Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaSistema Digestiu Quirúrgic
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dr. Josep Maria BADIA - jmbadia@uic.es
Altres professors
Dr. Miguel Ángel CARRASCO - mcarrasco@uic.es
Lc. Angel GARCÍA - agarcias@uic.es
Dr. Manuel BARDAJÍ - mbardaji@uic.es
Lda. Nuria ROSÓN - nroson@uic.es
Dra. Laura LLADÓ - lllado@uic.es
Horari d'atenció
Responsable: Dr Josep Mª Badia
Professors:
Dr. Manuel Bardají
Dr. Àngel Garcia-Sanpedro
Dra. Nuria Roson
Dr. MA. Carrasco
Dra. Laura Lladó
L’assignatura “Sistema Digestiu Quirúrgic” té per objectiu que l’alumne adquireixi els coneixements teòrics, habilitats i actituds necessàries per a la detecció, diagnòstic i maneig de les malalties de l’aparell digestiu des de la vessants quirúrgica. El temari es desenvolupa en coordinació amb l’assignatura de “Sistema Digestiu Mèdic”, amb la qual es complementa.
Per cursar aquesta assignatura és imprescindible tenir aprovat:
a) Estructura i Funció: Sistema Endocrinològic i Digestiu
Per a la adequada consecució de les competències d’aquesta matèria es recomana la consecució de les competències d’algunes matèries dels cursos precedents, en especial:
a) Biologia cel·lular
b) Bioquímica bàsica
c) Biologia molecular
d) Biologia cel·lular i del desenvolupament
e) Histologia humana
g) PDT Fisiopatologia Mèdica
h) PDT Fisiopatologia Quirúrgica
Capacitar a l’alumne en el reconeixement de les principals malalties de l’aparell digestiu per a establir correctament la seva prevenció, diagnòstic i orientació terapèutica.
Adquirir els coneixements teòrics i les habilitats clíniques necessàries per identificar els principals problemes de la patologia digestiva des de la vessant més quirúrgica i orientar el seu diagnòstic i tractament.
Adquirir les habilitats quirúrgiques ajustades al nivell de coneixement de l’estudiant de 4rt.
1 Dominar la terminologia i el llenguatge mèdic, en especial el quirúrgic.
2 Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a la autonomia del pacient, les seves creences i cultura.
3 Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a altres professionals de la salut, adquirint habilitats del treball en equip.
4 Realitzar un examen físic correcte tant dels signes pròpiament referits a la patologia gastroenterològica i hepàtica com de la resta d'aparells. L'exploració física abdominal és d’especial importància en les patologies digestives. Inclou inspecció, palpació, valorant la capacitat de depressió de la paret muscular, el dolor desencadenat per l’exploració i el seu possible origen en la irritació del peritoneu, la detecció de masses i les seves característiques, la detecció de les visceromegàlies (fetge i melsa) i adenopaties inguinals, l’auscultació dels sorolls abdominals i les seves característiques, a més de la detecció de bufs abdominals o de “bazuqueo” gàstric. És també essencial el coneixement del tacte rectal i la paracentesi.
5 Agrupar els elements de la anamnesi i examen físic en un síndrome que es correspongui amb l’expressió de la malaltia.
6 Conèixer les distintes tècniques en el diagnòstic de les malalties digestives.
7 Interpretar la radiografia simple d’abdomen, el trànsit esofagogastrointestinal i l’ènema opac. Interpretar altres exploracions complementaries como l’ecografia abdominal, la tomografia axial computadoritzada i la ressonància nuclear magnètica
8 Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicacions de la gastroscòpia, colonoscòpia, polipectomia, colangiografia retrògrada endoscòpica i l’esfinterectomia endoscòpica.
9 Conèixer els tractaments quirúrgics de la patologia digestiva
10 Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicaciones de les intervencions quirúrgiques més freqüents, el maneig postoperatori habitual de la cirurgia digestiva, les indicacions i el maneig de les sondes i drenatges més utilitzats.
11 Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació clínica i biomèdica per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
12 Conèixer els fonaments de la relació entre professional de les ciències de la salut i pacient, la transmissió d’informació clínica, el consentiment informat i la resolució de conflictes relacionats.
T
|
TEMA 1 –Anatomia patològica esòfago-gàstrica. Patología no tumoral del esòfag i del estómac. Hernia d’hiatus, diverticulosi, esofagitis per reflux, esòfag de Barrett, esofagitis infeccioses i químiques. Gastritis aguda i crònica, formes especials de gastritis, gastropatia hipertròfica, úlcera gàstrica aguda, úlcera pèptica gastroduodenal. Patologia tumoral de l’esòfag i l’estómac. Tumors benignes i malignes esofàgics. Tumors benignes i malignes gàstrics. Limfomes gàstrics. |
|
|
TEMA 2 – Complicacions de la malaltia pèptica. Perforació, estenosi, hemorràgia. Tractament quirúrgic de la malaltia pèptica gastroduodenal. |
|
|
TEMA 3 – Patologia del diafragma i l’esòfag. Hèrnies diafragmàtiques. Cirurgia del reflux. Alteracions estructurals esofàgiques: anells, diverticles. Cossos estranys i perforacions. |
|
|
TEMA 4 – Neoplàsies esofàgiques. Clínica, diagnòstic i maneig quirúrgic/oncològic. |
|
|
TEMA 5 – Tumors esòfagogastroduodenals. Tumors benignes i malignes d’esòfag i estómac. Patologia de l'estómac operat: complicacions funcionals, gastritis per reflux, ulcus recidivant, càncer de monyó gàstric. |
|
|
TEMA 6 – Traumatismes de l'esòfag i estómac. Traumatismes i anomalies estructurals de l'esòfag i estómac. Patologia mecànica: dilatació aguda, síndrome de Boerhave, vòlvul gàstric, bezoar. |
|
|
TEMA 7 – Cirurgia del colon benigne. Tractament quirúrgic de la malaltia inflamatòria intestinal i altres patologies no neoplàsiques. |
|
|
TEMA 8 – Diverticulosis. Malaltia diverticular del colon. Altres diverticulosis intestinals. Diverticle de Meckel. |
|
|
TEMA 9 – Apendicitis aguda. |
|
|
TEMA 10 – Abdomen agut. Causes, maneig mèdico-quirúrgic i complicacions. |
|
|
TEMA 11 – Peritonitis de causa infecciosa. Peritonitis secundària. Peritonitis postoperatòria. Peritonitis terciària. |
|
|
TEMA 12 – Maneig de la peritonitis secundària. |
|
|
TEMA 13 – Patologia benigna anorectal. Hemorroides, infecció perianal, fissura, úlcera solitària de recte, prolapse rectal. |
|
|
TEMA 14 – Càncer colorectal. Tumors de còlon i recte. Càncer de canal anal. |
|
|
TEMA 15 – Oclusió intestinal. Ili paralític i ili mecànic. Algoritme diagnòstic i tractament. |
|
|
TEMA 16 – Introducció pràctica a la cirurgia laparoscòpica: utillatge i material. Tècniques bàsiques de manipulació de teixits, dissecció i sutura. |
|
|
TEMA 17 – Radiologia digestiva. Indicacions de les tècniques de diagnòstic per la imatge en patologia digestiva: radiologia simple, radiologia amb contrast baritat, ecografia, TC i RM. |
|
|
TEMA 18 – AP Fetge 2. Tumors hepátics i de vies biliars. Pseudotumors i tumors benignes. Tumors malignes: hepatocarcinoma, colangiocarcinoma, angiosarcoma. Tumors benignes i malignes de l’arbre biliar. Anatomia patológica de la vesícula biliar i pàncrees exocri. Patologia del pàncrees. Tumors: tumors quístics seros i mucinós, carcinoma ductal de pàncrees. |
|
|
TEMA 19 – Traumatisme abdominal. Trauma abdominal tancat i obert. Fístules pancreàtiques i intestinals. |
|
|
TEMA 20 – Infecció hepato-esplènica. Abscès hepàtic, hidatidosi, abscès esplènic. |
|
|
TEMA 21 – Litiasi biliar. Colecistectomia. Colecistitis i colangitis agudes. |
|
|
TEMA 22 – Pancreatitis aguda. Anomalies congènites. Pancreatitis aguda: etiologia, diagnòstic, tractament. Indicacions quirúrgiques a la pancreatitis aguda. |
|
|
TEMA 23 – Pancreatitis crònica. Tractament de la insuficiència pancreática. Indicacions quirúrgiques a la pancreatitis crònica. Trasplantament de pàncrees. |
|
|
TEMA 24 – Càncer de pàncrees. Tumors exocrins, tumors quístics. Tumors endocrins del pàncrees. |
|
|
TEMA 25 – Patologia de la paret abdominal. Hèrnies i eventracions. |
|
|
TEMA 26 – Cirurgia hepàtica. Tumors hepàtics secundaris. Tractament de la hipertensió portal i de l'ascites refractària. |
|
|
TEMA 27 – Trasplantament hepàtic. |
|
|
TEMA 28 – Patologia quirúrgica de la via biliar. Neoplàsies de vesícula i via biliar. |
|
PRÀCTICA CLÍNICA. Seminaris
1 Hepatitis aguda
2 Dolor abdominal no quirúrgic
3 Pancreatitis aguda i complicacions
4 Complicacions de la Cirrosis hepàtica
5 Abdomen agut no traumàtic
6 Icterícia
7 HDA no varicosa
8 Traumatisme abdominal obert i tancat
9 Diagnòstic per imatge de l'oclusió intestinal
10 Isquèmia intestinal i hemorràgia digestiva baixa (HDB)
11 Diagnòstic per la imatge de les malalties hepàtiques
12 Diagnòstic per la imatge de les malalties pancreàtiques i biliars
CM: La classe magistral es l’escenari en que un professor transmet el coneixent en un aula a tot el grup de alumnes. El format, no obstant, permet la introducció de activitats en grups reduïts dintre de l’aula i el desplegament d’estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.
MC: El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Son activitats de grup que es resolen amb la participació activa del professor desprès de la deliberació dels estudiants.
ABP: L’aprenentatge basat en problemes té similituds amb el mètode del cas però difereix en que es responsabilitza als estudiants de trobar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d’aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. També es realitza en grups.
LH: El laboratori d'habilitats es realitza en grups reduïts, es un àrea en la que l’estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física en base a models, robots, pacients simuladors o malalts reals. És també un àrea per el coneixement més pràctic d’exploracions complementàries i mesures terapèutiques.
PC: La practica clínica promou l’aprenentatge a partir del model. Els metges, i resta del personal sanitari, son els models dels estudiants que acudeixen als seus llocs de treball per aprendre. Amb el temps els propis estudiants acaben desplegant competències que els permeten un cert grau d’autonomia supervisada. El professional que es el model actua com tutor que facilita l’aprenentatge. Les PC consten d’un període de 3 setmanes en grups de 5 alumnes que es realitzen als serveis hospitalaris de digestiu i cirurgia. Els alumnes són distribuïts en diferents Unitats Assistencials, Hospitalització i Consultes Ambulatòries. L’horari de practiques es de 9 a 14 h amb integració total a l’equip mèdic assignat. Es controla l’assistència, acceptant-se, únicament, 2 absències justificades.
SEM: Seminaris. Per tal de potenciar els objectius de l’assignatura, durant el període de pràctica clínica els alumnes tindran un total de 12 seminaris d’una hora de duració. L' objectiu dels seminaris es aconseguir la participació activa dels estudiants, amb diàleg entre professor i alumnes, estimulant l'aprenentatge, fent èmfasi en la connexió entre els conceptes teòrics i els pràctics i per aclarir dubtes. Una premissa fonamental dels seminaris és el coneixement previ, per part de l’alumne del tema a tractar. Els seminaris serveixen també per l’avaluació continuada de l'alumne.
Criteris d’avaluació
Es valorarà l’assistència i participació a classe, en especial als mètodes del cas, ABP i laboratoris d’habilitats, on es farà control de presència.
Per a la puntuació global de l’assignatura el pes relatiu de l’avaluació pràctica i del examen teòric es del 15 % i 85 %, respectivament.
- Per presentar-se a l’examen teòric final, cal haver aprovat l’avaluació de pràctiques clíniques.
Teòrica: amb un valor del 85 % de la nota global, constituïda per la suma ponderada de les notes dels 2 exàmens.
- examen parcial (20 %): examen tipus test de de qüestions teòriques i resolució de casos clínics Les preguntes tenen 5 possibles respostes. (*)
- examen final (65 %): examen tipus test de de qüestions teòriques i resolució de casos clínics Les preguntes tenen 5 possibles respostes. (*)
(*) En l’examen tipus test es puntuarà amb 1 punt cada pregunta correcta; per cada pregunta amb resposta incorrecta es descomptarà un terç del valor de la pregunta.
Pràctiques clíniques: Tenen un valor del 15% de la nota global. L'assistència es obligatòria acceptant-se, únicament, 2 absències justificades en les tres setmanes de pràctiques.
A cada alumne se li encarregarà un cas clínic real, a partir del qual ha de fer:
– presentació oral de 10 minuts, seguida per discussió pel grup.
– informe escrit d’alta, recollint història clínica, exploració física, interpretació de proves complementàries, identificació de problemes, plantejament diagnòstic i terapèutic. El document es lliurarà juntament amb el dossier portafoli.
L’avaluació es farà seguint els següents percentatges:
– Actitud i portafoli 40%
– Habilitats adquirides 20%
– Presentació oral i informe clínic 40%
L’avaluació de la 2ª convocatòria de les pràctiques clíniques consistirà en una prova escrita tipus resposta múltiple amb descompte de les respostes errònies i/o preguntes breus relacionades amb un cas clínic. La superació de les pràctiques clíniques es conservaran un curs acadèmic addicional fins a la 2ª convocatòria del següent curs acadèmic.
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
· Fauci, Braunwald, Kasper, Hauser, Longo, Jameson, and Loscalzo, Eds. HARRISON PRINCIPIOS DE MEDICINA INTERNA. 17a edición. McGraw Hill, 2009. ISBN: 970-10-6788-6.
· Farreras-Rozman. MEDICINA INTERNA. 17ª edición. Elsevier, 2011. IBSN: 84-8086-487-7
· Peter J. Morris (Editor), William C. Wood (Editor).Oxford Textbook of Surgery.
· Parrilla Paricio P, Jaurrieta Mas E, Moreno Azcoitia Eds. Cirugía AEC. Manual de la Asociación Española de Cirujanos. Madrid, 2005. Ed Panamericana.
· F. Brunicardi , Dana Andersen, Timothy Billiar, David DunnJohn Hunter, Jeffrey Matthews, Raphael E. Pollock Schwartz's Principles of Surgery, Ninth Edition.
Recursos d’internet
· http://www.websurg.com/index.php?lng=es
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: