Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaSistema Respiratori
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: català
Responsable
L’assignatura de SISTEMA RESPIRATORI té per objectiu que l’alumne adquireixi els coneixements teòrics, habilitats i actituds necessàries per a la detecció, diagnòstic i maneig de les malalties de l’aparell respiratori.
Per a la adequada consecució de les competències d’aquesta matèria fa falta la consecució de la major part de les competències de les matèries dels cursos precedents. Es necessari haver assolit coneixements suficients en anatomia general i específica del tòrax, així com en la estructura i funció de l’aparell respiratori.
L’objectiu general es capacitar a l’alumne en el coneixement de les principals malalties de l’aparell respiratori per a establir correctament els coneixements bàsics en quant a la seva prevenció, diagnòstic i tractament.
Al final del curs, l'alumne haurà de ser capaç de:
Classe magistral – 1
Insuficiència respiratòria. Classificació i causes. SDRA.
Classe magistral – 2
Insuficiència respiratòria. Tractament: oxigenoterapia, suport ventilatori no invasiu.
Mètode del cas – 1
Interpretació de les tècniques d’imatge bàsica.
Laboratori d’habilitats – 1
Exploració funcional respiratòria. Aplicacions clíniques.
Classe magistral – 3
Proves complementàries en patologia respiratòria.
Classe magistral – 4
Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). Definició i concepte, etiopatogenia i fisiopatologia. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica en la MPOC estable i durant les aguditzacions.
Classe magistral – 5
Asma bronquial. Definició i concepte, etiopatogenia i fisiopatologia. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica en l’asma estable i aguditzada.
Mètode del cas – 2
Maneig clínic de pacients asma – MPOC.
Classe magistral – 6
Bronquièctasis. Fibrosi quística. Definició i etiopatogenia. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica.
Laboratori d’habilitats – 2
Teràpia inhalada. Rehabilitació respiratòria.
Mètode del cas – 3
Malalties pulmonars vasculars I. Tromboembolisme pulmonar. Hipertensió pulmonar. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica.
Classe magistral – 7
Malalties pulmonars vasculars II. Hemorràgies pulmonars. Vasculitis. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica.
Classe magistral – 8
Càncer de pulmó. Presentació clínica. Classificació. Estratègia diagnòstica. Estadificació. Estratègia terapèutica. Prevenció.
Classe magistral – 9
Trastorns respiratoris durant el son. Aspectes clínics. Estratègia diagnòstica i terapèutica. Síndrome d’Obesitat – hipoventilació. Definició, etiopatogenia i fisiopatologia. Aspectes clínics. Diagnòstic. Maneig.
Classe magistral – 10
Síndromes d’hipoventilació alveolar. Malalties de la caixa toràcica. Afectació respiratòria en les malalties neuromusculars. Definició, etiopatogenia i fisiopatologia. Aspectes clínics. Estratègia diagnòstica. Maneig. Maneig de les teràpies respiratòries a domicili.
Laboratori d’habilitats – 3
Oxigenoterapia i tècniques de suport ventilatori.
Classe magistral – 11
Malalties pulmonars infiltratives difuses I. Concepte, etiopatogenia i fisiopatologia. Classificació. Aspectes clínics. Estratègia diagnostica i terapèutica. Pneumonitis intersticials idiopàtiques. Sarcoïdosi. Histiocitosis cèl·lules de Langerhans. Linfangioleiomiomatosi. Toxicitat pulmonar.
Mètode del cas – 4
Malalties pulmonars infiltratives difuses II. Alveolitis al·lèrgica extrínseca. Pneumoconiosi. Malalties relacionades amb l’asbest. Malalties d’origen laboral. Pneumònia eosinofílica. Definició i concepte. Etiopatogenia i fisiopatologia. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica.
Classe magistral – 12
Infeccions pulmonars adquirides a la comunitat. Refredat comú. Traqueobronquitis. Pneumònia adquirida en la comunitat. Abscés pulmonar. Concepte i etiopatogenia. Microbiologia. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica. Prevenció.
Mètode del cas – 5
Infeccions pulmonars nosocomials. Infeccions en malalts inmunocompromesos. Infeccions per fongs. Aspergil·losi pulmonar. Malalties parasitàries. Concepte i etiopatogenia. Microbiologia. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica. Prevenció.
Classe magistral – 13
Tuberculosi i altres micobacteriosis. Concepte i etiopatogenia. Microbiologia. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica. Prevenció.
Classe magistral – 14
Patologia del mediastí. Definició. Fisiopatologia. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica.
Classe magistral – 15
Traumatismes toràcics. Trasplantament pulmonar. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica.
Mètode del cas – 6
Malalties de la pleura. Embassament pleural. Empiema. Pneumotòrax. Quilotòrax. Definició i concepte. Etiopatogenia. Fisiopatologia. Aspectes clínics. Diagnòstic. Estratègia terapèutica.
Aprenentatge basat en problemes – 1
Malalties sistèmiques amb afectació pulmonar. Aspectes clínics. Diagnòstic. Maneig.
Aprenentatge basat en problemes – 2
Maneig clínic del pacient respiratori. Casos clínics.
La classe magistral es l’escenari en que un professor transmet el coneixent en un aula a tot el grup de alumnes. El format, no obstant, permet la introducció de activitats en grups reduïts dintre de l’aula i el desplegament d’estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.
El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Son activitats grupals que es resolen amb la participació activa del professor desprès de la deliberació dels estudiants.
L’aprenentatge basat en problemes te similituds amb el mètode del cas però difereix en que es responsabilitza als estudiants de trobar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d’aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. També es realitza en grups.
El laboratori de habilitats es un àrea en la que el estudiant pot desarrollar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física en base a maniquís, robots i també pacients simuladors i malalts reals. Es realitzen amb grups reduïts.
En l’aprenentatge virtual (Vi) els alumnes realitzaran una sèrie d’activitats personalitzades, planificades i tutoritzades, d’acord a les seves necessitats d’aprenentatge. Els enunciats i el material didàctic es faciliten a distancia, amb comunicació “on line”, però el seguiment d’aquets aprenentatge, resolució de dubtes i avaluació formativa s’efectua per via informàtica, a l’aula o despatx del professor. Aquestes activitats es reserven per a reforços o ampliacions de matèria, així com recerca d’informació relacionada. L’alumne pot també realitzar simulació de casuística i situacions professionals en un campus virtual.
Criteris d’avaluació
TEÒRICA: amb un valor del 70% de la nota global, constituïda per 2 exàmens:
- Examen parcial(15%): examen tipus test de 30 preguntes amb 4 possibles respostes. La NO presentació a l’examen parcial equival a un 0 al percentatge de l’examen parcial en la nota final de l’assignatura. En cas d’absència justificada, el pes de l’examen parcial serà absorbit per l’examen final. No allibera la matèria examinada per a l’examen final.
- Examen final(55%): examen tipus test de 60 preguntes amb 4 possibles respostes (50% de la nota de l'examen final), i 5 qüestions breus - resolució de casos clínics (50% de la nota de l'examen final). El contingut de l’examen inclou tota la matèria aportada en les diferents metodologies i activitats formatives utilitzades, així com en la bibliografia principal recomanada, i faran referència tan a aspectes teòrics com a casos o situacions clíniques. Es necessari aprovar (≥ 5) cada part per separat (test i preguntes curtes) per poder aprovar l’examen final.
* En l’examen tipus test es puntuarà amb 1 punt cada pregunta correcta; per cada pregunta amb resposta incorrecta es descomptarà 1/3 del valor de la resposta. Les preguntes no contestades no puntuaran.
ALTRES:
- Assistència i participació activa a classe, valoració del professor, avaluació continua en forma de mini-test, amb un valor del 10% de la nota global.
- Desenvolupament i presentació de l’ABP – 2 (Maneig clínic del pacient respiratori. Casos clínics), amb un valor del 10% de la nota global.
- Avaluació dels Laboratoris d’Habilitats (assistència + preguntes tipus test/ interpretació de proves funcionals respiratòries), amb un valor del 10% de la nota global.
En 2ª CONVOCATORIA l’avaluació consistirà en una prova escrita tipus resposta múltiple i preguntes breus - resolució de casos clínics amb el mateix format i, pes en la nota global de l’assignatura (55%), que l’examen final de primera convocatòria. Es necessari aprovar (≥ 5) cada part per separat (test i preguntes curtes) per poder aprovar l’examen de segona convocatòria.
La REVISIÓ DELS EXÀMENS es farà de forma individual amb l’alumne prèvia sol·licitud dintre dels períodes establerts.
QUALIFICACIÓ FINAL
La NOTA FINAL DE L‘ASSIGNATURA s’obtindrà de la mitjana ponderada obtinguda de l’examen parcial, examen final (1ª o 2ª convocatòria), participació a classe, ABP i Laboratoris d'Habilitats, amb expressió d’un decimal.
Es necessari aprovar l’examen final, o el de 2º convocatòria, amb nota ≥ 5 per aprovar l’assignatura i poder fer la suma ponderal dels apartats descrits prèviament.
En cas de suspendre l’assignatura no es guardarà cap nota pel proper curs.