Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaParticipation As a Tool for Upgrading
Llengua d'impartició principal: anglès
Responsable
Dra. María del Carmen MENDOZA - cmendoza@uic.es
Horari d'atenció
Prèvia concreció amb l’alumne
Professors:
Dr Nabeel Hamdi
Les dinàmiques i lluites de sostenibilitat ambiental i justícia socioespacial es manifesten sempre en processos de transformació de llocs i comunitats, tant si són explícitament reconegudes i abordades pels agents de planificació com si no ho són. Els marcs de cooperació internacional haurien de fer explícits aquests dos objectius —la sostenibilitat ambiental i la justícia socioespacial— com a punts de referència d’orientació dels seus esforços de planificació urbana. Tot i així, el que signifiquen per les diferents parts interessades en diferents contextos, així com la forma en què es veuen i com es distribueixen els costos i beneficis d’aquests processos, pot variar enormement.
En aquest curs, examinarem dues preguntes d’investigació interrelacionades: què s’ha fet i quina planificació es pot fer quan s’opera a través de marcs de cooperació internacional per servir com a instrument per a la promoció de la sostenibilitat ambiental i la justícia socioespacial? La primera pregunta —què ha fet la planificació— utilitza un enfocament metodològic arrelat a l’examen qualitatiu dels estudis de casos. L’última pregunta —què es pot planificar— es basa en els enfocaments normatius de l’erudició integrada de les exploracions en la teoria de la planificació i la formulació de polítiques. Principalment portarem a terme aquestes tasques mitjançant l’examen d’estudis de casos no criticats en la literatura de planificació. Els estudiants afegiran anàlisis crítiques i comparatives d’estudis de casos en tot el món.
L’exploració del “que s’ha planejat” en aquest curs té com a objectiu descobrir les moltes formes sota les quals la planificació genera o no la seva promesa emancipadora. Implícitament o explícitament en pràcticament tots els estudis de planificació hi ha la premissa normativa que els actes de planificació han de ser emancipadors, és a dir, han de deslliurar les comunitats de les condicions socioespacials que les oprimeixen individualment i col·lectivament. Però l’evidència en molts llocs és que els actes de planificació esdevenen fàcilment oposats opressius. Quan planifiquem la privació de drets dels subjectes sobre els quals es desplega, subvertint així la suposada intenció de la disciplina, tenim una paradoxa de planificació.
El desafiament de la segona pregunta— què pot fer la planificació— busca assenyalar formes per superar aquesta paradoxa. Objectius docents: promoure habilitats de pensament crític amb les quals els estudiants poden analitzar i resoldre problemes de situacions professionals i acadèmiques; promoure un sentit de responsabilitat social i ambiental, i promoure un sentit d’apoderament i desig d’educació contínua perquè els estudiants puguin canviar ells mateixos i la seva comunitat.
Els estudiants assoliran una comprensió més matisada i sofisticada de les oportunitats i els desafiaments de la cooperació internacional per fomentar la sostenibilitat ambiental i la justícia socioespacial mitjançant l’estudi de teories i estudis de casos.
Treball en grup, anàlisi de casos d’estudi i presentacions en grup
Pautes de qualificació segons UIC Barcelona amb èmfasis en assistència, qualitat de participació i comunicació gràfica i verbal.
La bibliografia bàsica es mostra a continuació, es proporcionaran articles específics abans de la classe.
SOLAC. State of Latin American and Caribbean Cities 2012: Towards a New Urban Transition.
Krellenberg, K. et al. Adaptation to Climate Change in Megacities of Latin America. ECLAC -‐ Project Documents Collection, 2014. Chapter IV: “Practical Application and Governance of climate Change in Megacities of Latin America,” 35-‐60.
Irazábal, C. (ed.) Ordinary Places, Extraordinary Events: Citizenship, Democracy, and Public Space in Latin America. Series: Planning, History and Environment. New York, London: Routledge, Taylor & Francis Group, 2008.
Irazábal, C. (ed.). Transbordering Latin Americas: Liminal Places, Cultures, and Powers (T)Here. Series: Routledge Research in Transnationalism. New York, London: Routledge, Taylor & Francis Group, 2014.
Irazábal, C. “Revisiting urban planning in Latin America and the Caribbean.” Global Report on Human Settlements 2009 Planning Sustainable Cities: Policy Directions.
NDP Steering Committee and Secretariat, 2013. “Happiness: Towards a New Development Paradigm.” Report of the Kingdom of Bhutan.
Alexander, Christopher/ Ishikawa, Sara/ Silverstein, Murray: A pattern language. New York,1977.
Arnstein, Sherry: The ladder of citizen participation. New York,1969.
De Certeau, Michel: The practice of everyday life. Berkeley, 1984.
Golda-Pongratz, Kathrin: Landscapes of pressure. Barcelona, 2014.
Guattari, Felix/ Rolnik, Suely: Micropolítica. Cartografías del deseo. Madrid, 2006.
Habermas, Jürgen: The structural transformation of the public sphere. Cambridge, 1989.
Hayden, Dolores: Building suburbia. New York, 1989.
Jencks, Charles/ Silver, Nathan: Adhocism. The case for improvisation. New York, 1972.
Kroll, Lucien: The architecture of complexity. London, 1986.
Latour, Bruno: Reassembling the Social. Oxford, 2005.
Lee, Pamela M.: Object to be destroyed. The work of Gordon Matta-Clark. Cambridge/Massachusetts, 2000.
Peran, Martí/ CCCB (eds.): Post-it-city. Ciutats ocasionals. Barcelona, 2008.
Rudofsky, Bernhard: Architecture without architects. New York, 1964.
Sennett, Richard: The fall of public man. New York, 1977.
Smith, Neil: The new urban frontier: Gentrification and the revanchist city. London/ New York,1996.
Turner, John F.C.: Housing by People: Towards Autonomy in Building Environments. London, 1976.
Ward, Colin: Vandalism. London, 1973.
Whyte, William: The social life of small urban spaces. New York, 1980.
Vidler, Anthony: Warped space. Art, architecture and anxiety in modern culture. Cambridge/Massachusetts, 2000.