«20 anys de la caiguda del Mur de Berlín» - 17 novembre 2009
«20 anys de la caiguda del Mur de Berlín» - 17 novembre 2009
L'acte, celebrat el 17 de novembre (2009), al Saló de Graus, el va presidir Enrique Banús, director de l'ICEE i càtedra Jean Monnet de Cultura Europea, i hi van assistir l'exdirector de La Vanguardia Lluis Foix i Dieter Wendland, dissenyador gràfic berlinès que va tenir un paper important en la caiguda del Mur.
L’Institut Carlemany d’Estudis Europeus (ICEE) de la UIC va commemorar el vintè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín amb un col·loqui en què van intervenir Lluís Foix, exdirector de La Vanguardia i analista polític, i Dieter Wenland, berlinès que va formar part del grup de manifestants pacífics que es van tancar a l’església protestant de Getsemaní, al barri de Prenzlauer Berg (situat al Berlín Oriental) des del setembre del 1989, dos mesos abans de la caiguda del Mur.
En primer lloc, Foix va presentar a l’auditori el marc històric i el desenvolupament dels fets, i va parlar de la importància geoestratègica de Berlín. Segons Foix, “el que va passar a Berlín va ser alguna cosa més que la caiguda del Mur; un sistema que havia fracassat, el comunista, ja no se sostenia”. Foix també va afegir que “és admirable la forma en què Alemanya ha aconseguit esborrar de la seva memòria les catàstrofes d’aquells anys”.
Tot seguit, va intervenir el testimoni viu i directe de Dieter Wendland, que va viure personalment tot el desenvolupament dels fets. Quan tenia 11 anys, Wendland va veure com s’aixecava un mur que dividia la seva família: dos germans a la part occidental i tres a l’oriental. “Imaginin-se que en una de les seves grans rambles s’hi edifica un mur de quatre metres i només pots viure en aquesta part de la ciutat en la qual et trobaves. I en el mur hi ha gossos, armes i filferros espinosos. I només pots comunicar-te amb l’altre costat, amb la teva família i els amics, a través de cartes o d’alguna trucada telefònica”.
“No miràvem al món; no teníem cap visió del món”, va comentar Wendland. El convidat va explicar com es van anar gestant manifestacions per lluitar contra aquest Berlín dividit i com les esglésies, com la de Getsemaní, es van convertir en centres de reunió, “on no existien confessions”, fins a aconseguir que “caigués” aquest mur aixecat l’any 1961.