Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaTerapèutica Rehabilitadora Multidisciplinària. Clínica II
Llengua d'impartició principal: anglès
Altres llengües d'impartició: català, castellà
Responsable
Dr. Oriol CANTÓ - oriolcanto@uic.es
Horari d'atenció
Poseu-vos en contacte amb nosaltres per concertar un dia i una hora: akramali@uic.es
En aquesta matèria es desenvoluparà l’activitat assistencial clínica pròpia d’un professional rehabilitador oral en l’àmbit de l’estètica i la funcionalitat orals. El programa de formació capacitarà l’alumnat per aconseguir les habilitats tècniques i quirúrgiques que un professional de l’odontologia restauradora estètica ha de tenir. S’exigirà un nivell d’anamnesi, d’exploració oral i d’exploracions complementàries de caràcter avançat i multidisciplinari; es recomanarà la realització d’uns tractaments mínims que es distribuiran al llarg dels quatre semestres del Màster Universitari en Odontologia Restauradora Estètica. Aquests tractaments tindran un caràcter avançat ja que es tracta de rehabilitacions orals en què el factor multidisciplinari té una importància destacada (des de pròtesis removibles fins a pròtesis implantosoportades, passant per les rehabilitacions adhesives dentosoportades i les pròtesis maxil·lofacials, entre altres procediments). En aquesta matèria l’alumne també aprendrà, mitjançant classes teòriques, el diagnòstic i el maneig de les parafuncions orals i els trastorns de l’articulació temporomandibular i dels músculs masticatoris i, mitjançant classes pràctiques, els procediments per confeccionar fèrules oclusives i per a la realització de test d’hipermobilitat articular.
Anatomia bucodental. Coneixement de la fisiopatologia de la malalties orals. Tècnica quirúrgica en relació amb la terapèutica dental i la pròtesi odontològica.
L’objectiu d’aquesta assignatura és aconseguir que els alumnes adquireixin coneixements avançats i de caràcter multidisciplinari relacionats amb la pràctica clínica en l’àmbit de l’odontologia restauradora estètica i que puguin obtenir una formació científica i quirúrgica com a experts en l’àmbit de l’odontologia restauradora estètica. Les patologies dels pacients que atendran poden requerir modificacions terapèutiques de grans paràmetres oclusius o estètics (dimensió vertical, pla oclusiu, PIC, línia incisiva, suport labial…).
Aquesta assignatura es desenvoluparà durant els dos cursos del programa de formació del Màster.
- Ser capaç d’utilitzar correctament la terminologia científica relacionada amb la disfunció temporomandibular i l’odontologia restauradora estètica, fent una anàlisi i un diagnòstic extraoral correctes del terç inferior de la cara dels pacients, destacant els aspectes estètics i funcionals de les dents i parts toves de la boca en aquesta anàlisi. Saber efectuar també una exploració i un diagnòstic intraoral correctes de l’aparell masticatori dels pacients.
- Ser capaç d’identificar i reproduir els criteris de la macroestètica i la microestètica dental, també en els teixits durs i tous de la boca.
- Comunicar-se amb els pacients a fi d’explicar-los, amb criteris científics però amb un llenguatge entenedor, el diagnòstic, el pla de tractament i el pronòstic, en relació amb l’evidència científica. Aquesta relació “rehabilitador-pacient” ha de permetre que el pacient pugui escollir entre els diferents tipus de pròtesis estomatològiques proposades amb un pronòstic al més fiable possible.
- Dur a terme les preparacions orals sobre mucoses, sobre dents i sobre implants (tallats, impressions, proves de les estructures, exàmens oclusius…) per confeccionar pròtesis estomatològiques en pacients que presenten trastorns orals avançats i en un ambient professional multidisciplinari.
- Tenir un coneixement clar i avançat en conceptes com l’osteointegració, l’adaptació passiva, el torque, la connexió implantològica, la superfície de l’implant, els tipus de pilar protètic, els tipus d’impressions que s’han de realitzar, la transferència dels paràmetres oclusius funcionals i estètics…També hauran de triar, de manera personalitzada per a cada pacient, els diferents additaments implantològics i fer les diferents proves i comprovacions dels components protètics durant el procés de confecció de les pròtesis orals, i aconseguir controlar aquest procés en tot moment per tal que les pròtesis estomatològiques acabades compleixin els objectius funcionals i estètics marcats en un inici.
- Instal·lar les pròtesis estomatològiques (removibles, fixes sobre dents, implantològiques, mixtes i maxil·lofacials) en la boca del pacient, instruint el pacient perquè en faci un bon ús i manteniment. Així mateix, fer el seguiment de l’adaptació que els pacients han de realitzar a les noves pròtesis, amb les modificacions protètiques necessàries en cada cas concret.
- Tenir coneixements científics per triar el tipus de material amb el qual estigui confeccionada la rehabilitació que s’instal·la en el pacient.
- Ser capaç de fer anàlisis i diagnòstics, clínics i de laboratori, de l’oclusió dental i de la dinàmica mandibular i efectuar encerats diagnòstics i terapèutics sobre els models de guix de les boques dels pacients per aconseguir rehabilitar-ne la oclusió dental i l’equilibri entre l’estètica i les funcions articular i oclusiva, tenint en compte factors multidisciplinaris de l’aparell masticatori.
- Fer tallats selectius de les dents per aconseguir equilibrar la dinàmica mandibular i l’oclusió dental.
- Fer fèrules de protecció articular i oclusiva.
El contingut de l’assignatura són els tractaments dels casos clínics multidisciplinaris que desenvolupa l’alumnat. Aquests casos són una continuació dels tractaments realitzats durant el primer curs juntament amb nous casos d’alta complexitat. Es duen a terme els casos en combinació amb els diferents programes del Màster d’Implants, Ortodòncia i Endodòncia, principalment.
Metodologia:
Classes expositives
Aprenentatge tutoritzat pràctic-clínic
Aprenentatge dirigit en petits grups
Resolució de problemes en el taller dental
L’avaluació d’aquesta matèria es farà mitjançant diferents procediments. L’avaluació contínua serà el principi bàsic que cal aconseguir. Per a aquesta avaluació s’obtindran diferents qualificacions, al llarg dels dos cursos acadèmics, de les activitats formatives.
En l’activitat formativa CM (classes magistrals) es faran proves escrites (exàmens) per poder avaluar els coneixements teòrics que s’han adquirit en el transcurs de les CM, relacionats amb l’àmbit de l’articulació temporomandibular i de les alteracions dels seus músculs, i també es valorarà la participació directa i personal en el desenvolupament de classe.
En l’activitat formativa CUO (pràctiques clíniques externes) es valorarà la participació directa i personal de l’alumne en el desenvolupament d’aquesta activitat (manteniment actualitzat de la història clínica i del curs clínic, seguiment dels protocols de treball clínic existents a la Clínica Universitària d’Odontologia, realització de la temporalització corresponent del pla de tractament determinat per a cada pacient…). Les avaluacions dels alumnes, en aquesta matèria, posaran l’accent en el nivell d’adquisició dels coneixements i les habilitats clíniques, tecnològiques i quirúrgiques que ha de tenir un odontòleg rehabilitador (per exemple, es tindrà en compte si hi ha o no una seqüència fotogràfica de la confecció de la rehabilitació oral, les repeticions o no de diferents fases dels tractaments, l’aparició o no de complicacions operatòries, la cerca de la simplicitat o de la complexitat en les tècniques empleades, el nivell de la seva valoració subjectiva durant el diagnòstic i el tractament…), així com en els coneixements teòrics relacionats amb la patologia concreta de cada pacient. Tot això sense perdre de vista que és una activitat formativa que es realitza clínicament; la relació que s’estableix entre l’odontòleg i el pacient també s’avaluarà i es valorarà la capacitat de comunicació de l’alumne.
En l’activitat formativa LAB (laboratori) es valorarà la participació directa i personal de l’alumne en el desenvolupament d’aquesta activitat. Les avaluacions dels alumnes en aquesta matèria posaran l’accent en el nivell d’adquisició dels coneixements i les habilitats tecnològiques i quirúrgiques que ha de tenir un odontòleg rehabilitador en el camp del laboratori dental i relacionats amb l’odontologia restauradora estètica (buidatge de models, muntatges en articulador, confecció d’encerats diagnòstics, de claus de silicona, duplicats, planxes-bases, fèrules de diferents tipus, pròtesis provisionals; reparacions protètiques…), així com en el nivell dels coneixements científics relacionats amb la patologia de cada pacient.
Participació directa i personal: 20%
Avaluació de les proves escrites: 10%
Adquisició d’habilitats clíniques, tècniques i quirúrgiques: 30%
Coneixements científics de la patologia del pacient: 30%
Comunicació odontòleg-pacient: 10%
RevistEs científiques:
- Jornal of Dental Research
- Clinical Oral Implants Research
- Dental Materials
- Clinical Oral Investigations
- International Journal of oral Andl maxillofacial Implants
- Journal of prosthetic dentistry
- Journal of oral rehabilitation