Màster en Gerodontologia, Pacients Especials i amb Compromís Mèdic
Objectius del curs
Aquest programa de màster pretén aconseguir que l’alumne adquireixi els coneixements necessaris per poder dur a terme tota mena de tractaments odontològics en pacients amb patologies mèdiques complexes i malalties sistèmiques amb repercussió odontològica, polimedicats, pacients de la tercera edat i pacients amb discapacitat (siguin col·laboradors o no). També es pretén que l’alumne sàpiga valorar i identificar tota mena de lesions orals sigui en el gabinet odontològic, en institucions tancades o en ambient hospitalari. Tot això amb l’adquisició d’habilitats en les tècniques de maneig d’aquests pacients com són les tècniques de sedació conscient en gabinet dental o en ambient hospitalari sota anestèsia general.
Presentació del curs
Molts pacients que arriben a la consulta per rebre tractament dental presenten una edat avançada; malalties sistèmiques que exigeixen conèixer-les exactament, així com conèixer també les implicacions i les interaccions que tenen en l’àrea odontològica; patologies cardiovasculars, immunològiques, endocrines, metabòliques, etc. L’odontòleg les ha de conèixer per efectuar correctament els tractaments, de manera segura tant per al pacient com per a l’odontòleg. Així mateix, les persones amb algun tipus de discapacitat presenten reptes per a la professió complexos i difícils de resoldre. S’hi suma l’aparició de lesions orals secundàries pel fet de prendre certs medicaments, interaccions entre aquests o manifestacions orals de malalties sistèmiques subjacents. A tots aquests pacients els considerem pacients especials.
Actualment, la formació acadèmica en el cas del grau es relaciona amb conceptes bàsicament teòrics i amb una pràctica clínica reduïda a persones grans amb poc risc. Els pacients amb compromís mèdic important, amb discapacitats psíquiques i no col·laboradors generen una patologia que l’alumne de grau, donada la seva inexperiència, no és capaç de resoldre amb soltesa. Les tècniques materials i procediments en aquests pacients son substancialment diferents i generen possibilitats de promoure la investigació, les quals no s’atenen en programes convencionals. Per acabar, els pocs professionals formats en aquesta àrea i la demanda procedent de centres especialitzats i hospitals només poden atendre’s des de la perspectiva de postgraus amb aquestes característiques.


