Seminari Teoricopràctic sobre les Actualitzacions de l’Abordatge Terapèutic del Pacient Postictus
L’augment continuat de l’esperança de vida a causa de la disminució de la mortalitat en els últims decennis, principalment als països més desenvolupats, té conseqüències sociosanitàries importants. Entre aquestes destaca l’augment relatiu de persones en edats més avançades i la modificació del patró de malaltia amb un predomini de les malalties cròniques i de la discapacitat associada a aquestes. Amb l’augment de l’esperança de vida augmenten també la incapacitat i la dependència, sobretot en persones grans que han sobreviscut a un ictus.
Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), l’ictus ocupa un dels primers llocs com a responsable de discapacitat i dependència en adults grans, ja que els afectats poden perdre l’autonomia i la funcionalitat en diversos graus. És, a més, una de les principals causes de baixa laboral.
És per això que és necessari que el fisioterapeuta estigui contínuament actualitzant-se per poder oferir als pacients les últimes tendències respecte al tractament fisioterapèutic de l’ictus. L’objectiu és que aquests pacients puguin disposar de la màxima autonomia possible.
Objectius
- Donar a conèixer les últimes actualitzacions en fisioteràpia neurològica, basada en l’evidència científica, per a pacients que han tingut un ictus.
- Revisar conceptes teòrics.
- Ser capaç d’aplicar els conceptes teòrics a la pràctica clínica.
