L’ús d’estructures poroses de titani és una gran alternativa per millorar l’osteointegració dels implants ortopèdics i dentals

19/11/20
Comparteix aquesta informació

És la principal conclusió de la revisió realitzada per investigadors de UIC Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya i d’AMES Group

L’ús d’estructures poroses de titani és una gran alternativa per millorar l’osteointegració dels implants ortopèdics i dentals

Un dels desafiaments més grans en l’ús d’implants metàl·lics per a la substitució de teixits vius, com l’os o una dent, és la rigidesa superior dels metalls respecte del teixit dur que substitueixen. Aquesta diferència de propietats mecàniques provoca la pèrdua de l’os amb el temps i els efectes adversos consegüents en la fixació de les pròtesis.

No obstant això, com mostra l’estudi titulat “Powder metallurgy with space holder for porous titanium implants: A review”, el fenomen pot inhibir-se adaptant la rigidesa del material de l’implant per igualar-la al teixit dur substituït. El control de la porositat permet fer un material metàl·lic biomecànicament compatible. A més a més, el teixit ossi pot créixer entre els porus i produir una osteointegració (creixement ossi) que evita l’afluixament de la pròtesi amb el temps. “La revisió realitzada en aquest treball ens mostra que l’ús d’estructures poroses de titani és una gran alternativa, ja que no sols impedeix aquest efecte, sinó que també millora l’osteointegració dels implants ortopèdics i dentals”, explica el Dr. Xavier Gil, investigador del Bioengineering Institute of Technology de UIC Barcelona i un dels autors de l’article.

En aquest treball, publicat recentment en la revista Journal of Materials Science & Technology, els investigadors han recopilat una breu descripció de les tècniques utilitzades per a la fabricació de les estructures poroses de titani i han realitzat una revisió dels implants comercialitzats actualment. “Atès que la pulvimetal·lúrgia és una potent tecnologia utilitzada per produir estructures poroses de titani, en aquest article analitzem el seu potencial per a la fabricació de dispositius mèdics des de les perspectives tant del disseny com de la fabricació”, afegeix Gil. D’altra banda, el treball també presenta alguns exemples de l’aplicació d’aquesta tecnologia per a la fabricació d’implants ortopèdics.