Assignatura

Endocrinologia i Nutrició

  • codi 12076
  • curs 4
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 4.5

Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat

Presentació

L’Endocrinologia i Nutrició és aquella especialitat mèdica que s'ocupa de l’estudi i el tractament de les malalties de les glàndules endocrines, del metabolisme i tots els aspectes relacionats amb l’estat nutricional. Inclou el coneixement bàsic i pràctic de les tècniques diagnòstiques, les mesures dietètiques i terapèutiques i tots els aspectes de Medicina Preventiva relacionats amb aquests camps.

Requisits previs

L’alumnat haurà haver aprovat l’assignatura d’ “Estructura i funció del sistema endocrí”. Així com, les asignatures bàsiques de “Bioquímica”, “Biologia Cel·lular”, “Biologia Molecular”, “Biofísica”, “Histologia”, “Anatomia Patològica” i”Farmacologia”.

Objectius

Objectiu general

Durant el període de formació, l’alumne ha d’adquirir la capacitat de reconèixer els principals problemes endocrinopatolològics, orientar el diagnòstic en particular en les patologies més freqüents, utilitzar seguint un raonament lògic i racional els mètodes actuals pel diagnòstic i, finalment, orientar l’abordatge terapèutic. També serà important que pugui reconèixer els signes d’alarma que indiquin la necessitat d’atenció hospitalària urgent.

Objectius específics

- Conèixer els mecanismes fisiopatològics dels transtorns endocrino-metabòlics. Saber-los representar de forma esquematitzada i amb ordre seqüencial.

-  Reconèixer, diagnosticar i orientar el maneig de les principals patologies del sistema endocrí .

-  Conèixer els mecanismes d’acció i les condicions d’ús dels fàrmacs més utilitzats en l’àmbit de l’endocrinologia i la nutrició

-  Conèixer com fer la valoració de l’estat nutricional.

- Conèixer la composició d’una dieta equilibrada. Conèixer les recomanacions dietètiques adients en els diferents trastorns del metabolisme i/o nutrició.

- Saber fer una anamnesi completa, centrada en el pacient i orientada a les diverses patologies, interpretant el seu significat.

Competències

  • 04 - Desenvolupar la pràctica professional amb relació a l'autonomia del pacient, i a les seves creences i cultura.
  • 05 - Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència professional, posant un especial interès en l'aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
  • 08 - Reconèixer les bases de la conducta humana normal i les seves alteracions.
  • 09 - Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
  • 10 - Comprendre i reconèixer els agents causants i factors de risc que determinen els estats de salut, saber com determinen la simptomatologia i el desenvolupament natural de les malalties agudes o cròniques en els individus i les poblacions.
  • 12 - Comprendre els fonaments d'acció, indicacions i eficàcia de les intervencions terapèutiques, d'acord amb l'evidència científica disponible.
  • 15 - Tenir capacitat per elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
  • 16 - Reconèixer i tractar les situacions que posen la vida en perill immediat i aquelles que exigeixen una atenció immediata.
  • 17 - Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, amb l'aplicació dels principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
  • 18 - Indicar la terapèutica més adequada (farmacològiques, quirúrgiques, psicològiques i socials o d'altres) que són pertinents en els processos aguts i crònics més predominants, en la rehabilitació així com dels malalts en fase terminal, incloent-hi l'avaluació de la seva eficàcia.
  • 19 - Plantejar i proposar les mesures preventives adequades a cada situació clínica.
  • 25 - Reconèixer els factors determinants de la salut en la població, tant els genètics com els dependents del sexe i estil de vida, els demogràfics, ambientals, socials, econòmics, psicològics i culturals.
  • 26 - Assumir el seu paper en les accions de prevenció i protecció davant de malalties, lesions o accidents, i en el manteniment i promoció de la salut, tant individual com col·lectiva.

Resultats d'aprenentatge

En finalitzar l’assignatura l’alumne serà capaç de:

  • Realitzar una historia clínica orientada a la patologia endocrinològica
  • Reconèixer mitjançant l’exploració les anomalies bàsiques dels processos endocrino-metabòlics
  • Argumentar la sol·licitud d’exàmens complementaris en les patologies més freqüents.
  • Saber realitzar un diagnòstic diferencial. 
  • Saber interpretar la semiologia bàsica de les alteracions hormonals, del metabolisme lipidic, hidrocabonat.
  • Saber  interpretar els estudis d’imatge bàsics en endocrinologia.
  • Saber  interpretar els resultats d’una PAAF en nòduls tiroïdals.
  • Conèixer el maneig de les principals urgències endocrinològiques (hipoglucèmia greu, cetoacidosi diabètica, situació hiperosmolar, hipercalcèmia, crisi tirotòxica, coma mixedematos, crisi suprarenal).
  • Saber el maneig terapèutic de les patologies endocrinològiques més prevalent (fen èmfasi en el coneixement de la dieta, dels antidiabètics orals, la insulina, i el tractament hormonal substitutiu).
  • Descriure de manera entenedora pel el pacient i/o familiar un patologia endocrinològica, el tractament i el pronòstic.

Continguts

Classes Magistrals

  1. Introducció al sistema endocrí. Natura de les hormones. Famílies de receptors hormonals i llocs d’acció. Sistema de regulació feed-back. Trastorns per excés, per dèficit o per resistència.

  2. Hipotàlam-Adenohipòfisi I. Insuficiència hipotalàmica i adenohipofisària, causes genètiques i adquirides. Lesions No tumorals de la regió sel·lar: vasculars, infeccioses, inflamatòries, quistes, incidentalomes. Craniofaringioma.

  3. Hipotàlam i adenohipòfisi II: lesions tumorals. Hiperprolactinemia. Transtorns en el creixement. Tumors gonadotrops. Tumors secretors d’ACTH. Tumors secretors de TSH. Resistència a hormones tiroïdals. Tumors no funcionants.

  4. Tiroides. Fisiologia del tiroides i hipotiroïdisme.  Síntesi d’hormones tiroïdals i regulació de l’eix tiroïdal. Hipotiroïdisme: Etiopatogènia, clínica, diagnòstic i tractament. Coma mixedematós. Tiroïditis: diagnòstic diferencial. Hipertiroidisme.

  5. Metabolisme fosfo-càlcic i patologia de les paratiroïdes. Fisiologia de la secreció de PTH i calcitonina. Hipercalcèmia: etiopatogènia i clínica. Hiperparatiroïdisme. Altres causes d’hipercalcèmia i diagnòstic. Hipocalcèmia: causes i clínica. Hipoparatiroïdisme. Pseudohipoparatiroïdisme. Resistència a l’acció de la PTH.

  6. Escorça Suprarrenal I. Fisiologia de la secreció d’hormones adrenals. Insuficiència Adrenal primària de causa autoimmune (clínica, diagnòstic i tractament). Altres causes d’Insuficiència suprarenal primària. Crisi adrenal. Hipoaldesteronisme. 

  7. Escorça suprarrenal II. Síndromes d’hipersecreció glucocorticoidal. Etiopatogènia, clínica, diagnòstic i tractament. Hiperaldosteronisme primari i secundari, altres hipermineralocorticismes i pseudohiperaldosteronismes. Incidentaloma suprarrenal. Medul·la suprarrenal. Síntesi de catecolamines. Feocromocitoma: Clínica, diagnòstic i tractament.

  8. Neoplàsia Endocrina Múltiples. Tumors endocrins Gastroenteropancreàtics. Sdme Carcinoide. classificació de les síndromes de Neoplàsia Endocrina Múltiple. Clínica, estudi genètic, seguiment i tractament.

  9. Diabetis introducció. Definició i classificació de la diabetis. Diabetis tipus 1. Epidemiologia. Patogènia de la diabetis tipus 1 Objectius de tractament. Monitorització i tractament de la hiperglucèmia.

  10. Diabetis tipus 2. Epidemiologia. Fisiopatologia. Tractament de la diabetis tipus 2: canvis en estil de vida, tractament oral, anàlegs GLP-1 i insulinització.

  11. Altres tipus de diabetis. Diabetis gestacional: epidemiologia, patogènia, diagnòstic, benefici del seu tractament. Altres formes de diabetis i síndromes genètiques associades a diabetis.

  12. Complicacions cròniques de la diabetis:  Microangiopàtiques (nefropatia, retinopatia i neuropatia). Epidemiologia, patogènia, diagnòstic, tractament. Macroangiopàtiques. Epidemiologia, Patogènia, diagnòstic i tractament.

  13. Trastorns del metabolisme lipídic. Epidemiologia. Diagnòstic. Classificació. Tractament de les dislipèmies. 

  14. Nutrició Clínica. Requeriments nutricionals (macronutrients i micronutrients). Recomanacions dietètiques. Avaluació de l’estat nutricional. Nutrició en situacions especials. Malnutrició: definició, classificació, fisiopatologia. Tractament.

  15. Obesitat. Definició. Etiopatogènia. Fisiopatologia. Diagnòstic. Avaluació del pacient obès i tractament integral.

  16.  Anatomia Patològica del sistema endocri.

     Mètodes del cas.

  1. Mètode del cas I: Neurohipòfisi.

  2. Mètode del cas II: Adenohipòfisi Hiperfunció.  

  3. Mètode del cas III:  Cirurgia endocrina (paratiroides, suprarenal, tiroides, bariàtrica).

  4. Mètode del cas IV: Càncer de tiroides.

  5. Mètode del cas V: Trastorns del desenvolupament sexual. Hipogonadisme primari i secundari.

  6. Mètode del cas VI: Suprarrenal.

  7. Mètode del cas VII: Complicacions agudes de la diabetis (hipoglucèmia greu, cetoacidosi diabètica, situació hiperosmolar.

Aprenentatge basat en Problemes:

 ABP I: Neurohipófisi.  

ABP II: Histopatològia del sistema endocrí.

ABP III: Diagnòstic diferencial dels diferents tipus de diabetis.

Laboratori d’habilitats:

  • LH. Diabetis. Medicació hipoglucemiant i modificació pauta insulina.

  • LH. Tiroides. Interpretació de perfiles hormonals i pla de tractament, aprendre els fonaments de la exploració tiroïdal, conèixer les bases del estudi ecogràfic de la tiroides, conèixer la tècnica de punció aspiració amb agulla  fina, familiaritzar-se amb els diferents diagnòstics citològics de tiroides.

  Virtual:   

Resolució de casos clínics de diabetis i nutrició.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

Els continguts s’impartiran utilitzant 4 metodologies o activitats formatives diferents:

- Classes magistrals: el professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d’alumnes.

- Mètode del cas: de forma grupal els alumnes resolen casos clínics que se’ls ha proporcionat amb antelació. L’alumne busca informació sobre el cas de forma dirigida contestant a preguntes formulades sobre el cas o ampliant aspectes sobre el cas concret. A l’aula l’alumne exposarà la informació obtinguda i la discutirà activament amb el professor i la resta del grup. Es una activitat que complementa la matèria de l’assignatura.

- Aprenentatge Basat en Problemes: Es realitza de forma grupal i a diferència del mètode del cas és l’estudiant qui té la responsabilitat de trobar la sol·lució al problema plantejat. En aquest sentit exigeig un grau de participació més activa per part de l’alumne i, sobretot, de major integració dels coneixements apresos. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d’aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. No inclou una conclusió o resum del problema en qüestió.

- El laboratori de habilitats es un àrea en la que el estudiant pot desarrollar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física en base a maniquís, robots i també pacients simuladors i malalts reals. Es realitzen amb grups reduïts.

- Aprenentatge virtual: Es basa en un treball individual sobre contingut docent a intranet que el professor ha preparat.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

L’avaluació final de l’alumne serà el resultat de l’avaluació de les diferents metodologies utilitzades. El pes percentual de cadascuna d’elles es detalla a continuació:

Avaluació teòrica: 70%

Examen parcial. Representa el 10% de la nota.

Examen final. Representa el 60% de la nota.

Proves escrites amb 30 i 60 preguntes tipus test, respectivament, de resposta múltiple (4 possibles respostes). Es descomptarà per cada resposta incorrecta 1/3 del valor de la mateixa. S’exigirà una puntuació igual o superior a 5 del examen final per superar la prova. El temps d'examen serà de 1,2 minuts per pregunta.

L’examen parcial no allibera matèria.

La matèria avaluada en l’examen de respostes múltiples inclou el contingut de les classes magistrals, el dels mètodes del cas, el de les sessions d’aprenentatge Basat en Problemes, el del material docent a intranet i, sobretot, el de la bibliografia principal recomanada.

Avaluació de la metodologia pràcticarepresentarà un 30% de la nota final. La nota final de la metodologia pràctica s’obtindrà a partir de la mitjana.

O Mètodes del mètodes del cas.

O Aprenentatge Basat en Problemes.

O Laboratori d’habilitats.

O Aprenentatge virtual.

S’avaluarà el nivell de coneixement, l’aplicació dels coneixements en la resolució de problemes, la capacitat de síntesi, la discussió de problemes, les habilitats comunicatives i l’actitud.

La qualificació en l’àrea de metodologia pràctica serà vàlida per al càlcul de la nota final en el cas d’avaluació teòrica en segona convocatòria.

Per calcular la nota final és imprescindible obtenir de la part una puntuació igual o superior a 5.

Bibliografia i recursos

- Fauci, Braunwald, Kasper, Hauser, Longo, Jameson, and Loscalzo, Eds. HARRISON PRINCIPIOS DE MEDICINA INTERNA. 17a edición. McGraw Hill, 2009. ISBN: 970-10-6788-6.

- Farreras-Rozman. MEDICINA INTERNA. 16ª edición. Elsevier, 2008. IBSN-13: 9788480863490.

- Henry M. Kronenberg, Shlomo Melmed, Kenneth S. Polonsky, and P. Reed Larsen. WILLIAMS TEXTBOOK OF ENDOCRINOLOGY. 11th Edition, 2008. ISBN: 978-1-4160-2911-3

Pàgines web recomanades.

www.sediabetes.org

www.seen.es

www.aace.com

www.thyroidmanager.org

www.endo-society.org

www.endotext.org

www.endocrinologiahoy.com/html/contenido.html

  © 2021 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00