Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaSistema Digestiu Mèdic
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dr. Esteban SAPERAS - esaperas@uic.es
Altres professors
Dr. Miguel Ángel CARRASCO - mcarrasco@uic.es
Dr. Ignacio PUIG - ipuigc@uic.es
Dr. Joaquin RIGAU - jrigau@uic.es
Dr. Pau SORT - psort-alumni@uic.es
Lc. José Walter HUAMAN - jwhuaman@uic.es
Dr. Félix JUNQUERA - fjunquera@uic.es
Horari d'atenció
Coordinador (CREA) : Dr. Esteve Saperas
Professors:
Dr. Pau Sort
Dr. Joaquim Rigau
Dr. Miquel Angel Carrasco
Dr. Walter Huaman
Dr Felix Junquera
Dr. Ignasi Puig
Dr. Esteve Saperas
L’assignatura “Sistema Digestiu” té per objectiu que l’alumne adquireixi els coneixements teòrics, habilitats i actituds necessàries per a la detecció, diagnòstic i maneig de les malalties de l’aparell digestiu des de la vessant mèdica.
Per cursar aquesta assignatura és imprescindible tenir aprovat:
a) Estructura i Funció: Sistema Endocrinològic i Digestiu
Per a la adequada consecució de les competències d’aquesta matèria es recomana la consecució de les competències d’algunes matèries dels cursos precedents, en especial:
a) Biologia cel·lular
b) Bioquímica bàsica
c) Biologia molecular
d) Biologia cel·lular i del desenvolupament
e) Histologia humana
g) PDT Fisiopatologia Mèdica
h) PDT Fisiopatologia Quirúrgica
Capacitar a l’alumne en el reconeixement de les principals malalties de l’aparell digestiu per a establir correctament la seva prevenció, diagnòstic i orientació terapèutica.Amb aquest objectiu, l'alumne ha d'adquirir els coneixements teòrics i les habilitats clíniques necessàries per ser capaç d'identificar els principals problemes de la patologia digestiva i orientar el seu diagnòstic i tractament, que es concreten en els objectius específics següents.
1 Dominar la terminologia i el llenguatge mèdic.
2 Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a la autonomia del pacient, les seves creences i cultura.
3 Desenvolupar la pràctica professional amb respecte a altres professionals de la salut, adquirint habilitats del treball en equip.
4 Realitzar un examen físic correcte tant dels signes pròpiament referits a la patologia gastroenterològica i hepàtica com de la resta d'aparells. L'exploració física abdominal és d’especial importància en les patologies digestives. Inclou inspecció, palpació, valorant la capacitat de depressió de la paret muscular, el dolor desencadenat per l’exploració i el seu possible origen en la irritació del peritoneu, la detecció de masses i les seves característiques, la detecció de les visceromegàlies (fetge i melsa) i adenopaties inguinals, l’auscultació dels sorolls abdominals i les seves característiques, a més de la detecció de bufs abdominals o de “bazuqueo” gàstric. És també essencial el coneixement del tacte rectal i la paracentesi.
5 Agrupar els elements de la anamnesi i exámen físic en un síndrome que es correspongui amb l’expressió de la malaltia.
6 Conèixer les distintes tècniques en el diagnòstic de les malalties digestives.
7 Interpretar la radiografia simple d’abdomen, el trànsit esofagogastrointestinal i l’ènema opac. Interpretar altres exploracions complementaries como l’ecografia abdominal, la tomografia axial computadoritzada i la ressonància nuclear magnètica
8 Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicacions de la gastroscòpia, colonoscòpia, polipectomia, colangiografia retrògrada endoscòpica i l’esfinterectomia endoscòpica.
9 Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicacions de les proves funcionals digestives més comuns.
10 Conèixer els tractaments mèdics o quirúrgics de la patologia digestiva
11 Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicaciones de les intervencions quirúrgiques més freqüents
12 Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació clínica i biomèdica per a obtenir, organitzar, interpretar i comunicar la informació científica i sanitària.
13 Conèixer els fonaments de la relació entre professional de les ciències de la salut i pacient, la transmissió d’informació clínica, el consentiment informat i la resolució de conflictes relacionats.
|
Tema -metodologia- Professor |
|
|
Tema 1. CM (Dr. E Saperas). Malalties esòfago-gàstriques. Malaltia per reflux gastroesofàgic. Esofagitis, esòfag de Barrett. Esofagitis càustiques. Gastritis agudes i cròniques. Helicobacter pylorii. Duodenitis. Malaltia pèptica. Ulcus gastroduodenal. Paper de l'Helicobacter pilorii. Complicacions de la malaltia ulcerosa, HDA . |
|
|
Tema 2. CM (Dr. W Huamann). Alteracions motores digestives. Patologia de la motilitat esofàgica. Acalasia. Dispèsia funcional. Gastroparesia. IBS. Alteracions de la motilitat intestinal. Pseudobstrucció aguda i crònica. Diarrea i restrenyiment funcional. |
|
|
Tema 3. MC (Dr.E Saperas ). Dispepsia |
|
|
Tema 4. LH (Dr. I. Puig). Historia clínica i exploració física digestives. Cirrosi, malabsorció. Malaties de la cavitat bucal. Carcinoma de boca i llengua. Patologia salival: infecciosa, neoplàsica, inflamatòria, litiàsica, carencial. Manifestacions de malalties sistèmiques. Tècniques: paracentesi, exploració de cavitat oral, tacte rectal, sonda de Sengstaken, Sonda nasogàstrica. |
|
|
Tema 5. LH (Dr. W Huaman). Exploracions funcionals digestives. pHmetria, manometria, gammagrafia, proves de provocació. Trastorns de la funció del sòl pelvià. Disinèrgia i incontinència fecal. Estudis de fisiologia anorectal. |
|
|
Tema 4. LH (Dr. I. Puig). Historia clínica i exploració física digestives. Cirrosi, malabsorció. Malaties de la cavitat bucal. Carcinoma de boca i llengua. Patologia salival: infecciosa, neoplàsica, inflamatòria, litiàsica, carencial. Manifestacions de malalties sistèmiques. Tècniques: paracentesi, exploració de cavitat oral, tacte rectal, sonda de Sengstaken, Sonda nasogàstrica. |
|
|
Tema 5. LH (Dr. W Huaman). Exploracions funcionals digestives. pHmetria, manometria, gammagrafia, proves de provocació. Trastorns de la funció del sòl pelvià. Disinèrgia i incontinència fecal. Estudis de fisiologia anorectal. |
|
|
Tema 6. MC (Dr. W Human ). Disfàgia. |
|
|
Tema 7. CM (Dr. E Saperas). Malaltia inflamatòria intestinal. Colitis ulcerosa. Malaltia inflamatòria intestinal. Malaltia de Crohn. Altres colitis. Malaltia de Behçet. Endometriosi colònica. |
|
|
Tema 8. CM (Dr. MA Carrasco). AP Intestinal. Patología intestinal no tumoral. Síndromes de malabsorció:Malaltia celíaca, esprue tropical, malaltia de Whipple, linfangiectasia, abetalipoproteinemia,dèficit de disacaridases. Malaltia inflamatòria intestinal: malaltia de Crohn i colitis ulcerosa. Malalties infeccioses. Enterocolitis infeccioses: virals, bacterianes i parasitàries. Diverticle de Meckel. Enfermedad de Hirschprung. Malaltia diverticular. Colitis colàgena i linfocítica. Trastorns vasculars: isquèmia intestinal i angiodisplàsia. Enterocolitis iatrogènica (postradioterapia, per fàrmacs). Patologia intestinal tumoral. Tumors intestinals. Pòlips, síndromes de poliposis intestinals. Tumors malignes. Carcinoma colorectal. Morfologia i estadiatge del tumor colorectal. Altres tumors i limfomes intestinals. |
|
|
Tema 9. CM (Dr. E Saperas). Poliposis intestinals i adenocarcinoma de colon. |
|
|
Tema 10. MC (Dr. E Saperas). Malaltia inflamatòria intestinal. |
|
|
Tema 11. MC (Dr. I. Puig) Tumors intestinals. Tumors epitelials i mesenquimatosos de budell prim. Linfoma intestinal. Tumors metastàsics. |
|
|
Parcial + Tema 12. CM (Dr. E Saperas). Patologia peritoneal. Peritonitis tuberculosa, poliserositis recurrent, paniculitis mesentèrica retràctil, tumors peritoneals i retroperitoneals. |
|
|
Tema 13. ABP Tema 13. ABP (Dr.W. Huaman ). Malabsorció intestinal. Causes especifiques de malabsorció. Malaltia Celiaca. Malalties infeccioses: disbacteriosi, malaltia de Whipple, infeccions bacterianes i parasitàries agudes i cròniques. Malabsorció post-cirurgia: cirurgia bariátrica, síndrome de l’intestí curt. Patologia pancreàtica i biliar. Altres causes de malabsorció. Colitis colàgena i limfocítica. |
|
|
Tema 14. MC (Dr. E Saperas). Càncer colorectal. |
|
|
Tema 15. CM (Dr. E Saperas). Malalties vasculars. Síndrome de la isquèmia intestinal. Vasculitis. Angiodisplàsia. Hemorragia Digestiva. Hemorràgia digestiva alta. Algoritme diagnòstic i tractament mèdic/quirúrgic. Hemorràgia digestiva baixa. Hemorragia crónica oculta. Hemorragia origen indeterminat. |
|
|
Tema 16. LH (Dr. F. Junquera ) Tècniques diagnòstiques en patologia hepàtica i biliar: PBH-laparoscòpia / Endoscòpia (ERCP- ECOendoscòpia). |
|
|
Tema 17. CM. (Dr. P Sort). Síndrome de malaties hepàtiques. Colestasi. Lesions ocupants d’espai i infiltració hepàtica. Hepatitis aguda. Hepatitis autoimmune. Hepatitis tòxica i medicamentosa. Altres causes d’hepatitis aguda: alcohol, metabòliques (Wilson, etc...) |
|
|
Tema 16. LH (Dr. F. Junquera ) Tècniques diagnòstiques en patologia hepàtica i biliar: PBH-laparoscòpia / Endoscòpia (ERCP- ECOendoscòpia). |
|
|
|
|
|
Tema 18. CM (Dr. MA Carrasco) Fetge 1. Fetge funcional. Patologia infecciosa i tòxica. Patrons morfològics de lesió hepàtica. Hepatitis alcohòlica, vírica, tòxica i medicamentosa. Hepatitis infeccioses no virals. Hepatitis neonatal. Cirrosi i malalties obstructives no neoplàsiques. Dèficit d’alfa 1-antitripsina, Malaltia de Wilson. Manifestacions morfològiques de la hipertensió portal. Malalties obstructives: Atresia de les vies biliars extrahepàtiques. Cirrosi biliar secundària, cirrosi biliar primària, colangitis esclerosant primària i secundària. |
|
|
Tema 19. CM (Dr. E Saperas). Cirrosi hepàtica. Alcohol i fetge. Hepatitis alcohòlica. Esteatohepatitis no alcohòlica. Cirrosi hepàtica i complicacions. |
|
|
Tema 20. CM (Dr. J Rigau). Hipertensió portal . Complicacions de la cirrosi. Encefalopatia hepàtica. |
|
|
Tema 21. CM (Dr. P Sort). Hepatitis crònica. Hepatitis crònica B, hepatitis crònica C. Marcadors d’evolució a cirrosi. Diagnòstic diferencial amb altres causes d’hepatitis cròniques. |
|
|
Tema 22. ABP (Dr.E. Saperas). Ascitis. |
|
|
Tema 23. ABP (Dr.P. Sort). Tumors hepàtics primaris. Hepatocarcinoma. Malalties vasculars del fetge (Budd Chiari). |
|
|
Tema 24. ABP (Dr. I. Puig). Icterícia. Transtorns del metabolisme de la bilirrubina; Hiperbilirubinèmia familiars o hemolítiques; Anomalies congènites del fetge i vies biliars. Malaltia de Carolí; Malaltia fibroquística. Fetge i embaraç. |
|
|
Tema 25. MC (Dr. P Sort). Hepatitis aguda, crónica. Diagnostic serol. Tractament hepatitis |
|
|
Tema 26. CM (Dr. F. Junquera). Pancreatitis aguda y crónica. Lesiones quisticas del páncreas |
|
|
Tema 27. CM (Dr.P Sort). Colestasis cròniques. CBP, colangitis esclerosant i autoinmune. Hemocromatosi. Malaltia de Wilson. Porfiries. Dèficit d’alfa 1 antitripsina. |
PRÀCTICA CLÍNICA. Seminaris
Hepatitis aguda
Dolor abdominal no quirúrgic
HDA no varicosa
Complicacions de la Cirrosis hepàtica
CM: La classe magistral es l’escenari en que un professor transmet el coneixent en un aula a tot el grup de alumnes. El format, no obstant, permet la introducció de activitats en grups reduïts dintre de l’aula i el desplegament d’estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.
MC: El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Son activitats de grup que es resolen amb la participació activa del professor desprès de la deliberació dels estudiants.
ABP: L’aprenentatge basat en problemes té similituds amb el mètode del cas però difereix en que es responsabilitza als estudiants de trobar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d’aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. També es realitza en grups.
LH: El laboratori d'habilitats es realitza en grups reduïts, es un àrea en la que l’estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física en base a models, robots, pacients simuladors o malalts reals. És també un àrea per el coneixement més pràctic d’exploracions complementàries i mesures terapèutiques.
PC: La practica clínica promou l’aprenentatge a partir del model. Els metges, i resta del personal sanitari, son els models dels estudiants que acudeixen als seus llocs de treball per aprendre. Amb el temps els propis estudiants acaben desplegant competències que els permeten un cert grau d’autonomia supervisada. El professional que es el model actua com tutor que facilita l’aprenentatge. Les PC consten d’un període de 1 setmana en grups de 4 a 6 alumnes que es realitzen als serveis hospitalaris de digestiu. Els alumnes són distribuïts en diferents Unitats Assistencials, Hospitalització i Consultes Ambulatòries. L’horari de practiques es de 9 a 14 h amb integració total a l’equip mèdic assignat. Es controla l’assistència, acceptant-se únicament 1 absència justificada.
SEM: Seminaris. Per tal de potenciar els objectius de l’assignatura, durant el període de pràctica clínica els alumnes tindran un total de 12 seminaris d’una hora de duració. L' objectiu dels seminaris es aconseguir la participació activa dels estudiants, amb diàleg entre professor i alumnes, estimulant l'aprenentatge, fent èmfasi en la connexió entre els conceptes teòrics i els pràctics i per aclarir dubtes. Una premissa fonamental dels seminaris és el coneixement previ, per part de l’alumne del tema a tractar. Els seminaris serveixen també per l’avaluació continuada de l'alumne.
SISTEMA I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Criteris d’avaluació
Per a la puntuació global de l’assignatura el pes relatiu de l’avaluació pràctica i del examen teòric es del 15 % i 80 %, respectivament. Hi ha, a més, un 5% que valora l’assistencia, actitud i participació de l’alumne a les clases.
- Per presentar-se a l’examen teòric final, cal haver aprovat prèviament la avaluació a les practiques clíniques.
TEÒRICA: amb un valor del 80% de la nota global, constituïda per la suma ponderada de les notes dels 2 exàmens.
- examen parcial (15%): examen tipus test de preguntes amb 5 possibles respostes. (*) - examen final (65%): examen tipus test.
(*) En l’examen tipus test es puntuarà amb 1 punt cada pregunta correcta; per cada pregunta amb resposta incorrecta es descomptarà un terç del valor de la pregunta.
PRÀCTIQUES CLÍNIQUES: Tenen un valor del 15% de la nota global. L'assistència es obligatòria acceptant-se, únicament, 1 absència justificada en la setmana de pràctiques.
Actitud i portafoli 40% Habilitats adquirides 20% Presentació informe clínic 40%
Durant la PC l’alumne farà un informe (epicrisis) d’una història clínica d’un pacient incloent exploració física, interpretació de proves complementàries, identificació de problemes, maneig i revisió del tema. Aquest document escrit es lliurarà juntament amb el dossier portafoli. Aixi mateix prepararà una presentaciò del cas clínic que exposarà a sesiò l’ultim dia de la PC.
En 2a convocatòria l’avaluació consistirà en una prova escrita tipus resposta múltiple amb descompte de les respostes errònies i preguntes breus relacionades amb un cas clínic. La superació de les pràctiques clíniques es conservaran un curso acadèmic addicional fins a la 2a convocatòria del següent curs acadèmic.
Qualificació final
- Suma ponderada de l’avaluació practica (15%) i de l’avaluació teórica (80%) i un 5% de l’actitud i participació de l’alumne en classe i en relació a l’assignatura. Per aprovar es necessari aconsseguir una nota minima de 4.5 a l'avaluació teórica.
- Expressió amb nota numèrica amb un decimal de 0 a 10
- Qualificació qualitativa: suspens, aprovat, notable, Excel·lent, matrícula d’honor.
La revisió dels exàmens es farà grupal els dies establerts.
La revisió individual es farà amb l’alumne prèvia sol·licitud dins dels períodes establerts.
BIBLIOGRAFIA I RECURSOS
Fauci, Braunwald, Kasper, Hauser, Longo, Jameson, and Loscalzo, Eds. HARRISON PRINCIPIOS DE MEDICINA INTERNA. 17a edición. McGraw Hill, 2009. ISBN: 970-10- 6788-6.
Farreras-Rozman. MEDICINA INTERNA. 17a edición. Elsevier, 2013. IBSN: 84-8086- 487-7
Recursos d’internet
http://www.gastrojournal.org
http://www.nejm.org/multimedia/medical-videos
http://www.aegastro.es
http://www.manualgastro.es/ei/ctl_servlet?_f=1036&id_contenido=747
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: