocatòria:
|
Avaluació i ponderació |
|
|
Examen tipus test |
60% |
|
Laboratori d'habilitats - ABP i valoració dels professors. Número d’activitats complementàries |
20% |
|
Lliçó- Elaboració de 2 preguntes per a examen, degudament raonades |
10% |
|
Nota d’exàmens a classe, assistència |
10% |
|
Total |
100% |
Si la nota de l’examen està entre 4.5 i 4.99, farà promig amb les notes d’activitats complementàries, si la nota complementària* ≥ 7.5
Preguntes Impugnades: s’anul·len per a tots!!!!
Treball de síntesi de Virtual
Optatiu: Treball de síntesi d’un tema escollit.
Ponderació: 10% de la nota final
Objectiu del treball:
Revisió crítica sobre un document relacionat amb l’ús i aplicacions de proves diagnostico – terapèutiques.
Es valorarà l’originalitat i l’aplicabilitat clínica
Com fer-ho?
Escollir un article, guia clínica, document de consens, protocol, .... en relació a l’ús - indicacions de proves diagnostico-terapèutiques.
Fonts de informació:
- Webs de societats científiques: espanyoles, europees, nord-americanes,…
Exemples:
www.nice.org.uk/guidance/
- PubMed: en l’apartat de “limits” escollir documents tipus: guies clíniques, documents de consens,...
Estructura del treball
-. Títol del treball. Nom de l’alumne
-. Part 1:
Introducció – Justificació.
Discussió – Conclusions.
Bibliografia – referència del document analitzat.
-. Part 2:
Perquè l’has triat?
Què has après?
(1) Document PDF. Màxim 2 pàgines, lletra tipus Arial del 10, espaiat 1.5
En el nom del document, cal que hi consti nom i cognoms de l’alumne.