Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaPresa de Decisions Apropiades en Medicina
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà
Responsable
La presa de decisions apropiades en tot allò que fa referència a la salut de les persones és una competència essencial i necessària de qualsevol metge o metgessa, més enllà de fer un diagnòstic correcte davant la malaltia d’un pacient.
Molts són els aspectes a tenir en compte en el procés de presa de decisions en medicina (medical decision-making), des d’aquells que vénen marcats pel nostre entorn, ja sigui 1) a nivell de la “macrogestió” (polítiques de salut, model i sistema sanitari, planificació i finançament), 2) la “mesogestió” (tipus d’institució en la que prestem servei, lloc que ocupem a la organització, tipus d’activitat que fem), o 3) a nivell de la “microgestió” (rol del metge/metgessa, grau d’evidència científica, recursos disponibles, rol del pacient i les seves voluntats).
Conèixer el nostre entorn i els condicionants que determinen les nostres decisions en aquests 3 nivells (macro, meso i micro) ens ajudarà a prendre decisions més apropiades, doncs no podem oblidar que tot forma part de l’exercici de la medicina. La “macro” i la “mesogestió” condiciona el nostre raonament clínic i la nostra presa de decisions pel fet de que estiguem en un sistema sanitari públic o privat, en un entorn hospitalari o d’atenció primària, a quiròfan o a urgències, o amb disponibilitat d’uns recursos assignats o uns altres. A nivell de la microgestió”, el metge o la metgessa prendrà decisions sobre el pacient en funció del seu grau de coneixement de l’evidència científica, la seva experiència, les guies de pràctica clínica, el grau de reconeixement de les seves limitacions, o la relació que estableixi amb el pacient i la seva opinió.
La presa de decisions en medicina no sempre es realitza en les condicions ideals d'accés a una informació completa i de certesa, coneixent perfectament els efectes de la qual són previsibles i amb una disposició de suficient temps per a calibrar les conseqüències de la mateixa. De fet, la major part dels processos de presa de decisions en medicina solen realitzar-se en condicions d'incertesa, d’informació incompleta, davant situacions complexes, de conseqüències incertes i amb manca de temps i potser de recursos.
L’assignatura “Presa de Decisions Apropiades en Medicina” és la que en l’àmbit del Grau en Medicina té com a objectiu “aprendre a decidir” a través del coneixent del conjunt d’agents, variables i indicadors que actuen a l’hora de prendre les decisions més apropiades per a cada situació concreta. El coneixement de l’entorn sanitari, el valor de la denominada medicina basada en l'evidència o la opinió del pacient seran part del temari, fent que el nostre judici clínic segueixi un procés adequat en la presa de decisions. Més enllà de la incertesa, la variabilitat o la limitació de recursos, una adequada presa de decisions és la que ens permetrà aportar el major valor possible als nostres pacients, i a cada euro gastat en sanitat.
1. - Estar familiaritzat amb el nostre sistema de salut.
2. - Coneixement bàsic de pràctica clínica.
1. - Conèixer els condicionants de la presa de decisions en medicina des de la perspectiva de la “macro-gestió” (la política i el sistema sanitari), la “meso-gestió” (els àmbits i les institucions sanitàries) i la “micro-gestió” (el metge, el pacient i la pràctica clínica).
2. - Entendre els conceptes bàsics de l’economia de la salut i com es gestionen les diferents organitzacions sanitàries per donar resposta a les necessitats de salut de la població.
3.- Saber com pensen i actuen els diferents agents sanitaris (polític, planificador, finançador, proveïdor, professional, pacient) i interpretar la seva presa de decisions.
4.- Estimular el pensament crític dels alumnes davant escenaris de presa de decisions incerts i complexos en l’organització de processos assistencials o compartint decisions amb els pacients a la pràctica clínica.
5.- Entendre els dilemes sobre l'eficàcia, l’efectivitat, l'eficiència, l’equitat i l'accés a les actuacions sanitàries.
6.- Entendre la presa de decisions en termes ètics, de justícia social i de benefici per al pacient, individual o col·lectiu.
1. – Haver desenvolupat un pensament crític al voltant dels agents que condicionen la presa de decisions mèdiques.
2. - Haver entès la utilitat de les diferents eines, metodologies i indicadors que ajuden a una adequada presa de decisions en els diferents nivells d’actuació.
3. - Haver après a aplicar un raonament lògic en la resolució de casos complexos.
7 Classes Magistrals (14 hores) i 5 Mètodes del Cas (2 h x cas = 10 hores, per 2 grups)
Classes Magistrals (dues hores per classe a tot el grup):
1.- Bases de la Presa de Decisions Apropiades en Medicina
Introducció al pensament, reflexió, raonament i judici crític en medicina, el valor del coneixement teòric, el valor de l’experiència, concepte de fonts d’evidència i coneixement clínic, l’enfocament moral i ètic, la trobada i la comunicació amb el pacient, el reconeixement de les limitacions pròpies, la guia i recolzament d’altres experts, el suport de l’organització.
2.- Decisions en Macro-gestió (I-II): Política Sanitària, Models i Sistemes Sanitaris.
Introducció a la Política Sanitària, diferència entre model i sistema sanitari, funcions d’un sistema sanitari públic, introducció als seus antecedents i objectius comuns, sanitat en el context actual, disfuncions dels sistemes sanitaris, sistema nacional de salut i model sanitari a Catalunya, retiment de comptes al ciutadà i sistemes de control.
3.- Decisions en Macro-gestió (III): Conceptes bàsics d’Economia de la Salut
Idees generals sobre les ciències econòmiques i l’estudi de la salut i la sanitat, concepte ampli d’avaluació de la tecnologia sanitària i avaluació dels sistemes i polítiques de salut, introducció a les idees de priorització, assignació, mercat, oferta i demanda sanitària.
4.- Decisions en Macro-gestió (IV): Justícia Social, Bioètica i Assignació de Recursos
Descripció de les principals teories de justícia social-llibertària, igualitària i utilitarista, i com incideixen en l'organització dels sistemes de salut i en la distribució dels recursos sanitaris. Descripció dels elements filosòfics que incideixen en l'anomenada presa de decisions racionals.
5.- Decisions en Macro-gestió (V): Planificació estratègica i Pla de Salut
Anàlisis de les necessitats de la demanda i la oferta, adequació de les disponibilitats a la cobertura de las necessitats de la població, indicadors que permeten avaluar l'accés, l'equitat, i la utilització dels serveis sanitaris, dilemes entre l'eficàcia, l'efectivitat , l'eficiència i la qualitat dels serveis de salut, el Pla de Salut com a eina de planificació estratègica.
6.- Decisions en Macro-gestió (VI): Finançament i Compra de Serveis Sanitaris
Introducció a les formes bàsiques de cobertura de la prestació sanitària, pagament a proveïdors, contractació de serveis i concertació, sistemes basats en acords de gestió i pressupost, sistemes de pagament per activitat i contracte programa, sistemes de base poblacional i en funció de resultats.
7.- Decisions en Meso-gestió (I): Governança i Organització de les Institucions Sanitàries
Descripció dels tipus de proveïdors sanitaris, els seus consells de govern, la institució sanitària com a empresa, grups d’interès (stakeholders), diferència entre propietat i client, funcions dels òrgan de govern corporatiu, diferència entre govern i gestió, responsabilitat social corporativa, participació dels metges/esses i pacients en les organitzacions sanitàries, concepte de bones pràctiques.
8.- Decisions en Meso-gestió (II): Gestió Clínica i Avaluació de l’Activitat, Qualitat i Cost
Concepte de gestió clínica, implicació dels professionals en la presa de decisions en gestió, autonomia de gestió i polítiques d’Incentius, direcció per objectius, orientació a resultats, indicadors d’activitat, qualitat i cost, concepte de benchmarking, modular la demanda, estades innecessàries, taxa de complicacions, reingressos i mortalitat.
9.- Decisions en Meso-gestió (III): Planificació del Procés Assistencial i Gestió de Pacients
Concepte de procés assistencial, organització per àmbits assistencials, l’atenció primària, l’atenció especialitzada, l’atenció sòcio-sanitària i la salut mental, organització sanitària integrada, el procés ambulatori, el procés quirúrgic, el procés hospitalitzat i el procés urgent, la ruta assistencial, la gestió de pacients, els temps de demora, les llistes d’espera i l’atenció a l’usuari.
10.- Decisions en Meso-gestió (IV): Gestió Assistencial en Entorns de Crisi
Concepte de despesa sanitària, contribució de la presa de decisió mèdica a la contenció de la despesa sanitària, el dilema d’ajustar l’activitat a un finançament restringit, el dilema d’ajustar els recursos a l’activitat, gestió de visites, llits, proves diagnòstiques, tecnologia mèdica i farmàcia.
11.- Decisions en Micro-gestió (I): Rol del metge/essa, Judici Clínic i Raonament Crític
Descripció de les funcions com a clínic, gestor, docent i investigador que ha d'assumir el metge/essa com a professional de la medicina en l'actualitat, valors del professionalisme i la seva implicació en els processos de presa de decisions clíniques, concepte de lideratge clínic, models d'anàlisi de decisions clíniques com a estratègia per aportar informació per al judici clínic, el raonament crític i la de presa de decisions en processos complexes i en condicions d'incertesa.
12.- Decisions en Micro-gestió (II): Evidència, Anàlisi Econòmica i Guies de Pràctica Clínica
Medicina basada en la evidència, fonts d’evidència, elements en la valoració d'una anàlisi econòmica i tècniques que s'apliquen en ciències de la salut, especialment la de cost-efectivitat, concepte i descripció de la metodologia d'elaboració de guies de pràctica clínica, aplicabilitat i avaluació en condicions clíniques específiques.
13.- Decisions en Micro-gestió (III): Rol del Pacient, Envelliment i Cronicitat
Rol del pacient com a centre del sistema de salut, impacte de l’envelliment en el sistema sanitari, descripció del canvi de patró epidemiològic de malaltia aguda i única a malaltia crònica i amb pluripatologia, estratègies per afrontar i gestionar el repte de la cronicitat.
14.- Decisions en Micro-gestió (IV): Drets i Seguretat del Pacient, Decisions Compartides
Descripció dels drets dels pacients, concepte de seguretat del pacient, indicadors i mesura dels efectes adversos i complicacions de l’atenció sanitària, estratègies per evitar els errors mèdics, models de relació metge-pacient en la presa de decisions sanitàries, avantatges i condicionants dels anomenats processos de presa de decisions compartides, idea de nou model de pacient informat i de l'organització d'associacions de pacients per suport en la presa de decisions individual i col·lectiva.
Mètodes del Cas (2 hores per cas a cadascun dels 2 grups)
1.- Mètode del Cas 1. Presa de Decisions en Macro-gestió: Aplicar Programes de Cribatge Poblacional, sí o no ?
L’exemple dels programes de detecció precoç del càncer mama, pròstata i pulmó.
2.- Mètode del Cas 2. Presa de Decisions en Macro i Meso-gestió: Afrontar situacions d'elevada complexitat organitzacional.
L’exemple de la gestió d'una situació de col·lapse al Servei d’Urgències Hospitalàries.
3.- Mètode del Cas 3. Presa de Decisions en Meso i Micro-gestió: Afrontar situacions d’elevada complexitat clínica.
L’exemple d’un brot epidèmic d'infecció nosocomial per Acinetobacter baumannii a UCI.
4.- Mètode del Cas 4. Presa de Decisions en Micro-gestió: Avaluar el moviment "Right Care" en la presa de decisions clíniques.
L’exemple de la crida a la professió mèdica per tal que evitin la sobreindicació de proves i tractaments.
5.- Mètode del Cas 5. Presa de Decisions en Micro-gestió: Compartir decisions entre metge/essa i pacient.
L’exemple del dilema ètic en les relacions metge-pacient: paternalisme o autonomia en la decisió ?
Examen tipus test amb 45 preguntes de resposta múltiple, on es resta un punt per cada 3 preguntes incorrectes contestades. Contestant bé la totalitat d'aquestes 45 preguntes s'obté una nota màxima de 9, essent l'aprovat el 5. Els temes d'aquestes 45 preguntes seran els que consten a les classes teòriques i el material docent disponible al moodle.
Per sumar 1 punt més i obtenir una nota final de 10, l'alumne podrà contestar 5 preguntes adicionals de forma opcional, també de tipus resposta múltiple, a raó d'un valor de 0.20 punts per pregunta, sense que les contestes incorrectes restin cap punt. Aquestes 5 preguntes adicionals seran sobre temes sorgits dels debats generats a classe i als mètodes del cas, fora del material docent disponible al moodle. Aquestes 5 preguntes opcionals només serveixen per pujar fins a 1 punt la nota obtinguda pels alumnes que aprovin amb un 5 o més la primera part de l'examen corresponent a les 45 primeres preguntes.
El dia de l'examen és imprescindible identificar-se portant el DNI. Tots aquells/es alumnes que arribin més de 15 minuts tard no podran fer l'examen.
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: