Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaTerapèutica Rehabilitadora Multidisciplinària. Clínica I
Llengua d'impartició principal: anglès
Altres llengües d'impartició: català, castellà
L’odontologia restauradora és la part de l’odontologia que s’encarrega de tornar la funció oclusiva i masticatòria, l’anatomia, l’articulació del llenguatge i l’estètica alterades de l’aparell estomatognàtic; també s’encarrega de resoldre tota la patologia originada per càries, malaltia periodontal o traumatismes, mitjançant una pròtesi dental fixa o removible o mitjançant procediments i tècniques d’odontologia adhesiva.
Calen coneixements avançats d’anatomia bucodental i un coneixement ampli de la fisiopatologia de les malalties orals per poder realitzar un diagnòstic correcte i poder aplicar les tècniques adequades, tant quirúrgiques com prostodòntiques.
L’objectiu d’aquesta assignatura és aconseguir que els alumnes adquireixin coneixements avançats de caràcter multidisciplinari mitjançant la pràctica clínica i que puguin obtenir una formació científica i quirúrgica com a experts en odontologia restauradora estètica. Els processos patològics dels pacients requeriran, en molts casos, modificacions dels diferents patrons oclusius i/o estètics. Per exemple: dimensió vertical, pla oclusiu, posicions interdentals, modificacions del suport de llavis, etc.
Aquesta assignatura es desenvoluparà durant els dos cursos del programa de formació del Màster.
- Ser capaç d’utilitzar correctament la terminologia científica relacionada amb la disfunció temporomandibular i l’odontologia restauradora estètica, i fer una anàlisi i un diagnòstic extraoral correctes del terç inferior de la cara dels pacients, i saber destacar els aspectes estètics i funcionals de les dents i les parts toves de la boca en aquesta anàlisi. També ha de saber efectuar una exploració i un diagnòstic intraoral correctes de l’aparell masticatori dels pacients.
- Ser capaç d’identificar i reproduir els criteris de la macroestètica i microestètica dental, tant en els teixits durs com en els tous de la boca.
- Comunicar-se amb els pacients per tal d’explicar, amb criteris científics però amb un llenguatge entenedor, el diagnòstic, el pla de tractament i el pronòstic, pel que fa a l’evidència científica. Aquesta relació “rehabilitador-pacient” ha de permetre que el pacient pugui escollir entre els diferents tipus de pròtesis estomatològiques proposades amb un pronòstic al més fiable possible.
- Actuar sobre les mucoses, sobre les dents i sobre els implants (tallats, impressions, proves de les estructures, exàmens oclusius...) per realitzar pròtesis estomatològiques en pacients que pateixen trastorns orals complexos i dins d’un ambient professional multidisciplinari.
- Tenir un coneixement clar i avançat en conceptes com l’osteointegració, l’adaptació passiva, el torque, la connexió implantològica, la superfície de l’implant, els tipus de pilar protètic, els tipus d’impressions que s’han de realitzar, la transferència dels paràmetres oclusius, funcionals i estètics de la boca al laboratori. També hauran de triar, de manera personalitzada per a cada pacient, els diferents additaments implantològics i fer les diferents proves i comprovacions dels components protètics durant el procés de confecció de les pròtesis orals, i aconseguir controlar aquest procés en tot moment per tal que les pròtesis estomatològiques acabades obtinguin els objectius funcionals i estètics proposats a l’inici del tractament.
- Col·locar les pròtesis estomatològiques (removibles, fixes sobre dents o implants, mixtes i maxil·lofacials) en el pacient, instruint i motivant el pacient perquè en faci un bon ús i manteniment. Així mateix, fer el seguiment i control de l’adaptació de les noves pròtesis, i efectuar les modificacions protètiques necessàries requerides.
- Tenir coneixements científics per triar el tipus de material amb què es confeccionarà la pròtesi que s’instal·la en el pacient.
- Ser capaç de fer anàlisis i diagnòstics clínics i de laboratori, de l’oclusió dental i de la dinàmica mandibular i efectuar encerats diagnòstics i models de guix de les boques dels pacients per aconseguir rehabilitar-ne la funció dental i l’equilibri entre l’estètica i les funcions articular i oclusiva, tenint en compte tots els aspectes complexos de l’aparell masticatori.
- Fer tallats selectius de les dents per aconseguir equilibrar la dinàmica mandibular i l’oclusió dental.
- Fer fèrules de protecció articular i oclusiva.
El contingut de l’assignatura són els tractaments dels casos clínics multidisciplinaris que porta a terme l’alumne, començant pels més senzills i acabant en la mesura que es consolida en la seva formació pels casos d’alta complexitat.
Metodologia:
Classes teòriques presencials i via Webex
Aprenentatge tutelat pràctic i clínic
Aprenentatge en petits grups
Resolució de problemes al laboratori dental
Activitats formatives:
CM
CUO
LAB
· Participació directa i personal: 20%
· Adquisició d’habilitats clíniques, tècniques i quirúrgiques: 35%
· Coneixements científics de la patologia del pacient: 35%
· Comunicació odontòleg-pacient: 10%
Aquesta avaluació l’ha de registrar el professorat responsable de la matèria i comunicar-la de manera contínua a cadascun dels professors-tutors dels alumnes i al professor coordinador de l’avaluació.
Michael Cohen; Interdisciplinary Treatment Planning, Volume I: Principles, Design, Implementation
Rafi Romano; The Art of Treatment Planning: Dental and Medical Approaches to the Face and Smile
Rafi Romano; The Art of the Smile: Integrating Prosthodontics, Orthodontics, Periodontics, Dental Technology, and Plastic Surgery in Esthetic Dental Treatment
Revistas científicas:
- Jornal of Dental Research
- Clinical Oral Implants Research
- Dental Materials
- Clinical Oral Investigations
- International Journal of oral and maxillofacial Implants
- Journal of prosthetic dentistry
- Journal of oral rehabilitation
- The International Journal of Esthetic Dentistry