Aprenent amb Gaudí
Antoni Gaudí (1852-1922) és un dels principals noms de l'arquitectura mundial i, sens dubte, el gran nom de l'arquitectura catalana i, en particular, de l'arquitectura barcelonina. Considerat el màxim representant del moviment Modernista a Espanya, va ser també un dels pioners de les avantguardes artístiques del segle XX.
Va desenvolupar la seva activitat professional fonamentalment a la capital catalana en un moment, finals del segle XIX, en el qual Barcelona vivia una esplendor econòmica gràcies a l’eclosió de la indústria i del comerç. La nova burgesia enriquida enmig d'aquest context econòmic es va convertir en la gran valedora dels artistes modernistes, immersos en la renovació profunda de l'art de la seva època i, per descomptat també, de l'arquitectura.
Gaudí va començar a forjar la seva fama com a arquitecte arran de l'Exposició Universal de París, de 1878. Allà va conèixer Eusebi Güell, que aviat es convertiria en el seu principal mecenes i en un dels seus grans amics. Les seves obres inicials es van inspirar en la hibridació i la reinterpretació d'estils històrics, fonamentalment del Gòtic i del Mudèjar. Però la gran font d'inspiració va ser, sens dubte, la naturalesa, amb les formes vives, vegetals i animals, que acabarien convertint-se en un recurs habitual en els seus projectes.
Gaudí entenia l'arquitectura com un art integrador i simbòlic. La seva contribució a la renovació arquitectònica és indiscutible però, a més a més, l'artista va dissenyar molts dels mobles i elements decoratius dels seus projectes, en destaca l'ús de vidre, ceràmica i ferro forjat. Les seves obres resulten una gran escultura plena de símbols i d'elements decoratius que resulten de la seva col·laboració amb nombrosos artesans.
Avui dia, i malgrat el seu tràgic final —moriria atropellat per un tramvia l'any 1926—, Antoni Gaudí manté la vigència en l'arquitectura gràcies al gran llegat que ha deixat (Bellesguard, Park Güell, Casa Batlló, La Pedrera, etc.) i a la imminent finalització —2026— de la que va ser la gran obsessió del final de la seva vida: el gran temple de la Sagrada Família, una de les grans icones arquitectòniques de la ciutat de Barcelona i del món.
Aquesta formació contínua pretén oferir a l'alumne una visió global de la vida i obra d'Antoni Gaudí, mitjançant un acostament profund al patrimoni arquitectònic i a l’univers creatiu particular de l’artista.
- Comprendre la manera de projectar d'Antoni Gaudí.
- Analitzar el patrimoni arquitectònic gaudinià i ser capaç d'extreure’n conclusions.
- Comprendre la tecnologia emprada per Gaudí.
- Definir el patrimoni, la protecció i la intervenció en el patrimoni gaudinià.
- Comprendre l'àmbit normatiu actual de la protecció del patrimoni gaudinià.
- Aplicar les metodologies per a l'avaluació d'un edifici en les intervencions de restauració del patrimoni.
- Conèixer i aplicar la representació del patrimoni arquitectònic.
- Comprendre les bases de la teoria i la influència de Gaudí en la història de l'arquitectura, de les formes constructives de l'arquitectura tradicional i dels valors del patrimoni històric.
- Comprendre les formes constructives històriques i les metodologies constructives per a la intervenció en les obres de Gaudí.
- Tenir visió espacial i habilitat per a l'expressió gràfica.
- Tenir capacitat d'anàlisi, síntesi i raonament crític.
- Treballar en equip. Caràcter interdisciplinari i internacional.
Aquest programa es dirigeix, preferentment, a estudiants i graduats universitaris de les àrees següents: Arquitectura, Història de l'Art i Humanitats.

