Assignatura

Ús Racional de Proves Diagnòstic- Terapèutiques

  • codi 10346
  • curs 4
  • període Semestre 2
  • tipus OB
  • credits 4

No especificada

Professorat

Responsable

Presentació

L'assignatura  aportarà a l’alumne els coneixements per a la correcta indicació i ús de les proves diagnostico - terapèutiques (PDT) en la pràctica clínica.

En els darrers anys les PDT han contribuït a grans avenços a la medicina posant a l’abast del metge informació sensible i específica de gran ajuda pel diagnòstic i tractament. Les proves d’imatge aporten un grau de detall anatòmic molt precís, fonamental per a les decisions clíniques i terapèutiques.

La indicació de les PDT s’ha de realitzar a partir del raonament clínic que es generi  del curós estudi del pacient, observació i exploració física. El metge ha de saber utilitzar amb criteri i moderació les PDT i valorar si els resultats modificaran el tractament o beneficiaran al pacient.

Cal conèixer la informació que aporta cada una de les PDT, així com les seves limitacions i possibles perjudicis pel pacient.

Requisits previs

L'alumne ha de tenir coneixements dels processos patològics dels diferents òrgans i sistemes, així com conèixer la repercussió sobre l’organisme.

L’alumne ha de conèixer els fonaments bàsics físics i bioquímics dels diferents tipus de PDT.

Objectius

Aprendre la indicació i la valoració de les PDT en la pràctica clínica.

 

Objectius específics:

 

1. Conèixer els fonaments teòrics de les proves/exploracions complementàries.

 

2. Conèixer les indicacions  de les PDT. Situar les PDT com a eina de suport en la vessant diagnostica i terapèutica dins la història clínica i l’atenció del pacient.

 

-       Conèixer les indicacions de les diferents PDT.

 

-       Conèixer la informació que pot aportar i les limitacions de l’exploració.

 

-       Valorar l’eficiència de cada exploració.

 

-       Reconèixer la importància de la cerca de les millors evidències.

 

-       Conèixer sensibilitat i especificitat de cada exploració.

 

-       Saber interpretar els resultats de les proves i la correlació amb la clínica.

 

3. Saber informar al  pacient.

 

-       Oferir informació als pacients sobre les exploracions a realitzar.

 

-       Obtenir consentiment informat per escrit.

 

4. Conèixer els condicionants de les exploracions.

 

-       Valorar la idoneïtat del tractament segons la situació del pacient.

 

-       Valorar la limitació esforç diagnostico - terapèutic.

 

-       Conèixer les limitacions i contraindicacions de les PDT.

 

-       Conèixer efectes adversos i secundaris  de les PDT.

 

Competències

  • 15 - Tenir capacitat per elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
  • 35 - Comprendre la importància i les limitacions del pensament científic en l'estudi, la prevenció i la gestió de les malalties.
  • 36 - Ser capaç de formular hipòtesis, recollir i valorar de forma crítica la informació per a la resolució de problemes seguint el mètode científic.

Resultats d'aprenentatge

L’estudiant planifica un estudi de PDT (indicació, prioritat i escalonament per complexitat) basat en el raonament clínic i el diagnòstic diferencial.

 

L’estudiant coneix les PDT, informa al pacient del risc – benefici que comporten, i en demana el consentiment informat.

 

L’estudiant valora les informacions que aporta la prova i en fa un contrast crític amb la clínica.

Continguts

El focus de l'assignatura es dirigirà a les següents àrees de coneixement:

 

 

- L’estudi i abordatge terapèutic d’aparells

 

Cardiovascular

Respiratori

Digestiu - Hepatobiliar

Neurològic

Nefro – urològic

Endocrinologia - metabolisme

Trastorns hematològics i de coagulació

Infeccions

Locomotor

 

-  L’estudi de símptomes i síndromes

 

Sdr. Febril. Febre d’origen desconegut

Dolor toràcic

Dolor abdominal

Cefalea                    

Dolor dorsal i de coll. Lumbàlgia

Artràlgia i artritis

Sdr. constitucional

Sdr. Poliadenopàtic

Sdr. confusional

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

La classe magistral és l'escenari en què un professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes. El format, però, permet la introducció d'activitats en grups reduïts dins l'aula i el desplegament d'estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.

Guió:

 

Abordatge de les grans síndromes clíniques de l’aparell / sistema (motiu d’estudi)

  • Llistat de les principals síndromes que es presenten per estudi i que seran presentades a la classe, forma part del guió de la classe.
  • Procés d’estudi a partir del diagnòstic diferencial d’una determinada situació clínica / sindròmica.
  • Relació de les proves complementaries que s’utilitzen per a l’estudi de l’aparell/sistema
    • Proves d’estudi estructural – Estructura de l’aparell - sistema
    • Proves d’estudi funcional - Funció de l’aparell – sistema
    • Proves d’estudi estructural i funcional
    • Altres proves diagnòstiques.

 

  • Quines proves emprem i en quin orde/ prioritat. Argumentació, a què obeeix la prioritat.
  • Resultats esperats de les proves. Contrastar resultats de les proves complementàries amb la clínica del pacient: interpretació de resultats en el context clínic, falsos positius, falsos negatius,...

El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Són activitats en grups que es resolen amb la participació activa del professor després de la deliberació dels estudiants.

 

El professor ha de definir els objectius d’aprenentatge que vol que assoleixin els alumnes.

Casos clínics. Procés d’anàlisi de la informació clínica del cas. Elaboració del diagnòstic diferencial. Desenvolupament del procés d’estudi d’una determinada situació clínica - sindròmica mitjançant les proves diagnòstiques

L'aprenentatge basat en problemes té similituds amb el mètode del cas però difereix en què es responsabilitza els estudiants de buscar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d'aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. També es realitza en grups.

El laboratori d'habilitats és una àrea en la qual l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física sobre la base de maniquins, robots i també pacients simulats i malalts reals. Es realitzen amb grups reduïts.

 



Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

Examen tipus test MIR al final de l’assignatura.

 

A l’examen s’empraran preguntes tipus test:

5 opcions a escollir

Correcta, suma  1 punt

Incorrecta, resta  0.33 punt

 

Per aprovar l’assignatura s’ha d’aprovar aquest examen, nota ≥5.

 

Nota final del curs:

 

Examen tipus test MIR al final de l’assignatura: val 60% de la nota

Nota de pràctiques: val 5% de la nota

Nota – assistència al laboratori d’habilitats: val 5% de la nota

Elaboració de preguntes per examen (màxim de 3): val 5% de la nota

Control assistència a classe: val 5% de la nota

Nota d’exàmens a classe: val un 20% de la nota

 

Treball de síntesi de Virtual

 

Optatiu: Treball de síntesi d’un tema escollit.

       Ponderació: 10% de la nota final

 

Data límit presentació:  10 de  juny de 2013

 

Objectiu del treball:

 

Revisió crítica sobre un document relacionat amb l’ús i aplicacions de proves diagnostico – terapèutiques.

Es valorarà l’originalitat i l’aplicabilitat clínica

 

Com fer-ho?

 

Escollir un article, guia clínica, document de consens, protocol, .... en relació a l’ús - indicacions de proves diagnostico-terapèutiques.

 

           Fonts de informació:

 

- Webs de societats científiques: espanyoles, europees, nord-americanes,…

 

Exemples:

www.secardiologia.es/practica-clinica-investigacion/guias-practica-clinica-cardiologia/prueba-diagnostica

 

www.nice.org.uk/guidance/

 

www.thoracic.org/statements/

 

 

- PubMed: en l’apartat de “limits” escollir documents tipus: guies clíniques, documents de consens,...

 

Estructura del treball

 

-. Títol del treball. Nom de l’alumne

 

-. Part 1:

Introducció – Justificació.

Discussió – Conclusions.

Bibliografia – referència del document analitzat.

 

-. Part 2:

Perquè l’has triat?

Què has après?

 

Enviar document (1) a ellargues@csc.uic.es abans de 10 de juny de 2013

 

(1) Document PDF. Màxim 2 pàgines, lletra tipus Arial del 10, espaiat 1.5

 

Bibliografia i recursos

  • · Fauci, Braunwald, Kasper, Hauser, Longo, Jameson, and Loscalzo, Eds. HARRISON PRINCIPIOS DE MEDICINA INTERNA. 17a edición. McGraw Hill, 2009. ISBN: 978-970-10-6788-8
  • · Rozman y Cardellach F. Farreras: MEDICINA INTERNA 16º edición. Hacourt Brace de España, SA. 2008. ISBN 84-7592-438-7
  • · Cecil, Loeb: Tratado de  MEDICINA INTERNA  edición. McGraw Hill. ISBN_ 978-84-8086-378-0
  © 2021 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00