Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaSistema Digestiu Quirúrgic
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,
Responsable
Dr. Josep Maria BADIA - jmbadia@uic.es
Horari d'atenció
Cal contactar per mail amb el responsable de l'assignatura
L’assignatura “Sistema Digestiu Quirúrgic” té per objectiu que l’alumne adquireixi els coneixements teòrics, habilitats i actituds necessàries per a la detecció, diagnòstic i maneig de les malalties de l’aparell digestiu des de la vessant quirúrgica. El temari es coordina i complementa amb les assignatures de “Sistema Digestiu Mèdic” i “Pràctica Clínica Quirúrgica”.
Per cursar aquesta assignatura és imprescindible tenir aprovat:
a) Estructura i Funció: Sistema Endocrinològic i Digestiu
Per a la adequada consecució de les competències d’aquesta matèria es recomana la consecució de les competències d’algunes matèries dels cursos precedents, en especial:
a) Biologia cel·lular
b) Bioquímica bàsica
c) Biologia molecular
d) Biologia cel·lular i del desenvolupament
e) Histologia humana
g) PDT Fisiopatologia Mèdica
h) PDT Fisiopatologia Quirúrgica
i) Bioètica I
Capacitar a l’alumne en el reconeixement de les principals malalties quirúrgiques de l’aparell digestiu per a establir correctament la seva prevenció, diagnòstic i orientació terapèutica.
Adquirir els coneixements teòrics i les habilitats clíniques necessàries per identificar els principals problemes de la patologia digestiva des de la vessant quirúrgica i orientar el seu diagnòstic i tractament.
Adquirir les habilitats quirúrgiques ajustades al nivell de coneixement de l’estudiant de 4rt.
1 Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia digestiva sobre l’estructura i funció del cos humà.
2 Obtenir i elaborar una historia clínica digestiva que contingui tota la informació rellevant.
3 Realitzar una correcta exploració física de l’abdomen i l’aparell digestiu.
4 Tenir la capacitat d’elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
5 Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, aplicant els principis basats en la millor informació disponible i en condicions de seguretat clínica.
6 Detectar situacions de risc vital i conèixer el seu tractament inicial.
7 Indicar la terapèutica més adequada dels processos aguts i crònics més prevalents, així com dels pacients en fase terminal.
8 Plantejar i proposar les mesures preventives adequades a cada situació clínica.
9 Assumir el seu paper en les accions de prevenció i protecció davant de malalties, lesions o accidents i el manteniment i promoció de la salut, tant a nivell individual com comunitari.
1 Dominar la terminologia i el llenguatge mèdic, en especial el quirúrgic.
2 Conèixer les bases d’un examen físic correcte dels signes de patologia digestiva i quirúrgica. L'exploració física abdominal inclou inspecció, palpació, valorant la capacitat de depressió de la paret muscular, el dolor desencadenat per l’exploració i el seu possible origen en la irritació del peritoneu, la detecció de masses i les seves característiques, la detecció de les visceromegàlies (fetge i melsa) i adenopaties inguinals, l’auscultació dels sorolls abdominals i les seves característiques. És també essencial el coneixement del tacte rectal i vaginal.
3 Saber agrupar els elements de la anamnesi i examen físic en un síndrome que es correspongui amb l’expressió de la malaltia.
4 Conèixer les distintes tècniques en el diagnòstic de les malalties digestives.
5 Interpretar la radiografia simple d’abdomen, el trànsit esofagogastrointestinal, l’ènema opac, l’ecografia abdominal, la tomografia axial computadoritzada i la ressonància nuclear magnètica.
6 Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicacions de la gastroscòpia, colonoscòpia, colangiografia retrògrada endoscòpica, esfinterectomia endoscòpica i ecografia endoscòpica.
7 Conèixer els tractaments quirúrgics de les patologies digestives.
8 Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicacions de les intervencions quirúrgiques més freqüents, el maneig postoperatori habitual de la cirurgia digestiva, les indicacions i el maneig de les sondes i drenatges més utilitzats.
9 Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació clínica i biomèdica per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
10 Conèixer els fonaments de la relació entre professional de les ciències de la salut i pacient, la transmissió d’informació clínica, el consentiment informat i la resolució de conflictes relacionats.
| Tema | Digestiu Quirúrgic Descripció |
| Tema 1 | Anatomia patològica esòfago-gàstrica. Patología no tumoral del esòfag i del estómac. Hernia d’hiatus, diverticulosi, esofagitis per reflux, esòfag de Barrett, esofagitis infeccioses i químiques. Gastritis aguda i crònica, formes especials de gastritis, gastropatia hipertròfica, úlcera gàstrica aguda, úlcera pèptica gastroduodenal. Patologia tumoral de l’esòfag i l’estómac. Tumors benignes i malignes esofàgics. Tumors benignes i malignes gàstrics. Limfomes gàstrics. |
| Tema 2 | Tècniques, indicacions i complicacions de la Cirurgia esòfago-gastro-duodenal. |
| Tema 3 | Patologia benigna del diafragma i l'esòfag. Hèrnies diafragmàtiques. Cirurgia del reflux. Alteracions estructurals esofàgiques: anells, diverticles. |
| Tema 4 | Traumatismes de l'esòfag i estómac. Traumatismes i anomalies estructurals de l'esòfag i estómac. Patologia mecànica: dilatació aguda, síndrome de Boerhave, vòlvul gàstric, bezoar. Cossos estranys i perforacions. |
| Tema 5 | Cirurgia metabòlica o bariàtrica. Bases fisiopatològiques, indicacions, tècnica i complicacions. |
| Tema 6 | Neoplàsies esofàgiques. Clínica, diagnòstic i maneig quirúrgic/oncològic. |
| Tema 7 | Neoplàsies gastroduodenals. Cirurgia del tumor gastroduodenal. Patologia de l'estómac operat: complicacions funcionals, gastritis per reflux, ulcus recidivant, càncer de monyó gàstric. |
| Tema 8 | Cirurgia del colon benigne. Tractament quirúrgic de la malaltia inflamatòria intestinal i altres patologies no neoplàsiques. |
| Tema 9 | Diverticulosis. Malaltia diverticular del colon. Altres diverticulosis intestinals. Diverticle de Meckel. |
| Tema 10 | Abdomen agut i apendicitis aguda. Etiologia, maneig mèdico-quirúrgic i complicacions. |
| Tema 11 | Peritonitis de causa infecciosa. Peritonitis secundària. Peritonitis postoperatòria. Peritonitis persistent. Síndrome compartimental abdominal. Tancament abdominal temporal. |
| Tema 12 | Diagnòstic diferencial de l'abdomen agut. Formes de presentació, algoritmes diagnòstic-terapèutic |
| Tema 13 | Maneig de la peritonitis secundària. |
| Tema 14 | Càncer colorectal. Tumors de còlon i recte. Càncer de canal anal. |
| Tema 15 | Oclusió intestinal. Ili paralític i ili mecànic. Algoritme diagnòstic i de tractament. |
| Tema 16 | Estratègies diagnòstiques i terapèutiques en càncer colo-rectal |
| Tema 17 | Introducció pràctica a la cirurgia laparoscòpica: utillatge i material. Tècniques bàsiques de manipulació de teixits, dissecció i sutura. |
| Tema 18 | Radiologia digestiva. Tècniques, indicacions, algoritmes diagnòstics. |
| Tema 19 | AP Fetge 2. Tumors hepátics i de vies biliars. Pseudotumors i tumors benignes. Tumors malignes: hepatocarcinoma, colangiocarcinoma, angiosarcoma. Tumors benignes i malignes de l’arbre biliar.Anatomia patológica de la vesícula biliar i pàncrees exocri. Patologia del pàncrees. Tumors: tumors quístics seros i mucinós, carcinoma ductal de pàncrees. |
| Tema 20 | Radiologia digestiva. Indicacions de les tècniques de diagnòstic per la imatge en patologia digestiva: radiologia simple, radiologia amb contrast baritat, ecografia, TC i RM. |
| Tema 21 | Patologia benigna anorectal. Hemorroides, infecció perianal, fissura, úlcera solitària de recte, prolapse rectal |
| Tema 22 | Traumatisme abdominal. Trauma abdominal tancat i obert. Fístules pancreàtiques i intestinals. |
| Tema 23 | Patologia de la paret abdominal. Hèrnies i eventracions. |
| Tema 24 | Infecció hepato-esplènica. Abscès hepàtic, hidatidosi, abscès esplènic. |
| Tema 25 | Litiasi biliar. Colecistectomia. Colecistitis i colangitis agudes. |
| Tema 26 | Anatomia i anomalies congènites del pàncrees. Pancreatitis aguda: etiologia, diagnòstic, tractament. Indicacions quirúrgiques a la pancreatitis aguda. |
| Tema 27 | Càncer de pàncrees. Tumors exocrins, tumors quístics. Tumors endocrins del pàncrees. |
| Tema 28 | Pancreatitis aguda. Anomalies congènites. Pancreatitis aguda: etiologia, diagnòstic, tractament. Indicacions quirúrgiques a la pancreatitis aguda. |
| Tema 29 | Pancreatitis crònica. Tractament de la insuficiència pancreática. Indicacions quirúrgiques a la pancreatitis crònica. Trasplantament de pàncrees. |
| Tema 30 | Càncer de pàncrees. Tumors exocrins, tumors quístics. Tumors endocrins del pàncrees. |
| Tema 31 | Cirurgia hepàtica. Tumors hepàtics primaris i secundaris. |
| Tema 32 | Trasplantament hepàtic. Indicacions, tècnica, complicacions i resultats. |
| Tema 33 | Patologia quirúrgica de la via biliar. Neoplàsies de vesícula i via biliar. |
CM: La classe magistral es l’escenari en que un professor transmet el coneixent en un aula a tot el grup de alumnes. El format, no obstant, permet la introducció de activitats en grups reduïts dintre de l’aula i el desplegament d’estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.
MC: El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Son activitats de grup que es resolen amb la participació activa del professor desprès de la deliberació dels estudiants.
ABP: L’aprenentatge basat en problemes té similituds amb el mètode del cas però difereix en que es responsabilitza als estudiants de trobar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d’aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. També es realitza en grups.
LH: El laboratori d'habilitats es realitza en grups reduïts, es un àrea en la que l’estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física en base a models, robots, pacients simuladors o malalts reals. És també un àrea per el coneixement més pràctic d’exploracions complementàries i mesures terapèutiques.
Criteris d’avaluació
Es demana a l’alumne puntualitat, atenció i participació activa a classe. L’assistència no és obligatòria, però és altament recomanable, en especial als mètodes del cas i ABP. Als laboratoris d’habilitats es pot realitzar control de presència.
El nivell per l’aprovat és de 5,00.
Per millorar nota en els intervals 6,5 a 7 i 8,5 a 9 es podrà realitzar un breu examen escrit o oral de preguntes curtes.
Teòrica: constituïda per la suma ponderada de les notes dels 2 exàmens.
- Participació, assistència i puntualitat: 10 %
- Examen parcial* (20 %): examen tipus test de de qüestions teòriques, imatges radiològiques, microscòpiques o macroscòpiques i resolució de casos clínics Les preguntes tenen 4 possibles respostes. L’examen parcial és sobre tota la matèria impartida fins la data. La no presentació a un parcial sense causa justificada significa la pèrdua del percentatge de l'examen.
- Examen final* (70 %): examen tipus test de de qüestions teòriques, imatges radiològiques, microscòpiques o macroscòpiques i resolució de casos clínics. Les preguntes tenen 4 possibles respostes. L’examen final és sobre tota la matèria del curs.
(*) En l’examen tipus test es puntuarà amb 1 punt cada pregunta correcta; per cada pregunta amb resposta incorrecta es descomptarà un terç del valor de la pregunta.
- Segona convocatòria. L’avaluació de la 2ª convocatòria pot consistir en un examen de preguntes curtes o en un examen tipus test de de qüestions teòriques, imatges radiològiques, microscòpiques o macroscòpiques i resolució de casos clínics. Les preguntes tenen 4 possibles respostes. L’examen de segona convocatòria és sobre tota la matèria del curs. El valor de l’examen serà del 100 %.
Qualificació final
- Expressió amb nota numèrica amb un decimal de 0 a 10
- Qualificació qualitativa: suspens, aprovat, notable, excel·lent, matrícula d’honor.
La revisió dels exàmens es farà de forma individual amb l’alumne prèvia sol·licitud dins dels períodes establerts.
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
· Fauci, Braunwald, Kasper, Hauser, Longo, Jameson, and Loscalzo, Eds. HARRISON PRINCIPIOS DE MEDICINA INTERNA. 17a edición. McGraw Hill, 2009. ISBN: 970-10-6788-6.
· Farreras-Rozman. MEDICINA INTERNA. 17ª edición. Elsevier, 2011. IBSN: 84-8086-487-7
· Peter J. Morris (Editor), William C. Wood (Editor).Oxford Textbook of Surgery.
· Parrilla Paricio P, Jaurrieta Mas E, Moreno Azcoitia Eds. Cirugía AEC. Manual de la Asociación Española de Cirujanos. Madrid, 2005. Ed Panamericana.
· F. Brunicardi , Dana Andersen, Timothy Billiar, David DunnJohn Hunter, Jeffrey Matthews, Raphael E. Pollock Schwartz's Principles of Surgery, Ninth Edition.
Recursos d’internet
· http://www.websurg.com/index.php?lng=es